“Enviem un senyal contundent a la resta del món que l’amistat i la cooperació són allò que més importa en temps de turbulències”, ha remarcat en un comunicat. Posteriorment, la cap de l’executiu comunitari ha assegurat en una compareixença al parlament australià que el nou pacte comercial demostrava que “Europa és oberta als negocis […], de l’Amèrica Llatina a l’Índia” i, ara també, a Austràlia.

La UE ha tancat recentment acords comercials amb l’Índia i Indonèsia i aplicarà provisionalment l’acord comercial amb el Mercosur a partir de l’1 de maig després de la signatura del text.

Procediment de ratificació

El pacte amb Austràlia ara haurà de passar els procediments interns respectius. La Comissió Europea haurà de presentar la proposta al Consell de la UE per a la signatura i la conclusió de l’acord. Una vegada adoptat pel Consell, la UE i Austràlia el podran signar. Després de la signatura, l’acord requerirà el consentiment del Parlament Europeu i la decisió del Consell sobre la conclusió perquè entri en vigor. Una vegada Austràlia també el ratifiqui, ja podrà entrar en vigor.

Segons el portaveu adjunt del govern talibà, Hamdul·là Fitrat, l’atac s’ha produït cap a les nou del vespre (hora local) contra aquest centre, que té capacitat per a unes 2.000 persones. Una bona part de les instal·lacions han quedat destruïdes i es tem que el nombre de víctimes augmentarà.

El portaveu talibà, Zabihul·là Mujàhid, ha condemnat “enèrgicament” l’atac i ha dit que era “un crim contra la humanitat”.

El Paquistan, en canvi, ha assegurat que no havia atacat l’hospital. El ministre d’Informació, Ataul·là Tarar, ha dit que l’ofensiva consistia en “bombardaments de precisió” contra instal·lacions militars a Kàbul i Nangarhar, i que les explosions posteriors indicarien la presència de dipòsits de munició.

Islamabad sosté que els atacs es dirigien exclusivament a infrastructures vinculades als talibans i als seus aliats, i diu que l’edifici esmentat per Kàbul és a quilòmetres dels objectius militars.

La frontera entre tots dos països és de fa anys un focus de tensió, sobretot pels atacs del grup Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP). Els bombardaments paquistanesos contra suposades posicions d’aquest grup i de l’Estat Islàmic, a final de febrer, ja van agreujar el conflicte.

La portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Mao Ning, ha criticat aquesta posició durant una conferència de premsa i ha recalcat que les accions militars dels Estats Units i d’Israel contra l’Iran violaven el dret internacional. “El comerç no s’ha d’instrumentalitzar ni utilitzar com a arma”, ha dit.

Així mateix, sobre la situació a l’estret d’Ormuz –una ruta important per al transport mundial de petroli i gas–, ha subratllat que “les seves aigües circumdants constitueixen canals internacionals clau per al comerç”.

“Salvaguardar la seguretat i l’estabilitat en aquesta regió va en interès comú de la comunitat internacional. La Xina insta totes les parts a aturar immediatament les operacions militars, evitar una nova escalada de tensions i un impacte més gran en l’economia mundial”, ha clos.

Fins el mes de juny vinent, el Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona programa la primera gran exposició internacional centrada en el poble ainu, un grup ètnic molt amenaçat que viu al nord de Honshu i a l’illa d’Hokkaido, a la zona septentrional del Japó, a més de les Kurils, en una part de Sakhalín i al terç inferior de la península de Kamtxatka. Que el museu del carrer de Montcada s’hi hagi interessat té molt a veure amb l’escultor, pintor, fotògraf i col·leccionista barceloní Eudald Serra i Güell (1911-2002), que al final d’una llarga estada al Japó, el juny del 1947, va conviure amb aquest poble i se’n va enamorar.

Aquest enamorament, de fet, s’explica ara mateix en una exposició paral·lela que el Museu Nacional Ainu de Shiraoi –col·laborador de la mostra Aynu. Una cultura indígena del Japó a Barcelona– dedica, com un mirall, a la trobada de fa gairebé vuitanta anys entre l’escultor surrealista català i els ainu. De fet, aquell contacte breu, però intens (n’han restat moltes fotografies, dibuixos, retrats i objectes), fou el germen de l’interès de Serra per l’antropologia i per les cultures del món, a més de l’origen de les futures i fructíferes col·laboracions de l’artista viatger amb el Museu Etnològic de Barcelona.

La combinació de l’art i els viatges el va acompanyar, d’una manera o una altra, gairebé tota la vida. Nascut a l’Eixample de Barcelona el 1911, Serra va començar gairebé al mateix temps la formació artística –com a deixeble de l’escultor avantguardista Àngel Ferrant Vázquez i integrant dels Amics de l’Art Nou (ADLAN)– i la passió per l’excursionisme: el 1929 ingressava a l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona i l’any següent esdevenia soci del Centre Excursionista de Catalunya. Seguint la inquietud artística i cultural, aviat va començar a travessar fronteres: el 1932 visitava el taller del pintor i escultor Juli González i Pellicer a París, i entre els mesos d’abril i maig del 1934, saltava fins a Berlín, Sant Petersburg i Moscou i tot.

