Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

No s'han trobat resultats

 

1/169>

Vicent Partal

29.05.2008

Salellas

Si férem un repàs de les causes judicials obertes aquests darrers anys, en què la raó i el sentit comú topaven amb alguna absurditat del sistema legal o amb alguna actuació injusta de la policia o del govern, segurament que les trobaríem reflectides en l'arxiu d'en Sebastià Salellas. Cada vegada que un ciutadà o un col·lectiu era víctima d'un abús legal manifest, especialment d'ordre polític, sempre trobava Salellas en primera fila, disposat a defensar-lo legalment. Per això la seua mort, ahir, deixa un buit enorme. Ell era un d'aquells que Brecht hauria considerat imprescindibles, però ara ens veiem forçats a prescindir, amb ràbia i malícia, de la seua capacitat, de la seua solidaritat inesgotable, de la seua bondat.

Salellas era un gran advocat. N'és una prova que portà l'estat espanyol als tribunals europeus per la ràtzia olímpica de Garzón i l'hi derrotà. Salellas sabia què feia, amb un gran domini de l'ofici. Però, per damunt de la capacitat professional, cal destacar-ne que era un gran ciutadà. Salellas no deia mai que no quan, del comportament de l'estat envers un col·lectiu o una persona, se'n podia dubtar si era just i correcte. Com ara, en aquells casos, pesats, difícils, en què l'arbitrarietat del poder és molt manifesta. En això, no fallava mai. Quan fa uns quants mesos hi hagué aquelles absurdes detencions d'islamistes al Raval de Barcelona i a la redacció de VilaWeb cercàvem més informació, vam demanar-nos qui devia ser l'advocat defensor d'aquella gent. Algú va dir: 'De segur que és en Salellas...' I, efectivament, era ell. Ho hauríem d'haver endevinat de bon començament. Ell va gosar qüestionar una operació absurda, una més, amb la diligència i la capacitat que posava en cada cas. Perquè no tolerava els abusos policíacs i vigilava sempre de prop la cara fosca de l'estat. I perquè sabia com la soledat i la por poden afligir els qui es troben arrossegats en una de les bogeries judicials que ell tan bé coneixia.

No serà fàcil, prescindir de la seua enorme capacitat de treball, de la seua intel·ligència crítica i aguda, del seu cor obert de bat a bat a tots aquells qui pateixen o són discriminats. Però no ens toca més remei. La mort, dissortadament, no en sap res, de plets. I és una llàstima, perquè estic segur que, si res en sabés, misser Salellas hauria trobat la manera de guanyar-la amb aquelles armes tan poderoses seues, amb què tan bé va ajudar tanta gent: la saviesa, la tendresa, la humilitat, la solidaritat, la tenacitat, l'inconformisme i l'amor a la llibertat. A la llibertat amb majúscules.

Mail Obert