Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

14.10.2014

Quatre passos per a resoldre aquesta crisi

La nit més llarga i difícil del procés es pot resoldre favorablement avui al matí. Hi ha encara prou marge per a fer-ho. Cal generositat de totes les parts i també la decisió d'esmenar els errors comesos. A parer meu, hi ha quatre passos necessaris i possibles que s'han de començar a fer ara mateix.


En primer lloc, cal reconèixer que hi ha una crisi de confiança dels altres partits envers el govern. Esquerra se sent especialment traïda perquè durant dos anys ho ha aguantat tot en canvi de la consulta i ara la consulta no es fa tal com s'havia pactat solemnement. I la CUP i ICV-EUiA tampoc no veuen fiable l'actuació logística i política que proposa el govern. Fa quinze dies el consell executiu va suspendre de fet la consulta i tres dies després el conjunt dels partits van trobar la manera de revifar-la. Ara es proposa una alternativa. És possible d'acceptar-la, però sempre que la decisió, aquesta vegada sí, ja siga inamovible. Diga què diga el govern espanyol i faça què faça. El govern s'hi ha de comprometre solemnement. I, per evitar noves tensions i malentesos, ha de trobar la manera que ERC, ICV-EUiA i CUP participen directament en l'organització de la votació. Dia a dia, hora a hora i sense límits. De fet, el president Mas hauria de convocar els altres partits aquest matí mateix.


En segon lloc, cal que el govern faça en públic la proposta que ha fet en privat. Aquesta nit hem sabut quina era, però de boca dels altres. No és la proposta ideal i trenca el pacte que hi havia fins ara, però és una proposta factible i inclou l'element central i el més important: posar les urnes als col·legis el 9 de novembre per a votar la pregunta pactada. Si el 9 de novembre es posen 8.000 urnes a tot el Principat gestionades per 16.000 voluntaris i milions de persones acudim a votar, desobeint la prohibició o enfrontant-nos a la repressió, el 9 de novembre haurà fet la funció que ha de fer. Hi ha qui parla de consulta de fireta. Tranquils, que l'estat ja s'encarregarà que no ho siga.


Tercer pas. Esquerra ha trencat el pacte de govern que tenia amb CiU i, en companyia d'ICV-EUiA, ha optat per abandonar les reunions. Pel que fa a Esquerra és evident que no cal un pacte de govern per a donar suport a aquesta nova proposta. De manera que ERC pot fer allò que diu el punt tercer del seu comunicat: 'Ajudar el govern perquè hem d'aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats per demostrar el caràcter i actitud del govern espanyol.' Que ajude, des de la crítica i des de l'oposició, a acomplir la proposta de votació del 9-N que ara ha posat sobre la taula el govern. Que cride a votar, que faça campanya i, si li ofereixen d'entrar en un organisme tècnic de gestió de la votació, que ho accepte. Per ICV-EUiA encara serà més senzill: només cal que explique que, tot i no estar d'acord amb això que ha fet el govern, veu bé —si és que el veu bé—, aquest nou desafiament democràtic que es proposa. Pel que fa a la CUP, simplement no s'ha aixecat de la taula i fa un gran esforç per mantenir-la viva.


I quart i últim pas: això s'ha d'explicar amb transparència total. Cal refer fins on siga possible la confiança entre els diversos actors polítics i, per tant, és fonamental que ara ningú no siga obligat a fer res en què no crega ni siga humiliat en públic. De la trencadissa d'ahir, no en pot eixir cap vencedor ni cap vençut. Ha de guanyar el país.


Tal com vaig explicar ahir, ara és l'hora també de tots nosaltres. Diumenge tenim una cita a la plaça de Catalunya i CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP han de saber que no podem arribar-hi sense que s'haja refet la situació. La pressió del carrer, doncs, és avui imprescindible. Més que mai. 




Actualització a les 10.48. Primer pas fet. Mas ha explicat en públic la proposta que va fer ahir en privat. Ara cal que responguen ERC i ICV, que són els qui s'han alçat de la taula. (La CUP es manté a la taula encara que ha avisat ja que no té sentit que s'hi quede sola.) Mas ha aclarit que després hi ha d'haver eleccions avançades, 'en clau plebiscitària'. I ha deixat clar que, tal com està l'estat espanyol, la consulta definitiva només poden ser les plebiscitàries.


 


Actualització 2. A les 12.14. Artur Mas ha fet una llarga conferència de premsa. Ha exposat un pla que pot agradar o no, però que és coherent. Votar el 9-N sota unes noves regles assumint que la consulta definitiva són unes eleccions en què el bloc partidari de la independència ha d'aconseguir la majoria absoluta. El problema és on era: els altres partits volen la certesa que ara no es farà enrere en aquest pla, com s'ha fet enrere respecte del decret signat. Ell ha explicat molt bé les diferències però s'entén que els partits en desconfien. Insistesc que cal integrar en l'organització els partits com a garantia que no hi ha marxa enrere.


