La Barcelona de Puig Antich

«El Balcó de la Llibertat, que així es diu el monument, és un mirador esplèndid sobre la ciutat de Puig Antich»

Quan anar sola és un factor de risc

«Vas pel mig del carrer, caminant gairebé en modalitat marxa, amb les claus en una mà i el mòbil en una altra»

Quan un cul s'enganxa a una cadira

«El maig de 1990 feia poc que havien alliberat Nelson Mandela. Terra Lliure era activa. I faltaven set mesos per al debut de Guardiola al primer equip del Barça»

Protocol d’usos d’una llengua estranya

«El món de color de rosa-poder-no-però-gairebé que es desprèn de l'Enquesta d'Usos Lingüístics no coincideix gota amb la percepció que la majoria dels interessats seriosament en l'assumpte en tenen»

El típic article de coses de dones

«Totes les ex-xiquetes que conec avui treballem per al món exterior i sembla que, vistes des de fora, hem complert les expectatives bàsiques de la igualtat. Des de fora, remarco: des del cantó que es veu»

Desdonanatgem-nos a favor de les dones

«Si es parla de 'homenatge' per honorar un home i de 'donanatge' per honorar una dona, quina paraula caldrà fer servir per honorar persones considerades legalment de sexe neutre en certs països?»

Habitació número set de Can Brians

Un batlle a la presó per haver intentat ajudar sensepapers

Doblats, desdoblats, doblegats i ben neutres...

«Ser neutres en tot plegat, si no ens hi posem fins, pot resultar més i més immoral. Que la vida pública se n'aprofiti forma part simplement de la societat de l'espectacle que tot ho mou. Però no hauria de dominar la nostra intel·ligència personal»

No hem vingut a parir

«I és tan feixuc el pes de decidir no ser mare que les que han fet aquest pas es diuen no-mares»

Per un parlament sense mediocres

«Defenso que en aquesta qüestió ens cal un canvi radical que aprofundeixi la millora democràtica»

El periodisme carronyaire

«La cultura pot ser amable o trencadora, pot ser plàcida o provocativa. Jo prefereixo la que m'interroga, la que em fa pensar, la que arriba a sotraguejar-me. Però mai no he estat tan mal educat d'aixecar-me de la cadira quan un poeta, un pintor o un cineasta m'ofereixen, ben altrament, una obra buida i estrictament decorativa»

I tu quant cobres?

«Ens hem tornat gent agra. Potser ja ho érem abans, però jo diria que la crisi –l'econòmica i la moral– ha estat el cop definitiu. Ens ha crescut a dins una mena de supèrbia de pobre, que ens fa ser rancuniosos amb els qui tenen la 'desgràcia' de sortir-se'n»

Espanya com a malaltia

«Durant anys i anys Espanya ha utilitzat el terrorisme com a cortina de fum per evitar de mirar-se al mirall i debatre tranquil•lament sobre ella mateixa»

Laureano Cerrada

«Les increïbles històries de Cerrada amb els diners no tenen fi. Falsificador professional, va falsificar de tot: pessetes espanyoles, marcs alemanys, lires italianes. [...] Amb els diners va aixecar un imperi. L’empresari anarquista, en deien.»

Els refugiats, l'art i la indiferència

«Els artistes, fotògrafs independents i cineastes són els que, més que el periodisme i la informació, s'ocupen de proporcionar imatges i de fer accions que sollevin i inquietin la consciència europea, ni que sigui una mica»

Otegi, amb les mans tacades de pau

«Els poders fàctics de l'estat han fet tant com han pogut per deixar-lo fora de joc, però dimarts tornarà a trepitjar el carrer»

Somnis que no són els grans somnis

«Svetlana Aleksiévitx. Franz Werfel. Testimoni i realitat. Narracions que ens deixen entrar en aquestes vides humils, plenes de dignitat i de plors i de lluites diàries»

Un col·lo.cat, si us plau

«Un dels grans problemes que tenim ara mateix és que el tòrax de la llengua estàndard continua creixent desmesuradament mentre s'aprimen les cames i els peus de la col·loquial»

Colau: a favor

«Me'n refio, ho dic sense ironia, confio que faran tant com podran per millorar les condicions de vida de la gent»

Contra la momificació ortogràfica

Els directius més ben pagats dels EUA



La censura que ens assetja

«La multiculturalitat, com si fos una jaqueta reversible, que tot sovint ho és, s'utilitza molt des del poder que mantenen les mentalitats retrògrades. Ara resulta que l'art ha de ser 'respectuós' amb la tira de qüestions individuals –la confessió religiosa, per exemple– que aquests dies són esgrimides com a vares col·lectives de mesurar l'expressió artística»

Podrien... ser... fills... nostres..

«Jo vaig anar per aquí, i allà vaig caure, i més cap allà vaig riure, i per aquí no tornaria a passar, i allà tornaria sempre...»

Contra la constitució catalana

«Més enllà de criticar el full de ruta acordat, voldria fer un parell de propostes per a evitar el pecat original constituent del nou estat»

Una hac immensa o la croada antizombis

«Per tal que l'obra de Carles Hac Mor hagués estat preuada, ni que fos en els límits habituals de la literatura que no es vol banal o mediàtica, no calia anar a França ni que els francesos ens la descobrissin. Era més fàcil alliberar-nos dels morts vivents que ens eixuguen la creació i llegir la seva poesia i fer exposicions de les seves intervencions artístiques»