Tornaveu - VilaWeb

El Born: història o memòria

Fri, 20 Oct 2023 04:00:57 +0000

. Per tant, cal entendre que les motivacions tenen a veure amb un canvi d’orientació de les polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la història i la memòria.

Efectivament, en els darrers anys el Born ha estat un centre cultural dedicat a la memòria. Una memòria que no tenia necessàriament arrels a la mateixa ciutat, o al mateix espai, sinó que s’ubicava en el terreny difús i alhora intensament debatut de les memòries contemporànies. Una ciutat com Barcelona podria fer perfectament el paper d’amfitriona de debats sobre la memòria que avui són tan presents arreu del món, especialment derivats dels conflictes del passat recent. La memòria també és un espai de conflicte, de disputa pel relat, de reivindicació de les víctimes com a testimonis de les repressions i dels crims irresolts. És el cas de la guerra civil espanyola i del franquisme, però també de molts altres amb els que es pot connectar el paper de la memòria com a espai de reparació de les víctimes. La memòria pot ser, doncs, un espai de diàleg i de construcció d’un futur més democràtic.

Em sembla que la ciutat de Barcelona pot fer una feina molt interessant en aquest sentit. És veritat que a Catalunya hi ha un espai propi de memòria molt rellevant com és el Memorial Democràtic. Però penso que Barcelona pot treballar en paral·lel, connectant ciutat, ciutadania i memòria en un àmbit més internacional, aprofitant el potencial i l’atractiu de Barcelona com a capital mediterrània i europea.

En canvi, no tinc gens clar que l’espai dedicat a la memòria hagi de ser el del Born. Perquè des del punt de vista històric, el jaciment del Born i l’estructura del mercat de Fontserè són part del patrimoni històric de la ciutat. És evident que, especialment en el cas del jaciment, cal fer-hi un tractament històric singular i a l’alçada del seu valor com a restes úniques a Europa de l’època moderna. Per això entenc que hi ha d’haver la intervenció del MUHBA per estudiar i difondre adequadament el valor d’aquestes restes. Més tenint en compte la importància cabdal del segle XVIII en la història de la ciutat i del país. Per això em sembla que la decisió conté una part d’encert, en el plantejament. Potser no en la manera, perquè és un error perdre una directora com la Marta Marín-Dòmine, amb experiència internacional en aquest àmbit.

La memòria necessita testimonis, la història es basa en les restes i els vestigis del passat. Estic d’acord, doncs, en diferenciar les funcions i les institucions que tractin una qüestió i l’altra. Les restes del Born han de formar part del MUHBA i del relat de la història de la ciutat. La memòria com a eix de debat ciutadà cal que tingui, potser, un altre espai, on el passat històric no hagi de competir amb la reflexió sobre el passat recent i els debats que suscita. La ciutat de Barcelona té prou espais i recursos (potser el Pavelló de la República?) per mantenir un espai de debat sobre la memòria des de la perspectiva del diàleg, la participació ciutadania i la cohesió social.

Realitat virtual per apropar la cultura popular a l’escola

Fri, 20 Oct 2023 04:00:27 +0000

. És el que proposa ‘Una Plaça Bestial!’, una iniciativa que vol aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies per apropar la cultura popular a tothom, incloent les persones amb mobilitat reduïda.

El projecte, impulsat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i la Fundació PINNAE, es va iniciar l’any passat amb la creació de l’aplicació i dels continguts i ara s’ha posat en marxa. Durant el mes de setembre i fins aquesta mateixa setmana s’han desenvolupat diversos tallers en les escoles de Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca, Ramon Castelltort d’Igualada i Àngel Guimerà del Vendrell, i en el Centre de treball social de Mas Albornà de Vilafranca del Penedès.

Equipats amb ulleres 3D, els alumnes han experimentat la festa des de dins, com és portar un gegant o desfilar en una cercavila. De la mà dels talleristes Adrià Morreres, tècnic de 3D de l’Agrupació, i el músic i compositor Ivan Caro, han pogut conèixer el bestiari dels seus municipis i de les terres de parla catalana, els instruments i les músiques, i sobretot del teixit associatiu que s’hi genera. “L’objectiu final és parlar, a través del bestiari català, del vessant social de la cultura popular, de l’associacionisme. Al voltant d’una bèstia hi ha la colla, un grup de persones que es relacionen, que toquen instruments, que fan projectes”, explica Arnau Cristóbal, de comunicació i premsa de l’entitat.

Des de l’Agrupació del Bestiari destaquen que Una Plaça Bestial! és una eina poderosa per fomentar la inclusió social. “Gràcies a la tecnologia 3D i les ulleres virtuals, qualsevol persona amb mobilitat reduïda o en cadira de rodes pot portar un drac o un gegant, estar en un toc d’inici i viure la festa a dalt de l’escenari”, explica Arnau Sagrera. Però la iniciativa s’adreça també a tota la ciutadania. “La festa des de dins només la viuen els festers, que són pocs. En una activitat de la Mercè pot haver-hi vuitanta mil persones de públic, però potser només tres mil o cinc mil participen en una colla”. Per Ivan Caro, els tallers han constatat que “pocs alumnes coneixen i han gaudit de la cultura popular, d’un seguici, d’una cercavila. Cal treballar-hi i aquest projecte és un bon punt de partida”.

L’entitat ja treballa en la següent versió, amplia i millorada i real. “Ara la plaça recreada en 3D és una plaça virtual, digital, però no és real. Aquesta Mercè hem gravat el Toc d’Inici per agafar la peça i incorporar-la a l’aplicació i poder-la veure en un context real: amb els sons del castell de foc, la música dels Ministrils del Camí Ral i l’ambient de la gent”, explica Arnau Cristóbal. La intenció és gravar les principals places del Principat, com Sant Fèlix o Santa Tecla”.

Xerrada sobre l’àliga festiva com a símbol de diversitat

Fri, 13 Oct 2023 04:00:43 +0000

. Per sort, des de fa anys l’Àliga té una segona vida a les festes del nostre país, una renaixença que no s’atura i que demostra la capacitat de reinvenció de la cultura popular per recuperar la història.

I és justament aquest viatge del passat al present el que proposa fer l’investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional Xavier Cordomí el pròxim 17 d’octubre a les 19.30h al Centre de Cultura Popular La Violeta, on oferirà una conferència amb el títol Àligues festives, símbol i diversitat. Oferirà “un cop d’ull al seu recorregut i també al moment actual de la figura arreu del país, en què ha renascut i gaudeix d’un bon nombre d’exemplars”.

Les Àligues de Catalunya, en una exposició i un llibre

La xerrada forma part d’un seguit d’activitats que organitza l’Associació l’Àliga de Gràcia per celebrar el 5è aniversari d’aquesta figura emblemàtica de la cultura popular gracienca, que s’estrenava el 15 d’agost de 2018. Així, fins al 31 d’octubre, també al Centre de Cultura Popular la Violeta, podeu visitar l‘exposició Àligues de Catalunya, un recorregut per aquesta figura històrica cabdal del nostre seguici, l’origen documentat de la qual es troba a cavall dels segles XII i XIII, amb el Corpus. La mostra ofereix una mirada al seu recorregut i també al moment actual de la figura de l’àliga arreu del país, ja que darrerament moltes ciutats han recuperat la seva àliga per incorporar-la als seguicis.

Figura de mida mitjana portada per una sola persona, sempre està representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l’expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l’àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d’uns estrictes protocols d’actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l’encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l’arribada dels convidats. També és l’única peça que pot ballar davant l’altar de l’església i disposa d’una ubicació ben determinada en les processons.

Complementant l’exposició, l’Associació l’Àliga de Gràcia acaba de presentar un llibre il·lustrat amb la mateixa temàtica: l’Àliga com a figura de seguici, amb un apartat també històric i un altre dedicat a totes i cadascuna de les 58 Àligues existents actualment a Catalunya. També inclou un apèndix amb les partitures dels balls de les diferents figures.

Cercavila d’àligues

La celebració dels cinc anys de l’Àliga gracienca es clourà el dissabte 21 d’octubre a la tarda amb una cercavila pels carrers i places del barri. Hi participaran l’Àliga, el Lleó i el Bou de Gràcia, acompanyades per tres colles tres Àligues més convidades: l’Àliga de Terrassa, la de Torroella de Mongrí i la de Cornellà de Llobregat.

‘El Pessebre’ de Pau Casals: concerts a Montserrat i al Palau de la Música

Fri, 13 Oct 2023 04:00:10 +0000

. En total, més de 200 cantaires dirigits per Daniel Mestre Dalmau i acompanyats a l’orgue per Mercè Sanchís, que interpretarà la versió de Klaus Rothaupt. L’actuació, organitzada per la Federació Catalana d’Entitats Corals i l’Abadia de Montserrat, s’emmarca en la commemoració dels 800 anys del pessebre.

