Surtdecasa - VilaWeb

‘Un paradís com el nostre’ o com tornar al poble sense deixar la ciutat

Thu, 17 Mar 2022 09:11:34 +0000

Després del primer llarg confinament que va arribar amb la pandèmia, tornar al poble es va convertir en una opció que es va plantejar molta gent, sobretot arran de la possibilitat del teletreball. Els periodistes Laia Beltran (Ulldecona, 1973) i Borja Duñó (Barcelona, 1976) van triar aquesta opció uns quants anys abans però sense abandonar mai del tot Barcelona, la ciutat que els va unir. Ara, a ‘Un paradís com el nostre’ (Saldonar, 2022) relaten aquest viatge cap a les Terres de l’Ebre, on hi han trobat el seu paradís particular, que els ha permès mantenir les seves ocupacions laborals a la capital catalana i combinar el millor de cada lloc sense renunciar a res.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Pilar Codony: “Volia reflexionar al voltant de l’animalitat”

Thu, 17 Mar 2022 09:10:15 +0000

Pilar Codony (Banyoles, 1987) aterra al món literari amb ‘Distòcia’, guanyadora del Premi Documenta 2021. Una història de vaques, vedells, ovelles, orenetes, gossos o dragons. Amb una protagonista, la Goja, que viu envoltada de bestiar i que en un moment donat s’haurà d’enfrontar amb una situació inesperada que ens lligarà amb l’animalitat.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Incòmoda: “El món de la cultura i el disseny està molt masculinitzat”

Wed, 16 Feb 2022 23:58:43 +0000

Davant la masculinització dels àmbits del disseny i la cultura en general a Igualada, un grup de professionals del disseny, la il·lustració, l’art i el periodisme ha posat en marxa un col·lectiu feminista amb la revista Incòmoda com a projecte més visible. Incòmoda ha abordat en tres números la conciliació laboral, la diversitat sexual i la invisibilització de les dones. Sempre des d’una perspectiva fresca i original, sense tabús, comptant amb veus expertes femenines i amb un toc gamberro que aporta personalitat al projecte. Coneixem més a fons Incòmoda de la mà de quatre de les seves creadores: la editora, il·lustradora i dissenyadora Mireia Sala, l’artista plàstica Patricia Carreño, la il·lustradora i dissenyadora Marina Camprubí i la periodista Maria Moix; que formen part del col·lectiu juntament amb la dissenyadora Mariona Pujol.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Júlia Rúbies Subirós: “Em vaig trobar amb deu anys d’història de la dansa desplegats per terra”

Wed, 16 Feb 2022 23:56:27 +0000

‘Cascades’, de Júlia Rúbies Subirós, és una de les propostes més estimulants del Sâlmon d’enguany. El festival d’arts vives de Barcelona arriba a la seva desena edició posant èmfasi en les comunitats i els contextos. Aquest projecte majoritàriament audiovisual que neix d’una necessitat de crear ponts i espais de trobada es compartirà el proper 17 de febrer. La peça surt d’un taller amb Quim Bigas a La Poderosa, a partir d’obrir unes capses de cartó que contenien l’arxiu de La Porta, arxiu que s’havia de reubicar perquè l’espai de La Poderosa prescrivia i canviava a un altre espai. A partir d’aquí, l’artista es planteja: Com ens trobem les noves generacions en relació amb el que ha passat 5-10-15-20 anys abans que nosaltres? És ja “Història”? Com formem una sensació de comunitat artística? Com formem vincles amb aquelles persones que no són les nostres famílies directes, però amb qui compartim molt? Com vivim un relleu generacional i creem una circularitat? Quines subjectivitats o formes de coneixement traspassen d’una generació a l’altra? Quines veus subratllem? Hem parlat amb ella.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Can Trona: “Perquè un territori sigui ric i atractiu per a la gent de fora, primer ho ha de ser per la gent d’aquí”

Wed, 19 Jan 2022 18:25:55 +0000

Can Trona Centre de Cultura i Natura és un equipament municipal situat a la Vall d’en Bas amb potencial per arribar més enllà de les fronteres del municipi. Des que es va inaugurar el 2016, ha treballat per potenciar i preservar el territori. L’equipament compta amb un auditori; l’Ecomuseu, amb una exposició permanent que permet conèixer la història de Vall d’en Bas; la sala pedagògica, on se solen fer tallers, i dos espais expositius més, que tenen un caràcter més temporal. És un punt de trobada que ofereix una programació centrada en els eixos cultura i natura en què col·laboren institucions com la UdG, la UAB, la Diputació de Girona o entitats com l’associació Mares Modernes Unides (MUM’S), el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) o altres ens com el Parc Natural de la Garrotxa. Hem parlat amb Laura Canalias, directora del centre.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Ca l’Enriqueta, centre cultural i de cures amb perspectiva feminista

