D’ençà que va començar la guerra contra l’Iran al febrer, els països de l’àrea en paguen el preu. S’han disparat més de 531 drons i projectils contra la regió autònoma kurda a l’Irac: alguns van poder ser interceptats per les defenses aèries i uns altres van assolir l’objectiu. Entre els blancs més destacats hi ha el consolat nord-americà i les bases militars i l’aeroport d’Irbil, símbols tant de presència internacional com d’estabilitat relativa. A Duhok, l’atac contra la residència del president de la regió, Netxirvan Barzani, va representar un punt d’inflexió: no sols per la càrrega simbòlica, sinó també perquè va portar a la formació d’una comissió d’investigació enmig d’una alarma política creixent.

Les conseqüències no han estat només estratègiques: com a mínim hi han mort catorze persones i unes quantes més han resultat ferides. En algunes zones, les escoles van haver de suspendre les classes presencials i van alterar la rutina de milers de famílies. Als barris, la vida s’ha començat a reorganitzar entorn de la incertesa. “Quan sentim el primer brunzit, tots ens tirem a terra”, explica la Rojin, mare de dos fills a Duhok. “Els meus nens ploraven i jo no els podia consolar. Aprens a contenir la por perquè ells no en sentin, però per dins també tremoles”, afegeix.

L’Iran i grups vinculats a les Unitats de Mobilització Popular són assenyalats com a responsables d’aquests atacs. Segons els oficials, les operacions miren de neutralitzar grups kurds de l’oposició iraniana presents en zones del Kurdistan. No obstant això, sobre el terreny els impactes no distingeixen entre objectius militars i civils. A més d’aquestes zones, àrees disputades com Kirkuk, Sinjar i Makhmur també han estat objecte d’atacs intermitents i han ampliat el mapa de la inseguretat.

Un comerciant d’Irbil, la capital de la regió autònoma kurda, descrivia la situació amb resignació: “Diuen que ataquen bases o enemics, però veiem que hi ha explosions a prop de casa nostra. Ningú no ens explica per què nosaltres paguem el preu d’aquesta guerra.”

L’ús de drons carregats d’explosius i de míssils balístics ha esdevingut recurrent. No són episodis esporàdics, sinó una campanya sostinguda que, segons un assessor del president Barzani, equival a una “declaració de guerra”. Tot i això, la guerra aquí no s’esmenta oficialment. S’insinua, es fragmenta, s’administra amb dosis.

En aquest context, el Kurdistan ha intentat de mantenir una política de neutralitat i allunyar-se dels conflictes regionals. En el discurs dels atacants es repeteix una acusació: la suposada presència del Mossad a Irbil. Una narrativa que, per a molta gent d’aquí, és més una justificació que no pas una realitat. “Parlen del Mossad com si fos a cada cantonada”, diu un professor universitari: “Però ningú no n’ha vist mai una prova. És una excusa per a atacar sense haver de donar gaires explicacions.”

Mentrestant, la vida quotidiana s’hi adapta. La Shirin, una altra kurda, explica com ha canviat tot: “Abans els meus fills jugaven a fora. Ara ja no els hi deixo jugar. Vivim pendents del cel. És com si hi hagués alguna cosa invisible observant-nos sempre.” Als mercats, la por també té un preu. L’Ahmed, propietari d’una botiga, ho explica: “Quan sona alguna cosa, la gent corre. A vegades ho deixen tot tirat. Nosaltres continuem treballant, però ja no és una vida normal.”

Les forces Peixmerga, el pilar de la seguretat a la regió i clau en la lluita contra l’autoproclamat Estat Islàmic (EI), també han estat l’objectiu de l’Iran. Per molts analistes, això reflecteix una intenció més àmplia: afeblir qualsevol estructura autònoma i recordar que cap força independent no queda fora del seu abast. I, no obstant això, el Kurdistan manté una certa normalitat. Els carrers continuen actius, els serveis continuen funcionant, la vida no s’atura. Aquesta estabilitat relativa, aquest “model diferent” dins l’Irac, es converteix també en font de tensió.

“Continuem construint, continuem vivint”, diu en Sherko, un enginyer civil. “Però sembla que això molesta més que cap altra cosa.”

Les reaccions internacionals i locals no han trigat a arribar: han condemnat els atacs com a violacions de la sobirania del Kurdistan i de l’Irac. Però, sobre el terreny, aquestes declaracions tenen poc impacte immediat. Allò que resta és el so dels drons, el ressò de les explosions i una població que aprèn a conviure-hi.

L’Ali, un taxista, ho resumeix mentre engega el motor del cotxe: “He vist gent córrer amb nadons als braços. Però continuem treballant. Si parem, tot s’ensorra.”

Quan es fa de nit, torna el silenci, però no porta alleujament. És un silenci tens, incomplet, com si en qualsevol moment es pogués trencar. Al Kurdistan iraquià, l’estabilitat no és un estat: és una pausa. I cada pausa, cada dia sense explosions, es viu com una victòria provisional enmig d’un conflicte que encara no s’acaba de declarar, però que tothom percep.

Perquè al Kurdistan, més enllà dels discursos i els intercanvis d’acusacions, no hi ha únicament una disputa territorial, sinó també el dret de mantenir una excepció enmig del desordre regional. Cada atac sembla cercar alguna cosa més que danys materials: pretén d’erosionar la idea que és possible mantenir-se al marge de tot, construir estabilitat i no arrenglerar-se amb cap dels eixos que dominen la regió. En aquest sentit, els míssils no sols cauen sobre edificis, sinó també sobre un model polític que incomoda precisament perquè funciona.

Tot i això, la resposta local no adopta la forma de grans declaracions, sinó de gests petits i persistents. L’endemà de cada atac, les botigues tornen a obrir, els taxis tornen als carrers i els nens, quan poden, reprenen les classes. És en aquesta insistència on hi ha la veritable resistència: no desafiant directament els qui disparen els míssils, sinó negant-se a viure únicament sota la seva lògica. Al Kurdistan iraquià, tirar endavant no sols és una necessitat, sinó també una manera silenciosa d’afirmar que, fins i tot sota un cel vigilat per drons, la vida no es rendeix.

