Mira que n’és, de senzill

Com s’embolica el govern espanyol amb l’amenaça de tancar sense ordre judicial les webs que considere que atempten contra els drets d’autor! El mateix dia la ministra i el president diuen coses que no tenen res a veure i la xarxa va revoltada, amb raó. Són ganes de…

La pitjor cosa que pot passar a una llei o a una mesura que la població considere dura és que no la sàpigues explicar fàcilment. I és això que passa en aquest cas. Hi ha una manera fàcil d’explicar les coses. Tu dius, per exemple, que un jutge tindrà dret de tancar una web, i això s’entén. Hi estaràs d’acord o no, però s’entén. Els jutges poden fer eixes coses, hi estigues d’acord o no; en l’ordenament i en la pràctica actuals un jutge pot tancar una publicació o una emissora de ràdio o televisió. L’extensió, doncs, és òbvia.

Pots dir també que el govern tancarà qualsevol web que vulga, sense intervenció judicial. Seria molt més insensat i desfermaria encara més crispació i més protestes, però també s’entén, atès que ells tenen, en definitiva, la força pública. El govern, en tal cas, s’atorgaria un dret extralimitat, i ja aguantaria, supose, l’aiguat que li cauria al damunt.

Però resulta que ho han volgut complicar més. I ens diuen que no serà el govern qui tancarà webs (quina mania, això de tancar webs!), sinó una comissió, diuen, independent que es constituirà perquè controle la xarxa. I qui la constituirà?, et demanes immediatament. I la resposta és de còmic: dos representants del govern, un d’indústria i un de cultura, més una tercera persona independent (pregunta: la SGAE és independent?) I quan et diuen això, ja no saps si riure o plorar. Perquè ací no hi ha el govern, diuen, tot i tenir-hi dos càrrecs o dos funcionaris, pel cap baix, en un total de cinc.

I aleshores ho emboliquen encara més i t’expliquen que la comissió només actuarà prèvia denúncia d’algú; que si troben res dolent, ho posaran en mans d’un jutge, però que també podran tallar serveis i incomunicar webs per compte propi en determinades circumstàncies, especialment si violen els controvertits drets d’autor. I tot això, enmig de versions filtrades, contraposades i fins i tot contradictòries, mentre va pujant el nerviosisme del personal.

Resultat: com que no s’entén res i fa molt mala pinta tot plegat, en un sol dia centenars de milers d’internautes protesten i Zapatero, per acabar-ho d’arreglar, corre a canviar el penell de direcció a última hora del vespre. O siga que l’embolic és monumental, i mira que n’era, de senzill: només havien de deixar-nos en pau.