Wed, 19 Jan 2022 18:23:49 +0000

Fa poques setmanes es va presentar en societat a les xarxes socials Ca l’Enriqueta, un nou espai obert per acollir activitats culturals amb perspectiva de gènere. En un primer moment, els nostres imaginaris programats ens feien pensar que es tractava d’una nova casa rural al mig del Delta, un centre de ioga o bé un nou restaurant de paelles i txapadillo d’anguila entre arrossars. Però l’alegria va aparèixer quan com a subtítol vam veure escrit “espai creatiu” i “casa de cures” en el mateix paràgraf. Ca l’Enriqueta és un espai que defuig les classificacions habituals i permet unir l’expressió artística i creativa i també l’escolta i les cures. Perquè tota expressió cap enfora, necessàriament ha de tenir un recolliment cap endins. Ca l’Enriqueta, doncs, ofereix un espai segur d’intercanvi d’idees però també de sensacions, conflictes i emocions enfocat a un públic femení o a identitats dissidents.
Llegeix tot l’article aquí

Pepe Camps: “Els Pirineus no poden ser només un paisatge de gaudi”

Wed, 24 Nov 2021 17:12:27 +0000

‘El No a l’Ós’ dóna veu a partidaris i sobretot a detractors, o si més no a persones crítiques, amb la reintroducció de l’os als Pirineus. El darrer documental de la productora Le Champs, dirigit per Vanesa Freixa i Pepe Camps, aborda el conflicte amb l’os a les dues bandes dels Pirineus d’ençà que el 1996 els governs de França, Aragó, Navarra i Catalunya, i amb l’aval de la Unió Europea, van decidir tornar-lo a introduir sense tenir en compte la gent d’aquests territoris. Ara han passat vint anys i el problema es cronifica amb atacs dels ossos als ramats. Un documental que se centra en aquest cas concret, però que posa sobre la taula la gestió del territori, la presa de decisions des de la centralitat urbana i la romantització de les zones naturals. Conservació i producció no haurien d’estar dissociats. Tampoc home i natura. En parlem amb un dels directors del documental, Pepe Camps (Cervera, 1977).
Llegeix tota l’entrevista aquí

Manel Esclusa: “Una bona imatge és la que et toca el cor i, a la vegada, et fa treballar l’intel·lecte”

Wed, 24 Nov 2021 17:09:45 +0000

El fotògraf Manel Esclusa (Vic, 1952) repassa la seva trajectòria professional, des dels anys setanta fins a l’actualitat, a través de quatre mostres que es podran veure fins el 9 de gener del 2022 a l’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, a l’Escola d’Art de Vic, al Museu de l’Art de la Pell i al Temple Romà. Cada espai exposa una època i una temàtica que permeten aprofundir en l’experimentació amb la foscor i la llum, treball que ha marcat l’obra fotogràfica d’Esclusa a través del temps.
Llegeix tota l’entrevista aquí

DeShakers: “L’eix que vertebra les nostres accions és treballar amb joves”

Thu, 28 Oct 2021 09:38:40 +0000

Canviar el món no és una feina fàcil, però tot és posar-s’hi. El col·lectiu DeShakers ho està intentant a través de l’art. Aquesta comunitat d’artistes no comparteix el model actual d’art contemporani perquè, diuen, ha perdut el compromís. Per això ells treballen abordant els grans reptes que té la societat avui dia, i els mostra a la gent. Una part molt important de la seva feina és treballar amb joves perquè seran ells qui construeixin el futur. Malauradament, DeShakers creuen que no s’està escoltant la veu de les noves generacions, però que els joves d’avui dia tenen molt a dir, molt a canviar i molt a expressar. En parlem amb tres membres del col·lectiu, Arcadi Poch, Josep Cosials i Sergi Estebanell.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Antoni Arola: “Hem de dissenyar objectes rabiosament humans, no moderns”