Poques hores abans, també havien abatut un F-15E amb dos pilots, que es van poder ejectar a temps abans d’impactar contra el terra. Això ha originat una operació d’urgència per a trobar-los, tant dels Estats Units com de l’Iran. Segons que han informat a la CBS dues fonts del Pentàgon, els Estats Units han “rescatat amb èxit” un dels dos tripulants, però no se’n sap l’estat. Ara, miren de rescatar-ne l’altre al mateix temps que l’Iran també el cerca. En una entrevista al canal NBC, Trump no ha volgut donar detalls de l’operatiu.

La Guàrdia Revolucionària de l’Iran també ha assegurat que ha destruït un altre caça nord-americà, un F-35, amb un nou sistema de defensa aèria, però no n’hi ha proves independents.

Impacte per a Trump

Si es confirmen tots aquests incidents, els Estats Units poden haver perdut sis avions de combat des que va començar el conflicte. A començament de març, les forces kuwaitianes van abatre per error tres avions d’aquest model. En aquell cas, tots sis tripulants es van poder ejectar i van ser rescatats amb vida.

L’incident pot tenir conseqüències polítiques per al president Donald Trump, que s’enfronta a crítiques creixents per la guerra amb l’Iran, fins i tot dins el seu partit. Aquesta setmana, en una intervenció televisada, va defensar la decisió de començar el conflicte i va afirmar que l’operació era “a punt d’acabar-se”, sense concretar si l’incident pot condicionar-ne el desenllaç.

En el marc de l’operació Fúria Èpica, nom amb què l’administració Trump ha batejat la guerra contra l’Iran, han mort tretze militars nord-americans. Set han estat víctimes de foc enemic i sis han perdut la vida en un accident aeri a l’Irac. A més, hi ha vora 370 militars ferits.

“Aquest crim de guerra terrorista a l’estil d’Estat Islàmic, juntament amb atacs similars contra infrastructures crítiques de l’Iran, revela una veritat innegable: el seu objectiu final és la destrucció de l’Iran”, ha denunciat el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers iranià, Esmaïl Baguei, en un missatge a les xarxes socials.

Ha insistit que posar fi al país és un objectiu perseguit “sense descans durant gairebé cinc dècades”. Ha denunciat també que aquests atacs són fets mitjançant pressió política, campanyes de difamació, sancions econòmiques i l’assassinat de científics i experts destacats de l’Iran. Enfront d’aquests atacs, Baguei ha reiterat que l’Iran es manté “més ferm, més orgullós i més fort que mai”.

Els Estats Units, per boca del president, Donald Trump, han reivindicat l’atac al “pont més gran de l’Iran”. Trump ha dit: “S’enfonsa i ja no es tornarà a usar mai més. I això és només el començament!” Ha llançat un nou avís a Teheran perquè tanqui un acord “abans no sigui massa tard”.

Trump ha difós un vídeo del bombardament del pont i ha promès d’intensificar l’ofensiva contra més ponts i centrals elèctriques, enmig de l’ultimàtum de Washington per a arribar a un acord abans del 6 d’abril.

Downing Street ha informat que Starmer ha reafirmat el suport del Regne Unit a Kuwait i als aliats al Golf, i que en la conversa amb el príncep hereu tots dos mandataris han abordat també la situació a l’estret d’Ormuz, on els atacs iranians causen greus interrupcions al trànsit marítim mundial. El primer ministre britànic i el príncep hereu han valorat positivament la reunió convocada el dia anterior pel ministre d’Afers Estrangers britànic per a elaborar un pla viable per a reobrir l’estret.

Sistema contra drons

El Rapid Sentry és un sistema de defensa antiaèria de curt abast basat a terra, dissenyat específicament per a contrarestar amenaces de drons. Downing Street ha subratllat que el desplegament té per objectiu la protecció del personal i dels interessos britànics i kuwaitians a la regió, “tot evitant l’augment de la violència cap a un conflicte més ampli”.

A més de la refineria, Kuwait també ha confirmat danys materials en una planta d’energia i dessalinització d’aigua, i aquesta nit l’Iran també ha llançat míssils contra Israel i Bahrain. Als Emirats Àrabs Units, les autoritats d’Abu Dhabi han informat de dos incidents de caiguda de restes d’objectes aeris interceptats, un d’ells a les instal·lacions de gas de Habshan. L’Aràbia Saudita, per la seva banda, ha anunciat que ha interceptat i destruït més d’una dotzena de drons durant la nit.

En paral·lel, l’Iran ha afirmat que ha abatut un segon caça nord-americà F-35 sobre el centre del país, aquesta vegada amb poques probabilitats de supervivència del pilot, segons l’agència de notícies oficial iraniana citada per Reuters. El portaveu del quarter general iranià Khatam al-Anbiya ha atribuït l’abatiment a les defenses aèries de la Guàrdia de la Revolució de l’Iran.

El mes passat, l’exèrcit dels Estats Units va confirmar l’aterratge d’emergència d’un F-35 després d’una missió de combat sobre l’Iran, amb el pilot en estat estable. Washington no ha fet cap comentari immediat sobre el nou incident.

La família assegura que, hores després de la detenció, no ha pogut establir contacte amb Sotoudeh ni ha rebut cap informació oficial sobre el lloc on es troba ni els motius de l’arrest. Aquesta manca de comunicació és habitual en casos considerats sensibles per les autoritats iranianes. Sotoudeh, de seixanta-tres anys, és una de les veus més persistents en la defensa dels drets civils a l’Iran. Ha representat dones detingudes per protestar contra l’obligatorietat del vel, així com activistes i opositors al règim. Per aquesta tasca ha estat empresonada en diverses ocasions, sovint sota acusacions com ara “propaganda contra el sistema”.