Concert al Palau de la Música

L’Orquestra Franz Schubert Filharmonia i la Coral Càrmina interpretaran una versió orquestral reduïda del Pessebre. El concert ha estat organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i la Fundació Pau Casals, que ha encarregat el nou arranjament al compositor Antoni Ros-Marbà, que també en dirigirà l’estrena, diumenge 22 d’octubre (17.30 h) al Palau de la Música.

A més de les dues formacions musicals, el repartiment serà conformat per la soprano Mireia Tarragó, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, el tenor David Alegret, el baríton-baix Joan Martín-Royo, i el baríton Pau Armengol. La versió de Ros-Marbà servirà per commemorar el 50è aniversari de la mort de Pau Casals a San Juan (Puerto Rico) el 22 d’octubre de 1973. Des de la Fundació, desitgen que la nova partitura faciliti la interpretació d’El Pessebre per part d’orquestres més petites.

Gènesi i missatge d’El Pessebre

Casals i l’escriptor Joan Alavedra es van conèixer el 1939, on compartiren casa i exili. El maig de 1943, Alavedra va presentar El Poema del Pessebre als Jocs Florals de Perpinyà; poques setmanes més tard, el Sant Joan d’aquell any, Casals li lliurava el primer fragment musicat dels versos. No obstant això, caldria esperar fins a 1960 perquè la peça fos estrenada a Acapulco (Mèxic).

Pau Casals va dirigir El Pessebre a auditoris d’Estats Units, Anglaterra, França, Alemany, Grècia o Itàlia, entre altres països. Una de les interpretacions més emblemàtiques va ser la celebrada a la Seu de Nacions Unides (el 24 d’octubre de 1963). A Catalunya, la peça no va poder sentir-se fins al 23 de setembre de 1967, quan va ser interpretada al Palau de la Música Catala, sota direcció d’Enric Casals, germà del mestre, que també s’havia responsabilitzat de l’orquestració

Amb la composició d’ El Pessebre, Pau Casals va voler transmetre els missatges de pau i esperança. En l’àmbit estrictament musical, es tracta de les poques incursions sardanístiques del compositor.

La Pobla de Montornès acull la 9a Trobada de Pessebres Vivents

Fri, 06 Oct 2023 04:00:53 +0000

. Fa unes setmanes La Federació de Pessebristes van donar fa conèixer algunes de les activitats que preparen per celebrar aquesta efemèride. Ara la Federació de Pessebres Vivents han anunciat algunes de les propostes, entre les quals destaca un macropessebre a Montserrat.

La primera cita del programa serà la 9a Trobada de Pessebres Vivents, el diumenge 8 d’octubre a la Pobla de Montornès. L’encontre, un espai habitual de germanor i de formació i de preparació de la temporada, enguany girarà al voltant d’aquest aniversari, i per això oferirà una reflexió històrica al voltant dels 800 anys de pessebrisme d’Assís fins a l’actualitat.

El diumenge 19 de novembre al matí es farà el macropessebre a Montserrat. S’espera que hi participin més de 600 persones i totes les entitats de la Federació i també de pessebres convidats. Àngels Serentill, presidenta de l’entitat, explica que serà un muntatge clàssic, on s’hi podran veure totes les escenes principals d’un pessebre tradicional: l’Anunciació als Pastors i a Maria, l’Adoració dels Reis, el palau d’Herodes, el campament romà, el mercat d’oficis. I per suposat, l’escena de l’establia, que “recrearà aquella que va fer Sant Francesc d’Assís, i que llavors –pel fet de posar dos animals en un altar– deuria ser molt transgressora”.

Altres activitats

L’altre gran acte previst serà la formació de l’Estrella de Nadal gegant amb llum, de la que s’estan ultimant detalls, data i localització. A més, el Comitè organitzador convida a enriquir el programa de la commemoració amb tot tipus de manifestacions culturals, des d’arts escèniques, mostres d’art efímer i exposicions fins a concerts de corals, cobles, societats musicals, temes de recerca, etcètera. Les activitats programades es publicaran a l’agenda Batecs. Les inscripcions es poden fer en el formulari de Batecs, escrivint l’etiqueta #pessebre800anys en la casella ‘Temàtica’.

L’objectiu de tot plegat, destaca Àngels Serentill, és celebrar i “posar en valor una tradició que va néixer fa 800 anys i que avui continua ben viva i plenament vigent, i que gaudeix amb una gran participació arreu del territori”. Els pessebres vivents mouen cada temporada unes 13.000 persones (entre figurants i personal tècnic) i en les últimes temporades les representacions han rebut entre 100.000 i 130.000 visitants. “Catalunya és un país de pessebres vivents”.

Serentill explica que la tradició pessebrista continua apostant pel muntatge clàssic. “Hi ha entitats que han adaptat les escenes a la cultura popular catalana però el 90% dels muntatges continuen sent una recreació de la vida del poble hebreu de fa dos mil anys”. En els últims anys aquesta recreació ha evolucionat: “Hi ha més investigació i més recerca, i les representacions són més fidels i realistes en tots els detalls, en els teixits naturals dels vestuaris, en les eines o en el tipus d’aliments, com pans i fruites”.

La Federació de Pessebres Vivents ha estat, des del primer moment, en l’organització dels actes de 8è centenari i forma part del Comitè Científic i del Comitè Organitzador dels 800 anys de Pessebres junt amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, la Catedral de Barcelona, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Federació Catalana de Pessebristes, els Franciscans Caputxins de Catalunya i Balears, i la Universalis Foederatio Praesepistica (Federació Internacional de Pessebristes).

Symphocat i Morràpita, protagonistes dels VI Premis Antoni Carné

Fri, 06 Oct 2023 04:00:04 +0000

. Valls d’Alcanar. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de l’Alcanar i l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS) serà conduït per la comunicadora Elisabet Carnicé, i comptarà amb les actuacions de l’Associació Symphocat de Barcelona i l’Associació Cultural Morràpita, de La Ràpita. El públic assistent també podrà participar de tallers per conèixer el patrimoni immaterial ebrenc.

15 d’octubre, termini de presentació de les candidatures

El 15 d’octubre acaba el termini per a la presentació de candidatures als VI Premis Antoni Carné. Entitats d’arreu dels Països Catalans poden presentar-les, en les tres categories que estableixen les bases, enviant un correu electrònic a premis@ens.cat. Les candidatures poden presentar-se omplint el formulari habilitat per l’ENS, o en format lliure.

El Premi BBVA a l’Entitat, recompensat amb 3.000 €, reconeixerà una entitat que excel·leixi en aspectes com el foment de l’associacionisme cultural, les pràctiques innovadores, la promoció i salvaguarda de la cultura catalana i la sostenibilitat ecològica i econòmica de l’organització. Formulari de la candidatura a la categoria Entitat

El Premi Previsora General al Projecte, premiat amb 1.000 €, està adreçat a festivals, temporades o conjunts d’activitats, així com iniciatives en favor de la promoció i salvaguarda del patrimoni immaterial, organitzats durant setmanes o mesos, celebrats arreu de les terres parla catalana. Formulari de la candidatura a la categoria Projecte

El Premi Arç Cooperativa a l’Activitat, també recompensat amb 1.000 €, serà lliurat a una activitat puntual (d’un dia o cap de setmana) que destaqui per la seva repercussió sociocultural. Formulari de la candidatura a la categoria Activitat

A Alcanar, també es lliuraran el Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació, per veredicte directe del jurat, i el Premi a la Persona de l’Associacionisme Cultural, atorgat per la Junta Directiva de l’ENS.

Les actuacions

La Beat Band Symphocat és una formació autogestionada dirigida per Joan Vayreda. D’entre el seu repertori eclèctic, destaca la interpretació de peces de jazz i música moderna. Entre aquestes, s’ha especialitzat en la interpretació de les peces del compositor i pianista George Gershwin, reconegut pels famosos temes An American in Paris, Rhapsody in Blue o Porgy and Bess.

L’Associació Cultura Morràpita treballa per la promoció de la morra, un joc tradicional mil·lenari molt practicat a La Ràpita, i que gaudeix d’una popularitat creixent a nombrosos països Europeu. En el darrer Campionat del Món de Morra, celebrat el 16 i 17 de setembre a Sardenya, jugadors de la Morràpita van proclamar-se guanyadors i finalistes de la competició.

