Segons fonts del club, dels 10.636 accionistes del Levante, només 1.180 han exercit el dret de subscripció preferent durant aquesta finestra, un 11% dels accionistes totals.

El paquet més gran d’accions l’ha subscrit l’empresari Vicente Boluda, ex-president del Reial Madrid, amb 4.130 accions. Aquest paquet d’accions és una inversió de 248.212 euros.

L’ampliació de capital era exclusiva per als accionistes minoritaris. Tal com era previst, l’accionista principal del Levante, Pepe Danvila –que té aproximadament un 70% dels títols–, no hi ha participat.

Fonts de l’entorn del ciclista han explicat a EFE que l’accident es va produir quan va topar amb una pedra, va perdre l’equilibri i va xocar amb un vehicle que circulava en sentit contrari. L’impacte principal va ser al cap i li ha causat un traumatisme cranioencefàlic greu.

Guardeño, de 23 anys, havia fet un paper destacat aquesta darrera Volta a Catalunya, i a la Vuelta de l’any passat, en què va acabar catorzè de la general. Aquesta temporada era previst que formés part de l’equip que participarà en el Tour.

L’equip Caja Rural-RGA ha expressat en el comunicat el seu suport al ciclista i li ha desitjat una recuperació ràpida.

Es recull en l’escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, on Carrillo especifica que aquests fets, “sense perjudici de la qualificació jurídica que consideri procedent” la fiscalia, “podrien ser constitutius d’un delicte d’odi previst i penat a l’article 510 del codi penal”. El text demana que la fiscalia engegui els tràmits oportuns per a aclarir aquests “fets greus” i depuri responsabilitats, si escau.

Segons que recorda, durant el partit “un sector del públic va proferir càntics d’un caràcter obertament islamòfob i xenòfob, com ara corejant repetidament l’expressió ‘Musulmà qui no boti’, i va xiular l’himne d’Egipte poc abans del partit”.

D’acord amb declaracions publicades de membres del govern de Catalunya, els càntics “van ser promoguts probablement per sectors organitzats vinculats a l’extrema dreta, que van instrumentalitzar el partit per difondre missatges d’odi”.

El document destaca també que “uns quants organismes internacionals i la mateixa normativa de la FIFA preveuen sancions per càntics discriminatoris en recintes esportius, cosa que demostra la importància dels fets”.

El prec, registrat per la presidenta del grup municipal, Elisenda Alamany, recull que la mesura pretén de prevenir “problemes de seguretat o possibles incidents racistes” que puguin “malmetre” la imatge de Barcelona.

Referència als incidents de l’RCDE Stadium

Els republicans justifiquen la petició pels càntics racistes que es van produir de dilluns a l’estadi de Cornellà-el Prat, durant el partit d’Espanya contra Egipte. Segons que han explicat, consideren que l’existència de pantalles gegants pot comportar “el risc probable d’incidents de seguretat” arran de les aglomeracions que s’hi poden generar.

Demanen a Collboni que s’eviti aquesta mesura per evitar conflictes i protegir la imatge de la ciutat en un context d’alerta per possibles comportaments d’odi durant esdeveniments esportius d’aquesta envergadura.

Cánticos de 'Musulmán el que no bote' y pitos al himno de Egipto en el RCDE Stadium

#PartidazoCOPE pic.twitter.com/DufJ5UNYRV

— El Partidazo de COPE (@partidazocope) March 31, 2026

A més, els instants previs del partit han estat marcats per una xiulada ben sorollosa contra l’himne d’Egipte.

Els crits s’han repetit unes quantes vegades. Arran d’això, durant el descans, el videomarcador de l’estadi ha emès un missatge en castellà recordant que la legislació vigent prohibeix i sanciona la participació en actes de caràcter violent, xenòfob o racista. Paral·lelament, per la megafonia s’ha instat el públic a evitar aquesta mena de càntics i a afegir-se al rebuig del racisme en l’àmbit esportiu. En canvi, durant el partit no s’ha activat el protocol contra el racisme.

La gran estrella de la selecció espanyola és el futbolista del Barça Lamine Yamal, que és, precisament, musulmà.

Junts ha registrat una bateria de preguntes adreçades al govern municipal sobre l’ús previst del català durant l’inici de la cursa i ha instat Collboni a garantir que la llengua hi sigui present. Martí ha advertit que els precedents generen preocupació sobre el tractament del català en esdeveniments d’aquesta mena. En aquest sentit, ha assenyalat que la Cursa de la Dona es va fer íntegrament en castellà.

El grup municipal també ha demanat quina serà la presència del català en les comunicacions vinculades a la sortida de la cursa i quin tipus d’acord lingüístic s’ha establert amb l’organització.

A més, Junts vol saber quines accions preveu impulsar el govern municipal durant l’esdeveniment per reflectir la realitat lingüística de la ciutat.

L’Espanyol ha expressat el condol per la mort de Martorell i n’ha destacat el compromís, la dedicació i l’estima pels colors blanc-i-blaus, que —segons el club— han deixat una marca inesborrable en la seva història.

El RCD Espanyol lamenta profundament la pèrdua de Ferran Martorell (Barcelona, 10/12/1941-30/03/2026) qui va ser president del Club i directiu en les juntes de Manuel Meler i Antoni Baró.

El seu compromís, dedicació i amor pels nostres colors han deixat una empremta inesborrable… pic.twitter.com/idG3tZ9IPQ

— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) March 30, 2026

Va assumir el càrrec arran de la dimissió d’Antoni Baró, en un moment de crisi esportiva i econòmica, amb l’equip a segona divisió. Durant el seu mandat va impulsar la convocatòria de les primeres eleccions democràtiques a la presidència del club i va decidir de no presentar-s’hi, cosa que va facilitar el relleu institucional amb l’elecció de Juli Pardo el desembre del 1989.

En l’àmbit professional, Martorell era publicista. El 1968 va fundar Slogan, una de les agències de publicitat destacades de Barcelona. L’any 2012 va participar en la llista de Ciutadans a les eleccions al Parlament de Catalunya.

A la segona part, en imatges captades per Betevé, es pot veure com el porter visitant, Iván Moreno, es va enfrontar amb els afeccionats de l’Europa, que li havien etzibat tota mena d’improperis.

“Morireu tots essent espanyols”, va dir amb actitud desafiant cap a la graderia. “Tots vosaltres sou espanyols”, va afegir mentre gesticulava. Més tard, segons Esport 3, també va desafiar alguns dels seguidors a trobar-se a l’autobús després del partit.

pic.twitter.com/eR1KFFwQk1

— GolSinVAR (@video2025si) March 29, 2026

En la conferència de premsa, Benítez va posar en dubte la imparcialitat dels àrbitres i va suggerir que havien afavorit l’Algesires per catalanofòbia. “Què vols que relacioni? Que els àrbitres no són catalans? És que ja li he dit, eh? […] Podria passar que diguin: ‘Aquests no volen ser espanyols i tal, doncs vinga, xiulo a favor dels espanyols’, no? Jo sóc espanyol, eh? I català”, va declarar.

