Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

16.10.2012

Quin dia, Mariano!

Mariano Rajoy devia anar-se'n a dormir ahir amb les orelles ben calentes. Tot li féu feix, i encara que ho negue en públic, segur que en privat ja no pot sinó acceptar que la qüestió catalana se li n'ha anat de les mans. La Unió Europea va fer públicament cas omís de la seua demanda de fer por al Principat, Escòcia i la Gran Bretanya van demostrar què és una democràcia, Kossovë va veure com s'obria la porta de la Unió, pense què pense Espanya, i fins i tot el Financial Times li va dir que ja estava bé i que un matrimoni que va malament no s'arregla declarant il·legal el divorci. Quin dia que devia passar el cap de govern espanyol ahir...


Evidentment, ells continuaran anant a la seua, amb les amenaces i la por, perquè no és de la veritat que es tracta, sinó de com aguanten i resisteixen, resistim, els catalans. El govern espanyol no mourà ni un pam les seues tesis en el sentit que Catalunya no té dret de votar, que la Unió ens expulsarà automàticament, que la convocatòria portarà presó o que ens morirem de set i de gana. El mal és que tanta sobreactuació cada vegada aguanta més malament el contrast amb la realitat.


No fa pas tants dies Mariano Rajoy mateix va informar tothom que havia enviat una carta a la Comissió Europea exigint, poca broma, que es pronunciés contra la independència de Catalunya. I ja tenim la resposta: en parlaran quan toque, no quan Espanya vulga. I per si Rajoy volia continuar fent l'orni, amb la màxima solemnitat i en la seu de la comissió la portaveu va explicar que Europa no dirà res fins que un estat ho demane, però presentant un cas concret i detallat. O siga que no en parlaran fins el dia que la independència siga un fet. Una enorme bufetada política al PP.


I això ho deien el mateix dia que la Gran Bretanya i Escòcia donaven un exemple al món de capacitat negociadora i de democràcia. Un exemple tan sols. Segons la llei, a la Gran Bretanya, de referèndums, solament en pot convocar el govern britànic. Que, el referèndum sobre la independència d'Escòcia, l'havia de convocar el govern escocès ningú no ho discutia. Per tant, tots dos executius van fer un pacte: la Gran Bretanya cedia a Escòcia el dret d'organitzar el referèndum i Escòcia reconeixia que, els dret, els havia estat cedit. Pulcre, net, elegant, democràtic.


Tot a l'inrevés de la cridòria, cada dia més histèrica, que arriba de Madrid i que el món comença a veure què és. Tant que el Financial Times, la bíblia de l'economia europea, es va atrevir ahir a esmenar la plana al govern espanyol, explicant el cas escocès, recomanant a Rajoy que paràs d'amagar-se darrere d'excuses legalistes i emplaçant-lo a deixar-nos votar també a nosaltres. I amb una deliciosa frase final: un matrimoni no s'arregla prohibint el dret del divorci. Ho has entès, Mariano?



PS. Ah, me'n descuidava: a més, la Unió Europea ha començat el diàleg amb Kossovë per a la primera fase, molt preliminar, de la seua integració a la Unió Europea. Evidentment, deixant de banda el famós vet espanyol sobre Kossovë. Ni cas.

Mail Obert