Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

18.02.2014

La Comissió para els peus a Barroso

Ahir, quan vaig publicar aquest editorial, 'Fart de Barroso', ja sabia que a Brussel·les la situació del president de la Comissió era complicada. No únicament pels casos català i escocès, ben cert. Però he de confessar que no m'esperava una reacció com la d'ahir, insòlita des de tots els punts de vista: la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, va desqualificar públicament el seu president, amb formes suaus i estudiades però amb una contundència letal. El temps de Barroso a la Comissió s'acaba i supose que ara els qui l'han aguantat, tant a ell com a Leonor Ribeiro --la seua obsessiva portaveu personal--, simplement ja no tenen motius per a continuar salvant les formes.


Però el fet important és el contingut de la crítica. La Comissió Europea, per boca de la seua portaveu, diu:


—que no vol 'interferir en el procés democràtic' en curs a Escòcia i a Catalunya. Fixeu-vos que ja no diu que siguen afers interns i que qualifica de 'democràtic' un procés que Espanya vol presentar com a il·legal,


—que la Comissió Europea 'només' (cal recalcar aquest 'només') donarà la seua opinió sobre si Escòcia i Catalunya continuaran formant part o no de la Unió Europea 'si algun estat membre ho demana i presenta un escenari precís'. Res de comentaris en abstracte ni opinions clarament partidistes com les de Barroso,


—que, per si no havia quedat prou clar, la comparació que fa Barroso entre Kossove i Catalunya o Escòcia, a tot estirar és una 'il·lustració' (un vocable certament remarcable) i que en cap moment la Comissió no pot considerar que els casos siguen comparables, car Escòcia i Catalunya ja són part de la Unió Europea.


En tres punts precisos i directes, Pia Ahrenkilde ha despullat la vergonyosa actitud de Barroso i l'ha desqualificada. Hi insistesc: un fet simplement insòlit.


Al rerefons, cal entendre-hi que Barroso no continuarà després de les eleccions europees, que hi haurà una nova Comissió Europea a temps del referèndum català i que el nou president, tal com van les travesses i sabent qui són els candidats, tindrà una actitud i una sensibilitat molt i molt diferents de les de l'actual.






L'opinió dels subscriptors


Amadeu Abril: No entenc perquè perdem el temps ocupant-nos de qui desmenteix qui, ni de quins són els matisos. El tema no és si Barroso havia de dir o no (que no o havia de fer, és clar) el que va dir. Ni si això molesta a Brussel·les o aquí. Que la Comissió digui que no vol interferir, i que no es posicionarà, no em sembla pas res. Ni és motiu d'alegria, ni de preocupació.

El problema és aquest: en Barroso té tota la raó per a dir que un ingrés ple d'un nou Estat, el que sigui, d'un Estat representant territoris i poblacions que ja són a la UE, no pot, de cap manera que es miri, formar part de la UE sense l’acord unànim (ni tan sols amb abstencions) de tots els Estats membres actuals. Una altra cosa és que la raó i el seny finalment s’imposin, però això és així. Perquè és impossible fer-ho d'una altra manera sense modificar algun precepte dels Tractats.

Però això no vol dir tampoc que Catalunya (els seus ciutadans, la seva economia, els seus productes i serveis…) en quedessin fora. Això sí que és altament improbable. I si resseguim totes les declaracions, veiem que és majoritàriament aquest el missatge. 

Amb tota probabilitat, Catalunya com a país no sortirà de la UE, però l’Estat català no en serà pas membre de ple dret de forma immediata. Serà membre al 85%, més que no Noruega o Suïssa, però haurà de passar per un periode, potser llarg, de règim intermig. 

El que ens ha de preocupar no és què diu Barroso. Ni hem de celebrar que la Comissió digui que no vol interferir. El que hem de fer és treballar per a aclarir el que passarà el dia després i per a desactivar la pèrdua de vots del sí-sí que indefectiblement comportaria el manteniment de dubtes seriosos sobre què passaria després de la independència amb la UE. I no sembla que vulguem sortir del o tot o res.



Joan Guasch i Marimon: En una Europa comunitària que fos regida coherentment pels principis de la ciutadania europea inscrits al Tractat UE des de Maastricht (1992) i amb els quals hi ha combregat tota una generació de ciutadans d'aquest continent, seria 'extremadament difícil, si no imposible' que els criminals de guerra de les Açores i els delinqüents financers transnacionals que avui romanen fent la viu-viu entre les seves més altes magistratures poguessin burlar la justicia de la jurisdicció penal internacional. Però, lluny d'aquelles neus dels gegants polítics que, com Jacques Delors, dignificaven i honoraven els ideals humanistes i genuïnament democràtics dels pares fundadors de la  construcció europea, hem caigut en el temps dels pigmeus. La més elemental prudència política aconsellaria als actuals mandataris de la UE d'haver esguard al fet que el quid no és si, per la gràcia del seu designi, la República catalana restarà fora o no de la UE, sinó si els seus ciutadans, a la vista de la mena de respecte que n'estan rebent i en exercici del seu dret a decidir, voldran romandre-hi en comptes de triar adscripcions internacionals alternatives dins del continent igualment adients al seu innegable europeïsme innat.




Maria Rosa Guasch: Les paraules pronunciades per l'actual president de la Comissió Europea Durao Barroso el diumenge a la cadena britànica BBC són extremadament greus. Primer de tot, perquè no es pot comparar un estat que mai ha format part de la UE amb un possible nou estat (Escòcia o Catalunya) on totes les lleis de la UE es compleixen i els seus ciutadans tenen passaport UE. Que no ho veuen? No tenim cap 'pas fet' formant-ne part ja?