Aday Benítez, entrenador del Europa: "¿Qué quieres que relacione? ¿Que los árbitros no son catalanes? Esto puede pasar, ¿no? Podrían decir estos no quieren ser españoles, pues pito a favor de los otros".

(Vía @beteve). https://t.co/NIsyUSSDfV pic.twitter.com/AlxJWKlLPv

— Albert Ortega (@AlbertOrtegaES1) March 29, 2026

El COI ha informat que per a determinar qui pot competir en aquestes categories s’aplicarà una prova única del gen SRY, habitualment associat al desenvolupament sexual masculí. Únicament caldrà passar aquesta prova una vegada a la vida, excepte si hi ha cap dubte amb la fiabilitat de la prova. Tots els atletes que tinguin una prova positiva del gen SRY hauran de competir com a homes, sigui en les competicions masculines o en les mixtes, on es reserven places concretes per a homes i per a dones.

L’única excepció en seran els atletes intersexuals amb la síndrome d’insensibilitat als andrògens completa (CAIS) “o unes altres diferències o desordres en el desenvolupament sexual” que no es beneficiïn dels efectes anabòlics o de la millora del rendiment de la testosterona.

Amb aquest nou criteri, la participació queda restringida, segons que han dit, per tal de “protegir l’equitat, la seguretat i la integritat de la categoria femenina”.

S’arrenglera amb la normativa nord-americana

La mesura s’arrenglera amb l’ordre executiva signada pel president nord-americà, Donald Trump, sobre l’esport femení, just abans dels Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028. Aquesta regulació reforça les restriccions als EUA quant a la participació de dones trans en l’esport d’elit.

L’abast de la participació d’atletes transgènere en l’olimpisme continua essent incert i no consta, de fet, que cap atleta ho fos als darrers Jocs Olímpics del 2024 a París. Sigui com sigui, la nova norma no té caràcter retroactiu, però no podran participar en proves femenines oficials a partir del 2028. En canvi, no afectarà cap competició de base o recreativa.

L’etapa, que inicialment tenia 173 quilòmetres, acabarà a Camprodon (Ripollès), amb la supressió dels darrers 11 quilòmetres de pujada a Vallter, un port habitual de la cursa amb un desnivell mitjà del 7,6% i rampes màximes del 18%.

Modificada l'etapa 4 de #VoltaCatalunya105 per activació del pla VENTCAT.

L'organització es veu obligada a retallar el recorregut, que es mantindrà fins la seva finalització a Camprodon, sense la pujada a Vallter.

+ info: https://t.co/IEXF0qKoqx pic.twitter.com/nMhXkQtr6g

— Volta a Catalunya (@VoltaCatalunya) March 25, 2026

Amb aquest canvi, la sortida s’endarrereix mitja hora i es farà a les 13.05. La presentació dels equips a Mataró es farà entre les 11.55 i les 12.55.

En la resposta, Christophe Dubi, director executiu dels Jocs Olímpics, diu que els jocs s’han de mantenir com un espai neutral i inclusiu. Segons el COI, l’episodi de requisa de banderes va ser fruit de la política de control de capacitat d’espectadors de l’Organització dels jocs d’hivern, que estableix que solament es poden exhibir les banderes oficials dels comitès olímpics participants.

Dubi diu: “Aquesta política es va establir per evitar qualsevol incident potencial o accions de caràcter polític o ofensiu que fossin incompatibles amb la Carta Olímpica i amb els valors i principis fonamentals que regeixen el moviment olímpic.”

No obstant això, el COI reconeix les preocupacions de Rull i assenyala que aquesta política s’hauria d’aplicar amb “flexibilitat i de manera raonable”, tot tenint en compte els valors de respecte, amistat i convivència, a més de l’expressió festiva i cultural pròpia de l’ambient olímpic. La institució ha afegit que aquest enfocament es tindrà en compte en futures competicions.

Rull havia denunciat els fets com a “inadmissibles” i havia insistit a dir que eren una vulneració de la llibertat d’expressió dels afeccionats catalans, especialment quan Oriol Cardona va guanyar la medalla d’or en esquí de muntanya. 

La resposta del COI, tot i defensar la normativa vigent, obre la porta a una aplicació més flexible de les normes sobre símbols nacionals i culturals en competicions vinents.

Segons el diari, l’ERO afectarà tota la plantilla de Limak. L’empresa argumenta que, més enllà de les obres del camp de futbol del Barça, no ha aconseguit nous projectes. L’expedient es limita a un període de dos anys, amb la previsió de reduir progressivament el nombre de treballadors a mesura que s’acabin les obres de l’estadi.

Durant l’execució del projecte, Limak ha subcontractat unes quantes empreses i ha arribat a tenir fins a 1.200 treballadors alhora al recinte.

A final de novembre de l’any passat, una d’aquestes empreses subcontractades, Extrem Works, va ser multada amb un milió d’euros per haver tingut 79 treballadors d’origen turc sense papers.

El sindicat Comissions Obreres ja havia denunciat prèviament que la mateixa constructora havia acomiadat treballadors en situació irregular en les obres.

El podi masculí el completen el suís Arno Lietha, segon amb un temps de 2:58 –dues centèsimes per darrere de Cardona– i Nikita Filippov, que ha acabat tercer amb 3:02. Biel Pujol ha tancat la prova en sisena posició i un registre de 4:25.

A la categoria femenina, Ana Alonso ha participat en la mateixa prova i ha acabat sisena, amb un temps de 4:04. Emily Harrop ha estat la guanyadora d’aquesta categoria, amb un temps de tres minuts i vint-i-un segons.

Ara ha publicat Una vida en directe (Columna), un llibre de memòries editat pel periodista de TV3 Víctor Lavagnini en què repassa cinquanta anys de periodisme esportiu al país. L’endemà de les eleccions a la presidència del Barça, ens atén en un hotel cèntric de Barcelona.

—Dieu que sou un periodista jubilat, però no retirat. Quina és la diferència?
—Els periodistes no ens retirem mai. Si deixés d’escriure articles o de fer col·laboracions a la ràdio i a la televisió, més valdria que m’enterressin. Necessito continuar actiu.