36a Trobada de la Puntaire: una autèntica festa de la cultura popular

Fri, 29 Sep 2023 04:00:21 +0000

. De fet, la presidenta explica que la tria de Móra la Nova com a seu d’aquesta edició no és casual, sinó que s’ha fet perquè s’ha detectat un grup actiu de puntaires en aquesta vila de les Terres de l’Ebre, i es vol portar material i tècniques per donar-les a conèixer entre aquest grup. A més, “hem preparat una exposició de puntes en col·laboració amb l’IRMU, per tal de crear lligams més forts amb la cultura popular de les terres del sud”, detalla Provencio.

Una festa de cultura que transcendeix les puntes

Per altra banda, Rosa Maria Provencio explica que, més enllà de ser un punt de trobada per a les puntaires catalanes, aquesta 36a edició té la vocació de ser una gran festa de la cultura popular que transcendeixi les puntes: “Volem que sigui una gran festa de la cultura popular i de coneixement del territori, i és per això que, a més de puntes, tindrem també un taller de jota, ballada de gegants, diables i altres propostes que donaran consistència a aquesta idea”. A més, la presidenta de les puntaires -l’entitat aplega un miler d’associats entre persones i entitats-, anuncia que el 2024 la trobada tindrà lloc a Pineda de Mar, i la del 2025, a Sant Sardurní d’Anoia. També l’associació participarà amb una exposició en els actes de celebració del mil·lenari del monestir de Montserrat, on es podran veure puntes que recreen paisatges de Montserrat.

Programa farcit durant tres dies

Però en què consistirà la Trobada? Arrencarà divendres 6 amb una visita al museu del ferrocarril de Móra la Nova i amb la Inauguració de l’exposició de puntes i del Concurs de punts de llibre fets amb punta. L’endemà, dissabte, a les 11 h hi ha taller infantil relacionat amb el món de la punta a càrrec de Ludonia, i a la tarda es podrà visitar de forma gratuïta el museu dels Gegants. A la tarda, al parc 26 d’octubre, es podrà conèixer la història de la jota de la Ribera d’Ebre amb l’exhibició i taller de jotes a càrrec de l’associació Lo fardell patxetí. Música en directe a càrrec de la Banda la Ginesta. I al vespre, a les 20h, exhibició de foc a càrrec dels Diables Masovers de Móra la Nova.

Diumenge, darrer dia de la trobada, al hall del Pavelló Firal de Móra la Nova es podrà visitar l’exposició de la història del Col·lectiu de Dones de Móra la Nova, i en aquesta instal·lació tindrà lloc la celebració de la 36a Diada de la Puntaire. En paral·lel, es podrà visitar el Mercat de botigues especialitzades en puntes durant tot el matí al parc 26 d’octubre, on també hi haurà la ballada de gegants a càrrec de la colla Gegantera i Grallera de Móra la Nova per aixoplugar la trobada de puntaires, i finalment, a les 12 h es lliuraran els premis del concurs de puntes i es donarà el relleu del testimoni al municipi acollidor de la Trobada de la Puntaire 2024. La jornada acabarà amb un concert de música amb Escode3.

Consulteu aquí tot el programa de la Trobada de la Puntaire.

De Clavé a Lluís Llach: viatge pel cant coral català per La Mercè

Fri, 22 Sep 2023 04:00:03 +0000

.cat/72e-concert-dels-cors-de-clave-a-les-festes-de-la-merce-2023/" rel="nofollow">l’espectacle ‘Camí del bicentenari’, que reivindicarà el llegat del compositor i que repassarà tota la història del cant coral a Catalunya.

El concert, que arriba a la seva 72a edició, serà un dels més participatius, ja que comptarà amb cantaires provinents de vuit societats corals de Barcelona i de l’àrea metropolitana: la Vinya de Sants, el Cor Alegre, l’Agrupació Coral la Pau, la Lira de Sant Andreu, la coral Gaudium, l’Espiga de les Corts, la Badalonense i el Cor de Flora de Sant Joan Despí, que enguany celebra cent anys, acompanyats de l’Orquestra Simfònica Clavé.

Bruno Nàjera, president de la Federació, explica que enguany s’ha optat per un repertori “clàssic, ampli i transversal, que vol reivindicar el cant coral català de tots els temps i de tots els estils”. Així, inclourà des d’himnes com ‘El cant del poble’ o ‘Salut als cantors’; cançons populars com ‘Rosa de bardissa’ i ‘La puntaire’, fins a peces de musicals, com la famosíssima ‘Memory’ de Cats, passant per ‘Nigra sum’ de Pau casals, ‘Escolta-ho en el vent’ de Bob Dylan i ‘La cançó sense nom’ de Lluís Llach.

Un dels moments més especials del concert serà l’estrena de la fantasia sardanística ‘Ofrena a Josep Anselm Clavé en el seu bicentenari’, una peça que la Federació va encarregar especialment per a l’ocasió a la compositora Andrea de Escalada. En ella, la també directora i ambaixadora dels Cors de Clavé fa un homenatge al fundador del moviment coral català i posa en valor la seva tasca, que transcendia l’àmbit musical, perquè la seva voluntat era apropar la música i la cultura a una classe treballadora a la qual s’hi negava l’accés i fer del fet de cantar una eina per a la igualtat social.

Escalada ha fet la peça en tres versions: dues veus mixtes, tres veus masculines –que és com van ser els primers cors de Clavé– i quatre veus mixtes, amb acompanyament de piano i aquesta última també amb orquestra, amb la intenció que “l’obra esdevingui un himne del cors claverians i pugui ser cantada per qualsevol coral”, explica.

Com a cloenda, els cors interpretaran la versió d’‘Els Segadors’ del mestre Josep Mut, qui ha compost una òpera sobre Josep Anselm Clavé que està previst que s’estreni l’any vinent.

El concert comptarà amb la direcció de Guillem Carmona, Paula Forconi, Muhrat Kupov i també dels mateixos Andrea de Escalada i Bruno Nàjera, aquest amb la mateixa batuta que utilitzava el mestre Clavé, reservada per a les grans ocasions. L’espectacle estarà presentat per l’actriu i comunicadora Brigitta Lamoure, qui a més oferirà homenatge al cuplet i interpretarà ‘La Marieta de l’ull viu’, que va popularitzar Núria Feliu.

El concert de La Mercè, que habitualment serveix com a acte d’inauguració del curs coral, enguany servirà també com a porta d’entrada al Bicentenari, un any d’activitats per recordar i reivindicar Anselm Clavé i que tindrà com a acte central el concert de La Mercè 24.

Balsareny acollirà la Fira del Món Geganter el 2024

Wed, 20 Sep 2023 10:45:42 +0000

.cat/">capital del món geganter. Durant tres dies s’hi han trobat 26 colles geganteres d’arreu de Catalunya i prop de 1200 persones, que han pogut gaudir d’expositors, xerrades, debats, tallers i formació, jocs i tallers infantils, concerts i cercaviles, en un dels actes més importants del calendari geganter.

Des de l’Esbart Dansaire Rapitenc, organitzadors d’aquesta edició juntament amb l’Associació de Colles Geganteres de Catalunya i l’Ajuntament de la Ràpita, han valorat molt positivament la trobada, que enguany ha crescut en dies i en participació. Per Núria Farlete, secretària de l’Esbart, l’objectiu ha estat apropar el món geganter a tota la ciutadania, que la gent conegués les figures, els luthiers, constructors de gegants, etc., perquè és un fenomen molt arrelat a les Terres de l’Ebre”, explica.

Per això, l’esdeveniment ha ofert activitats pensades per a les colles i entitats geganteres, artesans, constructors, músics i altres professionals i empreses relacionats amb aquest món però també, i especialment, propostes per a tots els públics, entre les quals destaquen un concert de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, un espectacle de teatre geganter a la plaça del Coc, un gran cercavila amb les colles participants pels carrers del municipi i tallers i activitats per als més joves. El diumenge es va fer la presentació de les figures noves i de figures restaurades estrenades des de l’abril de 2022 fins a l’agost del 2023 de tota Catalunya. Entre elles, estava el nou capgròs de Balsareny, retrat del Dr. Cañellas, que es va presentar al maig durant la festa major.

Precisament Balsareny serà la seu de la pròxima edició de la Fira, la 16a, l’any vinent. Els amfitrions seran la Colla ‘Els k + sonen’, una entitat relativament recent, sorgida el 2011. Els anys 2014 i 2019, respectivament, van presentar la parella de gegants del municipi, Blanca de Bell-lloc, i Bernat de Peguera, del taller de Toni Mujal, que representen el passat medieval del poble, amb un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi.

