Comença l'estiu a l'Hemisferi Nord

12:2621.06.2010

MADRID, 21 (EUROPA PRESS)

L'estació més llarga de l'any, l'estiu, comença avui a l'Hemisferi Nord a les 13.28 hora oficial peninsular, que durarà 93 dies i 15 hores, segons allò acordat en el conveni astronòmic que recull l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN), del Ministeri de Foment.

El començament de les estacions ve donat per aquells instants que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'estiu, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en què el Sol supera la seva posició més boreal.

El dia que això succeeix, el Sol supera la seva màxima declinació nord i està gairebé sense moure's durant diversos dies, i per això, a aquesta circumstància se li diu també solstici o 'sol quiet' d'estiu. En aquest instant a l'Hemisferi sud comença l'hivern.

El dia del solstici d'estiu correspon al de major durada de l'any entre la sortida i la posada del Sol en un lloc donat. Així, el pròxim dia 21 de juny serà el dia de major durada, i per exemple, a Madrid aquesta durada serà de 15 hores i tres minuts, a comparar amb les nou hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (el 22 de desembre).

Aquesta diferència de gairebé sis hores depèn de la latitud del lloc, i han estat nul·la a l'Equador i i han estat extrema (24 hores) per sobre del Cercle polar àrtic. És precisament per sobre del Cercle polar boreal on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, que l'astre rei és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. (A l'Antàrtida té lloc al voltant del 21 de desembre)

Al voltant d'aquesta data es troben el dia que el Sol surt més aviat i aquell en què es posa més tard. Un fet circumstancial no relacionat amb les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del 'afeli', és a dir, el dia que el Sol i la Terra estan més allunyats dintre seu al llarg de l'any.

LA TERRA ES MOU MÉS LENTA

És aquest major allunyament al Sol la causa que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a tercera Llei de Kepler) i per tant la durada d'aquesta estació sigui més gran.

A més, el dia que el Sol surt més aviat és el 14 de juny, mentre que el dia que es posa més tard és el 27 de juny. Per aquestes dates es dóna també el màxim allunyament anual (afeli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, es donarà el pròxim dia 6 de juliol, i han estat la distància d'una mica més de 152 milions de quilòmetres, uns cinc milions més que a començament de gener, quan la distància al Sol supera el seu mínim anual.

D'altra banda, l'activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i en la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament onze anys, i està associada al cicle magnètic del Sol.

Al llarg de l'estiu haurà dos eclipsis, tot i que cap d'ells serà visible a Espanya tindran lloc el dia 26 de juny un parcial de Lluna, que serà visible al sud-est asiàtic, Austràlia, regions del Pacífic i Amèrica i que vindrà acompanyat d'un total de Sol, que es donarà dues setmanes més tard, l'11 de juliol, i serà visible a l'Oceà Pacífic Sud i l'extrem meridional de Sud-amèrica.

Durant el mes de juliol del 2010 es produiran dos passos de Júpiter per l'Equador Celeste; el 8 de juliol Júpiter travessa l'Equador de sud a nord i el 31 de juliol l'encreuament serà de nord a sud. Haurà un tercer pas (de sud a nord) que es produirà el 5 de febrer de 2011.

FENÒMENS ASTRONÒMICS

La primera Lluna plena de l'estiu es donarà el 26 de juny, donant-se les següents 29 o 30 dies després i n'hi haurà altres el 26 de juliol i el 24 d'agost. D'altra banda, pel que fa a la visibilitat dels planetes, com a estels matutins es podrà observar Júpiter i Urà, que passaran a ser visibles durant tota la nit el setembre i agost respectivament. Cap al tard es veuran Venus, Mart i Saturn.

Concretament, el dia 20 de setembre es produirà el màxim acostament anual de Júpiter a la Terra. A més, les pluges de meteors més intenses de l'estiu són les 'delta Acuàrides', el màxim ritme de la qual es dóna al voltant del 30 de juliol, i la més famosa de l'estiu, la de 'Les Perseides', el màxim de la qual es dóna al voltant del 12 d'agost.

CONSTEL·LACIONS

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Casiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Ósses. D'aquest a sud a oest es veuran Pegaso, l'Àguila, la Corona Boreal i la Cabellera de Berenice.

Alhora, prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel·lacions zodiacals, de la Verge a Aquari, aquesta última ja prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època destaquen les que constitueixen al 'triangle estiuenc': Altair (a l'Àguila), Deneb (en el Cigne) i Vega (en la Lira).