—Dediqueu el llibre a les persones que, com vós, tenen la malaltia de Parkinson. Creieu que encara avui és una malaltia poc visible?
—Aquest és el motiu del llibre. Ara ja fa vuit anys que, quan ho vaig fer públic, vaig rebre força sol·licituds d’assistència a actes en què s’intentava de visualitzar-la i vaig tenir l’oportunitat de compartir espai amb més malalts. Allà vaig notar que agraïen molt la meva presència, perquè veien que a través meu podien donar a conèixer la malaltia. I allà vaig trobar també la motivació per a escriure’l, perquè inicialment no estava gaire interessat a fer un llibre de batalletes.

—Al primer capítol expliqueu com us van detectar la malaltia i com hi heu conviscut fins ara. Com us afecta en el dia a dia?
—No m’impedeix de fer activitats, com escriure o fer exercici. Sí que em costen més que abans algunes activitats quotidianes com vestir-me. Tampoc no jugo a golf igual que abans, però continuo intentant de fer esport per mantenir al màxim l’elasticitat.

—Una de les anècdotes més sorprenents que expliqueu de l’etapa inicial de la vostra carrera és quan els anomenats morenos de Josep Lluís Núñez us van perseguir i agredir després d’un partit al Palau Blaugrana.
—Sí, els morenos eren una colla de seguidors del Barça, ja veterans, que passaven el dia a les instal·lacions del club, entre els entrenaments de bàsquet i el bar de la pista de gel. Eren la guàrdia de Núñez i controlaven els periodistes que hi entraven i en sortien, sobretot si eren afectes o desafectes a la directiva. Com que jo treballava a les ordres d’Àlex Botines a Ràdio Barcelona i El Periódico, i Núñez i Botines tenien disputes fortes, doncs em tenien fitxat. Un dia, sortint d’un partit de bàsquet, em van encerclar juntament amb dos amics i em van fotre un cop de puny. Vam sortir cames ajudeu-me fins a l’antiga Masia. Crec que no he corregut mai tant com aquell dia! Mira, jo ara comparo els morenos amb alguns usuaris de les xarxes socials.

—En quin sentit?
—Que solen criticar-te segons si vas a favor o en contra d’un president del Barça i que prediquen a favor d’aquesta persona. Et posen a parir de la mateixa manera que els morenos abans et podien fotre una pinya.

—Formeu part de la redacció d’esports fundacional de Catalunya Ràdio. De què esteu més orgullós, d’aquella etapa?
—Sobretot, de l’enorme il·lusió que hi posàvem. En aquella redacció hi havia gent que per primera vegada tenia una feina, com per exemple Jordi Basté. Sempre explico que quan va venir a fer la prova, vam ser més ràpids fitxant-lo que el dia que Carles Rexach va fer la prova a Leo Messi per entrar al Barça. Amb només quinze segons de sentir-lo parlar pel micròfon ja vam dir: “Aquest es queda.” També hi havia Pere Escobar, Pilar Calvo, Josep Maria Batllori, Xavi Bonastre i Enric López Vilalta.

—Després passeu a TV3, on us convertiu en la veu del bàsquet a les transmissions i el programa Basquetmania. Què tenia aquell programa que encara avui és venerat i recordat?
—Vam formar un equip de redacció boníssim amb Jordi Robirosa, Víctor Lavagnini, el mateix Jordi Basté i Josep Maria Ferraz. Formàvem una redacció molt compacta, amb moltes ganes i molt imaginativa. Audie Norris, llegenda nord-americana del Barça, sempre que em veu em diu que érem “l’ESPN en català”. Era un format nou i la gent no estava acostumada a un programa monogràfic sobre un esport. També ens hi va acompanyar l’època, amb equips com el Barça i el Joventut de Badalona que competien pel títol de la Lliga de Campions cada temporada. A partir d’aquesta rivalitat, va néixer una gran afecció pel bàsquet, sobretot entre un públic molt jove i fidel que va connectar amb el programa i que vam anomenar basquetmaniàtics. Han passat quaranta anys i encara em trobo gent que m’explica que guarda cintes del programa! Els mateixos germans Gasol sempre diuen que el seguien.

—A TV3 també sou protagonista secundari d’un dels moments més icònics i recordats de la història del Barça: les llàgrimes del president Núñez quan va anunciar que avançava les eleccions i que no s’hi presentaria, pocs dies abans de la final de la Copa d’Europa a Wembley. Us va sorprendre?
—Sempre dic que aquesta entrevista amb Núñez em perseguirà fins a la mort! És una de les entrevistes que s’han fet a TV3 més reproduïda per les altres televisions. Es va fer quan faltaven tres dies per a la final de la Copa d’Europa a Wembley, en unes circumstàncies d’alta tensió, perquè el Barça havia perdut la final del 1986 a Sevilla contra l’Steaua de Bucarest i no es podia permetre el luxe de perdre’n una altra. El fet que a setanta-dues hores de la final el president anunciés que pensava convocar eleccions i que no s’hi presentaria va ser un impacte brutal.

—En quin moment vau ser conscient que allò passaria a la història?
—Quan esperàvem per començar el programa, érem en una sala el president, Jaume Roures, Tatxo Benet i jo. I Núñez ens va dir que ens havia reservat una bomba. Vaig entrar al plató amb la voluntat d’esbrinar quina era la bomba i li vaig fer una sèrie de preguntes poc relacionades amb la final. En una d’aquestes, li vaig preguntar si pensava avançar les eleccions si es guanyava la Copa d’Europa: va ser quan va dir que les avançaria i que no s’hi presentaria. Seguidament, quan li vaig preguntar si la família ho sabia, va rompre a plorar. No vaig voler burxar més. Li vaig preguntar si volia continuar. Em va dir que sí, però ja tenia previst d’anar a una pausa de publicitat.

—En aquesta etapa televisiva, cal destacar també el pas per Gol a gol, on vau entrevistar grans esportistes del moment com ara Michael Laudrup i Scottie Pippen. Al llibre també expliqueu quan va anar al Brasil a entrevistar Romário. Aquesta mena d’entrevistes avui costen de veure a TV3. Creieu que s’ha perdut l’ambició o que com més va més difícil és parlar amb les estrelles esportives?
—Vam introduir el gènere d’entrevistes al Gol a gol perquè no fos només un programa de resums. Al primer programa vam tenir de convidats Laudrup, Stoítxkov i Koeman, que eren estrelles del Barça; Javier Clemente, que entrenava l’Espanyol, i Scottie Pippen, Charles Barkley i David Robinson, estrelles de l’NBA que eren a Barcelona. Avui, tenir un cartell així, sobretot a la televisió, és impensable. Ara, em sorprèn que les estrelles de l’esport i els jugadors del Barça vagin abans a El Hormiguero que al Gol a gol, que hauria de ser el seu espai natural. També és veritat que s’ha perdut un pèl d’ambició en el periodisme, perquè no era fàcil que aquelles figures vinguessin a la televisió. Hi havia una feina de producció enorme i molt costosa al darrere.