El bestiari festiu, protagonista de les Festes de la Mercè

Fri, 15 Sep 2023 04:00:45 +0000

. Amb l’objectiu de contagiar ganes de festa, amb aquesta proposta els amants de la cultura popular i la imatgeria festiva podran gaudir de ben a prop de les més de seixanta bèsties exposades abans que comencin a prendre vida i passegin i cremin per tota la ciutat. El Born es convertirà, de nou, en el cau de bèsties en el qual, dracs, mosquits, truges, àligues i mulasses, els visitants podran conèixer la idiosincràsia dels diferents barris barcelonins. L’exposició és gratuïta i es podrà visitar del 15 al 23 de setembre de 2023 en els horaris habituals del centre. El dimecres 20 i el dijous 21, a les 20.30 h, es podrà gaudir d’una visita teatralitzada a l’exposició, per la qual es requereix reserva prèvia.

Divendres 15 de setembre (19 h) es presentarà el llibre Gegants de Barri, a càrrec de Manuel Delgado, Sandra Akirua i el Mikel Fernandino. Durant la presentació es podrà comprar el llibre.

Jornada Lúdico Bestial

El dissabte 16 de setembre (10-14 h) a la plaça Comercial, tindrà lloc La Jornada Lúdico Bestial 2023 que enguany acollirà la 3a Fira de Colles de Bestiari, en la qual les diferents entitats podran mostrar algunes de les seves bèsties i oferir informació i marxandatge al públic assistent.

La Jornada Lúdico-Bestial serà emesa pel programa de ràdio Fes Ta Festa, liderat per Amadeu Carbó, que proposarà entrevistes i xerrades amb convidats del món de la cultura popular. Podrem escoltar a Mercè Ayora, vicepresidenta de Bestiari; a Marta Marín, directora del Born CCM; a Eva Coll, que ens parlarà del Glossari Bestial; i Jordi Cubillos, impulsor del cos diplomàtic de Bestiari. L’emissió també comptarà amb la narració de contes relacions amb el bestiari festiu i popular i la presentació de dos llibres: El xumet de foc. Dracs i Diables (Amadeu Carbó, Xavier Iborra) i Sonos Ludum. Paisatge sonor del joc a Catalunya (Companyia de Jocs l’Anònima).

La Companyia de Jocs l’Anònima oferirà un espai totalment obert a la participació amb representació de tot un seguit de jocs populars de carrer i de taula vinculats a la festa. A més, es podrà gaudir de jocs convidats que, per la seva singularitat i la identificació que tenen amb la festa, tindran un espai que combinaran moments d’exhibició amb tallers d’iniciació: Aixecada de càntirs d’Argentona, Jocs “molons” i Ens ajudes a fer una bèstia?.

L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya continua amb l’objectiu que totes les activitats siguin inclusives. En aquesta ocasió, totes les activitats tindran intèrpret de llengua de signes, i tots els cartells de l’exposició es podran llegir en Braille.

Passejada de Bèsties

Divendres 22 de setembre al vespre, les bèsties exposades al Born CCM prendran vida i faran una primera passejada pels carrers del barri Gòtic. Encara no serà el moment d’encendre foc ni de sentir explosions, simplement podreu veure a totes les bèsties en moviment i lluint-se.

La plantada de totes les bèsties tindrà lloc a la plaça comercial a les 20 h i a partir de les 21 h començarà la Passejada de Bèsties 2023. El recorregut de la Passejada de Bèsties serà Plaça Comercial, el carrer del Comerç, el carrer Princesa, el carrer de Montcada, el carrer dels Sombrerers, el carrer de Santa Maria, el Passeig del Born i la plaça Comercial.

Les activitats finalitzaran amb l’esperat Correfoc de La Mercè el dissabte 23 de setembre que sortirà des de Passeig de Gràcia. El correfoc infantil engegarà a les 18.30 h i l’adult a les 20.30 h.

26 colles faran pinya a la XV Fira del Món Geganter

Thu, 14 Sep 2023 14:00:57 +0000

.cat/mapa-activitats-fira/" target="_blank" rel="nofollow noopener" data-type="URL" data-id="https://firamongeganter.cat/mapa-activitats-fira/">aquesta edició organitzada per l’Esbart Dansaire Rapitenc, l’Associació de Colles Geganteres de Catalunya i l’Ajuntament de la Ràpita. Seran tres dies de gegants, música, espectacles, exhibicions i tallers que fan d’aquest acte un dels més importants del calendari geganter.

Programa de la XV Fira del Món Geganter

Divendres 15
20.00 h. Rebuda dels Gegants de l’Agrupació, En Treball i Na Cultura, a l’Ajuntament de la Ràpita.
20.30 h. Cercavila dels gegants i gegantons de la Ràpita, juntament amb En Treball i Na Cultura, des de l’Ajuntament fins la Plaça 1 d’Octubre.
21.00 h. Inauguració de LA FIRA DEL MÓN GEGANTER 2023.
22.00 h. Exhibició de foc a càrrec dels Diabmonis de la Ràpita.
23.00 h. Concert del grup Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries, presentant el nou disc Ilercavònia.

Dissabte 16
09.00 h. Esmorzar al lloc de la Fira per totes aquelles colles que ho hagin sol·licitat.
10.00 a 14.00 h. Obertura de la Fira.
10.00 a 14.00 h. Activitats infantils geganteres.
10.00 a 11.00 h. Tallers de percussió.
10.00 a 12.00 h. Rebuda de les Colles i Plantada de Gegants.
11.00 h. Xerrada amb Jan Grau al Museu de la Mar de l’Ebre.
12.00 h. Gimcana de Gegants (només les colles que s’hi apunten).
14.00 h. Dinar popular.
16.00 a 21.00 h. Obertura de la Fira.
16.00 h. Taller de Jota (ball popular de les Terres de l’Ebre).
17.00 h. Cercavila de totes les colles i els gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, fins al Parc de Garbí.
21.00 h. Teatre Geganter a la plaça del Coc.
23.30 h. Partinando show (festa amb música dels anys 70-80-90).

Diumenge 17
09.00 h. Esmorzar al lloc de la Fira per a totes aquelles colles que ho hagin sol·licitat.
10.00 a 14.00 h. Obertura de la Fira.
10.00 h. Plantada de Gegants i gegantons.
10.30 h. Presentació de Figures Noves.
11.30 h. Cercavila pels carrers de la ciutat.
12.30 h. Presentació de la Fira del món geganter 2024.
13.00 h. Vermut musical.
14.00 h. Tancament de la Fira.

Qui forma part de les colles castelleres?

Fri, 08 Sep 2023 04:00:24 +0000

. La presentació dels resultats del projecte guanyador de la II Beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) s’ha fet al vestíbul del Teatre Tarragona aquest dilluns dia 4 de setembre, a les 19:00 h. Les autores de l’estudi, les tarragonines Elisa Alegre-Agís i Mireia G. Mohedano, n’han presentat en profunditat les conclusions. El mateix acte ha servit també per a presentar la III edició de la Beca, ara convocada conjuntament amb la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, i dedicada a plantejar escenaris de futur per al Concurs de Castells.

Persones amb nivell d’estudis elevats, catalanoparlants, de classe mitjana i d’esquerres

En l’estudi fruit de la II Beca han participat 88 colles, amb una mostra vàlida de 1852 persones enquestades, unes dades que superen el 95% de nivell de confiança amb un marge d’error aproximat del 2%. Dels resultats extraiem un perfil del casteller o castellera tipus, que és el d’una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, d’esquerres, simpatitzant amb el moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari.

Popularment, les colles s’han entès com un espai integrador i divers. Si bé és cert que els resultats ens mostren que el món casteller és intergeneracional, en contra del que es podia pensar, les colles estan formades per una clara majoria de persones nascudes de Catalunya, diferint de la realitat de la població catalana que té percentatges molt més alts de persones migrades. Els membres de les colles són hegemònicament catalanoparlants, així es constata que les colles esdevenen un vehicle per la conservació, reproducció i projecció de la llengua catalana. Amb les respostes podem confirmar que les colles estan compostes per població catalana que s’identifica com a catalana, i que és propera a l’independentisme. També és molt destacable que el bloc d’esquerra i extrema esquerra representa quasi un 84% de les respostes obtingudes.

Els resultats ens mostren que les colles són un espai cada cop més divers en termes d’orientació sexual, hi ha quasi un 20% de població que no s’identifica com a heterosexual. Aquesta tendència progressista, però, no es veu reflectida en termes de gènere, ja que les colles estan encara particularment masculinitzades especialment les colles amb més història i més nombre d’integrants. Així no és d’estranyar que els resultats constatin que en llocs de poder i responsabilitat, els homes estarien ocupant més càrrecs a la junta de govern, i més especialment en el cas de càrrecs a la junta tècnica. Les dones, però, trencant amb la història dels inicis dels castells, formen part en un 57% de les posicions de tronc.

