Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

30.09.2014

Acaba de començar la fase final

La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre. I, mentrestant, a Barcelona es presentava el 'Llibre blanc de la transició nacional'. És difícil d'ensenyar d'una manera més contundent la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres.


A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial. 


A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.


Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política. 


A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.


Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.


Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.






L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)




Joan Guasch


Arribats a aquest punt, recomano la lectura d'un article que Jaume Grau publica al blog que té al diari digital Público i que ha titulat "Rajoy contra el espíritu de la Ilustración". Explica perquè la Il·lustració va començar a Europa: els pensadors europeus del segle XVIII estaven convençuts que un espai humà més fragmentat (en cultures, idiomes, religions...) feia que hi hagués més competitivitat i es manifestés més la necessitat d'autogovernar-se democràticament en cada grup humà. L'article, és clar, és més extens, però molt aclaridor i ens referma la idea que, qui realment va en contra del progrés d'Europa (i, per extensió, de la humanitat) és en Rajoy i els seus. Els catalans tenim raó. Estem a l'avançada del progrés social (no només per voler la independència) i hem de tenir clar que l'Europa dels grans estats-nació com España fracassarà. De fet, ja està fracassant, com a projecte il·lusionador. Necessitem ser independents perquè som la garantia d'un futur viable per a les generacions futures i per al futur del projecte Europeu. Rajoy i els seus s'han quedat al segle XIX, tufejant absolutament a fracàs. Tindran molta mala llet, però ja són passat, i ho hem de tenir clar. Pujats a les espatlles dels que ens han precedit, lluitem perquè els nostres descendents puguin viure en un món pròsper i feliç.




Josep Jallé


Acabo de sentir-te, benvolgut director, a l’Illa de Robinson explicitant una forma tant maldestre de fer per part del govern central que casi no m’ho he pogut creure: equivocar-se en la enumeració de la llei que demanen sigui inconstitucional .... de l’any 2010!. Això supera totes les expectatives que en reunions d’amics havia sostingut en el sentit del que el ministre Sòria va dir i reblar fa pocs mesos: que el meridià de Greenwich passava per les Canàries. Impagable, tot plegat ..... i superant Sòria!. Moltes gràcies a tots plegats, ells, per a fer-nos somriure amb aquest sainets. Impagables.




Josep Blesa


Estan fent que internet funcione més lentament a posta. Ells estan usant la “guerra guerrejada” d’Eiximinis, amb més astúcia des dels seus caus governamentals. Sí, el Full de ruta, i?.


Demà anirem a la delegació de Govern Espanyol a València a protestar. I què? I quan algú se li escalfen els testets i obliguen sota excusa a actuar els mossos, la GC i els mossos conjuntament, què?


En el rebombori ells guanyen l'aposta. DUI....sota supervisió internacional començant pels EUA o baixada de pantalons. 365 quilòmetres de distància donen un zoom bestial.




Antoni Carol


Impressiona el desfasament mental entre Espanya i Catalunya. Aquí s’ha superat el debat sobre el referèndum (una majoria aclaparadora desitja votar), fins i tot gosaria dir que s’ha superat el debat sobre la independència (la donem per “descomptada”) i s’està debaten sobre el nou país que volem. A Espanya no han captat que el procés a Catalunya és un procés constituent i que va més enllà de la independència; ells encara estan capficats i encallats amb la Constitución i el Tribunal Constitucional. La “desconnexió” és total. És ridícul pensar que la “revolució catalana” quedarà esmorteïda en el Constitucional. Tic-tac...




Pep Agulló


He expressat des d’aqui, reiteradament, la necessitat del llibre Blanc de la independència que finalment ha sortit a la llum. És una eina fonamental que ens carrega de raons i sobre això hem de centrar el debat públic. No perdem temps en especular què farà o deixerà de fer el TC i el govern d’en Rajoy. Encara sectors de la ciutadania, de la premsa, polítics,…estan constanment buscant tres peus al gat de quin tipus de mesures represives per part de l’Estat patirem qui gosi desafiar la seva legalitat. Les 7 plagues bíbliques! Un article de Joan Lluis Lluis definia l’actitud d’aquesta mena de síndrome dels vençuts que s’endivina sota aquesta fal·lera mediàtica que amplifica el poder d'Espanya:  "Hi ha una teoria de psicologia social anomenada 'Teoria de justificació del sistema' que explica com certes persones defensen un sistema tot i sabent que les perjudica, quan en depenen directament o quan, simplement, creuen que s'ha de perpetuar pel sol fet d’existir.” Hem de canviar, doncs, l’horitzó psicològic dels qui pensen així perquè alimenta la por i ens fa més vulnerables.