El 1935, amb una viva avidesa de voltar món i amb la idea fixa d’anar com més lluny millor, li va sorgir l’oportunitat d’embarcar-se cap a una destinació que li sonava del tot exòtica i que, sense saber-ho, li marcaria la vida: el Japó. A vint-i-quatre anys, doncs, es va establir a la ciutat de Kobe, on vivien uns coneguts de Ferrant, i fent algunes feinetes i modelant amb fang molts caps de coreans –ben nombrosos a la zona on vivia i veritables pàries de la societat japonesa– va acabar fent arrels i amistats en un país que li va permetre d’estalviar-se la guerra del 1936-1939, sí, però no la mundial del 1939-1945, amb el Japó imperial integrat dins l’eix del mal.

La llarga estada a l’arxipèlag japonès, que va incloure la incursió reveladora a les terres septentrionals dels ainu, es va acabar el 1948 quan es va assabentar de la mort de la mare. A més d’haver acumulat un bagatge artístic i humà impagable, amb una passió renovada per la ceràmica i una nova atracció per l’etnologia, també en va tornar amb una dona –filla de japonès i francesa– i una filla. És evident que l’eixamplament de mires experimentat vivint tretze anys a l’altre extrem del planeta contrastava excessivament amb la Barcelona grisa i tancada sota el règim de Franco. Però, sortosament, dos personatges el van socórrer a temps: l’historiador August Panyella i Gómez (1921-1999), que com a director del Museu Etnològic de Barcelona, acabat de crear, volia saber-ho tot, de l’experiència japonesa; i l’industrial químic i mecenes Albert Folch i Rusiñol (1922-1988), entestat a fer créixer la seva col·lecció privada d’art primitiu.

El mateix 1948 naixia, de cop i volta, una relació d’amistat intensa entre tots tres que es va traduir en moltíssims viatges per una bona part del planeta (Austràlia, Cambotja, la Costa d’Ivori, Etiòpia, les Fiji i les Filipines, Hawaii, Malàisia, el Marroc, el Nepal, Nova Guinea, el Perú, la Polinèsia…) a la recerca de peces artístiques i coneixements (o “rastres de vida”, com en deia) que es van anar integrant progressivament en les col·leccions de la Fundació Folch –de la qual Serra fou director tècnic– i de l’Etnològic.

I una mica més: Al costat de la mostra dedicada a l’encontre ara fa vuit dècades d’Eudald Serra amb el poble ainu, que es pot veure a l’illa septentrional d’Hokkaido, en aquests moments hi ha una altra exposició al Museu Yoku Moku de la capital japonesa, Tòquio, que aplega tot un seguit de peces ceràmiques dels artistes Miquel Barceló, Joan Miró i Pablo Picasso. Es titula Devotion to Catalunya.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

El Ministeri de Defensa afganès ha explicat en un missatge a les xarxes socials que la força aèria havia dut a terme els atacs cap a les onze del matí, hora local. Segons Kàbul, els bombardaments han tingut per objectiu “un campament militar prop de Faizabad, a Islamabad, una base militar a Noushera, posicions militars a Jamrud i més punts d’Abbottabad”.

Segons el ministeri, “l’operació aèria s’ha executat amb èxit” i anava adreçada contra bases militars, centres de comandament i instal·lacions estratègiques del Paquistan. Les autoritats afganeses sostenen que l’ofensiva és una resposta a les incursions aèries paquistaneses sobre Kàbul, Kandahar i Paktia.

De moment, el govern del Paquistan no ha reaccionat a aquestes afirmacions dels talibans. Hores abans, Islamabad havia arribat a declarar una “guerra oberta” amb el règim afganès arran d’una onada d’atacs atribuïts a forces afganeses durant la jornada de dijous, fet que va portar el Paquistan a bombardar la capital afganesa i més ciutats, com ara Kandahar.

El ministre d’Informació del Paquistan, Ataullah Tarar, ha explicat en un missatge a les xarxes socials –amb dades actualitzades a les 3.40, hora local– que continuen els contraatacs paquistanesos contra objectius dins territori afganès. Segons el govern, s’ha confirmat la mort de 133 combatents talibans i més de dos-cents ferits. També asseguren que hi podria haver moltes més baixes arran d’atacs contra objectius militars a Kàbul, Paktia i Kandahar, en una operació que han batejat amb el nom de “Ira de la veritat”.

Tarar també ha dit que les forces paquistaneses han destruït més de vuitanta tancs, peces d’artilleria i vehicles blindats. A més, afirma que han arrasat vint-i-set posicions talibanes i que n’han capturat nou més.

La versió de Kàbul és ben diferent. El portaveu del govern afganès, Zabihullah Mujahid, ha dit a les xarxes socials que “ningú no ha resultat ferit”, tot i confirmar que “el covard exèrcit paquistanès ha bombardat alguns indrets de Kàbul, Kandahar i Paktia”.

El ministre de Defensa del Paquistan ha acusat els talibans d’haver-se convertit “en un aliat de l’Índia”. Segons ell, el Paquistan ha tingut històricament un paper positiu amb l’Afganistan. “Ha acollit cinc milions d’afganesos durant cinquanta anys. Encara avui, milions d’afganesos es guanyen la vida al nostre país”, ha dit. Tanmateix, ha advertit: “La nostra paciència s’ha acabat. Ara tindrem una guerra oberta amb vosaltres.” També ha afirmat que, després d’un intent d’atac contra el Paquistan, les seves forces han respost “de manera decisiva”.