Thu, 28 Oct 2021 09:36:20 +0000

Quaranta anys ha tardat el tarragoní Antoni Arola (Tarragona, 1960) en exposar a la seva ciutat natal. El dissenyador de llums ha fet parada a la ciutat per partida doble el passat mes de setembre. Durant la festa major de Santa Tecla, un llum làser dissenyat per Arola recorria els carrers per on transcorren les festes, deixant amb la boca oberta tots aquells curiosos que el contemplaven. I ara també ‘Reflexions’, una exposició de maquetes de les seves creacions es pot visitar al MAMT fins al 17 de novembre. També està enllestint tots els preparatius per la il·luminació nadalenca dels carrers de Barcelona. Premiat en múltiples ocasions pels seus dissenys, vol que aquests mai passin de moda. Ens trobem al seu taller al barri de Poblenou i conversem una bona estona sobre allò que tant li fascina: la llum.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Rosa Cerarols: “La geocreativitat emfatitza el poder creador de la geografia”

Thu, 23 Sep 2021 08:09:50 +0000

De cofundadora de l’espai cultural autogestionat Konvent, ubicat al convent de Cal Rosal, a professora del departament d’humanitats a la UPF. Rosa Cerarols (Calders, 1979) és una polifacètica geògrafa que investiga el paper de la geografia en la seva intersecció entre creació cultural i paisatge. Un exemple d’això el tenim a l’exposició ‘De buscar un mar i trobar un paisatge’ un projecte que ha desenvolupat juntament amb l’artista Clara Nubiola i que ha estat guardonat a la 5a edició del Premi Biennal d’Art Contemporani TAVCC. La mostra, inaugurada el passat 18 de setembre al Centre Cultural del Casino de Manresa, es podrà visitar fins al 3 d’octubre. També el 23 de setembre participarà a la taula rodona ‘La cultura com a motor de transformació patrimonial’ a Igualada en el marc de l’exposició ‘Rec Districte Cultural. Un barri en transformació’. Parlem amb ella per descobrir una mica més sobre la seva manera d’entendre la creació cultural i el territori.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Tània Padrell: “El meu paisatge bucòlic és la natura treballada des del respecte”

Thu, 23 Sep 2021 08:07:14 +0000

Tània Padrell (Reus, 1998) ha redescobert l’entorn caminant, primer al bosc del costat de casa els seus pares i els darrers mesos tombant pel Priorat. Aquest mes de setembre exposa al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar la mostra ‘Comptar el temps, Down from valleys up to mountains’ on reflexiona sobre com concebem el temps a través de diverses peces en tota mena de suport: pintura, imatge, so, etc. La jove artista transita pel paisatge prioratí treballat per la mà humana i configurat per construccions de pedra seca o plantes farratgeres. I fins i tot s’atreveix a recrear un nou paisatge gràcies a la ficció. A Surtdecasa conversem amb ella.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Roger Mula: “Al Rec d’Igualada s’ha creat un Districte Cultural de forma totalment orgànica”

Wed, 11 Aug 2021 22:48:15 +0000

La sala d’exposicions temporals del Museu de la Pell acull fins al 26 de setembre l’exposició ‘Rec Districte Cultural. Un barri en transformació’. Es tracta d’una producció pròpia comissariada pel gestor cultural Roger Mula en col·laboració amb diversos agents que conviuen al barri del Rec d’Igualada. A través de fotografies, audiovisuals i amb un disseny expositiu íntimament relacionat amb la realitat que s’ha anat construint de forma orgànica al Rec, l’exposició explica la recuperació patrimonial d’antigues fàbriques i les noves activitats que hi tenen lloc portes endins. Una colonització lenta i profunda, fonamentada en les arrels industrials que sostenen la ciutat i la gent que hi viu i la convicció de persones que no volen deixar perdre un patrimoni arquitectònic valuosíssim. Parlem amb el Roger Mula per descobrir un model de revitalització urbana desconegut i inspirador fruit del patrimoni humà que ha lluitat dia a dia per evitar que caigui a pedaços dotant-lo de vida.
Llegeix tota l’entrevista aquí

La Insòlita: “Hi ha poca presència de la perspectiva feminista en l’economia social i solidària”

Wed, 04 Aug 2021 17:49:13 +0000

La Insòlita és una xarxa de cooperatives feministes integrada per Col·lectiu Punt 6, Cooptècniques, Candela, Coeducació, La Raposa i Nus, totes elles entitats que tenen la perspectiva de gènere com un pilar imprescindible en la seva tasca. Dedicades a àmbits molt diversos les unes de les altres, han unit forces per fer front a la manca de suport de les institucions vers els projectes amb mirada feminista i volen també estendre aquesta perspectiva en l’economia social i solidària.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Mireia Font: “Abans havíem de fer deu quilòmetres per anar a buscar un enciam”