El 2012 va rebre el premi Sàkharov del Parlament Europeu, juntament amb el cineasta Jafar Panahi, en reconeixement de la seva defensa de la llibertat de consciència. La seva trajectòria l’ha convertida en un símbol internacional de resistència pacífica. La detenció arriba en un context de creixent repressió a l’Iran, especialment contra advocats, activistes i persones vinculades a moviments de protesta. Diverses organitzacions de drets humans han denunciat en els darrers anys un augment de les detencions arbitràries i de les condemnes contra dissidents.

També el seu entorn familiar ha estat objecte de pressió. El seu marit, Reza Khandan, compleix actualment una pena de presó per la seva activitat en defensa dels drets humans. Amb aquest nou arrest, les autoritats iranianes tornen a situar en el punt de mira una de les figures més incòmodes per al règim.

La decisió deriva del decret legislatiu signat pel president de transició, Ahmed al Shara, que defineix els kurds com una part “essencial i integral” del poble sirià i en reconeix explícitament la identitat cultural i lingüística. El text també estableix el kurd com a llengua nacional i n’autoritza l’ensenyament a les escoles públiques.

Un dels elements clau del decret és la derogació de les mesures derivades del cens del 1962, una operació administrativa que va privar aproximadament 120.000 kurds de la ciutadania siriana. Aquella decisió va deixar milers de persones en una situació de marginació legal, sense accés ple a drets bàsics com l’educació, la propietat o determinats serveis públics. A més, el govern sirià ha declarat la festivitat del Nowruz com a dia oficial i ha anunciat la voluntat d’impulsar un discurs institucional més inclusiu, tant als mitjans públics com en el sistema educatiu.

Tot i l’abast simbòlic i polític del decret, la seva aplicació efectiva i el nombre real de beneficiaris continuen essent incerts en un país encara marcat per la guerra i per una realitat territorial complexa. Amb tot, la mesura representa un gir significatiu en la política de Damasc envers la població kurda, històricament exclosa del reconeixement institucional.

“El senyor Witkoff ha enviat missatges directament, però això no significa que hi hagi cap negociació”, ha dit el cap de la diplomàcia iraniana en una entrevista a la cadena Aljazeera, en què ha afegit que d’intercanvis d’aquesta mena n’hi ha hagut “tant en temps de pau com en temps de guerra”.

El dirigent ha afegit que la República Islàmica no ha tingut mai cap bona experiència en les negociacions amb Washington i ha reiterat que l’Iran no té gens de confiança que les negociacions amb la Casa Blanca donin resultats. “El nivell de confiança [de l’Iran en els Estats Units] és nul”, ha reblat.

“Quan proposen negociacions, la primera cosa que volem avaluar és la seva honestedat en el procés. No hi veiem honestedat. Aquesta confiança no existeix. I perquè es generi confiança, cal fer passos importants per arribar a una situació en què, si més no, es pugui produir una negociació”, ha dit.

Així mateix, Araghchi ha recordat que l’administració iraniana no ha respost a la proposta de quinze punts enviada per Washington a l’Iran per assolir un acord que posi fi a la guerra.

Un ús estratègic de l’estret d’Ormuz

D’una altra banda, el dirigent iranià ha afirmat taxativament que l’estret d’Ormuz, un punt estratègic que concentra prop d’una quarta part del comerç marítim mundial de petroli i que roman blocat, “es troba en aigües territorials de l’Iran i Oman. No és en aigües internacionals”.

Ha dit que era normal que Teheran i Masqat facin un ús estratègic de l’estret, tal com demostra la iniciativa de deixar passar tan sols els vaixells “de països amics”. “No podem permetre que els nostres enemics utilitzin les nostres aigües territorials per al comerç”, ha acabat dient.

El Ministeri d’Afers Estrangers indonesi ha instat les parts en conflicte al Llevant a respectar el dret internacional i la seguretat de les missions de pau.

El govern ha condemnat amb la màxima fermesa el segon incident consecutiu contra la FINUL, que va passar ahir i va afectar dos cascs blaus indonesis. L’atac va causar dues morts més i va deixar dues persones ferides. Els fets van passar poc després que un altre casc blau morís en un atac anterior a la mateixa zona.

En aquest sentit, Indonèsia ha dit que els atacs eren inacceptables i ha advertit que no es tractava d’un fet aïllat, sinó d’un reflex del deteriorament accelerat de la seguretat al sud del Líban, agreujat per les operacions militars israelianes, que posen en greu risc les forces de pau de l’ONU.

Finalment, les autoritats han reiterat la necessitat d’obrir una investigació exhaustiva i transparent per a aclarir els fets i determinar-ne els responsables. Així mateix, exigeixen que es depurin responsabilitats.

“Vuit persones han mort en l’atac contra un vaixell de càrrega a Ramcha, a Qeshm”, ha dit el vice-governador d’Afers Polítics, de Seguretat i Socials d’Hormozgan, Ahmad Nafisi, en declaracions recollides per l’agència iraniana IRNA.

El dirigent de la província on hi ha el districte de Qeshm, que inclou ambdues illes, ha indicat també que, “afortunadament”, l’atac al vaixell afectat a l’illa de Lark “no ha causat víctimes mortals per l’absència de tripulació” en el moment de l’impacte.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han identificat tres dels militars, tots morts al sud del Líban: el capità Noam Madmoni, de 22 anys, i els sergents Ben Cohen i Maxim Entis, tots dos de 21 anys. Del quart militar mort, no se n’han donat detalls. També han resultat ferits tres membres més de l’exèrcit: hi ha un soldat en estat greu i un altre soldat i un reservista tenen ferides moderades.

Les autoritats israelianes han declarat la intenció d’arribar amb unitats terrestres fins al riu Litani, frontera geogràfica entre el sud del Líban i la resta del país, cosa que ha disparat totes les alarmes a Beirut per la por d’una nova annexió territorial israeliana.

De fet, Bezalel Smotrich, ministre de Finances israelià i dirigent de l’ultradretà Partit Sionista Religiós, ha assegurat que Israel tindrà la seva “nova frontera de seguretat” al riu Litani quan s’acabi l’actual ofensiva militar al Líban.