Per una altra banda, Kàbul assegura que les seves forces han causat baixes a l’exèrcit paquistanès. El portaveu talibà havia anunciat hores abans que l’exèrcit afganès havia començat a atacar “bases i instal·lacions paquistaneses al llarg de la línia Durand”, la frontera de 2.640 quilòmetres que separa els dos estats. Segons Kàbul, aquestes operacions són una resposta a les accions militars paquistaneses.

En una actualització posterior, el Ministeri de Defensa afganès ha informat de “intensos bombardaments cap a l’est i el sud-est” de la frontera, especialment a prop de les províncies de Paktika, Paktia, Khost, Nangarhar, Kunar i Nuristan.

Segons el govern afganès, els atacs han causat la mort de cinquanta-cinc soldats paquistanesos i han permès de capturar dues bases i dinou posicions militars d’Islamabad. També afirmen que han fet nombrosos presoners i que han traslladat a l’Afganistan els cossos d’alguns militars paquistanesos morts en combat.

El ministeri afganès declara que els combats han durat quatre hores i que s’han aturat a mitjanit per ordre del cap de l’estat major de l’anomenat Emirat Islàmic. També reconeix, però, la mort de vuit soldats afganesos, a més de vuit ferits. A això s’hi afegeixen tretze civils ferits en un atac amb míssils contra un camp de refugiats a Nangarhar, entre els quals hi ha dones i criatures.

L’escalada militar arriba en un context de tensió creixent entre tots dos països. Dilluns, Kàbul ja havia denunciat al Consell de Seguretat de l’ONU uns bombardaments del Paquistan durant el cap de setmana que van causar més d’una desena de morts civils. Islamabad sostenia que aquells atacs anaven adreçats contra campaments i amagatalls de grups armats gihadistes, en resposta als recents atemptats suïcides en territori paquistanès.

Takaichi ha obtingut 354 vots favorables a la cambra de representants, la cambra baixa, on el seu partit, el Partit Liberal Democràtic (PLD), té 316 escons. Aquest suport, aconseguit en les eleccions anticipades del 8 de febrer, s’ha convertit en el millor resultat electoral per a un partit japonès d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

A la cambra de consellers, la cambra alta, on el PLD i els seus socis no disposen de majoria, Takaichi ha estat elegida en segona volta després de reunir 125 vots, davant dels 65 del cap de l’oposició, Junya Ogawa. La cambra de representants també ha elegit el vice-primer ministre de Justícia, Eisuke Mori, com a president, mentre que l’opositor Keiichi Ishii n’ocuparà la vice-presidència.

Abans de la presa de possessió, avui el govern sortint ha dimitit en bloc. Amb la reelecció de Takaichi, la Dieta obre una sessió extraordinària de 150 dies, fins el 17 de juliol, centrada en el pressupost de l’exercici fiscal del 2026 a partir de l’abril.

Segons que informa l’agència Kiodo, les figures principals de l’executiu es mantindran en els seus llocs: el responsable d’Afers Estrangers, Toshimitsu Motegi; el de Finances, Satsuki Katayama, i el de Defensa, Shinjiro Koizumi. La primera ministra ja ha dit que tenia previst de fer pocs canvis respecte del govern anterior.

Malgrat haver hagut d’afrontar noves aliances de l’oposició i la pèrdua del suport del soci tradicional de govern –Komeito–, Takaichi confiava que la seva popularitat li permetria d’obtenir els suports necessaris per a impulsar un paquet de mesures pressupostàries i militars. Segons les primeres dades, la jugada ha acabat amb una victòria contundent.

Els primers sondatges publicats per la televisió pública NHK i pels diaris Asahi Shimbun i Yomiuri Shimbun atribueixen al Partit Liberal Democràtic (PLD), encapçalat per Takaichi, més de 300 escons. Sumats als 34 que previsiblement obtindrà el seu soci menor, el Partit de la Restauració del Japó, superaran amb escreix els 310 diputats que calen per a controlar dues terceres parts de la cambra.

Aquestes estimacions dibuixen una victòria aclaparadora de Takaichi. El seu partit supera àmpliament els 198 escons que tenia abans dels comicis i, tot sol, ja aconsegueix la majoria a la cambra de representants.

Per contra, l’Aliança Reformista Centrista –formada pel Partit Democràtic Constitucional del Japó i Komeito– ha tingut uns resultats baixos i és probable que perdi una part significativa dels 167 escons que tenia abans de les eleccions, en espera dels resultats oficials.

En aquest escenari, la coalició encapçalada per Takaichi podria aprovar projectes de llei a la cambra baixa encara que fossin rebutjats a la cambra de consellers del Japó, la cambra alta del parlament. Això representaria un impuls als seus plans de revisar l’article 9 pacifista de la constitució, que han suscitat importants recels a la Xina.

Els comicis també han estat marcats per una participació elevada en el vot anticipat. Entre el 28 de gener, l’endemà de l’anunci d’eleccions, i el 7 de febrer, han votat anticipadament 27 milions de persones, la xifra més alta registrada fins ara.

