El Carnaval és una de les festes més celebrades arreu del país i una de les que es manifesta de maneres més diverses. És temps d’excessos, sàtira, transgressió i rauxa, que en molts indrets es personifiquen en la figura del rei Carnestoltes. Enguany la festa serà molt diferent però no per això serà menys viscuda. Moltes poblacions s’han adaptat per celebrar amb seguretat els balls de màscares, concursos de disfresses i enterraments de la sardina. De Dijous Gras a Dimecres de Cendra no hi haurà rues ni grans àpats populars però sí que d’una manera o d’una altra viurem la setmana més boja de l’any.
Per tot plegat hem fet una tria dels 10 carnavals més destacats que se celebraran enguany i com es duran a terme. No us els perdeu!
Alaior. L’Ajuntament d’aquesta població ha preparat una festa virtual que tindrà com a protagonista, un any més, el sabater Bernat Figuerola. Enguany el personatge sortirà a desfilar per tots els carrers i així tothom el pugui veure des dels balcons i finestres de casa. També hi haurà rondalles, taller de màscares i l’esperat testament.
Barcelona. De l’11 al 17 de febrer la ciutat es prepara per celebrar l’arribada de ses majestats el rei Tòtil Tocatdelala i la reina Belluga. Diuen que la reina ha emmalaltit greument de tristesa en un any sense grans festes i el rei se les haurà d’empescar per fer-la riure i que el Carnaval torni a la ciutat. Amb aquesta història, la companyia els Comediants ha ideat una sèrie de càpsules que s’aniran penjant al llarg de la setmana. A més, el Dijous Gras a les 18 h es retransmetrà virtualment l’Arribo i la tradicional Taronjada (documentada l’any 1333), i el Dimecres de Cendra a les 18 h es podrà veure l’Enterro de la Sardina. D’altra banda, s’ha editat un programa virtual amb un centenar d’activitats que han organitzat les entitats i associacions veïnals i que se celebraran durant la setmana als centres cívics, casals de barri i cases de la festa.
Pego. Sota el títol ‘Pego pinta el Carnestoltes’, el carnaval més multitudinari del País Valencià continuarà actiu a les xarxes. Els dilluns 8 i 15 de febrer es farà un tutorial de mascaretes i els dissabtes 13 i 20 un taller de maquillatge. D’aquesta manera, els participants als tallers creatius podran presentar les seves propostes a un concurs popular.
Roses. El Carnaval de Roses és un dels més concorreguts de l’Empordà juntament als de Palamós, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. Enguany, la festa es trasllada als balcons. Una iniciativa veïnal convida a sortir disfressat al balcó el dissabte de Carnaval (13 de febrer a les 17 h) i ballar amb la música que cadascú tingui a casa.
Sitges. És un dels carnavals més potents del país i diuen que això és així per l’eterna rivalitat entre dues entitats sitgetanes: el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. Enguany la festa es trasllada a les xarxes amb xerrades, concursos i la recuperació del Telefot, una iniciativa televisiva que s’emetia només per Carnestoltes. En aquesta ocasió servirà per fer arribar les activitats d’un any normal en un format diferent. Tampoc hi faltarà el plat per excel·lència del Carnaval sitgetà: el xató.
Solsona. L’element més popular del Carnaval de Solsona són els seus gegants bojos, una família de gegants amb els braços de goma que en giravoltar peten contra els qui gosen apropar-s’hi. La festa no es podrà fer al carrer però sí que s’han plantejat diverses propostes per mantenir viu l’esperit festiu. Una d’elles és la recuperació del gegant del Pop, una figura molt gran que havia existit fa dècades. Ara es vol recrear convertint-lo en un gegant adaptat per a persones amb discapacitat, podent-hi encabir una cadira de rodes a l’interior. La figura es construirà gràcies a una campanya de micromecenatge, que podeu consultar ací.
Torelló. Conegut com el Carnaval de terra endins, és un dels més populars del país. Es caracteritza pel Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva protagonitzada per gegants, nans i bestiari amb característiques inusuals. Enguany es rebateja com el Carnaval de portes endins i comptarà amb una exposició interactiva que repassarà els quaranta-tres anys de la festa.
Vilanova i la Geltrú. Aquesta festa tan emblemàtica també es transforma en una celebració sense actes al carrer. La festa arribarà a les llars a través de la televisió, que recordarà els actes dels altres anys amb les càpsules El Carnaval de Vilanova pas a pas, que s’emetran pel Canal Blau. A més, es guarniran els carrers i es penjaran banderoles amb imatges simbòliques del Carnaval vilanoví.
El Villar. El carnaval d’aquest municipi dels Serrans es fa de dijous a diumenge. El van recuperar alguns veïns l’any 1981 amb els elements tradicionals que recordaven els grans i amb noves incorporacions. Entre més, destaquen les botargues que, tapades i inflades completament amb teles blanques, interpel·len tothom. I la botifarra gegant anomenada ‘morca’, símbol de la carn que vetllen, cremen i soterren. Ja fa setmanes que es va anunciar que enguany la festa no es podrà celebrar com toca però sí que s’ha demanat la col·laboració per fer un recull fotogràfic del carnaval d’altres anys.
Vinaròs. Es tracta d’un dels carnavals més concorreguts, que l’any 2022 celebrarà el seu quarantè aniversari. Com la resta, enguany s’ha hagut de suspendre però això no ha evitat que la festa es pugui viure d’una manera diferent. Per aconseguir-ho s’ha presentat el documental ‘Darrere la màscara: el Carnaval de Vinaròs’, que vol ser una mirada interna a aquesta festa tradicional. A més, durant la setmana s’anima a vestir la típica camisola de Carnaval per a viure l’ambient festiu.