Segon, perquè dient que difícilment accedirem a formar part de la UE està negant als ciutadans el dret democràtic de decidir el seu futur com a país, de triar els seus representants i d'organitzar-se com a societat democràtica que som.


Quins interessos ocults defensen? Clarament només obeeix el que li diu l'Estat Espanyol o el Regne Unit per interessos privats seus; la Comissió té eleccions al maig on ell no es presentarà. I què? Això no li permet fer aquestes afirmacions.

Estem cansats de paraules buides, de mentides, d'amenaces però també de frases que sonen poc demòcrates. I la UE hauria de tenir cura de no trepitjar drets. DE fet, immediatament després d'aquestes paraules la portaveu de la Comissió ha sortit a refredar el tema. Però trobo a faltar una clara posició recolzant als ciutadans que volen votar, en aquest cas, els catalans perquè als escocesos ja se'ls permet sense problemes.


D'aquí al maig encara veurem més posicions extremistes en contra de la consulta, només podem anar endavant i si la Unió Europea no ens vol doncs entrem a l'EFTA que, amb seu a Ginebra, ens acollirà amb els braços oberts.



Oriol Agell: Ja fa temps que la Comissió va aclarir que no donaria la seva posició oficial fins que algun Estat Membre la hi demanés. Què ho deu fer que l'estat espanyol no sembla que s'hi hagi afanyat gens a demanar-la? 



Jordi Joan: L'oportuna editorial d'ahir dilluns 17 és la que tocava i conté una anàlisi lúcida i exacta de qui és, a qui representa i què pretén el Sr Barroso, despullant la veritat de en què s'està convertint aquesta UE nostra, i en la que molts hi teníem tantes esperances posades, que van perdent-se pel camí de la mediocritat i el seguidisme dels interessos particulars.


La notícia d'ahir, del posicionament clar de la Comissió Europea, marcant una distància gairebé estel·lar amb el seu President, desqualificant-lo contundentment, ha donat peu a l'editorial d'avui, dimarts 18, que ressalta aquest fet analitzant-lo i qualificant-lo de insòlit. Sí, insòlit, però demostratiu de que les coses tenen un límit, com la línia que mantenia el Sr Barroso, que anava dinamitant pont a pont, la imprescindible comunió (comunicació) entre les ribes del Riu Europeu. Ribes farcides de persones, com vostè i com jo, que anhelàvem (anhelem) que aquesta UE sigui, com bé deia vostè a l'editorial d'ahir, la UE dels ciutadans.


I del contingut d'aquestes dues editorials jo en trec una lliçó per a tots els catalans que estan empenyent dins del procés cap a la (espero) independència: és la lliçó continguda en una frase que se li atribueix erròniament al Quijote, personatge de Cervantes, i que sembla que era del poeta Goethe: 'Ladran, luego cabalgamos'. Si seguim tots plegats els processos endegats dins del més escrupolós respecte al procediment democràtic, i als que 'borden' amb agressions verbals, escrites, legals o para-legals, simulant falsa correcció, o fins i tot insultants, només hi responem amb arguments raonats, en un to educat però ferm, sense caure mai en la provocació (ho estem aconseguint fer), cada cop trobarem més gent que ens anirà donant la raó, i cada cop serem més respectats i reconeguts. Seguirem cavalcant. Fins al destí que desitgem.



Josep Usó: És una molt bona notícia, per als catalans, que haja passat ja el temps de Barroso. Possiblement just a temps, perquè les actituds i possicions de la Unió Europea en els darrers temps, semblaven fetes a propòsit per afavorir la deserció en massa dels europeus. 


Tant de bo l'actitud canvie i ho faça de pressa. A l'altra banda, on el seu discurs ja sembla enrocat en el 'No a tot', haurà de donar-se més desconcert i desesperança, encara. Perquè a més de no poder eiir de la crisi, (estem en el dèficit més elevat dels darrers cent anys) els creix la competència per la dreta i pel populisme més descarnat. Coneixent-los una mica, s'agafaran aquestes eleccions europees com unes 'primàries' de cara a les 'importants', que són les que els permeten continuar a cavall del matxet. Els pronostique una bona patacada. I a Barroso, doncs això. Moltes gràcies pel favor que ens ha fet i fins a més veure. Com als de la foto de les Açores. 



Josep Canals: Aquest matí en el programa de Jordi Basté els tertulians del dilluns, com gairebé sempre que es parla de la consulta o la independència, eren tres contra un. Pilar Rahola que ja comença a estar cansada però cobra dels Godó, contra en Marius Carol, torna Pepe!, en Xavier Sardà i en Joan López. Tots tres defensaven en més o menys vehemència les paraules del Barroso i la Pilar lluitava contra una pared. Jo pensava que el millor que podia fer la Pilar era dir: Nois espereu unes hores que algú de la U.E. posarà les declaracions del portuguès en el seu lloc. No calia res més, no paga la pena discutir nimietats. Ni tants sols les aportacions telefòniques d'en Xavier Solano des de Londres es tenien en consideració pel trio. Per una altra part pensava que en Jordi Basté el que hauria de fer perquè tothom tingui clar com són els tertulians podria fer una enquesta amb tots els que té. 1) Esteu a favor de la consulta? 2) Si s'arriba a produir votaríeu i què? Així els oients podríem entendre millor les postures que defensen. Jo apostaria que la Pilar diria que si a la consulta i votaria SI-SI, però els altres no ho tinc clar ni que es mullessin, segurament en Joan López diria que no a la consulta i votaria, o no, NO.


Luís de YzaguirreTots aquests fets posen en evidència el que ens juguem a Europa. Per això encara s'entén menys l'obstinació dels partits a impossibilitar la candidatura unitària pels seus interessos de marcar paquet.




(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)




Mail Obert