Aquest volum representa un 26,10% del cens, és a dir, 5,93 punts percentuals més que en les darreres eleccions a la cambra de representants.

“Podem confirmar de manera inequívoca que sa santedat no s’ha reunit mai amb Jeffrey Epstein”, diu un comunicat, en el qual també assegura que tampoc no van mantenir cap mena de contacte mitjançant terceres persones autoritzades.

Press Statement

Some recent media reports and social media posts concerning the “Epstein files” are attempting to link His Holiness the Dalai Lama with Jeffrey Epstein.

We can unequivocally confirm that His Holiness has never met Jeffrey Epstein or authorised any meeting or… pic.twitter.com/QtV6B3Wr0u

— Dalai Lama (@DalaiLama) February 8, 2026

El dalai-lama apareix citat més de 150 vegades en els documents, que són sobretot correus electrònics i agendes del 2012, en què Jeffrey Epstein intentava de coordinar trobades i assistir a un esdeveniment del dirigent tibetà.

Segons que ha informat el portaveu del Comandament d’Operacions Oriental de l’exèrcit xinès, el coronel Xu Chenghua: “Del 16 al 17 de gener, el destructor dels Estats Units tipus míssils guiats USS John Finn i el vaixell d’investigació oceanogràfica USNS Mary Sears, també militar, han circulat pel pas de Taiwan.”

Arran d’aquesta situació, l’exèrcit xinès ha desplegat recursos navals i aeris per monitorar i rastrejar els moviments dels vaixells nord-americans, i garantir així una resposta i gestió eficaces, segons el comunicat recollit pel diari internacional xinès Global Times.

Segons la sentència de la 35a sala penal del Tribunal del Districte Central de Seül, durant la investigació Yoon va fer servir funcionaris del servei secret per impedir l’execució d’una ordre judicial dictada contra ell.

El tribunal considera que va instrumentalitzar aquests funcionaris, “lleials a la República de Corea”, com si fossin “soldats rasos al servei de la seva seguretat i benefici personals”, cosa que qualifica d’abús de poder.

Els magistrats subratllen que la naturalesa del delicte és molt greu, tant per les circumstàncies que el van envoltar com pels detalls concrets dels fets. També retreuen a l’acusat que “inventi constantment excuses difícils d’acceptar” i que no mostri cap indici de reflexió sobre les seves faltes.

Yoon encara uns quants judicis més relacionats amb l’aplicació de la llei marcial durant el seu mandat. El més destacat és la causa per insurrecció, en què l’equip especial de fiscals ha sol·licitat la pena de mort. Es preveu que el veredicte d’aquest procés s’emeti el 19 de febrer.

El secretari de Seguretat, Chris Tang Ping, ha fet públic el balanç definitiu en una compareixença, una vegada acabat el procés d’identificació de totes les víctimes mortals. En total, hi ha 110 dones i 58 homes, amb edats que van dels sis mesos a 98 anys, segons que informa el diari The Standard.

La xifra inclou set persones que no s’havien comptat inicialment i converteix l’incendi en el més mortífer del món en un gratacel residencial d’ençà dels anys vuitanta. Tang ha explicat que, de moment, no es faran públics els noms de les víctimes per respecte a les famílies, que passen un moment molt difícil, i ha assegurat que totes n’han estat  informades degudament.

Entre els morts hi ha un bomber, dos interioristes i cinc treballadors de la construcció, a més d’una desena de treballadors domèstics.

Aquest incendi ja és considerat el més letal a Hong Kong d’ençà del 1948, quan una explosió seguida d’un foc en un magatzem de Shek Tong Tsui va causar no pas menys de 176 morts. El sinistre representa una crisi greu per a les autoritats hongkongueses que, segons les mateixes fonts, han començat a actuar per evitar possibles protestes.

L’anunci s’ha fet després d’una reunió amb representants del Partit de la Innovació del Japó (JIP), soci del govern en minoria. Cal recordar que Takaichi va accedir al poder fa tan sols tres mesos, arran de la dimissió de l’ex-primer ministre Shigeru Ishiba, del seu mateix partit.

El codirigent del JIP, Hirofumi Yoshimura, ha explicat que la reunió ha servit per  a informar sobre la futura dissolució de la cambra baixa i, d’aquesta manera, posar fi a les especulacions. En la mateixa línia, el secretari general del PLD, Shunichi Suzuki, ha avançat que Takaichi convocarà una conferència de premsa per a explicar la decisió.

Damunt la taula hi ha unes quantes dates possibles per als comicis: el 8 o el 15 de febrer. Segons The Japan Times, l’anunci oficial podria fer-se dilluns i la dissolució de la cambra baixa seria el 23 de gener.

Takaichi és la primera dona que ocupa la prefectura del govern japonès i el cinquè primer ministre en cinc anys. D’ençà que va assumir el càrrec, ha topat amb dificultats per a tirar endavant el pressupost.

L’avançament electoral té per objectiu de consolidar el poder de la coalició governant. Actualment, el PLD i els seus aliats disposen d’una majoria mínima a la cambra baixa, sostinguda pel suport de tres diputats independents, mentre continuen en minoria a la cambra alta. A més, Takaichi vol aprofitar una popularitat que se situa al voltant del 70% per a obtenir un suport parlamentari més sòlid després de la davallada del partit a les eleccions encapçalades per Ishiba.