En els resultats sorprèn especialment l’evolució del poder adquisitiu dels castellers i castelleres. Històricament les colles estaven principalment compostes per classes populars i obreres mentre que en l’actualitat aglutinen una població de classe mitjana i mitja alta en un bon percentatge. El mateix passa amb el perfil acadèmic dels primers castellers amb un baix nivell d’estudis. Actualment les persones que formen part de les colles tenen un nivell d’estudis que supera el 60% de nivell educatiu universitari o superior molt més elevat respecte al de la societat catalana.

Pel que fa al compromís amb la colla, s’observa un nivell molt alt de manera general, un gran gruix de persones realitzen canvis en la seva vida laboral i quotidiana per tal d’atendre a les necessitats d’assajos i calendari de les colles. Gairebé un 25% duu a terme més d’una funció.

L’estudi és el primer que es fa al món casteller i la valoració que en fan les investigadores la Dra. Elisa Alegre i la Mireia G. Mohedano és molt positiva ja que els resultats permeten obtenir una visió global de l’organització de les colles i les persones que les integren per estudiar quines són les mancances i les fortaleses d’aquestes organitzacions per optimitzar i establir les estratègies de gestió de les colles. Les dades presentades en l’estudi ens conviden (o no) a dur a terme una reflexió que ens ha de portar a una millora constant, de la mateixa manera que ho han fet els estudis històrics, estudis de seguretat i prevenció, implementacions tecnològiques als assajos, perfeccions de noves tècniques, etc. Les autores remarquen que la finalitat última d’aquest estudi és contribuir a fer més gran el món casteller amb la definició obtinguda del perfil dels castellers i castelleres, de la seva relació amb l’organització i les motivacions individualitzades que els fan adquirir un compromís personal amb la colla amb l’objectiu d’assolir un repte col·lectiu.

La III Beca, sobre la millora del Concurs de Castells de Tarragona

En l’acte també hi han participat Miquel Botella, president del CEPAC, Marta Calull, directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, i Montse Adan, primera tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tarragona, que finança la beca. Tots tres van presentar la tercera edició de la beca, que amb la incorporació de la URV als convocants dobla la seva dotació, pujant als 8000 euros. Pel que fa a la temàtica de la recerca, l’objectiu és “oferir als òrgans que han de prendre decisions sobre l’organització del Concurs de Castells de Tarragona una base informativa sòlida i útil per al procés de millora d’un esdeveniment ja plenament consolidat i acreditat entre la comunitat castellera”. Els interessats poden presentar el seu projecte al llarg del pròxim mes.

Les bases de la Beca es poden consultar aquí.

Convocat el X Concurs de Composició per a Banda Josep M. Lleixà Subirats

Fri, 18 Aug 2023 04:00:59 +0000

.cat/wp/wp-content/uploads/2023/08/BASES-10e-CONCURS-DE-COMPOSICIO-JOSEP-MARIA-LLEIXA_2023-CAT.pdf" rel="nofollow">bases de la desena edició, el termini per presentar les composicions acaba el 7 de novembre. Hi poden participar músics que tingui la seva residència a l’Estat espanyol o l’Alguer.

Les peces presentades al concurs han de complir els següents requisits: ser originals, inèdites i no estrenades; una durada d’entre deu i quinze minuts; un coeficient de dificultat musical no superior a 4; i un arranjament pensat pel conjunt d’instruments que formen la banda. Les composicions poden constar d’un moviment únic o de diversos moviments. Si bé no és obligatori, es valorarà positivament que les obres siguin introduïdes per un breu resum o motivació. L’autor de la peça premiada serà recompensat amb 3.000 €, un diploma acreditatiu i l’edició de l’obra.

El guanyador del X Concurs de Composició per a Banda Simfònica Josep Maria Lleixà es compromet a lliurar la partitura definitiva de la peça presentada abans del 30 de desembre, així com una versió reduïda abans del 15 de febrer de 2024. Amb la participació en el certamen, es compromet a cedir els drets de l’obra a totes les bandes associats a la FCSM i la Confederació Espanyola de Societats Musicals (CESM) que ho sol·licitin.

El veredicte del jurat es farà públic abans del 2 de desembre. El lliurament del premi es realitzarà durant un concert organitzat per la FCSM, en una data i lloc pendents de determinar, durant el qual s’estrenarà l’obra guardonada.

Josep Maria Lleixà Subirats

Josep Maria Lleixà Subirats va ser president de la Unió Musical Mas de Barberans (Montisà) i membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Societats Musicals

‘Converses sobre el foc’, història contemporània dels diables vilanovins

Fri, 18 Aug 2023 04:00:34 +0000

. El film té la virtut de trencar l’esquema canònic dels documentals històrics, massa sovint construïts a partir d’imatges antigues i veus en off de to neutre. La proposta que se’ns planteja és captivadora per la seva senzillesa: quinze persones recordant el seu pas per la colla. Per dotar-la d’un fil narratiu, se’ns explica la història contemporània dels diables vilanovins en cinc períodes, que corresponen als anys que s’ha utilitzat els vestuaris d’Enric Cristòfor Ricart (1947-1980), Armand Cardona (1980-1995), Joaquim Budesca (1995-2006), Pep Duran (2006-2016) i el vestuari actual d’Oscar Estruga.

Com qui no vol la cosa, les converses ens expliquen fets d’allò més importants del ball de diables contemporanis: els mecanismes de censura del tardofranquisme, com es va generar el singular salt vilanoví, el protagonisme del jovent en l’organització del ball, la importància que va tenir la constitució de la colla per la integració de les dones, els inicis del correfoc a Vilanova, els mètodes de subscripció popular, la dignificació de les persones que no llencen coets (tabalers, bossers), i en general, la gran implicació que suposa formar part del seguici de Llucifer.

Més enllà dels continguts, la càmera de Joan Ignasi Gómez sap transmetre l’emoció que senten els diables (en actiu, i sobretot els antics) quan parlen sobre la colla. Converses sobre el foc va presentar-se en públic el 14 d’abril, i des d’aquesta setmana pot veure’ns en obert al canal Youtube del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.

Catalunya commemorarà els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé

Thu, 10 Aug 2023 08:00:01 +0000

.cat/ca/actualitat/detall/Commemoracions-de-lany-2024" target="_blank" rel="nofollow noopener" data-type="URL" data-id="https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Commemoracions-de-lany-2024">ha acordat les efemèrides que commemorarà l’any 2024. En total, en seran 21, i l’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Una d’elles és els 200 anys del naixement del compositor, músic i polític, fundador dels Cors de Clavé, Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874).

Cultura i lluita política

Clavé va marcar la història cultural del país per ser el fundador dels Cors Clavé, però també va implicar-se políticament des de ben jove. Amb només 19 anys va militar al partit republicà i va prendre part en la revolta contra el general Espartero i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona. I fruit d’aquesta vocació republicana, va projectar unir els obrers en societats corals. Amb només 20 anys, va fundar l’agrupació coral L’Aurora, que es va acabar transformant en La Fraternitat, societat d’auxilis mutus i primera coral peninsular. El 1857, Clavé li canvià el nom per Euterpe i aviat s’estengueren nombroses “societats euterpenses”, origen dels Cors de Clavé. Com a director organitzà actes musicals multitudinaris: festivals corals del 1860 i el 1861, als jardins d’Euterpe; estrena, el 1862, la marxa de Tannhäuser (que el fa precursor del wagnerisme català); i el tercer i el quart grans festivals corals (1862 i 1864), als jardins dels Camps Elisis de Barcelona. A més, Clavé componia la lletra i la música de les seves cançons.

Pel que fa al seu vessant literari, va començar en castellà amb el gènere de la poesia, però amb l’empenta de la Renaixença es va passar al català, amb obres com La font del roure i Les nines del Ter (1854); Les flors de maig (1859), Els pescadors, 1861; La verema, 1862 o treballs relacionats amb les festes populars Els xiquets de Valls, 1867; Pasqua Florida, 1868).

Segona etapa política

Durant el Bienni Progressista (1854-56) Clavé es va tornar a implicar en la política, però va haver d’exiliar-se a les Balears. Després de tornar clandestinament a Barcelona, va acabar empresonat a Madrid, fins que, en sortir-ne, es va vincular al partit federal i fou membre de la Junta Revolucionària. Fou elegit president de la diputació provincial de Barcelona durant el regnat d’Amadeu I (1873) i, el mateix any, diputat a les Corts Constituents i governador civil de Castelló de la Plana i de Tarragona (1873-74) fins que va morir a l’edat de 50 anys.

