Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

28.09.2012

Un pas endavant molt ferm

Finalment, aquesta setmana apassionant al Parlament de Catalunya ha acabat bé. Jo que dimarts tenia molts dubtes, cada hora que passa en tinc menys. El resultat de la votació d'ahir, la manera com es va fer i les conseqüències que té em fan ser optimista. Després del 25-N, si aconseguim una àmplia majoria, la història se'ns obrirà de bat a bat.


Les coses van tan ràpides que hi ha un moment que cal aturar-se a mirar enrere per no tenir vertigen. Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar una moció propugnant un referèndum d'autodeterminació 'preferentment dins la pròxima legislatura'. Van votar-la CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat, Joan Laporta i Ernest Maragall. La 'coalició del sí' fa un any era impensable. Era impensable que CiU i el president de la Generalitat diguessen això que ara diuen, i fessen això que ara fan. I era impensable que ERC i CiU refessen tan ràpidament els ponts que tant s'havien trencat. Vertigen. Vertigen històric.


Però això no és tot: el PSC s'ha abstingut, i ha deixat sola l'esquifida suma (matemàtica i ideològica) del PP i de Ciutadans contra l'exercici de la democràcia. Hi ha moltes raons que poden explicar el perquè d'aquesta sorprenent decisió dels socialistes --tan sorprenent que el discurs de Rubalcaba a la festa de la Rosa no sembla que siga de la setmana passada, sinó del segle passat. Però, siga quina siga la raó final, no podem perdre de vista que molts diputats socialistes volien votar trencant la disciplina de partit i que ja no són anecdòtics els ajuntament on els regidors socialistes voten per la independència. El dic s'ha esquerdat, simplement, i l'independentisme ja penetra dins les files dels socialistes, com va penetrar fa mesos en les dels convergents.


Ara, de totes les coses que van passar ahir, en voldria destacar una en particular: la generositat i el sentit polítics d'ICV-EUiA i de Solidaritat. Sabien que aquella resolució de CiU i ERC no era la que ells haurien volgut, però, per comptes de tibar-se i guanyar-se una fotografia, van saber sumar per al bé de tots, sense més retrets que els estrictament necessaris.


Amb aquesta suma de CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat, Laporta i Ernest Maragall em sent confiat en el futur més immediat. Ells ahir van fer un pas endavant molt ferm que ens acosta a la independència com mai no hi havíem estat.

Mail Obert