La petició s’ha fet avui en una vista davant el tribunal de districte de Seül i marca un punt d’inflexió en una de les causes judicials més greus i excepcionals de la història recent del país. Yoon es va convertir en el primer president sud-coreà detingut i encausat mentre encara exercia el càrrec.

Segons l’escrit de la fiscalia, Yoon va declarar la llei marcial de manera deliberada i injustificada, malgrat que aquest mecanisme és reservat legalment a situacions de guerra, emergències nacionals o crisis de gran magnitud. A conseqüència d’aquella decisió es van desplegar tropes i forces de policia al voltant del parlament durant hores i es va obrir una crisi política de primer ordre.

Els fiscals sostenen que l’ex-president va provar de reprimir l’Assemblea Nacional i concentrar el poder executiu, legislatiu i judicial, cosa que consideren una amenaça directa a la democràcia. Segons Park Eok Su, el fiscal especial, Yoon va declarar la llei marcial amb la voluntat de mantenir-se en el poder durant un llarg període i d’anul·lar els mecanismes de control institucional.

La fiscalia també acusa Yoon d’haver ordenat o afavorit la detenció de figures polítiques importants durant la jornada del 3 de desembre, entre les quals el president del parlament, Woo Won-shik, i el cap de l’oposició d’aleshores, Lee Jae-myung, que més tard va assumir la presidència del país. A més del delicte d’insurrecció, l’ex-mandatari és encausat per abús de poder i obstrucció a la justícia. Tot i que Yoon ha defensat reiteradament que la seva actuació va ser constitucional i legal, la fiscalia rebutja aquests arguments i considera que els fets constitueixen una vulneració greu de l’ordre democràtic.

Un càstig excepcional en el dret sud-coreà

D’acord amb el codi penal sud-coreà, el delicte d’encapçalar una insurrecció és susceptible de tres possibles penes: la pena de mort, la cadena perpètua o la cadena perpètua sense treballs forçats. Segons la fiscalia, atesa la gravetat dels fets i l’impacte institucional, cal aplicar la sanció més severa prevista per la llei.

La presidència actual ha indicat que espera que la justícia “actuï d’acord amb la llei” i respongui a les expectatives de la població. En la mateixa línia, el portaveu del Partit Democràtic, Park Soo-hyun, ha dit que els responsables dels fets “han d’afrontar la forma de justícia més severa”, perquè les seves accions “podrien haver destruït l’ordre constitucional i la sobirania popular”.

En un comunicat difós per l’agència estatal KCNA, un portaveu de l’exèrcit ha explicat que les unitats encarregades de la vigilància aèria fronterera van rastrejar el dron mentre s’endinsava al nord de la zona de Hado-ri, al comtat de Kanghwa, a la ciutat sud-coreana d’Inchon. L’exèrcit assegura que l’aparell va volar fins a vuit quilòmetres dins l’espai aeri nord-coreà abans no va ser atacat.

Pyongyang afirma que, després d’analitzar-ne les restes, ha determinat que el dron anava equipat amb dispositius de vigilància, incloses dues càmeres de vídeo que potser van enregistrar zones nord-coreanes durant set minuts. Segons les autoritats, l’objectiu de l’operació era fer tasques de reconeixement.

El portaveu militar ha recordat que Corea del Sud ja va protagonitzar un incident semblant l’octubre del 2024, quan un dron va violar l’espai aeri de Pyongyang, i ha denunciat que aquesta nova incursió constitueix una altra greu violació de la sobirania nord-coreana a començament del 2026. També ha esmentat una altra incursió el setembre passat, amb un dron equipat amb una càmera òptica d’alta resolució, que ha qualificat clarament de mitjà de vigilància.

En el comunicat, el govern nord-coreà ha descrit Corea del Sud com “l’enemic més hostil” i ha advertit que enderrocarà qualsevol objectiu en cas d’atac.

Seül nega les acusacions

Les autoritats de Corea del Sud han rebutjat de manera contundent les acusacions. El ministre de Defensa sud-coreà, Ahn Gyu-back, ha declarat a l’agència Yonhap que les afirmacions de Pyongyang són del tot falses i que les imatges dels drons publicades no corresponen a models operats per les forces armades sud-coreanes.

Segons que han informat avui les autoritats indonèsies, la investigació pretén d’aclarir si el capità i un membre de la tripulació van incomplir protocols de seguretat o van prendre decisions inadequades abans o en el moment de la travessia. El naufragi es va produir en una zona protegida i amb condicions marítimes adverses i per això el focus se centra en la responsabilitat del personal de l’embarcació. La recerca del nen desaparegut, en Quique, de deu anys, continua avui marcada pel mal oratge. L’Agència de Recerca i Rescat indonèsia ha explicat en un comunicat que els corrents forts i la pluja persistent han dificultat les tasques durant el matí, tot i que els equips continuaven treballant fins al capvespre. La missió de recerca es va ampliar ahir per tercera vegada, arran tant de la petició formal de l’ambaixada espanyola a Indonèsia com de la demanda de les famílies d’un “darrer esforç”.

