Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

25.10.2012

Aznar no fa gens de por

'Catalunya no podrà romandre unida si no és espanyola.' Aquesta solemne frase, la va pronunciar ahir José Maria Aznar, que és qui faltava encara en el joc dels despropòsits. Vol ser una amenaça en tota regla, però és una amenaça que perd molta força, eixint com ix de la boca d’un dels homes més desprestigiats a Catalunya i a... Espanya.


El mal més gros del PP, i d’un cert Madrid polític i mediàtic, és que, quan es refereixen al Principat, parlen de sentir dir, a base d'elucubracions que la realitat desmenteix a cada minut, però que ells tenen per certes. I una de les més tòpiques és aquesta que insinua Aznar: la pretesa existència d’una massa enorme de ciutadans espanyols a Catalunya que, creuen ells, els obeiran cegament quan els ordenen d'alçar-se contra el nacionalisme català.


És evident que, si el PP organitza una campanya salvatge d'aquest signe, no es poden descartar alguns incidents, ça o lla. Però, anècdotes locals a banda, no hi ha cap raó empírica per a creure en l’existència d’un cavall de Troia. No, si de cas, de les dimensions apocalíptiques que Aznar inventa i somnia. Ni plural, ni transversal entre els partits. Que l’extrema dreta espanyolista siga més o menys activa a Catalunya és una cosa; que represente ningú, més enllà de l’estricta extrema dreta, n'és una altra. I Aznar no és precisament una figura que desvetle gaire consens...


Per sort, el 25-N és just d'ací a un mes i tindrem encara més proves que els catalans d'origen espanyol no són la colla d’estúpids manipulables que Aznar es pensa que són. N’hi haurà prou de mirar els vots per a adonar-se que Aznar pixa fora de test. Cosa que no puc dir que siga una novetat precisament.

Mail Obert