—Diumenge passat van ser les eleccions a la presidència del Barça. Com valoreu el resultat tan ampli en favor de Joan Laporta?
—Inicialment, pensava que no hi hauria color, però quan es van presentar les signatures i es va veure que els opositors de Laporta en sumaven més que el mateix Laporta, semblava que hi havia partit. Després de l’entrevista a Xavi a La Vanguardia i el debat de l’endemà, el relat es va crispar molt i això crec que va perjudicar més Víctor Font que no pas Laporta. El soci del Barça, sobretot el que supera els seixanta anys, és conservador. I aquest sentiment de pertinença del soci fa que la línia entre la crítica que s’accepta i la que penalitza sigui molt fina. En aquest sentit, com que el discurs de Font es va endurir molt, la part conservadora del soci va aflorar i va optar per la continuïtat de Laporta, que és un candidat magnífic perquè té una gran capacitat d’oratòria i de convocatòria i és un home que és imbatible en la distància curta.

—Al llibre repasseu algunes de les divisions històriques de la massa social barcelonista: Kubala contra Luis Suárez, Cruyff contra Núñez i Laporta contra Rosell. Per què creieu que hi ha aquesta tendència?
—No és una cosa exclusiva dels culers, sinó que podríem dir que és dels catalans. Sempre estem dividits. L’històric president del Reial Madrid Santiago Bernabéu deia que els catalans eren l’hòstia, però que sempre estaven enfadats entre si i per això no feien res. Normalment, quan hi ha hagut un cara a cara entre dos candidats a les eleccions, s’ha creat un cert estat de fractura social que ha dividit la massa social. Crec que amb el resultat tan contundent d’aquests comicis, i tenint en compte que Laporta no s’hi podrà tornar a presentar, podrà viure un mandat en què es deixarà treballar amb tranquil·litat i es donarà confiança al president. Perquè n’ha sortit molt reforçat, d’un resultat tan aclaparador.

—En aquest món d’ismes, us definiu com a neutral, sobretot quan parleu de la disputa entre Núñez i Cruyff.
—No és una qüestió de neutralitat, em defineixo com a barcelonista. El dia de la presentació ja vaig dir que, fos quin fos el resultat de les eleccions, calia respectar la voluntat del soci i no estar buscant contínuament les pessigolles al president.

—Sou amic personal de Ronald Koeman, llegenda del Barça com a jugador i entrenador entre el 2020 i l’octubre del 2022, quan encara formàveu part del departament d’esports de TV3. Com gestionàveu les intervencions en programes com l’Onze durant aquella etapa?
—No és fàcil perquè, vulguis o no, ningú no mossega la mà que et dóna menjar, siguin fonts d’informació o amistats. Així, tenim tendència a protegir aquestes fonts, no perquè Koeman em donés notícies, que no ho feia, sinó perquè passava moltes hores al dia amb ell i veia coses. Però si em deia que això no ho podia dir, doncs no ho publicava. No és fàcil mantenir aquesta distància quan tens una persona que és amiga teva i alhora ocupa un càrrec de la transcendència que té ser entrenador del Barça.

—I com portàveu que sovint s’interpretessin les vostres opinions com les del representant de Koeman?
—La gent pot pensar què vulgui, però no he estat mai el representant de ningú. En alguna ocasió he ajudat algun jugador a signar per a algun equip, però mai no he cobrat una comissió de feines que no fossin les merament periodístiques. He intentat de mantenir una integritat moral i econòmica.

—Un altre dels moments que van marcar els darrers anys a TV3 va ser la topada amb Gerard Piqué.
—No vaig tenir cap topada amb Piqué.

—El va desmentir públicament.
—I després es va demostrar que jo tenia raó.

—Contextualitzem-ho: vau informar que els tres capitans del Barça d’aleshores, Piqué, Busquets i Jordi Alba, tenien els sous més alts de la plantilla. Seguidament, el defensa va sortir a desmentir-vos a Twitter adjuntant una captura d’una nòmina. Com ho vau encaixar?
—Vaig veure que allò era una manipulació orquestrada pel mateix club a les xarxes, perquè recordo que no havia acabat de sortir la notícia i ja hi havia piulades posant-me a parir! Vaig veure que era una campanya per a desacreditar-me, malgrat que sabia que allò que deia era veritat perquè tenia còpia dels contractes. Es creava la idea falsa que jugadors com Ter Stegen i Frenkie de Jong eren els que més cobraven després de Messi, però no era així, eren els jugadors del planter. Piqué va utilitzar una mentida perquè va mostrar un extracte bancari on sortia què li ingressava el club, però no era la fitxa, era una part proporcional. Si ho multiplicaves per dotze, et sortia el sou total.

Personatges com aquest cobrant d’una televisió pública per defensar els seus amics. Aquí tens el 50% de la meva nòmina cobrada a 30 de desembre. Respecta’t una mica. https://t.co/luHsMMqJD8 pic.twitter.com/l4IAtqvexU

— Gerard Piqué (@3gerardpique) January 7, 2022

—Teníeu una gran relació amb l’avi de Piqué, Amador Bernabéu. Se’n va ressentir?
—No. Em va trucar i em va dir que no volia que aquell incident perjudiqués la nostra amistat. Em vaig quedar molt tranquil.

Completar l’Espai Barça
La nova junta haurà d’acabar l’Espai Barça durant aquest mandat, el projecte urbanístic que preveu la remodelació de l’Spotify Camp Nou, el nou Palau Blau-grana i l’entorn de les Corts, amb la voluntat d’integrar-los com un complex esportiu, comercial i de lleure obert al barri.

Aquest projecte, pressupostat en 1.495 milions d’euros i que implica una modificació del Pla General Metropolità, exigeix que el club i l’Ajuntament de Barcelona vagin de bracet. Però no sempre han estat bones, les relacions entre el Barça i el consistori, que podria veure canvis de govern arran de les eleccions de 2027.

El retorn definitiu a l’Spotify Camp Nou
Quan l’estadi estigui acabat, tindrà capacitat per a 105.000 espectadors i s’espera que generi uns 425 milions d’euros anuals per al club. Ara mateix la cabuda no arriba als 62.000 seients i la junta haurà de gestionar segurament un nou trasllat provisional a l’estadi Johan Cruyff per poder instal·lar-hi la nova coberta.
Un altre desafiament serà reubicar els socis en el retorn definitiu al coliseu blau-grana, equilibrant la política d’abonaments amb l’explotació de les llotges VIP, els preus per a no abonats i la nova ubicació de la grada d’animació.

