24.01.2012 - 06:00
Hi ha hagut un relatiu enrenou pel nerviosisme espanyol sobre la independència d’Escòcia, nerviosisme que va destapar un article de The Independent. Si diumenge el diari britànic deia que el govern espanyol havia fet arribar al govern anglès que estava disposat a impedir l’accés d’Escòcia a la UE, ahir mateix el ministre espanyol d’Afers Estrangers ho va negar rotundament i va deixar clar que no ho farien. Interessant. Molt interessant.
L’anotació del diari londinenc no identificava l’autor de l’amenaça. Parlava de fonts diplomàtiques vagament, sense concretar, i per tant podem deduir que algú de l’ambaixada de Londres se n’anà de la llengua. El ministre Garcia-Margallo va tallar la broma de soca-rel. A part procedir de l’ala més liberal del PP, Margallo ha estat dècades a Brussel·les com a parlamentari i sap, per tant, que hi ha ridículs que més val no fer.
La bravata de l’autor anònim, tot i tenir una certa base tècnica, feia riure. És cert que l’admissió d’un nou estat a la UE ha de ser aprovada per tots els membres. Per tant, podríem parlar d’un vet, de qui no l’aprovàs. Però la política del dia a dia ho fa inimaginable. Com podria Espanya impedir l’entrada d’Escòcia a la UE, si la Gran Bretanya l’acceptava? Això suposant que Escòcia, que ja és a dins de la UE, hagués de tornar a demanar l’accés. Ara, imaginem que això passàs: es creu ningú que Espanya es troba en condicions d’oposar-se no sols a Escòcia, sinó també a la Gran Bretanya?
Espanya, cal recordar-ho ara, va vetar en un determinat moment l’entrada de Lituània, Letònia i Estònia a la Unió Europea, i just per les mateixes raons que ara. Ho va fer el govern de Felipe González, i el resultat és a la vista de tothom. Més tard Espanya va vetar el reconeixement de la independència de Kosovë, i el resultat és a la vista de tothom: la Unió té un organisme especial a Kosovë, amb ambaixades de tots els estats membres llevat d’Espanya, Grècia, Romania i Eslovàquia (atenció a la llista!); fins i tot hi té quatre mil assessors.
Provar de vetar la independència d’Escòcia seria un ridícul encara més gran. Quan Alemanya es va annexionar l’antiga RDA França va dubtar d’impugnar una ‘entrada camuflada’ de la RDA, segons que creia, sense superar cap requisit. I no ho va fer. Ni tan sols Grècia es va atrevir a impugnar els tractats d’adhesió de Xipre, que reconeixen l’status quo turc al nord de l’illa. I és fresc en la memòria què va passar a la Gran Bretanya quan va intentar vetar la nova política fiscal.
Qui fóra que digués que Espanya es trobava en condicions de vetar l’entrada de l’Escòcia independent a la Unió o no sabia de què parlava, o no era conscient del món en què viu. Perquè, per si calia cap més argument, parlem d’una Espanya que ara mateix és vista com un dels pàries d’Europa, un país que necessita a la desesperada l’ajut de la Unió i que no es pot permetre fatxenderies…