Altres commemoracions del 2024

100 anys de l’entrada en funcionament del primer tram del Gran Metropolitano de Barcelona.
100 anys de la Ràdio a Catalunya.
100 anys de la construcció del primer xalet de S’Agaró.
125 anys del cooperativisme a Catalunya.
275 anys de la Gran Batuda o Prisión General de Gitanos.
50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó.
50 anys de la mort de Salvador Puig i Antich.
100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i Jorge.
100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit.
100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés.
100 anys del naixement de Montserrat Andreu i Batlló.
100 anys del naixement de Jordi Gol Gurina.
100 anys del naixement de Rosalia Guilleumas i Brosa.
100 anys del naixement de Luisa Granero i Sierra.
100 anys del naixement de Teresa Salvador i Salvador.
100 anys del naixement de Montserrat Vayreda i Trullol.
150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal.
150 anys del naixement de Leonor Ferrer Girabau.
150 anys del naixement d’Isabel Llorach i Dolsa.
200 anys del naixement de Víctor Balaguer i Cirera.

Amposta celebra el 45è Festival de Bandes de Música de La Lira Ampostina

Wed, 09 Aug 2023 14:21:32 +0000

.com/entrad" rel="nofollow">web de La Lira.

Sota la batuta d’Antoni Alburquerque i Subirats, la banda de l’Agrupació Musical Rapitenca serà l’encarregada d’encetar el festival amb el pasdoble El riu salat, de Sergi Costes Ferré, per a després interpretar Un americà a París, la banda sonora de la pel·lícula homònima, de George Gershwin i arranjada per Naohiro Iwai. Tot seguit sonarà la suite Madurodam, de Johan de Meij, un retrat musical del poble més minúscul dels Països Baixos. Finalment, la banda portarà al públic la ciutat de Rio de Janerio amb el compositor Kees Vlak que dedica la seva obra, Les platges de Rio, a tres famoses platges, Trocadero, Ipanema i Copacabana.

En la segona part del concert, Lira Ampostina, dirigida per Sergi Costes Ferré, agafarà el relleu de l’Agrupació Rapitenca. Començarà la segona actuació amb el pasdoble Enrique López del gallec Antón Alcalde. Seguidament, oferirà Divertimento d’Oliver Waespi, una colorista peça basada en els ritmes d’algunes danses tradicionals nord-americanes. Finalment, la banda tancarà el festival amb Némesis, del compositor valencià José Suñer-Oriola, una metàfora de les cinc representacions de la deessa Nèmesi a través de cinc moviments (Justícia retributiva, Solidaritat, Venjança, Equilibri i Fortuna).

Grups d’Argentina, Turquia i Eslovàquia, protagonistes de les 51es JIF

Thu, 03 Aug 2023 10:49:32 +0000

.cat/ca/noticies/arriben-les-51es-jif-catalunya-2023" target="_blank" rel="nofollow noopener" data-type="URL" data-id="https://www.adifolk.cat/ca/noticies/arriben-les-51es-jif-catalunya-2023">Les 51es JIF – Catalunya comptaran amb la participació del grup Folklore Ensemble Orgonina (Eslovàquia), la Compañía Folklórica Danzantes (Argentina) i el Grup de Dansa Folklòrica Tubil (Turquia), que entre l’1 i el 10 de setembre recorreran quinze municipis de les quatre demarcacions catalanes. Des d’Adifolk, entitat organitzadora de les JIF, es destaca la professionalitat del centenar llarg de ballarins que conformen els elencs. El president Ivan Besora assenyala que el festival “serà una oportunitat d’apropar la cultura i folklore de primer nivell al territori català”.

Els grups convidats s’allotjaran a Calella, on el primer de setembre se celebrarà la jornada inaugural. El programa començarà amb una recepció institucional a l’Ajuntament (12 h), seguit d’un tastet musical a càrrec de les formacions internacionals (12.30 h). La Gran Cercavila JIF 2023 (20 h) comptarà amb el concurs dels grups d’Argentina, Turquia i Eslovàquia, així com dels Geganters i Grallers de Calella, l’Esbart Som Riu d’Or (Sant Fruitós de Bages), la Cobla Lluïsos de Taradell, i el Capgròs Folk d’Adifolk. El seguici serà el preludi de l’espectacle inaugural de les 51es JIF – Catalunya, previst al Passeig Manuel Puigvert (21 h).

Impulsades el 1972, les JIF desitgen apropar les danses internacionals a ciutats i pobles petits de tota la geografia catalana. Enguany, els grups forasters faran parada a Parets del Vallès, Rajadell, Vilanova d’Espoia, la Llagosta, Perafort, Súria, Sant Fruitós de Bages, Matadepera, el Morell, Montblanc, Arenys de Mar, l’Hospitalet de Llobregat, les Borges Blanques, Santa Maria de Palautordera i Barcelona. A més de les actuacions, el programa també contemples tallers a escoles i la recepció institucional al Parlament de Catalunya (4 de setembre).

El punt final de les 51es JIF se celebrarà el 10 de setembre a Tordera. La Gran Cercavila de Cloenda (18 h) serà amenitzada per grups locals de cultura popular, la Cobla d’Adifolk, i com en el cas de Calella, els grups internacionals del festival, l’Esbart Som Riu i el capgròs Folk. El recorregut acabarà a la plaça de l’Església, on se celebrarà l’espectacle de cloenda del festival (19 h).

Les Festes Sant Roc recuperen l’històric capgròs Beco

Thu, 03 Aug 2023 10:00:02 +0000

.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/panellets-de-sant-roc" rel="nofollow">panellets de Sant Roc, beure del porró llarg, participar en la cucanya i en la festa del gos o presenciar el seguici tradicional. La festa homenatja sant Roc, qui, segons el llegendari barceloní, va caure malalt de pesta durant una visita a la ciutat i es va aixoplugar a les muralles romanes. Tothom el va menystenir, llevat del gos del forner del barri, que cada dia l’alimentava amb panets. Gràcies a això, es va recuperar i va reprendre el camí acompanyat de l’animaló.

La recuperació del Beco

Ara bé, el gran esdeveniment serà la recuperació del Beco, recuperada fidelment pel Taller d’Escultura Casserres i amb la col·laboració de la Colla Gegantera de Sarrià. En Beco tornarà a acompanyar els Gegants de la Plaça Nova, Roc i Laia, tot esperant la recuperació del Tano l’any 2024. En Beco juntament amb en Tano, van ser els primers capgrossos de la Plaça Nova. En Tano i en Beco van ser comprats l’any 1906 i fins a la dècada de 1960, quan van desaparèixer, sempre van acompanyar els Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova, Roc i Laieta. I per què es diu Beco? El capgròs Beco va rebre el nom en record del popular i bromista Giovanni Antonio Ardizzi, propietari de l’antiga fonda Cal Beco del Racó. La fonda, situada des del 1815 al racó format per la plaça Nova i el carrer dels Capellans, va ser famosa per tota la ciutat al segle XIX, pels seus bons preus, els magnífics tiberis que servia i, sobretot, per haver introduït els canelons al país.

Un llibre amb el protocol festiu

I encara més, s’ha presentat també el llibre Protocol Festiu de les Festes de Sant Roc de Barcelona a la Plaça Nova’. El Protocol, amb gran quantitat d’imatges actuals i antigues, recull i regula els actes més tradicionals i singulars de les Festes de Sant Roc, molts d’ells recollits ja al Protocol Festiu de Ciutat Vella i la majoria més que centenaris, com ara: En Cu-cut dalt del ruc, la Cucanya, el Porro Llarg, els Panellets, la Renovació del Vot o, entre molts altres, el Seguici de Sant Roc. També recull, protegeix i regula, els elements tradicionals i patrimonials de la Festa, com: els Gegants Centenaris, el Porró llarg, la Cucanya o la Bandera Verda; alhora que ho fa també amb els grups de cultura popular de la festa, del barri de la Catedral i de la plaça Nova: els gegants, els capgrossos, els diables, el bestiari i els músics.

Acord de l’ENS i Diskover per fomentar la cultura popular

Fri, 28 Jul 2023 04:00:36 +0000

. L’aplicació ofereix una experiència personalitzada: permet consultar les activitats que s’organitzen en el diàmetre indicat per l’usuari, guardar punts d’interès preferit, crear rutes pròpies, compartir les experiències amb l’entorn social, i diagnosticar a través de quins canals es promocionen millor les activitats. Actualment s’hi anuncien més de 22.000 recursos turístics d’arreu de Catalunya.