La construcció del nou Palau Blau-grana
El cost del nou Spotify Camp Nou supera els 900 milions inicialment pressupostats i acaba absorbint la gran part de la inversió de l’Espai Barça. Ara per ara, això deixa en suspens la construcció del nou Palau Blau-grana, el Petit Palau i la pista de gel.
El nou Palau Blau-grana preveu un pavelló per a 15.000 afeccionats, amb una inversió d’uns 400 milions d’euros. El club haurà de trobar el finançament adient i definir el model d’explotació d’una instal·lació que vol que li reporti uns 5 milions d’euros anuals.

El control del deute
El FC Barcelona va tancar el darrer exercici amb un deute ordinari de 2.573 milions, incloent-hi el crèdit de 1.495 milions que el club va rebre de Goldman Sachs i que s’hauria de liquidar definitivament el 2050 només amb els ingressos derivats de l’explotació del nou Spotify Camp Nou.

En l’anterior mandat, la junta va reduir el deute net en 211 milions, però Laporta i el seu equip encara tenen molta feina. Mantenir la despesa sota control i superar els 1.000 milions d’ingressos per temporada –la previsió per a aquest exercici és de 1.075 milions– és clau per a continuar controlant el deute.

Evolucionar el projecte esportiu
Amb Deco als despatxos i Hansi Flick a la banqueta, Laporta repeteix el missatge de fer evolucionar un projecte esportiu prometedor que culmini amb la conquesta d’una nova Lliga de Campions. El club diu que podrà operar al pròxim mercat d’estiu sota la regla de fair-play 1:1, després d’haver reduït la massa salarial fins al 53% dels ingressos, que en plena pandèmia va arribar al 98%.

D’ençà del 2021, la plantilla del primer equip s’ha revalorat d’un 38% i, segons Transfermarkt, ara té un valor de 1.100 milions. L’objectiu és reforçar una base de futbolistes molt joves i amb talent, encapçalats per Lamine Yamal (18 anys), Pedri (23), Cubarsí (19), Fermín (22) o Joan Garcia (24).

El futur de BLM i Barça Vision
Segons un informe de la UEFA del 2025, el Barça és el club europeu que més ingressa per venda d’equipaments i productes de marxandatge, amb 277 milions d’euros. Barça Licensing & Merchandising (BLM), la societat que explota la marca Barça, ja té un valor de mercat que supera els 800 milions.

En canvi, Barça Vision, el projecte digital i audiovisual de Laporta, no acaba d’arrencar. Bridgeburg Invest, la societat creada per a aquest objectiu i que inicialment estava valorada en 408 milions, ha caigut fins als 178 milions per la incapacitat de generar ingressos en aquest àmbit de negoci.

La reconciliació amb Messi
Laporta va prometre a les darreres eleccions que renovaria Leo Messi, però el club va prescindir de l’argentí i Laporta mateix ha reconegut que la relació amb Messi “està deteriorada”, tot i que reitera que la llegenda de Rosario tindrà una estàtua al costat de les de Kubala i Cruyff i un partit d’homenatge quan el nou estadi sigui una realitat.

Amb Laporta novament president, sembla improbable que el Barça pugui fer valer el retorn de Messi per a cap paper de pes, com aspiraven alguns altres pre-candidats.

Gestió del cas Negreira
La investigació pels pagaments de 8,4 milions del Barça a empreses vinculades amb l’ex-vice-president del Comitè Tècnic d’Àrbitres José María Enríquez Negreira entre el 2001 i el 2018 fa tres anys que dura. Fa pocs dies, el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona va prorrogar el secret de sumari sis mesos més, pel cap baix. Per tant, el cas continua ben obert.

Tant Laporta com els seus predecessors sempre han defensat que a Negreira només li pagaven per informes tècnics arbitrals, i de moment la investigació no ha pogut demostrar res més. Tanmateix, el procés judicial continua, i amb una gran atenció mediàtica, especialment a Madrid, de manera que la nova junta haurà de continuar gestionant aquest afer uns quants anys més.

Els socis del Barça han elegit el nou president en unes eleccions amb sufragi universal, un sistema que s’aplica per novena vegada –hi ha 114.504 socis amb dret de vot i cinc seus electorals– i que no és gens habitual en el món del futbol d’elit. L’actual president, Joan Laporta, optava a la reelecció contra l’aspirant Víctor Font, que ja va perdre les darreres eleccions.

Amb el 50% del vot escrutat, Víctor Font ja ha sortit a felicitar Joan Laporta per la seva victòria incontestable. Estava trist i ha confessat que no ha obtingut els resultats que s’esperaven.

Per una altra banda, Joan Laporta ha dit que el resultat havia estat “contundent” i que els donava tanta força que els faria “imparables”.

El president electe, d’acord amb els estatuts del club, no prendrà possessió del càrrec fins el primer de juliol. Mentrestant el club el gestionarà la junta encapçalada per Rafael Yuste. Els set membres de la junta provisional passaran a formar part de la junta de Joan Laporta posteriorment.

– LAPORTA IS CELEBRATING HIS WIN WITH HIS WHOLE FAMILY – BEAUTIFUL!!!!!

– @wire_pitch pic.twitter.com/E1RQyZVN9v

— The Football Frame | (@Fabian_Manu2025) March 15, 2026

Aquests resultats són molt semblants als del sondatge de la SER Catalunya: un 69,47% de Laporta i un 28,4% de Font. Aquest sondatge s’ha fet a partir d’entrevistes a 1.500 socis a peu d’urna.

Els socis del Barça han elegit avui el nou president del club, en unes eleccions amb sufragi universal, un sistema que s’aplica per novena vegada –hi ha 114.504 socis amb dret de vot i cinc seus electorals– i que no és gens habitual en el món del futbol d’elit. L’actual president, Joan Laporta, optava a la reelecció contra l’aspirant Víctor Font, que ja va perdre les darreres eleccions.

Finalment, el financer Marc Ciria no ha entrat en la cursa electoral. Li van mancar menys de cent signatures per a arribar al mínim necessari. Tot i haver impugnat el procés de validació de butlletes davant la Federació Catalana de Futbol, no va poder entrar en la contesa.

Els socis del Barça elegiran avui el nou president del club, en unes eleccions amb sufragi universal, un sistema que s’aplica per novena vegada –hi ha 114.504 socis amb dret de vot i cinc seus electorals– i que no és gens habitual en el món del futbol d’elit. L’actual president, Joan Laporta, opta a la reelecció contra l’aspirant Víctor Font, que ja va perdre les darreres eleccions i que ara ho torna a provar per arribar a un dels càrrecs amb més projecció internacional del país.