Les reaccions de Madrid i de la premsa internacional són també significatives. La BBC titula 'desafiament'. És això. I no es pot oblidar un detall clau: això no és Arenys de Munt, perquè la votació la convoca el govern de Catalunya.


 


Actualització 3. A les 13.16. Escolte atentament Joan Herrera. A ningú no li pot estranyar el seu recel i la seua desconfiança cap a Mas. Jo no ho veig tot com ho veu ell, però hi hauria marge de sobres. Ells proposen, si ho he entès bé, que davant els col·legis tancats es puga denunciar, documentalment —amb els ulls fits en la comunitat internacional—, les traves que posa el govern espanyol. Supose que si es pot fer davant els col·legis tancats no serà cap problema de fer-ho dins els col·legis oberts. No ha dit res sobre si ICV-EUiA cridarà a participar en el 9-N, però, tal com estan les coses, ho interprete com un senyal positiu.


Als qui ho troben ridícul: l'esforç de sumar és imprescindible. Als qui estan molt enfadats: no ha d'haver-hi ni vencedors ni vençuts, o els vençuts serem tots. 'Keep calm'. A tots: la participació del 9-N, si hi ha 9-N, és la que decidirà si tot plegat té sentit.



Actualització 4. A les 16.42. La CUP ha fet una intervenció impecable, que s'afegeix a un gest, la convocatòria d'una assemblea oberta anit, que va ser absolutament clau. Fa la impressió que saben molt bé on són. No estalvien ni una sola crítica al govern, però per damunt de tot són fidels al país. 


Afirmen que aquesta consulta no és vàlida perquè ara s'ha tornat partidista, però demanen uns dies per a veure com es recol·loca el país. Em sembla assenyat.


A hores d'ara ja veig que dels quatre passos que proposava aquest matí un que jo considere molt important, que els altres partits entren a l'organització de la votació, no es complirà. Ho trobe perillós, però les coses són com són. He de dir, però, que ara mateix sóc més optimista que aquest matí. Els partits de moment han evitat amb molta cura un trencament irreversible —falta veure què farà ERC, però.


Per una altra banda, hi ha qui comença a parlar sobre una candidatura de l'ANC al marge dels partits —en contra dels partits, doncs. Puc entendre, ho torne a dir, les ganes de desfogar-se, però avui això no té ni cap ni peus. Per a tenir garanties de victòria la societat civil i els partits, si més no els tres partits independentistes, han de trobar la manera de remar en la mateixa direcció, si és que no volen anar junts. L'ANC, per tant, no es pot posar ara contra el parlament perquè dinamitaria el procés. D'ací a uns dies o unes setmanes, si falla tot i es trenca tot, ja en parlarem. Però avui, ara mateix, seria una actuació suïcida i sobretot seria un gest que no ajudaria ni poc ni gens a eixir de l'atzucac en què ens trobem.


 


Actualització 5. A les 18.42. Intervenció de Junqueras. La que tots esperàvem per a veure on som. Crític i profundament irritat, però positiu al final. I això és remarcable tenint en compte la profunditat de la ferida. Demana de tornar a la consulta pactada i convocada, però també diu obertament que 'ajudarà' en la nova situació, malgrat que no hi ha consens entre els partits. M'ha sorprès fins i tot que després del comunicat tan dur d'ahir avui haja evitat afirmar que el pacte d'estabilitat s'havia trencat. Vull interpretar-ho com un símptoma positiu.


En resum, doncs, tenim la situació nova completament definida. El govern de CiU ha optat per enterrar la consulta i proposar un nou projecte que inclou una votació el 9-N amb la mateixa pregunta de la consulta i amb urnes i col·legis electorals. Els altres tres partits i coalicions discrepen però no trenquen. I accepten d'ajudar, amb molts matisos, perquè aquesta nova votació siga una realitat.


Tenim molt poc consens, avui, però de moment n'hi ha prou. Hem superat el dia més difícil. A hores d'ara, després de gairebé vint-i-quatre hores trepidants, hi ha un projecte de votació per al 9-N. I cada ciutadà ja decidirà si vol votar o no. Però ahir a aquestes hores simplement no hi havia 9-N, que era la pitjor opció imaginable.


Amb tot, la feblesa de la proposta és més que evident. I hi ha dues coses que haurem de saber encara, abans de dir res més. Primer, què pensa l'ANC i, per extensió, què vol fer la societat civil organitzada —supose que diumenge ho podrem copsar. I segon, què farà el govern de Madrid, que és fonamental. Els primers rumors diuen que optarà per deixar fer i això seria un gran gol si van a votar milions de persones. Per tant, he de dir que em costa molt de creure que això siga així.


Siga com siga, a aquestes hores em sent tranquil. Això ha esdevingut infinitament més difícil que fa vint-i-cinc hores però no s'ha trencat.


Mail Obert