Per Rosa Maria Provencio, la signatura del conveni “és una oportunitat per difondre la cultura popular al conjunt de la ciutadania”. La presidenta de l’ENS afegeix que la confederació cultural “redoblarà els esforços perquè el patrimoni immaterial de Catalunya sigui conegut i viscut per tota la societat”. En aquesta línia, Provencio conclou que cal promocionar les nostres activitats “entre els activistes culturals, però també entre les persones no especialment interessades en les nostres festes i tradicions”.

L’aplicació Diskover és gestionada per Diskover Catalonia, empresa especialitzada en la promoció del turisme de proximitat a través de la descentralització i la desestacionalització. El CEO Julià Sánchez destaca que l’acord amb l’ENS és coherent amb l’aposta de la companyia per col·laborar amb totes aquelles entitats que fomenten la cultura catalana i el seu patrimoni.

Crida a celebrar els 800 anys del pessebre

Tue, 25 Jul 2023 15:10:25 +0000

. Aquest és considerat el moment fundacional de la tradició. Arreu del món, en els pròxims mesos s’organitzaran activitat per celebrar el vuitè centenari d’aquesta efemèride.

Com es pot participar de la commemoració?
El Comitè organitzador a Catalunya dels 800 anys del pessebre fa una crida al conjunt de la societat per enriquir el programa de la commemoració. Totes les manifestacions culturals són convidades a participar-hi: corals, arts escèniques, recerca, mostres d’art efímer, cobles, societats musicals, etcètera. Les entitats i institucions poden inscriure les seves activitats a través d’un formulari habilitat a l’agenda Batecs. Per fer-ho, s’han d’omplir els camps requerits i escriure l’etiqueta #pessebre800anys en la casella “Temàtica”. En el mateix portal, es podran consultar totes les activitats del programa.

El comitè organitzador posa a disposició pública els recursos gràfics de la commemoració: logotip, imatge corporativa i cartell unitari. Es convida totes les entitats a fer-ne ús per evidenciar la implicació de la societat catalana amb la celebració dels 800 de pessebre. En paral·lel, entitats i institucions poden expressar el desig d’adherir-se a la commemoració a través del correu pessebre800anys@ens.cat

El programa oficial de #pessebre800anys serà presentat entorn el 4 d’octubre, dia de Sant Francesc d’Assís.

Àmplia oferta expositiva
El plat fort de #Pessebre800 serà la XIX Biennal del Pessebre Català, organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, i Pessebristes de Ciutat Vella, que entre el 24 de novembre i el 14 de gener de 2024 preveu congregar una trentena de pessebres de les entitats pessebristes catalanes al Reial Centre Artístic de Barcelona. Una oportunitat única per gaudir les propostes artístiques del pessebrisme català actual.

A més, la capital catalana acollirà, entre altres, les següents mostres pessebristes:

‘Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional’ al Museu d’Història de Barcelona la plaça del Rei.
‘Pessebrisme català, art i tradició’ i ‘Pessebrisme i patrimoni, les figures de pessebre’ a la Casa dels Entremesos.
‘Pessebre tradicional de Barcelona’ al Museu Marès
‘Exposició social de l’Associació de Pessebristes de Barcelona’ al Palau Mercader del carrer Lledó

Grups pessebristes de tot el país també s’implicaran en la celebració del 800 aniversari. Les mostres de les 67 entitats federades a la FCP atreuen més d’un milió i mig de visitants cada temporada. Des de la federació pessebrista s’estima que enguany s’organitzaran entorn 125 exposicions a Catalunya i Balears.

Entre novembre del 2023 i febrer del 2024, el Museu Diocesà de Barcelona acollirà una exposició pictòrica i escultòrica al voltant del misteri de l’encarnació. Representacions de reputats artistes internacionals sobre l’anunciació, la visitació, el Naixement de Crist o l’adoració als Pastors. La mostra comptarà amb pessebres napolitans, figures de pessebre de grans escultors catalanes i quadres dels millors pinzells del barroc espanyol.

En paral·lel, es preveuen fer tallers d’iniciació i pòdcasts divulgatius adreçats al conjunt de la ciutadania.

Catalunya, avantguarda del pessebrisme internacional
Catalunya ha exercit un paper d’avantguarda en la història recent del pessebrisme. L’Associació de Pessebristes de Barcelona – constituïda el 1863- és la més antiga que s’ha pogut documentar d’arreu del món. Un dels seus socis, Antoni Moliné, va crear el 1912 la tècnica del diorama, que va donar lloc a l’anomenada Escola de Barcelona o Escola catalana de Pessebrisme, coneguda per un ús revolucionari de la perspectiva en la creació dels escenaris pessebristes.

En l’escena internacional, Barcelona va acollir la constitució de la Universalis Foederatio Praesspistica (1952), a través de la qual s’està preparant la candidatura perquè el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat segons la UNESCO.

Precisament, tota aquesta visió internacional i patrimonial és la que es reflectirà a l’exposició del Museu d’Història.

Comitè organitzador
El Comitè organitzador a Catalunya dels 800 del pessebre està conformat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, la Catedral de Barcelona, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Federació Catalana de Pessebristes, els Franciscans Caputxins de Catalunya i Balears, i la Universalis Foederatio Praesepistica (Federació Internacional de Pessebristes).

La Catalunya del Nord acull la 3a Copa Catalunya de Sardana Esportiva

Fri, 21 Jul 2023 04:00:45 +0000

. I és que acollirà la 3a edició del Campionat de la Copa Catalunya de Sardana Esportiva, amb la participació de colles de les 5 Territorials que conformen la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, incloent-ne dues de la Catalunya del Nord. Com explica en Joan Casals, de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), es tracta d’una competició per eliminatòries directes, colla contra colla, amb una repesca, que permet que totes les colles participants de cadascuna de les categories ballin almenys dues sardanes, però que, en funció dels resultats que vagin obtenint, puguin arribar a ballar-ne quatre. En total, s’interpretaran 8 sardanes, triades per sorteig, immediatament abans de ser ballada cada sardana, d’entre una llista de 16, escollida pel Foment de la Sardana de Ceret i comunicada a totes les colles de Catalunya a primers de juny.

El format de la competició

La participació està limitada a 8 colles per categoria, en grans i en veteranes, i a 4 en juvenils i infantils. Les dues primeres sardanes seran els quarts de final de les colles veteranes i grans, respectivament. La tercera sardana estarà reservada a les semifinals per a les colles infantils i juvenils. La quarta i la cinquena sardana serà per a les semifinals de veterans i grans, respectivament, on les guanyadores dels quarts de final s’enfrontaran entre elles. I també ho faran les perdedores de manera que, les colles que tornin a perdre, quedaran definitivament eliminades. La sisena sardana serà la final d’infantils i juvenils, on competiran entre elles, les guanyadores de la semifinal, per al títol de campiones, i també les perdedores, en lluita pel tercer lloc. La setena sardana serà una repesca, tant per a les colles grans com les veteranes, on competiran les perdedores de la semifinal de colles guanyadores contra les guanyadores de la semifinal de colles perdedores. Les perdedores d’aquests enfrontaments, quedaran també eliminades. I la vuitena sardana serà la gran final, tant per a les colles grans com les veteranes, on les guanyadores de les semifinals s’enfrontaran per al títol de cada categoria, i les guanyadores de la repesca també ho faran, en lluita pel tercer lloc. Finalitzarà el concurs amb la sardana de germanor, ballada en rotllanes concèntriques, que serà la que porta per títol Per la nostra amistat, del mestre Martirià Font, en commemoració del centenari del seu naixement. La proclamació dels campions de cada categoria i el lliurament dels trofeus i obsequis es farà de forma diferenciada: per a les colles infantils i juvenils, just abans de la sardana final; i per a les colles grans i veteranes, en acabar la sardana de germanor.

Arriba la festa major del Poble Sec, amb més entitats i més espais

Fri, 14 Jul 2023 04:00:53 +0000

.org/" target="_blank" rel="nofollow noopener" data-type="URL" data-id="https://poblesec.org/">Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, volen remarcar el fet que “enguany hi participen més entitats -més de seixanta- i en més espais que en l’edició anterior”.

El divendres 14 a les 20 h, el Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional del barri i el pregó –a càrrec de Roger Rodés i Maria Lluïsa Sendrós, primers presidents de l’Associació de Veïns del Poble-sec, el 1975–, donaran el tret de sortida a dues setmanes de celebració.