Finalment, el financer Marc Ciria no ha entrat en la cursa electoral. Li van mancar menys de cent signatures per a arribar al mínim necessari. Tot i haver impugnat el procés de validació de butlletes davant la Federació Catalana de Futbol, no ha pogut entrar en la contesa. Ara ha demanat el “vot pel canvi”, és a dir, per a Víctor Font. Aquesta posició ha servit per a reforçar encara més el lema de la candidatura laportista: “Contra tot i contra tots”.

Finalment, el financer Marc Ciria no ha entrat en la cursa electoral. Li van mancar menys de cent signatures per a arribar al mínim necessari. Tot i haver impugnat el procés de validació de butlletes davant la Federació Catalana de Futbol, no ha pogut entrar en la contesa. Ara ha demanat el “vot pel canvi”, és a dir, per a Víctor Font. Aquesta posició ha servit per a reforçar encara més el lema de la candidatura laportista: “Contra tot i contra tots”.

Com sol passar en les campanyes, el to dels candidats ha anat pujant a mesura que avançaven els dies, especialment després d’unes declaracions explosives de l’ex-jugador i ex-entrenador Xavi Hernández. En una entrevista a La Vanguardia, va acusar Laporta de mentider i va demanar el vot per a Font. En aquesta entrevista, sostenia que Laporta havia frenat a darrera hora el retorn de Leo Messi perquè temia que el pes de l’argentí limités el seu poder al club. També assegurava que hi havia converses avançades i un pacte amb la lliga espanyola per a fer viable l’operació.

La polèmica encara es va intensificar més quan el president de la patronal del futbol, Javier Tebas, va desmentir aquestes afirmacions i, en canvi, el director esportiu de l’Atlètic de Madrid –aleshores al Barça–, Mateu Alemany, en va avalar la veracitat. Independentment, la controvèrsia ha tornat a situar en primera línia mediàtica la figura de Xavi i la de Leo Messi, que no n’ha confirmat ni desmentit el contingut.

Per això les eleccions d’avui també es podran interpretar com una mena de plebiscit sobre la vigència i l’arrelament entre els socis d’aquestes figures clau durant els darrers decennis al club. “Em dol que s’hagi deixat utilitzar”, va lamentar Laporta poc després de fer-se pública l’entrevista de Xavi. Un lament que va anar acompanyat d’un dard, quan va afegir que, amb els mateixos jugadors, Hansi Flick guanya trofeus.

L’agror dels debats

Els cara a cara entre Laporta i Font han estat carregats de tensió i plens de retrets, especialment el darrer, a 3Cat. L’aspirant a la reelecció va acusar el seu rival de fer-li guerra bruta, tot esmentant la denúncia que un soci va presentar a l’Audiència espanyola per un bon reguitzell de delictes econòmics. “Segueix tot el que heu exposat en la campanya”, va etzibar a Font, a qui va fer responsable d’una operació per a desestabilitzar el club amb demagògia i mentides. Cal dir que l’Audiència espanyola ha refusat d’investigar la denúncia.

Per una altra banda, Font va qüestionar la gestió econòmica de Laporta durant els cinc anys de mandat i va dir que havia actuat com un trumpista. Li va retreure que es vantés d’haver sanejat el club, perquè el deute supera els mil milions i “cada estiu hi ha problemes per a inscriure jugadors”. Així mateix, va lamentar que “la manca de professionalització” també afectés les àrees esportives, especialment les seccions, on creu que hi ha molt marge de millora. “Què fa el senyor Cubells al capdavant del bàsquet?”, li va dir.

Font també va retreure a Laporta que s’atribuís el mèrit d’haver reactivat la plantilla del primer equip del Barça, tenint en compte que l’herència que va rebre també incorporava la generació de futbolistes joves i de la Masia, com ara Lamine Yamal, Pedri, Pau Cubarsí i Marc Bernal. Al seu torn, Laporta el va acusar de voler confondre els socis, sobretot amb la suposada negociació amb el Manchester City per a tenir una opció de compra preferent amb el davanter Erling Haaland. “Fins i tot la seva representant us ha desmentit”, li va dir.

Queixes creuades a la junta electoral

Els retrets també van arribar durant la jornada de reflexió. Ahir, la junta electoral va enviar un toc d’atenció formal a la candidatura de Font per un presumpte incompliment de la normativa arran d’una denúncia presentada per la candidatura rival de Laporta.

La junta va considerar que s’havia produït un “greu incompliment” dels estatuts perquè durant la jornada de reflexió s’havia publicat una entrevista a El Periódico que podia considerar-se un acte electoral. A més, també havia rebut queixes de socis que asseguraven haver estat contactats per correu electrònic per la candidatura.

La candidatura de Font es va defensar assegurant que aquesta comunicació no contenia cap informació partidista i que l’únic objectiu era fomentar la participació i facilitar informació pràctica sobre la jornada electoral. També va remarcar que l’entrevista publicada dissabte s’havia enregistrat dimarts passat i que la data de publicació no depenia d’ells. A més, va presentar una altra denúncia davant la junta electoral per queixar-se de la publicació d’una entrevista a Maria Elena Fort en un diari esportiu. En aquesta queixa, acusava la candidatura rival d’haver utilitzat recursos, instal·lacions i imatges del club durant tota la campanya electoral, tant en actes com en espots publicitaris.

Un suport polèmic

La campanya també ha deixat companys de trinxera estranys. Font, que ha declarat que el segon mandat de Laporta és el pitjor de la història del Barça, ha vist com l’ex-president Josep Maria Bartomeu li feia costat en una entrevista a l’agència EFE. “El Barça ha de considerar un canvi generacional. La nostra generació del 2003, la del cercle virtuós i el PowerPoint, és la més reeixida de la història del club, però algun dia s’ha d’acabar”, va dir.

Bartomeu, que té causes pendents amb la justícia per la mala gestió econòmica i pel Barçagate, també va criticar amb duresa Laporta. “Cal fer neteja, obrir les finestres i que entrin noves generacions amb noves idees. Fa cinc anys i mig que és president i la situació econòmica no s’ha restablert del tot”, va dir. En el cara a cara de 3Cat, Font va provar de desmarcar-se de Bartomeu i va recordar que l’ex-president Joan Gaspart havia signat a favor de la candidatura de Laporta.

Reobertura del gol nord

Les eleccions coincideixen amb el partit del Barça contra el Sevilla al Camp Nou, a les 16.15. Serà la primera vegada que més de 62.000 espectadors podran anar a l’estadi perquè l’Ajuntament de Barcelona ha concedit la llicència de fase 1C, és a dir, la que permet de reobrir el gol nord, algunes zones d’hospitalitat i la grada d’animació. “És una bona notícia perquè tindrem el suport de més de 60.000 culers i ajudarà que hi hagi més participació en les eleccions”, va dir el president accidental, Rafa Yuste.