Wed, 04 Aug 2021 17:47:50 +0000

Diuen que si vols canviar el món, la il·lusió és el primer que et cal, la resta anirà venint. I a Senterada, d’il·lusió no en falta. Tenen clar que el futur serà millor si som autosuficients, consumidors conscients, vivim d’una manera sostenible, aprenem a viure en comunitat i col·laborativament i practiquem la solidaritat i la democràcia. Tots aquests ítems i molts més es plasmen en el projecte que els veïns d’aquesta població del Pallars Jussà ha donat llum: Senterada Municipi Viu i Sostenible. D’idees en tenen moltes, i també empenta per dur-les a terme. Parlem amb Mireia Font (Senterada, 1975), una de les impulsores de l’associació que ara ja fa un any ha plantat la llavor del canvi. Ens explica com d’innovadora pot arribar a ser la proposta de tornar als orígens.
Llegeix tota l’entrevista aquí

BCN Singular: “Barcelona és com una petita Nova York”

Wed, 07 Jul 2021 22:46:04 +0000

Veí de la França Xica del Poble Sec i rastrejador de l’últim racó de tots els barris de Barcelona. Marc Piquer és periodista, però, sobretot, amant de la seva ciutat: no en podria marxar encara que l’obliguessin. Fa anys que mapeja Barcelona en el projecte BCN Singular, on recull minuciosament detalls arquitectònics, gastronòmics i humans de les barriades de la ciutat. És conscient, però, que conèixer la ciutat no és un costum molt estès: lamenta que molts veïns no coneguin el seu barri i que els polítics no trepitgin carrer. Abans de començar la conversa pregunta: ‘D’on ets tu?’.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Teatre al Detall: “El teatre ha d’explicar històries sense complexos com la d’una nena trans”

Wed, 07 Jul 2021 22:44:01 +0000

‘La motxilla de l’Ada’ explica el trànsit de l’Adam -que ara és l’Ada- a través d’una conferència festiva i accidentada dels seus pares. La història parla d’una nena transgènere que s’ha de despendre d’una motxilla que pesa, que arrossega inclús des d’abans de néixer quan la societat ja l’ha carregat amb totes aquelles coses que se suposa que defineixen a un nen o a una nena. La darrera obra de Teatre al Detall és fruit d’un text del dramaturg Jordi Palet, amb els actors Txell Botey i Xavi Idàñez que fan tots els papers de l’auca: d’àvia, de pares, d’Ada, de monitora… Això sí, amb l’acompanyament musical d’Els Tietes (La Tresca i la Vendresca), que just ara estan fent una campanya de micromecenatge per enregistrar la banda sonora. L’espectacle és una coproducció amb el Festival Grec de Barcelona, es va estrenar a la Mostra d’Igualada i es podrà veure al SAT! – Sant Andreu Teatre del 13 al 15 de juliol. Aprofitant aquesta parada, conversem amb els dos actors i artífexs de la companyia Teatre al Detall.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Queralt Lahoz: “Estimo, molesto i detesto amb força”

Wed, 16 Jun 2021 21:41:21 +0000

La lluita del poble, explicada a través del flamenc i del rap. La cantant Queralt Lahoz ha publicat l’àlbum ‘Pureza’ (Costa Futuro, 2021), un compendi de cançons que parlen d’amor: a una mateixa, a la terra i al poble. Però sobretot a les dones de la seva família, que tornen a ser font d’inspiració per a la música de l’artista de Santa Coloma de Gramenet.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Eskocells, el col·lectiu veïnal que enverdeix els escocells de Barcelona

Wed, 16 Jun 2021 21:39:27 +0000

Els espais per fer créixer el verd poden ser infinits si els procurem unes bones condicions. Fa temps que algunes persones, a títol individual, tenen cura del seu entorn més immediat fora de límits propis com poden ser patis, balcons o finestres. Es tracta d’enverdir espais comuns, en aquest cas, els escocells municipals. Ara s’han agrupat per ser més efectius i actuar conjuntament, són els Eskocells.
Llegeix tot l’article aquí

Marta Rafa: “No dissenyo vestits, ajudo a generar personatges”

Wed, 09 Jun 2021 21:05:07 +0000

Darrere de tot espectacle escènic hi ha una tasca d’equip que en pensa cada detall, res es deixa a l’atzar i tot té un motiu de ser. Així és una obra rodona, que comunica en consonància i arriba al públic. Perquè això sigui possible, el projecte ha d’estar ben definit i traslladar-ne la idea a tots els professionals que en prenen part. Parlem amb la Marta Rafa (Alella, 1972), dissenyadora de vestuari escènic, guanyadora de dos Premis Butaca per ‘Titus Andrònic’ (2001) i ‘Alícia-Un país de meravelles’ (2010), i una entusiasta del món de les arts. Tal com ella es defineix, és una tastaolletes que no deixa d’ampliar els seus horitzons per revertir-los en allò que més l’apassiona, la seva feina. Fa poques setmanes, ha guanyat el premi de la crítica, que organitza Recomana.cat, amb ‘El quadern daurat’. Hem parlat amb ella.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Clara Peya: “El cos és el nostre petit espai de sentir”

