Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

No s'han trobat resultats

 

1/169>

Vicent Partal

20.01.2009

Avui, 366 dies

Ahir va fer 365 dies que deu ciutadans de Barcelona van anar a la presó sense que se'n sàpiga ben bé el perquè. Els van detenir acusats de formar una cèl·lula gihadista que, segons els imprudents i indecents titulars d'algun diari, planejava de fer atacs suïcides al metro. Un any després continuen sols a la presó, el judici sembla que s'accelera, vist que no apareix cap prova ni una i els policies que van protagonitzar aquell estrall han estat remoguts de la feina. De seguida ja es va veure que tot allò era absurd, però els nostres veïns, un any després, continuen a la presó.

Continuen a la presó i continua sense aparèixer ni una sola prova sobre els explosius que ens van dir que tenien. Ritualment, cada pocs mesos, algun diari explica notícies confuses que arriben del confús Paquistan i que els vinculen a una trama gihadista que els seus veïns i amics no creuen possible que existesca ni que ells en formen part. La potineria del presumpte informant francès del cas va ser tan grossa que va acabar causant fins i tot un conflicte diplomàtic i la destitució dels policies que van fer aquella operació parla amb molta claredat. Però ells continuen a la presó i el recel que aquell cas va suscitar és ben viu.

Acríticament molta gent va creure's la justificació d'aquella operació, l'afirmació que aquella gent ens volia matar a tots al metro. Ha passat un any i la desconfiança, la por, el recel que tot plegat va suscitar en molta gent no s'esborra. Ahir mateix els familiars ens explicaven que hi ha xiquets que encara insulten els fills dels detinguts a l'escola i els amenacen. A uns fills que encara no saben per què es van emportar els seus pares i que m'imagine que viuen tot això en un desconcert enorme.

Avui, 366 dies després d'aquella desgraciada operació, Barack Obama serà un president nou i tots sentim l'esperança que el món siga un lloc millor i que el xoc de les civilitzacions deixe lloc a un espai comú de reflexió i de diàleg, a una era de pau després dels vuit anys brutals de Bin Laden i Bush. Obama té molta feina a fer, i no la pot pas fer tot sol. Al Raval de Barcelona, i a tants i tants barris, pobles i ciutats del nostre país, aturar la dinàmica de l'agressió i de la confrontació, frenar l'animadversió fanàtica envers l'altre, és en les nostres mans, més que no en les d'ell. I avançar en aquest camí és la nostra responsabilitat. Ho era fa un any i ho és avui més encara.

Mail Obert