El pròxim president, sigui Laporta o Font –molt crític amb tota la gestió de les obres i amb l’adjudicació a Limak–, serà l’encarregat d’estrenar la reobertura plena del Camp Nou, que es preveu que serà el 2028 –podria acollir la final del Mundial de 2030– amb uns 105.000 espectadors. Restarà pendent encara la reforma del Palau Blau-grana.

En una comunicació enviada a l’equip de Font, la junta electoral considera que s’ha produït un “greu incompliment” dels estatuts. Segons que explica l’òrgan que vetlla pel procés electoral, durant la jornada de reflexió s’ha publicat una entrevista a El Periódico que podria considerar-se un acte electoral i, a més, s’han rebut queixes de socis que asseguren que havien rebutun correu electrònic sobre la candidatura.

La junta recorda que l’article 52 dels estatuts del club estableix amb claredat la prohibició de fer qualsevol mena d’acte de campanya durant la jornada de reflexió. En el mateix escrit, l’òrgan electoral retreu a la candidatura que hagi fet cas omís de les indicacions prèvies que s’havien traslladat a totes dues candidatures perquè respectessin aquest període sense fer propaganda “ni directa ni indirecta”.

En el missatge, la junta expressa també sorpresa per la conducta de la candidatura i la qualifica de “impròpia”. Per aquest motiu, requereix formalment a l’equip de Font que cessi de manera immediata qualsevol activitat que pugui considerar-se campanya electoral, perquè –segons que argumenta– pot perjudicar el dret dels socis a reflexionar abans de la votació.

Font contraataca i també denuncia Laporta

La polèmica s’ha originat arran de l’enviament d’un correu electrònic als socis durant la tarda d’avui amb un missatge que encoratjava a participar en les eleccions de demà, fet que la candidatura de Laporta ha considerat propaganda electoral en una jornada en què està expressament prohibida. En canvi, la candidatura de Font diu que era un correu que “anima a participar i ofereix tota la informació necessària perquè els votants sàpiguen horaris, punts de votació, adreces i telèfons d’interès, etc.”, però que no és partidista. Quant a l’entrevista, defensen que es va fer dimarts, i que no és responsabilitat de la candidatura la data de la publicació.

Enfront de la denúncia de la candidatura de Laporta, la de Font anuncia que han contraatacat i han presentat dues denúncies a la junta electoral. D’una banda, han denunciat una entrevista al diari Sport a Maria Elena Fort, membre de la candidatura de Laporta. I d’una altra, l’ús “de recursos, instal·lacions i imatges del club” per part de la candidatura de Laporta “durant tota la campanya electoral, tant en actes com en espots publicitaris”.

En plena jornada de reflexió, ha penjat a les seves històries d’Instagram una fotografia del dia de la seva renovació, en què surt somrient al costat de Laporta. Tots dos són al costat d’una maqueta del nou Camp Nou i l’estrella mataronina mostra la seva samarreta, amb el 10 a l’esquena. Lamine Yamal, a més, ha decorat la imatge amb dos cors, un de blau i un de vermell.

El de Lamine Yamal no és l’únic suport important del vestidor que ha rebut Laporta, que també té del seu costat l’entrenador Hansi Flick i l’actual director esportiu, Deco.

Els manifestants han cridat consignes com ara “Eurolliga assassina”, han mostrat cartells contraris a Israel i al partit i han cantat himnes de la resistència activista, com el clàssic “Bella Ciao”. La protesta s’ha desenvolupat en un clima pacífic davant la presència d’algunes furgonetes dels Mossos d’Esquadra, els agents de les quals no han intervingut en cap moment.

En declaracions als mitjans, Toni Valle, cap de Dracs 1991 Suporters Palau Blau-grana, ha lamentat que el partit es faci a porta tancada, i ha dit que si l’Eurolliga considerava que no hi havia prou seguretat per a fer-lo a porta oberta, “hauria de treure aquests equips i que no juguin”, en referència al Hapoel Tel-Aviv. Per la seva banda, Sònia Peris, membre d’Arran i de la Global Sumud Flotilla, ha denunciat que es fes aquest partit i ha recordat que els boicots esportius funcionaven. Per això ha lamentat “el rol del PSOE i del PSC”, que més enllà de discursos com el del no a la guerra, “permeten que es facin partits com aquest que legitimen la violència internacional, el genocidi i la neteja ètnica del poble palestí”.

Usabiaga és un dels especialistes més destacats d’aquesta disciplina al País Basc i havia de ser una de les presències destacades del campionat continental, que enguany es farà a Irun a final de maig. Les curses OCR combinen proves d’uns deu quilòmetres amb una trentena d’obstacles de força, resistència i habilitat, com ara murs, trams de fang i estructures per a grimpar.

Marko Usabiaga, OCR lasterkaria: "Europako txapelketako nire plazari uko egin diot. Espainiako kamisetarekin ez naiz aterako".
Entzun osorikhttps://t.co/PUfu2Zyl8q
#Faktoria astelehenetik ostiralera 10:00etatik 13:00etara.@eitbofiziala @eitbkirolak pic.twitter.com/jFhTssjDu0

— Euskadi Irratia (@euskadi_irratia) March 11, 2026

En una entrevista a Euskadi Irratia, l’atleta ha explicat que la decisió responia a una qüestió de coherència personal. Segons que ha dit, a casa sempre li havien ensenyat a ser fidel a la identitat. També ha recordat que el seu pare ja va fer un gest semblant en la seva etapa com a atleta, quan va competir amb la samarreta de la selecció de Guipúscoa en un campionat veterà.

Usabiaga viu actualment a la Vall d’Aran, on s’entrena en un centre d’alt rendiment. Tot i renunciar a l’Europeu, continuarà competint en unes altres proves del calendari internacional. El corredor també s’ha mostrat esperançat que en el futur hi pugui haver una selecció basca en aquesta disciplina, que no depèn d’una federació estricta sinó d’associacions esportives. Segons que ha dit, aquest model podria facilitar que en algun moment els esportistes bascs competeixin amb selecció pròpia.

El debat, l’únic cara a cara televisiu en vint-i-cinc anys perquè els altres cops hi havia més candidats, ha durat prop d’una hora i quart. La confrontació ha estat constant i la crispació ha fet difícil que els socis indecisos poguessin aclarir qui volen votar diumenge.

Laporta ha acusat Font de tenir una manera de fer “barroera” i l’ha titllat de “triler”. L’ha responsabilitzat d’haver desestabilitzat el club, de “fer demagògia de la mentida” i de destruir “allò que hem construït entre tots”. Font, per la seva banda, ha acusat Laporta de “manipular la realitat”, “confrontar” i “allunyar el soci del club”.

