La passió a Catalunya pels aliats a la I Guerra Mundial surt a la llum un segle després

18:0507.11.2012

BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)

El suport que des de Catalunya van rebre els aliats durant la I Guerra Mundial, sobretot França i, en menys grau, Gran Bretanya, surt a la llum un segle després, mitjançant el llibre 'Per França i Anglaterra' (A contravent), escrit pel periodista Joan Safont.

L'obra, que es presenta aquest dimecres, aborda com es va viure la 'Gran Guerra' a Catalunya des d'una perspectiva política però també periodística: de fet, destaca el cas d'una revista, 'Iberia', editada entre 1915 i 1919.

Dirigida per Claudi Ametlla, a 'Iberia' van escriure els grans noms del periodisme català anterior a la Guerra Civil, i per això, Safont conclou que aquesta publicació ha estat fonamental per crear la primera generació de periodistes moderns: 'Gaziel', Eugeni Xammar, Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar i el caricaturista Feliu Elias 'Apa', entre d'altres.

"És un període que fins avui no s'havia investigat. El periodisme de l'època republicana s'ha estudiat molt, però no el seu precedent", ha assegurat Safont en declaracions a Europa Press.

"He llegit els clàssics del periodisme català i em vaig adonar que durant la 'Gran Guerra' eren aliadòfils, i els seus textos són un precedent de la premsa moderna" que es va desenvolupar després a Catalunya durant els anys 20 i 30, en capçaleres com el diari 'La Publicitat' i la revista 'Mirador', entre d'altres.

CONTRA L'ESPANYA NEUTRAL

La I Guerra Mundial va esclatar el 1914, i el Govern espanyol va advocar per la neutralitat, i Safont ha diagnosticat que a Barcelona hi havia una clara majoria d'intel·lectuals partidaris dels aliats, pel model polític que representaven França i Gran Bretanya i també perquè estaven convençuts que una victòria dels aliats seria positiva per a les reivindicacions catalanes.

Així, França i els seus aliats significaven la tradició universalista, democràtica i liberal, davant dels imperis austrohongarès i alemany, que es percebien com militaristes i autoritaris.

En aquesta contesa, es consolida a la premsa la figura del corresponsal, i a Catalunya sobresurt una verdadera "escola" amb noms com Agustí Calvet 'Gaziel' des de França per a 'La Vanguardia', amb la sèrie 'Diari d'un estudiant a París'.

El periodista analitza també que hi ha hagut una "guerra en paper" entre aliadòfils i germanòfils a l'Espanya d'aquells anys, i concretament, destaca el paper en la causa aliada de la revista 'Iberia', escrita en castellà i editada a Barcelona.

Després d'estudiar les publicacions de l'època, Safont ha apreciat que han estat "aliadòfils militants" les principals capçaleres barcelonines, com 'L'Esquella de la Torratxa', 'La Campana de Gràcia', 'El Diari', 'El Poble Català' i 'La Publicitat', mentre que 'La Vanguardia' i el diari pròxim a la Lliga 'La Veu de Catalunya' van advocar per la neutralitat, mentre que 'El Correo Catalán' i 'El Dia Gràfic' es van inclinar pels germanòfils.