Actes destacats

El programa inclou activitats per a tots els gustos i per tots els racons. Als escenaris més emblemàtics, com les places del Sortidor, Navas i del Molino, o el parc de les Tres Xemeneies, epicentres de la festa, s’hi sumaran altres espais, com el Castell de Montjuïc, la Fundació Miró, el Jardí Botànic, el Museu Etnològic, l’Espai Bombers, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Refugi 307 i el Museu Marítim.

La cultura popular torna a tenir un pes destacat: hi haurà cercavila i trobada de gegants, actuacions castelleres, tabalada i mostra de foc amb els Diables del Poble-sec, correfoc infantil i d’adults i un final de festa amb un castell de focs artificials a les Tres Xemeneies. També destaquen els dinars (o sopars, vermuts i botifarrades) comunitaris als carrers i places, com el que organitza la Coordinadora el divendres 19 al carrer Concòrdia o, al dia següent, el sopar d’aprofitament que proposen Som La Clau i Las Espigadoras, al Centre Cívic El Sortidor amb el lema Cuinem el Canvi.

La música i el ball seran un altre dels eixos centrals, amb una gran varietat d’estils que posen l’accent posat en la interculturalitat: flamenc, rumba, danses tradicionals (amb CCD Manresans, Grup de Dansa Cor de Catalunya i Esbart Renaixença), fandango, havaneres, músiques urbanes, etc. També destaquem el concert de l’Orquestra infantil i juvenil Do D’Acords, que promou la integració a través de la música, el dimecres 19 de juliol, i el que oferiran els joves del projecte La Formiga Fusió Musical, que treballa amb joves i adolescents nouvinguts a Barcelona, el 22 de juliol.

A més, s’ha programat cinema a la fresca, cantades de corals, el teatre vertical de Non Project, aplec de puntaires, torneig d’escacs amb Escacs Comtal Club, que enguany celebra cent anys, taitxí, futbol femení, una cursa de cinc quilòmetres, bàsquet, voleibol o la recent ruta de Montjuïc 360, un camí circular dissenyat pel Foment Excursionista de Barcelona.

Consulteu el programa en aquest enllaç.

Les Terres de l’Ebre, protagonistes del XXII Festival de Bandes de Música

Thu, 13 Jul 2023 11:01:25 +0000

Un tast del so de les Terres de l’Ebre

Sota la batuta d’Àlex Rodríguez Belvís, l’Associació Musical Verge dels Prats de l’Aldea encetarà el festival amb el pasdoble María Teresa Lacruz d’Óscar Navarro, i tot seguit ens oferirà Spotlights, obra per a quartet de saxòfons i banda de Thomas Doss. Després gaudirem de Libertadores d’Óscar Navarro, un poema simfònic que s’inspira en el riu Amazones i en les figures de Simón Bolívar i José de San Martín, els llibertadors d’Amèrica del Sud. Finament, la banda clourà la seva actuació amb la tradicional sardana La Santa Espina d’Enric Morera.

La Banda de Música Municipal de Tortosa, dirigida per Juanjo Grau Castells, iniciarà la seva actuació amb el pasdoble Música y vinos de Manuel Morales Martínez. Tot seguit oferiran l’obra Flashing Winds de Jan Van der Roost, una peça amb ritmes i matisos vibrants que fan honor al seu nom i enlluerna l’espectador. La següent peça serà Meraki, una obra composada pel mateix director de la banda, Grau Castells, i que duu per nom una paraula grega que significa ‘fer una cosa amb amor i plaer’. Tot seguit, Music for a Solemnity de Jan de Haan, una partitura que combina melodies tradicionals amb ritmes moderns. Per a tancar el festival, la banda interpretarà l’arranjament de Toshio Mashima de la famosa peça At the Mambo Inn de George Benson, una obra que durà el so i el ritme del mambo en estat pur.

Les entrades es poden comprar fent clic aquí.

A gaudir i compartir

Fri, 07 Jul 2023 04:00:18 +0000

. Aquests pensaments creuaven el meu cap mentre esperava que s’escolessin els minuts que faltaven per començar la presentació de l’estudi Relleu generacional en l’associacionisme cultural. La consellera de Cultura Natàlia Garriga va presidir un acte que també va comptar amb les intervencions de David Nàcher, autor de la monografia, i del director de Canemàs, Antoni Serés.

La investigació d’en David, la primera específica sobre joventut i cultura popular, ha estat finançada gràcies a la 5a Beca d’Estudi, convocada per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS). En el parlament inaugural, Serés va reivindicar el rigor del treball, i l’aposta de l’ENS per publicar continguts d’opinió i pensament associatiu. Amb motiu de la celebració del Canemàs 25, va fer una extens agraïment a totes les persones que han treballat amb constància per tirar endavant el projecte editorial, impulsat el 2011 per Antoni Carné i Joan-Ramon Gordo.

David Nàcher va fer un resum dels continguts de l’estudi. Vaig anotar a la llibreta algunes de les afirmacions que considero que les associacions hem de valorar més seriosament: la sobrepresentació de gent gran a les juntes directives; la preferència dels joves a participar en entitats on hi ha canalla, s’organitzen activitats secundàries i poden exercir-hi un rol decisori; la necessitat que les entitats s’apropin als espais on hi ha el jovent, i no pas a l’inversa; o bé prendre consciència que les altes d’associats d’una associació es produeixen a través d’una persona que ja hi participa, molt poques vegades gràcies a campanyes. Crec que aquest reguitzell de reflexions és prou il·lustratiu del doble objectiu que perseguia la Beca: presentar un primer diagnòstic sobre la participació juvenil en l’associacionisme cultural, i en paral·lel oferir directrius i propostes fàcilment aplicables per garantir el relleu a les entitats. La més important, va destacar Nàcher, és “recordar que a l’associació hi anem a gaudir i compartir. Hem de ser capaços de transmetre-ho i que altres ho gaudeixen tant com nosaltres”.

Tot seguit, Natàlia Garriga va emfatitzar que, a través de la cultura popular, els joves es comprometen amb valors positius. La consellera de Cultura va ressaltar que tenen predilecció per aquelles entitats culturals on poden plantejar les seves reivindicacions socials. En aquest sentit, va subratllar “la importància que entrin en els òrgans de decisió”, i d’aquesta manera, demostra’ls-hi que “són un espai útil per construir un país millor”.

Convocats els VI Premis Antoni Carné

Wed, 05 Jul 2023 12:48:51 +0000

. Un aparador perquè els col·lectius de cultura popular demostrin la incidència que tenen en la vida cultural del país.

Les candidatures als VI Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català poden presentar-se fins al 15 d’octubre (inclòs) al correu electrònic premis@ens.cat. Per fer-ho, es poden omplir els formularis al web de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català o bé presentar documents en format lliure.

Les bases estableixen tres categories de lliure participació. El guanyador del Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català serà recompensat amb 3.000 €. Entre altres criteris, el jurat valorarà aquelles propostes que més hagin destacat en el foment de l’associacionisme i la capacitat de mobilització i inclusió de la seva base social.

El Premi Previsora General al Projecte de l’Associacionisme Cultural Català, premiat amb 1.000 € està adreçat a propostes de llarg abast: cicles, temporades, concursos i tota mena d’iniciatives celebrades durant setmanes i mesos. També s’hi poden presentar projectes estratègics: enfortiment de la cultura popular en l’àmbit educació, catalogació i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, promoció de la llengua catalana, espais de vertebració i inclusió social, etcètera.

El Premi Arç Cooperativa a l’Activitat de l’Associacionisme Cultural Català, també premiat amb 1.000€, reconeixerà una iniciativa puntual (d’un dia o cap de setmana) que destaqui per la seva repercussió i originalitat.

Fora de concurs, també es lliurarà el Premi Tornaveu a la Comunicació a un comunicador, programa, mitjà de comunicació o empresa editorial que hagi demostrat el seu compromís amb la promoció de la cultura popular catalana.

Com a entitat organitzadora, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català atorgarà el Premi ENS a la Persona a una figura que hagi participat en la renovació i dinamització de les entitats culturals i hagi promogut la reflexió i estudi entorn el moviment associatiu.

Els VI Premis Antoni Carné es lliuraran dissabte 18 de novembre (18.00 h) a l’Auditori Municipal J.A. Valls d’Alcanar.

Antoni Carné i Parramon

Antoni Carné i Parramon (1954–2015) va ser un destacat activista cultural. La seva determinació va ser decisiva per crear l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, la primera confederació transversal dels col·lectius de cultura popular, de la qual en va ser el president-fundador (2005-15). Carné va treballar per modernitzar la gestió de les entitats i fer-les receptives a les demandes socials. Entre altres responsabilitats, també va ser president de la Societat Coral l’Estrella de Sant Vicenç de Castellet i de la Federació de Cors de Clavé (2001-09).