Wed, 09 Jun 2021 21:03:33 +0000

Amb piano de paret amb sordina, per representar el crit silenciat de les perifèries. Així aterrarà la compositora i pianista Clara Peya (Palafrugell, 1986) al concert del 12 de juny en el marc del Festival Ítaca, on mostrarà tots els matisos del seu nou àlbum, ‘Perifèria’ (Vida Records, 2021). Després de la potència de la vocalista Magalí Sare en el darrer disc no instrumental, ‘Estómac’ (Satèlite K, 2018), en aquesta ocasió Peya ha volgut fer un canvi cap a una veu radicalment diferent: la dolça i sensible manera de cantar d’Enric Verdaguer.
Llegeix tota l’entrevista aquí

Carla Roca: “L’agroecologia porta la premissa que un altre món no només és possible, sinó urgent”

Wed, 19 May 2021 19:39:08 +0000

En el forat entre el passat i el present de les comunitats rurals, diu Carla Roca, és on es construeixen horitzons per a la transició ecosocial. La integrant de la cooperativa L’Aresta és una experta en agroecologia, una ciència i una praxi urgent i necessària que, segons afirma, implica un canvi total en la manera com habitem el planeta i com viuen les persones, independentment dels seus ingressos, una vida digna. En parlem en profunditat amb la presentadora del quart debat del cicle ‘Visions 5.1’ del Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1, que se celebrarà en format presencial i amb retransmissió online el pròxim 21 de maig a les 19h, amb Alicia Puleo, Dina Garzón, Àgueda Vitòria i Ana Correro.

Llegeix tota l’entrevista aquí

Jorge Acebo: “Avui en dia ser pessimista és l’única alternativa possible”

Wed, 19 May 2021 19:32:36 +0000

Jorge Acebo ha fet una pel·lícula que és una al·legoria. El cineasta tarragoní, director del film ‘Occidente’, filosofa sobre la decadència de la humanitat i de la cultura occidental. El film també és un manifest, una declaració d’intencions, del que és per a ell el cinema. Alguns diran que es passa d’alternatiu, d’altres que és inclassificable; el que és evident és que el llargmetratge no et deixa indiferent i això, cada dia, és més difícil. En un moment com l’actual del “tot anirà bé”, Acebo reclama espai per al malestar i ell, sense buscar el beneplàcit de ningú, traça pinzellades sobre un llenç clarivident. La pel·lícula no ha tingut un recorregut molt llarg, ara es pot trobar només a Filmin, però per això a Surtdecasa no deixem de conversar amb ell.

Llegeix tota l’entrevista aquí

Liz Castro: “Qüestionar-ho tot ens ajuda a decidir com volem ser”

Wed, 12 May 2021 22:25:28 +0000

Una societat es defineix, també, per la cultura que respira. La creació és l’expressió que n’emana i que, a través d’idees que poden ser ben diferents, ens ajuden a qüestionar-nos i definir-nos. Sostenir i finançar aquesta creació de vegades és un repte i per aplanar el camí va néixer L’Aixeta, un projecte per donar a conèixer la creació local i brindar l’opció de donar-hi suport amb un lliure finançament, a falta de suports institucionals. Liz Castro (San Leandro, Califòrnia, 1965), escriptora, editora, traductora i activista acèrrima, és al capdavant d’aquest projecte associatiu que té per objectiu democratitzar la creació. Ella mateixa ens explica en què consisteix la plataforma.

Llegeix tota l’entrevista aquí

Remei Reviu, soroll i nous

Wed, 12 May 2021 22:23:30 +0000

La gentrificació no és un fenomen aïllat que només tingui lloc als centres de les grans ciutats i als pobles abandonats de sobte repoblats de segones residències. Més a prop del que sembla, l’especulació immobiliària mou fitxa, amb la intenció de substituir la gent dels barris populars per nous inquilins amb més poder adquisitiu. Al barri del Remei de Vic, un d’aquests processos ha sigut el propulsor d’un moviment veïnal il·lusionant. Res de nou, però moltes nous.

Llegir tot l’article aquí