El paper de Messi i el seu futur

Leo Messi ha estat de nou al centre del debat. Laporta ha dit que vol homenatjar-lo amb una estàtua de la seva figura al Camp Nou, a la vora de les de Kubala i Cruyff, i la celebració d’un partit d’homenatge quan l’estadi torni a plena capacitat. De totes maneres, ha reivindicat que calia mirar endavant: “El que vol el culer és parlar del present i del futur, de Lamine, de Pedri, de Flick…”

Font, en canvi, ha acusat Laporta “d’haver utilitzat i aprofitat el nom de Messi el 2021” i ha dit que plantejar-lo com a passat culer “és una falta de respecte”. Ha assegurat que Messi “està a favor del canvi, com Xavi Hernández”. Font ha resumit el seu projecte en tres potes: que Messi sigui president d’honor, associar la seva marca amb el club i escollir el millor comiat esportiu, amb la possibilitat que jugui alguns partits si ho vol.

Debat sobre Flick, Deco i Echevarria

Laporta ha exposat que el seu projecte esportiu es basa a mantenir al comandament Deco, director esportiu, i Hansi Flick, entrenador del primer equip masculí: “És senzill, Deco als despatxos, Flick a la banqueta. Deco ha renovat tot l’equip. Estem contents amb l’equip, amb bons jugadors de fora i de la casa, és un mètode que funciona. El principal perill pel projecte esportiu ets tu”.

Font –que proposa de mantenir Flick com a entrenador i un triumvirat amb Carles Planchart, Francesc Cos i Albert Puig a la direcció esportiva– ha criticat l’ascendència dins del club d’Alejandro Echevarria, ex-cunyat de Laporta i ex-patró de la Fundació Francisco Franco, que no té càrrec formal al Barça. Laporta li ha replicat dient que “és de màxima confiança, està més que acceptat per Hansi Flick i té molt bona connexió amb Deco”. “M’ajuda amb la lliga i la RFEF. Hi ha harmonia al vestidor i té capacitat per resoldre conflictes”, ha dit.

Font considera que Flick necessita més planificació i ha posat d’exemple la seva proposta d’acordar una opció de compra preferent sobre Erling Haaland “quan vulgui marxar del City”. Laporta ha respost amb duresa: “L’agent del jugador ha desmentit categòricament el tema Haaland. No tens sentit del ridícul”. Font li ha contestat que un acord de compra preferencial “no té res a veure amb l’agent”.

Gestió econòmica: versions oposades

Un dels aspectes més importants en la gestió del Barça els darrers anys, i que ho continuarà essent, són les finances del club. Laporta, ha defensat que la seva junta ha salvat el Barça, i que està “molt millor que fa cinc anys”, quan va recuperar la presidència després del mandat de Josep Maria Bartomeu. “Som al podi d’ingressos, amb solvència financera i tenim la plantilla més valorada del món, amb 1.100 milions”, ha dit. Ha remarcat com a fites de la seva junta la reestructuració del deute, la capacitat d’augmentar ingressos recurrents, la importància dels contractes amb Spotify i Nike, i el lideratge mundial en marxandatge. “El 2031 es quadruplicaran els ingressos de l’estadi. Tindrem uns ingressos de 1.800 milions llavors. Ara som en un moment de fortalesa econòmica”, ha afirmat.

Font discrepa d’aquest balanç: “El club fa més de deu anys que no genera beneficis, ha perdut 1.000 milions en cinc anys i s’ha tapat malvenent patrimoni i gastant ingressos del futur”. Ha recordat que el deute s’ha multiplicat per 2,5 i ha avisat que és el més gran d’un club de futbol. Alhora, ha avisat que els socis van avalar destinar els 1.500 milions d’euros per a finançar tot l’Espai Barça, però que “no serviran ni per acabar l’estadi”.

El soci, la grada i el turisme

Sobre l’ambient al Camp Nou i el tracte als abonats, Laporta ha defensat l’actuació de la directiva “en un moment de dificultat màxima” i ha reivindicat que els socis li han donat “estabilitat institucional”. També ha acusat Font de fer propostes “irreals”.

Font, en canvi, considera que “els socis se senten més menystinguts i allunyats que mai”, que la grada d’animació “ha estat criminalitzada” i que el moviment de penyes “ha estat trinxat”. Ha defensat crear una grada d’animació amb 5.000 places, “que serà l’enveja d’Europa”, i la necessitat de “revitalitzar i rejovenir el moviment de penyes”.

Finalment, a la pregunta per la principal virtut de l’altre, Font ha destacat “la intuïció” de Laporta, i Laporta, “el barcelonisme” de Font.

Ciria, impulsor de la plataforma Moviment 42, no va superar el tall de les 2.337 signatures necessàries per convertir-se oficialment en candidat a la presidència del Barça. La seva candidatura havia presentat un nombre superior de suports, però la junta electoral en va invalidar 598 per irregularitats en les dades o per no complir els requisits formals establerts als estatuts del club.

En el recurs presentat a la federació, el precandidat argumentava que els criteris aplicats havien estat excessivament estrictes i demanava una interpretació més flexible dels requisits formals. Tanmateix, el comitè d’apel·lació considera que la junta electoral va actuar d’acord amb els estatuts del club i amb criteris jurídicament justificats. Segons la resolució, els estatuts del FC Barcelona estableixen de manera clara les condicions que han de complir les paperetes de suport perquè siguin vàlides, i aquests requisits tenen caràcter constitutiu. Per tant, si no es compleixen, els avals no poden ser admesos.

L’organisme federatiu també assenyala que les irregularitats detectades en les dades dificultaven la verificació dels suports i no permetien garantir que els socis haguessin prestat el seu aval amb les dades correctes i amb ple coneixement. A més, el comitè rebutja l’argument que la junta electoral hagués aplicat criteris més restrictius dels previstos. Segons el dictamen, l’òrgan electoral del Barça es va limitar a aplicar literalment els estatuts i no va introduir cap interpretació addicional.

La resolució també descarta l’argument de Ciria que reclamava aplicar criteris propis del dret electoral públic. El comitè recorda que les eleccions del Barça no es regeixen per la normativa electoral pública, sinó pels estatuts de l’entitat, atès que es tracta d’una organització privada. Malgrat aquesta decisió, el precandidat encara té la possibilitat d’esgotar la via jurídica. De fet, Ciria ja anunciat que presentarà un nou recurs davant el Tribunal Català de l’Esport, l’última instància administrativa possible en aquest cas.

Si finalment no prospera cap altra via, la resolució de la federació consolida definitivament la seva exclusió del procés electoral i deixa la cursa presidencial del FC Barcelona amb els candidats que sí que van superar el requisit d’avals.