La primera cita del programa serà la 9a Trobada de Pessebres Vivents, el diumenge 8 d’octubre a la Pobla de Montornès. L’encontre, un espai habitual de germanor i de formació i de preparació de la temporada, enguany girarà al voltant d’aquest aniversari, i per això oferirà una reflexió històrica al voltant dels 800 anys de pessebrisme d’Assís fins a l’actualitat.

El diumenge 19 de novembre al matí es farà el macropessebre a Montserrat. S’espera que hi participin més de 600 persones i totes les entitats de la Federació i també de pessebres convidats. Àngels Serentill, presidenta de l’entitat, explica que serà un muntatge clàssic, on s’hi podran veure totes les escenes principals d’un pessebre tradicional: l’Anunciació als Pastors i a Maria, l’Adoració dels Reis, el palau d’Herodes, el campament romà, el mercat d’oficis. I per suposat, l’escena de l’establia, que “recrearà aquella que va fer Sant Francesc d’Assís, i que llavors –pel fet de posar dos animals en un altar– deuria ser molt transgressora”.

Altres activitats

L’altre gran acte previst serà la formació de l’Estrella de Nadal gegant amb llum, de la que s’estan ultimant detalls, data i localització. A més, el Comitè organitzador convida a enriquir el programa de la commemoració amb tot tipus de manifestacions culturals, des d’arts escèniques, mostres d’art efímer i exposicions fins a concerts de corals, cobles, societats musicals, temes de recerca, etcètera. Les activitats programades es publicaran a l’agenda Batecs. Les inscripcions es poden fer en el formulari de Batecs, escrivint l’etiqueta #pessebre800anys en la casella ‘Temàtica’.

L’objectiu de tot plegat, destaca Àngels Serentill, és celebrar i “posar en valor una tradició que va néixer fa 800 anys i que avui continua ben viva i plenament vigent, i que gaudeix amb una gran participació arreu del territori”. Els pessebres vivents mouen cada temporada unes 13.000 persones (entre figurants i personal tècnic) i en les últimes temporades les representacions han rebut entre 100.000 i 130.000 visitants. “Catalunya és un país de pessebres vivents”.

Serentill explica que la tradició pessebrista continua apostant pel muntatge clàssic. “Hi ha entitats que han adaptat les escenes a la cultura popular catalana però el 90% dels muntatges continuen sent una recreació de la vida del poble hebreu de fa dos mil anys”. En els últims anys aquesta recreació ha evolucionat: “Hi ha més investigació i més recerca, i les representacions són més fidels i realistes en tots els detalls, en els teixits naturals dels vestuaris, en les eines o en el tipus d’aliments, com pans i fruites”.

La Federació de Pessebres Vivents ha estat, des del primer moment, en l’organització dels actes de 8è centenari  i forma part del Comitè Científic i del Comitè Organitzador dels 800 anys de Pessebres junt amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, la Catedral de Barcelona, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Federació Catalana de Pessebristes, els Franciscans Caputxins de Catalunya i Balears, i la Universalis Foederatio Praesepistica (Federació Internacional de Pessebristes).

15 d’octubre, termini de presentació de les candidatures

El 15 d’octubre acaba el termini per a la presentació de candidatures als VI Premis Antoni Carné. Entitats d’arreu dels Països Catalans poden presentar-les, en les tres categories que estableixen les bases, enviant un correu electrònic a premis@ens.cat. Les candidatures poden presentar-se omplint el formulari habilitat per l’ENS, o en format lliure.

El Premi BBVA a l’Entitat, recompensat amb 3.000 €, reconeixerà una entitat que excel·leixi en aspectes com el foment de l’associacionisme cultural, les pràctiques innovadores, la promoció i salvaguarda de la cultura catalana i la sostenibilitat ecològica i econòmica de l’organització. Formulari de la candidatura a la categoria Entitat

El Premi Previsora General al Projecte, premiat amb 1.000 €, està adreçat a festivals, temporades o conjunts d’activitats, així com iniciatives en favor de la promoció i salvaguarda del patrimoni immaterial, organitzats durant setmanes o mesos, celebrats arreu de les terres parla catalana. Formulari de la candidatura a la categoria Projecte

El Premi Arç Cooperativa a l’Activitat, també recompensat amb 1.000 €, serà lliurat a una activitat puntual (d’un dia o cap de setmana) que destaqui per la seva repercussió sociocultural. Formulari de la candidatura a la categoria Activitat

A Alcanar, també es lliuraran el Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació, per veredicte directe del jurat, i el Premi a la Persona de l’Associacionisme Cultural, atorgat per la Junta Directiva de l’ENS.