El responsable del dispositiu, Fathur Rahman, ja havia advertit que la previsió meteorològica assenyalava que hi hauria pluja en uns quants llocs de la zona de recerca, com ara les illes de Padar, Serai, Rinca i Komodo. El desplegament d’avui és format per 168 persones i 18 embarcacions, a més d’equips terrestres que inspeccionen platges i trams de costa. Les embarcacions que treballen des del port de Labuan Bajo, centre de coordinació del dispositiu, han sortit amb retard respecte dels dies anteriors a causa de les condicions marítimes.

Com cada dia d’ençà de l’accident, familiars del nen desaparegut s’han desplaçat fins al port per donar suport als equips de rescat i agrair-los la feina. Les autoritats han indicat que aquest vespre es farà una nova avaluació dels resultats obtinguts per decidir si cal modificar o prolongar encara més el dispositiu. Dimarts, la troballa del cos d’una tercera víctima, en Mateo, de nou anys, al costat de restes del casc de l’embarcació, a uns catorze quilòmetres del punt on es creu que es va enfonsar el vaixell, va fer que la recerca es concentrés sobretot a la superfície marina i a les zones costaneres.

Les víctimes mortals del naufragi són Fernando Martín, ex-futbolista i entrenador de l’equip femení B del València; el seu fill Mateo; i la Lía, de dotze anys, filla d’Andrea Ortuño. Ortuño va poder ser rescatada després de l’accident juntament amb una altra filla seva, de set anys. El nen que continua desaparegut, en Quique, és fill d’Ortuño i d’una ex-parella. Martín i Ortuño s’havien casat feia poc. La investigació oberta per la policia indonèsia s’afegeix ara a l’esforç de rescat i al procés de repatriació de les víctimes.

La cerca durant el matí no ha donat cap resultat, segons que ha informat en un comunicat l’Agència Nacional de Recerca i Rescat indonèsia. L’organisme diu que “els corrents forts i el mal temps han dificultat la recerca”, tot i que els equips continuaran treballant fins el capvespre.

El responsable del dispositiu, Fathur Rahman, ja havia avisat ahir que la previsió meteorològica indicava pluja tot el dia en uns quants llocs de la zona de recerca, com ara les illes de Padar, Serai, Rinca i Komodo, totes dins el parc natural esmentat.

El desplegament d’avui és format per 168 persones repartides en 18 embarcacions, i també inclou equips a terra que inspeccionen a peu algunes platges i trams de costa. Les embarcacions que actuen des del port de Labuan Bajo –on es coordina bona part del dispositiu– han sortit aproximadament una hora més tard de l’habitual, amb la sortida del sol.

Com cada matí d’ençà de l’accident, familiars del nen desaparegut s’han desplaçat fins al port per donar suport als equips de rescat indonesis i agrair-los la feina.

Els responsables de la cerca van decidir ahir a la nit d’allargar el dispositiu fins divendres. Però avui al vespre és previst que analitzin els resultats obtinguts fins ara per a decidir quins passos caldrà fer a continuació. L’ampliació respon tant a la petició formal feta ahir per l’ambaixada espanyola a Indonèsia com a la demanda de les famílies d’“un últim esforç”.

La troballa dimarts del cos d’una tercera víctima –en Mateo, de nou anys– al costat de restes del casc de l’embarcació, a uns catorze quilòmetres del lloc on es creu que es va enfonsar, ha fet que els equips ara concentrin la recerca sobretot a la superfície marina i a les zones costaneres.

Les víctimes mortals són Fernando Martín, ex-futbolista i entrenador de l’equip femení B del València; el seu fill Mateo, i la Lía, de dotze anys, filla d’Andrea Ortuño. Ortuño va poder ser rescatada després del naufragi juntament amb una altra filla seva, de set anys.

El nen que continua desaparegut, en Quique, és fill d’Ortuño i d’una ex-parella. Martín i Ortuño s’havien casat feia poc.

La recerca d’avui es basa en l’ús de quatre equips de sonar per a detectar possibles restes del vaixell al fons marí, a prop de l’illa de Padar, l’última posició coneguda de la nau abans de bolcar. “Si el radar assenyala unes possibles restes, entrem a l’aigua i ho confirmem visualment”, ha explicat Asfan Sulhasan, oficial de l’Agència per a la Recerca i el Rescat indonèsia i un dels coordinadors de la missió.

Un equip de set bussos ha salpat del port de Labuan a bord del vaixell de BASARNAS KN Puntadewa, que fa tasques de rastrejament a la superfície i actua com a nau nodrissa del dispositiu. Segons fonts del mateix operatiu, el pla és inspeccionar una zona costanera on els dies precedents s’han trobat restes com ara cordes, armilles salvavides i coixins, atribuïts al vaixell sinistrat.

Com cada jornada, familiars dels desapareguts s’han desplaçat fins al port, porta d’entrada al parc nacional de Komodo, per agrair la tasca dels equips de rescat i donar-los suport. L’operatiu s’allargarà, pel cap baix, fins demà, d’acord amb la pròrroga aprovada dijous per les autoritats, que no descarten una nova ampliació si es localitza l’embarcació.

Trobar el vaixell enfonsat és un dels objectius principals, atès que els equips de rescat mantenen la hipòtesi que els cossos dels desapareguts –un adult i dos menors– podrien restar-ne atrapats a l’interior. L’embarcació turística KM Putri Sakinah es va enfonsar cap a dos quarts de nou del vespre, hora local, del 26 de desembre, moment en què es va activar un dispositiu de recerca amb llanxes.

Els tres desapareguts són Fernando Martín, ex-futbolista i entrenador del filial femení del València CF, i dos menors: un fill seu i un fill d’Andrea Ortuño, una de les supervivents del naufragi. Ortuño és també la mare de l’altra menor rescatada i de la víctima mortal localitzada dilluns. Tots dos adults s’havien casat feia poc.

La investigació va començar dimecres i és a càrrec de la comissaria de Manggarai Oriental, amb seu a la ciutat turística de Labuan Bajo, porta d’entrada al parc nacional de Komodo, d’on també es coordina part de l’operació. Segons que ha informat la policia, els investigadors interrogaran testimonis, la tripulació i l’operador del vaixell, i examinaran de manera exhaustiva l’estat de navegabilitat de l’embarcació i el compliment dels protocols de seguretat marítima, per aclarir si hi va haver cap negligència.

El vaixell turístic KM Putri Sakinah es va enfonsar a les aigües de l’illa de Padar cap a les 20.30, hora local, cosa que va activar immediatament un dispositiu de recerca amb llanxes. Dels onze passatgers que hi anaven a bord, set van poder ser rescatats amb vida.

Les tres persones que encara no han estat localitzades són Fernando Martín, ex-futbolista i entrenador de l’equip femení B del València CF, i dos menors: un fill seu i un fill d’Andrea Ortuño, una de les supervivents del naufragi. Ortuño és també mare tant de la menor rescatada com de la víctima mortal trobada fa tres dies. Els dos adults s’havien casat feia poc.

Un informe preliminar va apuntar a una possible avaria del motor, que hauria deixat el vaixell a mercè de les onades. Segons que han indicat fonts portuàries a l’agència Efe, l’embarcació va acabar bolcant després de l’impacte sobtat de tres onades de gran altura, de fins a 2,5 metres, causades per un “fenomen poc habitual”, mentre navegava per un estret amb forts corrents submarins.

“La policia nacional d’Indonèsia es compromet a gestionar cada accident marítim amb professionalitat, transparència i responsabilitat. Aquesta investigació vol aclarir de manera objectiva els fets i determinar si hi va haver negligència o conducta delictiva”, ha dit en un comunicat Henry Novika Chandra, cap de relacions públiques de la policia de la província de Nusa Tenggara Oriental.

Entre el 2024 i el final del 2025 hi ha hagut quinze accidents pel cap baix de vaixells turístics a la regió, la majoria en aigües de les illes de Padar, Komodo i Rinca, que formen part del parc nacional de Komodo. Segons les autoritats, molts d’aquests incidents s’expliquen pel mal temps o per problemes tècnics de les embarcacions.

La policia ha fet una crida als operadors turístics perquè prioritzin sempre la seguretat en la navegació, compleixin els estàndards establerts i tinguin en compte els butlletins meteorològics de les zones on actuen.

En resposta, el president taiwanès, Lai Ching-te, ha advertit que les darreres maniobres militars xineses posen en perill no sols l’estabilitat regional, sinó també la pau al món. Ho ha dit durant una graduació militar, on ha subratllat que “l’expansió autoritària de la Xina i la coerció creixent” generen una gran incertesa i afecten la navegació i el comerç internacionals.

Al mateix discurs, Xi Jinping ha defensat els avenços de la Xina en tecnologia i innovació. Ha destacat el progrés en intel·ligència artificial i en la indústria de xips, i també el desenvolupament dels sectors aeroespacial i de defensa. “Les nostres capacitats econòmiques, tecnològiques i de defensa nacional han assolit noves cotes”, ha afirmat, tot remarcant que aquestes innovacions han impulsat forces productives de qualitat i han millorat la vida quotidiana dels ciutadans.

Lai, de setanta-vuit anys, va ser detingut l’agost del 2020 i és empresonat de manera ininterrompuda d’ençà del desembre d’aquell any. El tribunal, format per jutges designats pel govern i sense jurat, ha considerat provat que va impulsar una estratègia constant per a pressionar governs estrangers perquè imposessin sancions contra Hong Kong i la Xina, mitjançant articles publicats a Apple Daily, reunions amb dirigents polítics nord-americans i intervencions en mitjans internacionals.

Segons els magistrats, Lai va actuar com a “cervell” d’aquesta conspiració, tant abans com després de l’entrada en vigor de la llei de seguretat nacional. La defensa havia sostingut que les seves actuacions quedaven emparades pel dret de la llibertat d’expressió i que havia deixat de fer crides a sancions una vegada ja es va aprovar la llei, però el tribunal no ho ha tingut en compte.

El cas d’Apple Daily

Apple Daily, fundat el 1995, va ser durant anys un dels principals diaris crítics amb el govern d’Hong Kong i amb Pequín. Poc després de la promulgació de la llei de seguretat nacional, uns dos-cents agents van escorcollar-ne la redacció, en la primera operació d’aquesta mena contra un mitjà de comunicació. El juny del 2021, després d’un segon escorcoll i de la congelació dels seus actius, el diari va acabar tancant.

Abans de la sentència d’ara, Lai ja havia estat condemnat en unes altres causes relacionades amb manifestacions no autoritzades i amb delictes de frau, amb penes que sumaven més de set anys de presó. Durant el judici, que s’ha allargat més de dos anys, els seus advocats han alertat del deteriorament del seu estat de salut, una qüestió que les autoritats d’Hong Kong han negat que fos preocupant.

Reaccions i denúncia internacional

Amnistia Internacional ha denunciat que la condemna de Jimmy Lai representa “una sentència de mort per a la llibertat de premsa a Hong Kong” i l’ha qualificat de presoner de consciència. L’organització considera que la llei de seguretat nacional s’utilitza com una eina per a silenciar el periodisme crític i n’exigeix l’alliberament immediat i incondicional. També Reporters Sense Fronteres ha avisat que el judici no afectava sols una persona, sinó que també simbolitzava la destrucció de l’espai de llibertat informativa al territori autònom. El govern britànic, del qual Lai és ciutadà, ha reiterat que continuarà demanat-ne la llibertat, mentre que Pequín defensa que el cas no té res a veure amb la llibertat de premsa, sinó amb la seguretat nacional.

La sentència definitiva i la fixació de la pena es faran públiques més endavant. Amb aquesta condemna, Hong Kong consolida l’ús de la llei de seguretat nacional contra el periodisme i referma el gir autoritari començat després de les protestes multitudinàries del 2019.

La consulta havia de servir per a validar l’acord de Bougival, signat el juliol passat entre l’estat francès i forces independentistes i no independentistes, que preveia de crear un estat de Nova Caledònia integrat dins la constitució francesa. Tanmateix, el Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) en va retirar el suport i va denunciar que el text consolidava una sortida institucional sense consens i contrària a les aspiracions independentistes.

El blocatge ja s’havia fet evident al Congrés de Nova Caledònia, que a començament de desembre va emetre un dictamen fragmentat: 19 vots a favor de la consulta anticipada, 14 en contra i 19 abstencions. Les forces del centre s’hi van abstenir i la Unió Caledoniana, principal partit del FLNKS, hi va votar en contra, cosa que va evidenciar la impossibilitat d’articular una majoria clara a favor de la proposta.

Arran d’aquesta situació i també per la falta de prou suport a l’Assemblea francesa i al senat, l’executiu ha optat per aparcar la iniciativa. El president Emmanuel Macron estudia ara de reactivar el diàleg polític convocant totes les forces caledonianes a París a començament del 2026, en un nou intent de desencallar un procés que torna a quedar en l’aire.

En una compareixença pública, Burke ha detallat que el nom del jove va aparèixer per primera vegada en els registres de la intel·ligència australiana l’octubre del 2019, arran de les seves relacions amb terceres persones. L’anàlisi feta per l’Organització Australiana per a la Intel·ligència i la Seguretat va concloure que no hi havia motius per a intervenir, cosa que el ministre ha defensat, i ha evitat de parlar de cap error dels serveis de seguretat.

Quant a la situació actual, el ministre ha confirmat que el presumpte autor es troba ingressat en un centre hospitalari sota custòdia policíaca i que té la nacionalitat australiana. El seu pare, de 50 anys i mort durant els fets, disposava de llicència d’armes i havia entrat al país el 1998 amb un visat d’estudiant. Posteriorment, el 2001, va obtenir un visat de parella i, després d’uns quants viatges a l’estranger, va renovar tres vegades el permís de resident de retorn. Burke no ha volgut aclarir l’origen del pare, malgrat les preguntes sobre una possible procedència del Paquistan.

Les autoritats no han fet públiques les identitats dels assaltants, tot i que alguns mitjans australians, com ara ABC News, han informat que es tractaria de Sajid, de 50 anys, i del seu fill Naveed Akram, de 24.

Uns quants testimonis han explicat que, en el moment de l’atac, en una part de la platja s’hi feia una celebració de la Hanukkà, festivitat jueva que començava ahir. Segons els organitzadors, s’hi havien aplegat unes 2.000 persones.

Només unes hores abans, el primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, havia anunciat una proposta de treva en la seva pàgina de Facebook, referint-se a les converses telefòniques conduïdes per separat amb el primer ministre tailandès, Anutin Charnvirakul, i el primer ministre cambotjà, Hun Manet.

“Durant aquestes converses, he transmès la profunda preocupació de Malàisia per la situació i he instat totes dues parts a exercir la màxima moderació, cessar totes les hostilitats i abstenir-se de qualsevol acció militar, incloent-hi l’ús de la força o l’avanç d’unitats armades, a partir del 13 de desembre de 2025 a les 22.00”, ha dit Ibrahim.

Ibrahim també ha sol·licitat el desplegament de l’Equip d’Observadors de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, encapçalat pel general Nizam bin Jaffar, cap de l’exèrcit malaisi, perquè supervisi l’evolució de la situació sobre el terreny, juntament amb una valoració per satèl·lit de l’exèrcit dels Estats Units.

Tanmateix, el Ministeri de Defensa de Cambotja denuncia que Tailàndia manté els atacs contra el territori. Segons l’últim balanç, s’han produït bombardaments al nord de Meanchey, incloent-hi els temples de Ta Moan, