I tu quant cobres?

«Ens hem tornat gent agra. Potser ja ho érem abans, però jo diria que la crisi –l'econòmica i la moral– ha estat el cop definitiu. Ens ha crescut a dins una mena de supèrbia de pobre, que ens fa ser rancuniosos amb els qui tenen la 'desgràcia' de sortir-se'n»

Espanya com a malaltia

«Durant anys i anys Espanya ha utilitzat el terrorisme com a cortina de fum per evitar de mirar-se al mirall i debatre tranquil•lament sobre ella mateixa»

Laureano Cerrada

«Les increïbles històries de Cerrada amb els diners no tenen fi. Falsificador professional, va falsificar de tot: pessetes espanyoles, marcs alemanys, lires italianes. [...] Amb els diners va aixecar un imperi. L’empresari anarquista, en deien.»

Els refugiats, l'art i la indiferència

«Els artistes, fotògrafs independents i cineastes són els que, més que el periodisme i la informació, s'ocupen de proporcionar imatges i de fer accions que sollevin i inquietin la consciència europea, ni que sigui una mica»

Otegi, amb les mans tacades de pau

«Els poders fàctics de l'estat han fet tant com han pogut per deixar-lo fora de joc, però dimarts tornarà a trepitjar el carrer»

Somnis que no són els grans somnis

«Svetlana Aleksiévitx. Franz Werfel. Testimoni i realitat. Narracions que ens deixen entrar en aquestes vides humils, plenes de dignitat i de plors i de lluites diàries»

Un col·lo.cat, si us plau

«Un dels grans problemes que tenim ara mateix és que el tòrax de la llengua estàndard continua creixent desmesuradament mentre s'aprimen les cames i els peus de la col·loquial»

Colau: a favor

«Me'n refio, ho dic sense ironia, confio que faran tant com podran per millorar les condicions de vida de la gent»

Contra la momificació ortogràfica

Els directius més ben pagats dels EUA



La censura que ens assetja

«La multiculturalitat, com si fos una jaqueta reversible, que tot sovint ho és, s'utilitza molt des del poder que mantenen les mentalitats retrògrades. Ara resulta que l'art ha de ser 'respectuós' amb la tira de qüestions individuals –la confessió religiosa, per exemple– que aquests dies són esgrimides com a vares col·lectives de mesurar l'expressió artística»

Podrien... ser... fills... nostres..

«Jo vaig anar per aquí, i allà vaig caure, i més cap allà vaig riure, i per aquí no tornaria a passar, i allà tornaria sempre...»

Contra la constitució catalana

«Més enllà de criticar el full de ruta acordat, voldria fer un parell de propostes per a evitar el pecat original constituent del nou estat»

Una hac immensa o la croada antizombis

«Per tal que l'obra de Carles Hac Mor hagués estat preuada, ni que fos en els límits habituals de la literatura que no es vol banal o mediàtica, no calia anar a França ni que els francesos ens la descobrissin. Era més fàcil alliberar-nos dels morts vivents que ens eixuguen la creació i llegir la seva poesia i fer exposicions de les seves intervencions artístiques»

Morir-se en temps de Twitter

«La mort ens iguala, passa cada dia, passa a tothom, ens passarà a nosaltres. Per això no és tan difícil d'imaginar que tots, arribada l'hora, voldríem una mena de respecte antic que no és cap secret d'estat: que l'últim moment d'intimitat, que és únic, fos només nostre i dels nostres»

El plor de la revolta dels somriures

"El teu record perviurà entre tots nosaltres com un present i un estímul per quan dubtem o ens sentim més febles"

Per què els titelles sempre fan política?

«La cultura és una de les poques eines de què disposem per a aprendre a formar-nos un criteri propi sobre les coses. Per això, si una cosa no pot ser la cultura sense deixar de ser, és política»

La força tranquil·la de la Muriel

'Guanyarem per ella', diu el president de la Generalitat en aquest article de record de Muriel Casals

La millor de tots nosaltres

«El millor homenatge que li podem fer és continuar el camí seguint les seves petjades, que ella va deixar ben marcades per a nosaltres»

Estimada Muriel

"Hem volgut seguir el seu exemple. Per això hem après a persistir. A trobar la síntesi dels missatges, a vèncer la por amb l'esperança"

Un germà de la Salle

Gran programa de denúncia de Jordi Basté a Rac1

Flors dels 70

«Articulistes en paper i en mitjans digitals que en aquests temps difícils del periodisme es limiten a maquillar la retòrica crítica i prou. És raonable que jo mateixa em trobi més jove? No, no ho és. Potser és que vaig viure la primera joventut en un clima intel·lectual més lliure, als setanta»

Generació Tomàtic

«Som els qui col·leccionàvem fotocòpies de Son Goku i vam aprendre història de Catalunya amb el Dragui»

Ara ja no poden tremolar les cames (de ningú)

«Què farem si un govern autoritari intenta suspendre l'autonomia i intervenir el parlament? Com respondrem si inhabiliten Carme Forcadell o el president Puigdemont? Les cames no poden tremolar»

Xarxa punt sí, xarxa punt no

«Au, ja l'hi tens: el tòtem del moment. Si una cosa és inclusiva és que és bona per definició. El que compta és engaltar-hi la consigna, l'adjectiu de moda, la buidor del concepte sense significat. I fugir d'estudi, quan te'n demanen explicacions»