Això és un tauler d’escacs però un tauler que no roman pas estàtic. El joc està sotmès a un canvis atzarosos, les caselles que eren blanques ara són negres, etc... Segurament totes les previsions que es puguin fer quedaran desmentides per la realitat canviant. Un petit fet, una anècdota pot fer canviar la situació completament. Així ha sigut historicament en molts procesos d’independència. Hem d’actuar al dia. És hora d’ampliar el voluntariat, debatre amb el llibre blanc les nostres raons. Hem de fer del sí un proposta aclaparadora, encara més, i anar responen a cada provocació de l’Estat. Intel·ligència, astúcia i serenitat. Avui a les 7 del vespre tots davant dels ajuntaments.




Mercè Voltas


Unes plebiscitàries serien incontestables




Josep Usó


Està clar que el Tribunal Constitucional, com el Consejo del Estado, com tantes altres "il·lustres institucions" només son titelles en mans del veritable poder, que de democràtic en té ben poc. El problema és doble, per a ells. D'una banda, que se salten les seues pròpies normes; i a més a més en uns moments en els quals tot el món els està mirant amb molta atenció. No de bades, l'Estat espanyol té un deute disparat i uns comportaments esperpèntics que comencen a espantar els creditors. O els socis de la UE. I, d'altra banda, ells van improvisant mentre que els catalans tenen un full de ruta que van seguint fil per randa. Ara mateix, està clar que tracten, desesperadament, de posar portes al camp. Deuen d'estar espantats, perquè el rellotge és ben visible. Quaranta dies, només. I digital, que es veu ben clar. 


M'imagine els membres del Tribunal Constitucional, que com a mínim han de ser jutges, fent el paperàs que els ha ordenat qui els ha nomenat per al càrrec. Us imagineu quin prestigi s'han guanyat,ara mateix? Segurament,quan llegiu això, Catalunya tornarà a ser portada a molts mitjans de tot el món. Continuem avançant i ells corren, tan com poden, però van molt endarrerits. I són tan maldestres! Em farien pena si no fóra perquè són qui són. Ho lamente per ells. No me'n fan, de pena. Estic content.




Blanca Serra


Realment ens estem movent en esferes polítiques i socials substancialment diferents: el govern i les forces polítiques majoritàries espanyoles segueixen la cultura del "trágala" i l'"ordeno y mando" que han practicat secularment; el govern i les forces polítiques majoritàries catalanes ens movem en la cultura del pactisme, que vol dir que és el poble i les seves autoritats que parlen i pacten de tu a tu, fa segles amb el rei,  i ara amb el poder espanyol. Uns es mouen en un autoritarisme desacomplexat ,  nosaltres partim de la democràcia participativa com a model d'acció política. Ara aquestes dos models de comportament polític han entrat en confrontació: nosaltres, per dignitat i respecte a l'obediència catalana no farem ni un pas enrere, continuarem treballant per arribar al 9 de novembre i votar pel nostre futur. Si el poder espanyol es pensa que ens desanimarem. és que no han entès res. La República Catalana Independent és el nostre objectiu i el 9 de novembre és un pas més cap a aconseguir un país políticament lliure i socialment just i digne. En  els dies que venen amb preses de posició, mobilitzacions i accions de tota mena de suport al 9N ho demostrarem. El 9 de novembre votarem i guanyarem.




Octavi Monsonís


Fins ara els aparells de l'estat han seguit el guió que tenien previst. No ens ha de sorprendre ni tan sols la rapidesa amb què s'han bellugat.Ara la consulta està suspesa cautelarment.Ara toca que els partits polítics i la societat catalana estiguen a l'alçada que el temps històric els reclama.  Ara cal actuar com si la consulta del 9N no estiguera en suspens. La qual cosa vol dir que els partits que hi donen suport preparen i realitzen la campanya per la consulta, amb les falques publicitàries, amb els mítings, amb les reunions amb associacions, estudiants, gent major, amb les bustiades explicant el sentit del vot que propugna  cada un dels partits, etc. Que es passegen per mercats i demés repartint la propaganda del seu partit, i convencent cara a cara la gent. Que la Generalitat avise els components de les meses electorals, que notifique a cada ciutadà a quina mesa electoral ha d'anar a votar, etc. En fi, que es faça una campanya com cal.I que arribat el 9N, s'obrin el col·legis electorals i que els ciutadans puguen exercir lliurement el seu dret a votar.Estan disposats a actuar d'aquesta manera els partits polítics?Estan disposats els ciutadans a eixir al carrer permanentment, a paralitzar el país si cal, a exigir que els polítics no s'arronsen?Està disposada eixa majoria ciutadana que diu ser favorable a la independència a seguir endavant peti qui peti?L'hora és arribada, catalans no us feu enrera!

Mail Obert