Algunes tropes israelianes ja han arribat a la riba sud d’aquest riu en una invasió que, juntament amb els bombardaments arreu del territori, ha causat fins ara més de 1.200 morts al Líban, segons l’últim recompte de les autoritats locals.

La companyia ha confirmat l’atac en un comunicat: “El superpetrolier kuwaitià Al-Salmi ha estat objecte d’un atac directe i maliciós de l’Iran mentre era ancorat al port de Dubai.”

El consorci ha dit també que era del tot carregat i que l’atac ha causat “danys materials al buc i un incendi a bord, amb la possibilitat d’un vessament de petroli a les aigües circumdants”.

“La corporació ha confirmat que no hi havia hagut víctimes de resultes de l’incident i ha indicat que es fa una avaluació exhaustiva dels danys”, ha afegit.

Poc abans, el Centre d’Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit havia enviat una alerta sobre un vaixell cisterna afectat per “un projectil desconegut” en aigües al nord-oest de Dubai, tot i que sense proporcionar-ne dades que permetessin de concretar que era el mateix vaixell.

La circulació marítima al voltant de l’estratègic estret d’Ormuz, que uneix els golfs Pèrsic i d’Oman, ha estat un dels punts més calents de la guerra desencadenada per l’ofensiva sorpresa dels Estats Units i Israel contra l’Iran el 28 de febrer. Teheran ha establert un tancament de facto d’aquest pas marítim, tot i que assegura que hi permet el trànsit a vaixells no arrenglerats amb els seus enemics.

Aquest tancament ha portat el president dels Estats Units, Donald Trump, a amenaçar l’Iran de destruir tot allò que resta dret –inclosa l’illa de Kharg, d’on el país asiàtic exporta la major part dels hidrocarburs– si no s’arriba aviat a un acord per a posar fi al conflicte i es reobre l’estret.

La mesura representa el compliment d’una promesa central dels aliats d’ultradreta del primer ministre Benjamin Netanyahu. La llei ha generat preocupació internacional, ja que marca un enduriment significatiu en la resposta judicial israeliana contra els actes de violència comesos pels palestins.

Abans de la votació, el projecte de llei havia rebut crítiques dels ministres d’Afers Estrangers d’Alemanya, França, Itàlia i Gran Bretanya, que el van qualificar de “de facto discriminatori” envers els palestins. Un grup d’experts de les Nacions Unides va advertir que la llei conté “definicions vagues i massa àmplies de terrorista”, cosa que podria permetre aplicar la pena de mort per conductes que no siguin genuïnament terroristes.

El ministre de Seguretat Nacional israelià, Itamar Ben-Gvir, ha defensat la mesura argumentant que la pena de mort dissuadeix els palestins de dur a terme atacs mortals o segrestos destinats a forçar acords d’intercanvi de presos. Tanmateix, Amnistia Internacional afirma que “no hi ha proves que la pena de mort sigui més eficaç que la cadena perpètua per reduir la delinqüència”. Professionals del sistema legal i de seguretat d’Israel han criticat la llei per inconstitucional i ineficaç.

Grups de drets humans israelians i membres de l’oposició han anunciat que impugnaran la llei al Tribunal Suprem d’Israel, que probablement l’anul·larà. La llei arriba en un moment en què la tendència global és clarament cap a l’abolició de la pena de mort: Israel va abolir-la per assassinat el 1954, amb l’única execució civil posterior d’Adolf Eichmann el 1962. Tot i que els tribunals militars de Cisjordània conservaven l’opció d’imposar-la, fins ara no l’havien aplicat.

“Fins ara no hem tingut negociacions directes amb els Estats Units”, ha dit el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, Esmaïl Baguei, segons que informa l’agència Tasnim. Tot i això, ha indicat que l’Iran ha rebut missatges per intermediaris, en els quals s’assenyala que Washington vol negociar la fi de la guerra.

Ha remarcat que les primeres propostes dels Estats Units per a acordar el cessament de les hostilitats són un material “excessiu i irracional”.

Ahir, el Paquistan va reunir a Islamabad els ministres d’Afers Estrangers de Turquia, l’Aràbia Saudita i Egipte, i va informar que acolliria contactes entre els Estats Units i l’Iran “aquests dies vinents”. Tanmateix, Baguei ha reiterat que Teheran no ha participat en aquesta iniciativa i que es mantenia a l’expectativa, però insistint que els instigadors de la guerra, fa més d’un mes, van ser els Estats Units i Israel: “Les reunions que té el Paquistan constitueixen un marc que ells mateixos han establert i en el qual no participem. És positiu que els països de la regió es preocupin de posar fi a la guerra, però han de tenir cura de qui la va començar.”

Baguei ha posat en dubte la voluntat negociadora dels Estats Units, i ha afegit que ni tan sols el poble nord-americà es pren seriosament la iniciativa de Trump. “La nostra tasca és clara, a diferència de l’altra part, que no deixa de canviar de posició. L’Iran ha estat clar respecte de la seva posició ja de bon començament”, ha dit.

BREAKING:

Incident in Tayasir, West Bank:

IDF soldiers detained CNN’s Jeremy Diamond and crew while covering a reported settler attack on Palestinians. pic.twitter.com/9WnKsq3qt7

— World Think (@WorldThinkX) March 28, 2026

Segons les Forces de Defensa d’Israel (FDI), el cap de l’Estat Major, Eyal Zamir, ha ordenat de suspendre les operacions del batalló de reserva mentre es fa un procés per a reforçar les seves bases “professionals i ètiques”. El batalló romandrà en reserva i reprendrà l’activitat quan acabi aquest procés. L’exèrcit també ha indicat que es podrien adoptar noves mesures i que es farien públics més detalls de la investigació.

Els fets van ser denunciats pel corresponsal Jeremy Diamond i van tenir lloc a la localitat de Tayasir, on l’equip cobria les conseqüències d’un assalt de colons que ha acabat amb la instal·lació d’un assentament considerat il·legal. Segons el relat i les imatges, els soldats van detenir els reporters i van agredir un fotoperiodista.

CNN’s Jeremy Diamond joins Jake Tapper to discuss what happened when Israeli troops detained him and his crew while covering violence by Israeli settlers against Palestinians in the West Bank. pic.twitter.com/mh3JhJrvb5

— State of the Union (@CNNSOTU) March 29, 2026

Durant la retenció, les càmeres van captar com els militars admetien obertament que actuaven fora de la legalitat i afirmaven: “Tot Cisjordània és nostra, també dels jueus”, en un context marcat per l’escalada de violència dels colons contra comunitats palestines a la regió.

Segons el vice-ministre d’Energia, Mostafà Rajabi Maixhadi, el problema s’ha resolt amb urgència i la majoria de zones ja han recuperat el servei. I ha indicat que, si hi ha cap zona continua sense subministrament, els residents s’han de posar en contacte amb el número d’assistència 121.

Paral·lelament, una nova onada d’atacs aeris dels EUA i Israel contra territori iranià ha causat un incendi en una unitat d’una planta petroquímica situada a la ciutat de Tabriz, al nord-oest del país.

El director general de Gestió de Crisi de la província de l’Azerbaitjan Oriental ha informat que la instal·lació havia estat objecte d’un atac i que la situació s’ha pogut controlar gràcies a la intervenció dels equips de salvament i de les forces operatives.

Així mateix, ha dit que no s’havien alliberat substàncies perilloses, tòxiques ni contaminants i ha instat la població a no fer cas dels rumors i a seguir únicament la informació procedent de fonts oficials.

Segons la policia israeliana, “en una reunió d’avaluació feta aquesta tarda pel comandant del districte de Jerusalem, Avshalom Peled, conjuntament amb el comandant de la zona de David, Dvir Tamam, i en coordinació amb el representant del Patriarcat Llatí, amb la finalitat de permetre a totes les confessions cristianes la llibertat de culte a l’església del Sant Sepulcre, s’ha aprovat un pla de pregària limitat”.

En el mateix comunicat, el cos policíac defensa que “la restricció als llocs sagrats que manquen d’una zona de protecció estàndard, inclosa l’església del Sant Sepulcre”, deriva “de les directrius del comandament del Front Interior, motivades per la preocupació per la seguretat dels fidels”.

A més, la policia israeliana ha remarcat que tant la plaça del mur de les Lamentacions com la muntanya del Temple són “tancats als fidels” per “raons de seguretat”.

De moment, el Patriarcat Llatí de Jerusalem no s’ha pronunciat després d’haver lamentat en un comunicat que els uniformats israelians han interceptat aquest diumenge la comitiva privada encapçalada per Pizzaballa, quan es dirigia a un dels llocs de culte més importants del món i símbol de la concòrdia religiosa de la ciutat, i els han obligat a recular.

Aquesta situació també ha estat refusada pel custodi de Terra Santa, el reverend Francesco Ielpo, guardià de l’església del Sant Sepulcre, així com per la comunitat internacional. Tot de governs europeus han criticat la mesura i han exigit garanties pels creients cristians en el sentit que podran exercir els seus ritus a Jerusalem.

+++ Medio Oriente, card. #Pizzaballa in esclusiva a #Tv2000: “Non è mai successo, dispiace che questo sia accaduto”.

Le parole del patriarca latino di #Gerusalemme, card. Pierbattista Pizzaballa, in un’intervista esclusiva al @tg2000it in merito alla decisione della polizia… pic.twitter.com/MHJGr7HtFD

— Tv2000.it (@TV2000it) March 29, 2026

Pizzaballa, en una entrevista a TV2000, ha estat menys contundent i ha assegurat que ha estat un malentès entre el Patriarcat i les forces de seguretat. El govern israelià ha explicat, arran de l’allau de crítiques de la comunitat internacional, que les restriccions imposades per la guerra contra l’Iran impedeixen de fer concentracions als llocs sagrats de Jerusalem.

En aquest sentit, l’oficina del primer ministre, Benyamín Netanyahu, ha recordat que fa uns dies un fragment de míssil va caure a tocar del Sant Sepulcre. El president d’Israel, Isaac Herzog, ha trucat el cardenal Pizzaballa i s’ha referit als fets com a “incident desafortunat”.

En l’entrevista, Pizzaballa ha explicat que les autoritats han prohibit “qualsevol mena d’agrupació en llocs on no hi ha cap refugi”, però ha afegit que els representants de l’Església Catòlica volien fer “una petita i breu cerimònia privada per preservar la idea de la celebració del Sant Sepulcre”.

“Hi ha hagut alguns malentesos, pel que sembla; no ens hem entès, res més, i això és el que ha passat. No havia passat mai. Sap greu que això hagi succeït”, ha continuat. El cardenal ha assegurat que no hi ha hagut cap enfrontament amb els policies i que tot s’ha fet de manera educada. “No vull forçar la situació, volem aprofitar aquesta circumstància per intentar aclarir millor les coses”, ha dit.

Pizzaballa ha insistit que els fets del matí “són molt importants”, però els ha tret ferro perquè en el context general hi ha cristians que ho passen molt pitjor i “no poden celebrar per motius molt diversos”.

“El Paquistan se sent honorat d’acollir i facilitar aquests dies vinents converses significatives entre totes dues parts per a un acord integral i durador sobre el conflicte actual”, ha destacat el vice-primer ministre i ministre d’Afers Estrangers paquistanès, Ixac Dar, en una declaració oficial.

“El Paquistan està molt satisfet que tant l’Iran com els Estats Units hagin expressat confiança en el Paquistan per a facilitar les converses”, ha afegit Dar.

PR No.8⃣2⃣/2⃣0⃣2⃣6⃣

Statement by the Deputy Prime Minister /Foreign Minister Senator Mohammad Ishaq Dar at the Conclusion of 2nd Meeting of Four Foreign Ministers

pic.twitter.com/JpUbUdhzLb

— Ministry of Foreign Affairs – Pakistan (@ForeignOfficePk) March 29, 2026

El ministre paquistanès ha destacat que la iniciativa compta amb el suport de la Xina. De fet, ha tingut una trucada telefònica amb el ministre d’Afers Estrangers, Wang Yi. “La Xina dóna suport totalment a la iniciativa del Paquistan”, ha explicat.

Així mateix, ha parlat amb el secretari general de l’ONU, António Guterres, que també ha donat suport a la “iniciativa de pau”, i amb més ministres d’Afers Estrangers que també han expressat “suport ple” a la proposta.

Dar ha anunciat les negociacions després d’una reunió a Islamabad amb els ministres d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, Turquia i Egipte.

“Al Líban he decidit d’ampliar encara més la zona de seguretat existent per tal d’aturar definitivament el risc d’invasió i per allunyar les nostres fronteres dels trets i de les armes antiaèries”, ha explicat Netanyahu a les xarxes socials.

מהצהרתי מפיקוד צפון:

הנחיתי כעת להרחיב עוד יותר את רצועת הביטחון הקיימת. אנחנו נחושים לשנות את המצב בצפון מיסודו ולהחזיר את הביטחון לתושבי הצפון.

לא נשלים עם מציאות של איום מתמשך על יישובינו ואזרחינו. נמשיך לפעול בעוצמה, בנחישות ובאחריות עד שנשיג את המטרה.

צפו בהצהרה >> pic.twitter.com/4AUUV71ZGa

— Benjamin Netanyahu – בנימין נתניהו (@netanyahu) March 29, 2026

Les autoritats israelianes han declarat obertament el seu objectiu de penetrar fins al riu Litani, frontera natural entre el sud del Líban i la resta del país. Ahir, l’Hesbol·là va informar de la presència de militars israelians a la riba sud del riu, extrem que, tanmateix, no ha estat confirmat per Israel.

Netanyahu ha dit, sobre el Líban: “Hem derrotat l’amenaça dels 150.000 míssils i coets que apuntaven a la població d’Israel […] però l’Hesbol·là encara té capacitat militar per a llançar-nos coets […] He parlat amb els comandaments militars sobre com eliminar també aquesta amenaça.”

En conjunt, Netanyahu ha assenyalat, sobre l’Iran, l’Hesbol·là i Hamàs: “Ja no són forces terroristes que amenacin la nostra existència […] són enemics hostils que lluiten per la seva existència […] En lloc d’amenaçar-nos, som nosaltres qui els amenacem […] Nosaltres som la part activa, la part agressiva. Tenim la iniciativa i estem molt endins del seu territori.”

“Vam dir que canviaríem la cara del Llevant i ho hem fet. També hem canviat la percepció de la seguretat”, ha conclòs.

Així, s’ha referit a altres zones ocupades, com la de Síria, des del mont Hermon fins a Yarmuk, i la línia groga d’alto-el-foc de Gaza, on “més de la meitat del territori està ocupat”.

Netanyahu ha acabat el missatge bo i apel·lant a la resistència del poble israelià i agraint-ne l’actitud: “Vull expressar agraïment a tots vosaltres, que porteu al capdavant més de dos anys. Estem decidits. Lluitem. I, amb l’ajuda de Déu, guanyarem”, ha remarcat.

El ministre d’Afers Estrangers italià, Antonio Tajani, ha condemnat l’actuació de la policia i ha convocat a consultes l’ambaixador israelià a Roma. “Volem aclariments sobre la decisió d’impedir que el cardenal Pizzaballa celebri el Diumenge de Rams”, ha escrit en un missatge a X. Prèviament, en un altre piulet ha assegurat que els fets són inacceptables.

Ho dato indicazione di convocare domani al ministero degli Esteri l’ambasciatore di Israele per avere chiarimenti sulla decisione di impedire al cardinale Pizzaballa la celebrazione della domenica delle Palme.

— Antonio Tajani (@Antonio_Tajani) March 29, 2026

El Patriarcat ha qualificat el vet a Pizzaballa i al custodi de Terra Santa, el reverend Francesco Ielpo, de “precedent greu” i de ser un insult a milers de milions de cristians d’arreu del món. En aquest sentit, ha afirmat que l’incident no té precedent en segles i suposa una vulneració a la llibertat de culte i trenca els principis de l’statu quo als llocs sants.

Hores després de l’incident, l’oficina del primer ministre d’Israel ha justificat el vet a mesures de seguretat temporals relacionades amb la guerra contra l’Iran. En aquest sentit, ha assegurat que l’exèrcit iranià ha atacat de manera repetida els llocs sagrats de Jerusalem. “En un atac, fragments de míssils van impactar a pocs metres del Sant Sepulcre”, ha detallat.

As a result, Israel has temporarily asked worshippers from all faiths not to worship at the holy sites in Jerusalem’s Old City to protect them.

— Prime Minister of Israel (@IsraeliPM) March 29, 2026

Més tard, el president d’Israel, Isaac Herzog, ha trucat a Pizzaballa i ha qualificat els fets “d’incident desafortunat”. De tota manera, ha reiterat que tot plegat es deu a les mesures de seguretat que s’apliquen arran de la guerra contra l’Iran. “Li he reafirmat el compromís irrompible de l’estat d’Israel amb la llibertat de religió per a totes les religions i amb el manteniment de l’statu quo als llocs sagrats de Jerusalem”, ha piulat.

I just called the Latin Patriarch of Jerusalem, His Beatitude Cardinal Pierbattista Pizzaballa, to express my great sorrow over this morning's unfortunate incident in the Old City of Jerusalem, in which Cardinal Pizzaballa and the Custos of the Holy Land, the Most Reverend Fr.…

— יצחק הרצוג Isaac Herzog (@Isaac_Herzog) March 29, 2026

Sobre l’actuació de la policia amb el cardenal Pizzaballa, l’oficina ha dit que “no hi havia cap intenció maliciosa, només preocupació per la seva seguretat”. En aquest sentit, ha afegit que les forces de seguretat d’Israel treballen en un pla perquè els dirigents eclesiàstics puguin visitar els llocs sants durant la Pasqua.

“Un abús de poder lamentable”

L’ambaixador dels Estats Units, Mike Huckabee, ha expressat consternació arran de l’actuació de la policia israeliana. El diplomàtic ha destacat que calen mesures de seguretat en la situació actual, però ha dit que impedir l’accés de Pizzaballa al Sant Sepulcre és un abús de poder lamentable amb repercussions a escala mundial. “Resulta difícil de comprendre o justificar”, ha afegit.

My statement re Prohibiting the Latin Patriarch of entering Church of Holy Sepulcher on Palm Sunday:
While all Holy sites in the Old City are closed due to safety concerns for mass gatherings including the Western Wall, Church of the Holy Sepulcher and Al Aqsa Mosque, the action…

— Ambassador Mike Huckabee (@GovMikeHuckabee) March 29, 2026

Condemna pública de Macron

Més enllà de la crisi diplomàtica, el president francès, Emmanuel Macron, també ha condemnat públicament l’actuació de la policia israeliana amb el cap de l’església catòlica a Jerusalem. “Condemno la decisió de la policia israeliana, que se suma al preocupant augment de les violacions de l’estatut dels llocs sants de Jerusalem. El lliure exercici del culte a Jerusalem ha d’estar garantit per a totes les religions”, ha piulat.

J’apporte mon plein soutien au patriarche latin de Jérusalem et aux chrétiens de Terre Sainte, empêchés de célébrer la messe des Rameaux au Saint-Sépulcre.

Je condamne cette décision de la police israélienne, qui s’ajoute à la multiplication préoccupante des violations…

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) March 29, 2026

“Tot el món catòlic es tomba contra nosaltres”

El cap de l’oposició a Israel, Yair Lapid, també ha lamentat els fets i ha assegurat que el govern de Benjamin Netanyahu destrueix la posició internacional del país. “Tot el món catòlic es tomba contra nosaltres, els caps d’estat han emès declaracions impactants contra nosaltres, i des de la part israeliana no hi ha cap explicació, cap declaració de cap figura política”, ha escrit, abans de les explicacions de l’oficina de Netanyahu.

אין השמדת ערך כמו מה שעושה הממשלה הזו למעמדנו הבינלאומי.

לא רק שהמשטרה מנעה הבוקר מהפטריארך הלטיני של ירושלים להגיע לתפילה בכנסיית הקבר, עברו מאז שעות על שעות, כל העולם הקתולי מתהפך עלינו, ראשי מדינות מוציאים הודעות מזועזעות נגדנו, ומהצד הישראלי אין הסבר, אין הודעת מאף גורם…

— יאיר לפיד – Yair Lapid (@yairlapid) March 29, 2026

El vaixell, que forma part de l’operació nord-americana contra l’Iran, es troba actualment desplegat a la mar d’Aràbia, a centenars de quilòmetres del golf d’Oman i de l’estret d’Ormuz.

El comandant de la marina iraniana, el contraalmirall Xahram Irani, ha advertit que té preparades bateries de míssils costaneres que activarà en el moment exacte en què el portaavions nord-americà estigui a l’abast.

“A l’est de l’estret d’Ormuz, el golf d’Oman, considerat la porta d’entrada a l’estret d’Ormuz i al golf Pèrsic, es troba sota el control total de l’Armada de la República Islàmica de l’Iran”, ha declarat.

Així doncs, quan la marina detecti el vaixell, el contraalmirall ha assegurat que l’exèrcit iranià “venjarà la sang dels màrtirs disparant míssils des de la costa cap al mar”, i ha afegit que els militars estan “supervisant de manera precisa i en temps real” tots els moviments del grup d’atac dirigit pel portaavions.

Juntament amb Pizzaballa, també s’ha impedit l’accés al custodi de Terra Santa, el reverend Francesco Ielpo. Arran d’això, el Patriarcat ha condemnat amb contundència la decisió, qualificant-la de “precedent greu” i denunciant que ignora la sensibilitat de milions de fidels arreu del món en plena Setmana Santa.

Els responsables de les Esglésies de Jerusalem han recordat que, d’ençà del començament de la guerra de Gaza el 2023 i en el context dels conflictes actuals, sempre han actuat amb responsabilitat acceptant les restriccions imposades. Tot i això, consideren que impedir l’entrada de les màximes autoritats eclesiàstiques és una mesura “irraonable i desproporcionada”, que vulnera la llibertat de culte i trenca els principis de l’statu quo als llocs sants.

També han lamentat que es tracta d’una decisió precipitada i errònia, basada en consideracions inadequades, i han expressat el seu profund pesar pel fet que els fidels no hagin pogut celebrar adequadament un dels dies més importants del calendari cristià.

Per la seva banda, el govern italià ha condemnat sense matisos l’actuació policíaca i ha anunciat una protesta formal davant les autoritats israelianes. El ministre d’Afers Estrangers, Antonio Tajani, ha qualificat l’incident d’inacceptable, ha expressat la seva solidaritat amb els responsables eclesiàstics afectats i ha reiterat el compromís d’Itàlia amb la defensa de la llibertat religiosa en qualsevol circumstància.

Hores després de l’incident, l’oficina del primer ministre d’Israel ha justificat el vet a Pizzaballa per mesures de seguretat temporals relacionades amb la guerra contra l’Iran. En aquest sentit, ha assegurat que l’exèrcit iranià ha atacat de manera repetida els llocs sagrats de Jerusalem. “En un atac, fragments de míssils van impactar a pocs metres del Sant Sepulcre”, ha detallat.

As a result, Israel has temporarily asked worshippers from all faiths not to worship at the holy sites in Jerusalem’s Old City to protect them.

— Prime Minister of Israel (@IsraeliPM) March 29, 2026

Sobre l’actuació de la policia, l’oficina ha dit que “no hi havia cap intenció maliciosa, només preocupació per la seva seguretat.” En aquest sentit, ha afegit que les forces de seguretat d’Israel treballen en un pla perquè els dirigents eclesiàstics puguin visitar els llocs sants durant la Pasqua.

Més tard, el president d’Israel, Isaac Herzog, ha trucat a Pizzaballa i ha qualificat els fets “d’incident desafortunat”. De totes maneres, ha reiterat que tot plegat es deu a les mesures de seguretat que s’apliquen arran de la guerra contra l’Iran. “Li he reafirmat el compromís irrompible de l’estat d’Israel amb la llibertat de religió per a totes les religions i amb el manteniment de l’statu quo als llocs sagrats de Jerusalem”, ha piulat.

I just called the Latin Patriarch of Jerusalem, His Beatitude Cardinal Pierbattista Pizzaballa, to express my great sorrow over this morning's unfortunate incident in the Old City of Jerusalem, in which Cardinal Pizzaballa and the Custos of the Holy Land, the Most Reverend Fr.…

— יצחק הרצוג Isaac Herzog (@Isaac_Herzog) March 29, 2026

“L’enemic envia obertament missatges de negociació i diàleg, però en secret planeja un atac terrestre. No sap que els nostres homes esperen l’arribada de soldats nord-americans per atacar-los i castigar per sempre els seus aliats regionals”, ha manifestat Galibaf, antic comandant de la Guàrdia Revolucionària i màxima autoritat del poder legislatiu iranià.

En la seva valoració de la guerra, Galibaf indica que el conflicte travessa ara mateix “el moment més delicat” perquè el president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la reobertura de l’estret d’Ormuz, sota domini total de l’Iran, s’ha convertit en la seva “prioritat operativa”, atesa la situació econòmica que té al davant, amb “un mercat energètic fora de control i una inflació alimentària imminent”.

“Trump ha estat acusat de lliurar una guerra sense sentit al món i no té resposta per a l’opinió pública. La maldat d’iniciar una guerra s’ha girat contra qui la va començar”, ha afegit.

Kurdistan Region President Nechirvan Barzani says the attack on his residence in Duhok represents “a dangerous escalation for Iraq as a whole,” urging the Iraqi government to “seriously address” the issue of illegal armed groups.

READ MORE: https://t.co/VaGRMNedTo pic.twitter.com/LbJ7BWlpMu

— Rudaw English (@RudawEnglish) March 28, 2026

“Els Estats Units condemnen de manera inequívoca i contundent els menyspreables atacs terroristes perpetrats per milícies afins a l’Iran a l’Irac contra la residència privada del president de la regió del Kurdistan iraquià, Netxirvan Barzani”, ha afirmat el portaveu adjunt del Departament d’Estat nord-americà, Tommy Pigott.

En la mateixa línia, Pigott ha denunciat que les accions “covardes i indiscriminades” de l’Iran i els seus aliats “constitueixen un atac directe contra la sobirania, l’estabilitat i la unitat de l’Irac”.

Kurdish media confirms the report that the residence of Nechirvan Barzani, the president of the Autonomous Region of Kurdistan in Duhok has been struck by drones launched by the PMF in Iraq.

Prime Minister of Iraq reportedly called Nechirvan Barzani and condemned the attack. pic.twitter.com/71sm3JvVxr

— Scharo Bajalan (@ScharoBajalan) March 28, 2026

“Rebutgem categòricament els actes terroristes indiscriminats i covards que l’Iran i els seus aliats han desencadenat a la regió del Kurdistan iraquià i a tot l’Irac”, ha conclòs el portaveu.

El comunicat arriba una volta l’agència de notícies iraquiana INA anunciés que tres membres de les Forces de Mobilització Popular (FMP) van morir i quatre més van ser ferits en un atac perpetrat ahir a la província de Kirkuk, al nord del país.

La mateixa agència també va informar –tot citant fonts de les forces de seguretat– de l’impacte d’un dron a prop de l’aeroport internacional de Bagdad i de sis atacs més amb drons a la regió del Kurdistan iraquià, al nord del país, un dels quals va impactar contra el domicili del president Netxirvan Barzani, a la localitat de Duhok.

D’ençà del 28 de febrer, quan van començar els bombardaments israelians i nord-americans sobre l’Iran, s’han registrat més de 460 atacs al Kurdistan iraquià, percebut com a aliat de Washington per les milícies iraquianes pro-iranianes.

El vice-primer ministre i ministre d’Afers Exteriors paquistanès, Ixac Dar, ha explicat que la reunió se centrarà principalment en els esforços per a “rebaixar les tensions a la regió” i comptarà, com a convidat destacat, amb el primer ministre del Paquistan, Xehbaz Xarif.

Deputy Prime Minister/Foreign Minister, Senator Mohammad Ishaq Dar and His Excellency Dr. Badr Abdelatty, Foreign Minister of the Arab Republic of Egypt, held productive discussions on Pakistan-Egypt bilateral relations, reaffirming their commitment to further strengthening ties,… pic.twitter.com/wbN80CgtYQ

— Ministry of Foreign Affairs – Pakistan (@ForeignOfficePk) March 29, 2026

El Paquistan comparteix una frontera d’aproximadament 900 quilòmetres amb l’Iran i s’ha ofert com a mediador d’ençà que la guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran s’ha estès a la regió.

Xarif ha declarat que el seu país està disposat a acollir converses entre els països implicats en el conflicte. Dijous, Dar va afirmar que Islamabad transmetia missatges entre els Estats Units i l’Iran per reduir les tensions.

En una publicació a X, Xarif va confirmar que ahir havia tingut una conversa telefònica amb el president iranià, Masoud Pezeixkian, en què va reiterar “la condemna enèrgica del Paquistan dels continus atacs israelians contra l’Iran, inclosos els recents atacs contra infrastructures civils” i va aprofitar per expressar “la solidaritat del Paquistan amb el valent poble iranià”.

Xarif també va agrair al president iranià “el seu reconeixement als esforços sincers del Pakistan per a promoure la pau i facilitar el diàleg a la regió”, i va informar Pezeixkian sobre les gestions diplomàtiques que Islamabad fa amb els Estats Units, els països del Golf i els països islàmics.