Les actuacions

La Beat Band Symphocat és una formació autogestionada dirigida per Joan Vayreda. D’entre el seu repertori eclèctic, destaca la interpretació de peces de jazz i música moderna. Entre aquestes, s’ha especialitzat en la interpretació de les peces del compositor i pianista George Gershwin, reconegut pels famosos temes An American in Paris, Rhapsody in Blue o Porgy and Bess.

L’Associació Cultura Morràpita treballa per la promoció de la morra, un joc tradicional mil·lenari molt practicat a La Ràpita, i que gaudeix d’una popularitat creixent a nombrosos països Europeu. En el darrer Campionat del Món de Morra, celebrat el 16 i 17 de setembre a Sardenya, jugadors de la Morràpita van proclamar-se guanyadors i finalistes de la competició.

Una festa de cultura que transcendeix les puntes

Per altra banda, Rosa Maria Provencio explica que, més enllà de ser un punt de trobada per a les puntaires catalanes, aquesta 36a edició té la vocació de ser una gran festa de la cultura popular que transcendeixi les puntes: “Volem que sigui una gran festa de la cultura popular i de coneixement del territori, i és per això que, a més de puntes, tindrem també un taller de jota, ballada de gegants, diables i altres propostes que donaran consistència a aquesta idea”. A més, la presidenta de les puntaires -l’entitat aplega un miler d’associats entre persones i entitats-, anuncia que el 2024 la trobada tindrà lloc a Pineda de Mar, i la del 2025, a Sant Sardurní d’Anoia. També l’associació participarà amb una exposició en els actes de celebració del mil·lenari del monestir de Montserrat, on es podran veure puntes que recreen paisatges de Montserrat.

Programa farcit durant tres dies

Però en què consistirà la Trobada? Arrencarà divendres 6 amb una visita al museu del ferrocarril de Móra la Nova i amb la Inauguració de l’exposició de puntes i del Concurs de punts de llibre fets amb punta. L’endemà, dissabte, a les 11 h hi ha taller infantil relacionat amb el món de la punta a càrrec de Ludonia, i a la tarda es podrà visitar de forma gratuïta el museu dels Gegants. A la tarda, al parc 26 d’octubre, es podrà conèixer la història de la jota de la Ribera d’Ebre amb l’exhibició i taller de jotes a càrrec de l’associació Lo fardell patxetí. Música en directe a càrrec de la Banda la Ginesta. I al vespre, a les 20h, exhibició de foc a càrrec dels Diables Masovers de Móra la Nova.

Diumenge, darrer dia de la trobada, al hall del Pavelló Firal de Móra la Nova es podrà visitar l’exposició de la història del Col·lectiu de Dones de Móra la Nova, i en aquesta instal·lació tindrà lloc la celebració de la 36a Diada de la Puntaire. En paral·lel, es podrà visitar el Mercat de botigues especialitzades en puntes durant tot el matí al parc 26 d’octubre, on també hi haurà la ballada de gegants a càrrec de la colla Gegantera i Grallera de Móra la Nova per aixoplugar la trobada de puntaires, i finalment, a les 12 h es lliuraran els premis del concurs de puntes i es donarà el relleu del testimoni al municipi acollidor de la Trobada de la Puntaire 2024. La jornada acabarà amb un concert de música amb Escode3.

Consulteu aquí tot el programa de la Trobada de la Puntaire.

Persones amb nivell d’estudis elevats, catalanoparlants, de classe mitjana i d’esquerres

En l’estudi fruit de la II Beca han participat 88 colles, amb una mostra vàlida de 1852 persones enquestades, unes dades que superen el 95% de nivell de confiança amb un marge d’error aproximat del 2%. Dels resultats extraiem un perfil del casteller o castellera tipus, que és el d’una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, d’esquerres, simpatitzant amb el moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari.

Popularment, les colles s’han entès com un espai integrador i divers. Si bé és cert que els resultats ens mostren que el món casteller és intergeneracional, en contra del que es podia pensar, les colles estan formades per una clara majoria de persones nascudes de Catalunya, diferint de la realitat de la població catalana que té percentatges molt més alts de persones migrades. Els membres de les colles són hegemònicament catalanoparlants, així es constata que les colles esdevenen un vehicle per la conservació, reproducció i projecció de la llengua catalana. Amb les respostes podem confirmar que les colles estan compostes per població catalana que s’identifica com a catalana, i que és propera a l’independentisme. També és molt destacable que el bloc d’esquerra i extrema esquerra representa quasi un 84% de les respostes obtingudes.

Els resultats ens mostren que les colles són un espai cada cop més divers en termes d’orientació sexual, hi ha quasi un 20% de població que no s’identifica com a heterosexual. Aquesta tendència progressista, però, no es veu reflectida en termes de gènere, ja que les colles estan encara particularment masculinitzades especialment les colles amb més història i més nombre d’integrants. Així no és d’estranyar que els resultats constatin que en llocs de poder i responsabilitat, els homes estarien ocupant més càrrecs a la junta de govern, i més especialment en el cas de càrrecs a la junta tècnica. Les dones, però, trencant amb la història dels inicis dels castells, formen part en un 57% de les posicions de tronc.

En els resultats sorprèn especialment l’evolució del poder adquisitiu dels castellers i castelleres. Històricament les colles estaven principalment compostes per classes populars i obreres mentre que en l’actualitat aglutinen una població de classe mitjana i mitja alta en un bon percentatge. El mateix passa amb el perfil acadèmic dels primers castellers amb un baix nivell d’estudis. Actualment les persones que formen part de les colles tenen un nivell d’estudis que supera el 60% de nivell educatiu universitari o superior molt més elevat respecte al de la societat catalana.

Pel que fa al compromís amb la colla, s’observa un nivell molt alt de manera general, un gran gruix de persones realitzen canvis en la seva vida laboral i quotidiana per tal d’atendre a les necessitats d’assajos i calendari de les colles. Gairebé un 25% duu a terme més d’una funció.

L’estudi és el primer que es fa al món casteller i la valoració que en fan les investigadores la Dra. Elisa Alegre i la Mireia G. Mohedano és molt positiva ja que els resultats permeten obtenir una visió global de l’organització de les colles i les persones que les integren per estudiar quines són les mancances i les fortaleses d’aquestes organitzacions per optimitzar i establir les estratègies de gestió de les colles. Les dades presentades en l’estudi ens conviden (o no) a dur a terme una reflexió que ens ha de portar a una millora constant, de la mateixa manera que ho han fet els estudis històrics, estudis de seguretat i prevenció, implementacions tecnològiques als assajos, perfeccions de noves tècniques, etc. Les autores remarquen que la finalitat última d’aquest estudi és contribuir a fer més gran el món casteller amb la definició obtinguda del perfil dels castellers i castelleres, de la seva relació amb l’organització i les motivacions individualitzades que els fan adquirir un compromís personal amb la colla amb l’objectiu d’assolir un repte col·lectiu.

La III Beca, sobre la millora del Concurs de Castells de Tarragona

En l’acte també hi han participat Miquel Botella, president del CEPAC, Marta Calull, directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, i Montse Adan, primera tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tarragona, que finança la beca. Tots tres van presentar la tercera edició de la beca, que amb la incorporació de la URV als convocants dobla la seva dotació, pujant als 8000 euros. Pel que fa a la temàtica de la recerca, l’objectiu és “oferir als òrgans que han de prendre decisions sobre l’organització del Concurs de Castells de Tarragona una base informativa sòlida i útil per al procés de millora d’un esdeveniment ja plenament consolidat i acreditat entre la comunitat castellera”. Els interessats poden presentar el seu projecte al llarg del pròxim mes.

Les bases de la Beca es poden consultar aquí.

Estem en un moment complicat per a la llengua i la cultura catalana i, ara més que mai, ens cal una demostració del poder i la vitalitat de la nostra literatura.

Per això necessitem la vostra ajuda per a omplir el passeig de Gràcia de literatura. Volem aprofitar el marc incomparable de la 72a Fira del llibre antic i d’ocasió, que organitza el Gremi de Llibreters de Vell, per fer una gran exposició del 8 al 25 de setembre.

Una exposició de què i per a què?

Volem recuperar, amb la vostra ajuda, deu llibres de la literatura catalana feta arreu del país que creiem que mereixen una nova vida, una recuperació integral.

Gràcies al vostre mecenatge podrem donar nova vida a aquests llibres i demostrar la potència i la vitalitat de la nostra literatura en un marc expositiu incomparable al bell mig de Barcelona, una acció reivindicativa per a arribar a tot el món.

Visita ací la campanya a Verkami.

Oló de Lletres és un esdeveniment literari organitzat per particulars, entitats locals i l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló, que hi dóna suport logístic i econòmic, juntament amb la Diputació de Barcelona.

Tot i això, ens cal ampliar i millorar els recursos mitjançant complicitats i aportacions de més empreses, grups o persones que, a títol individual, us convertiu en amigues mecenes de l’Oló de Lletres.

Visita ací la campanya a Verkami.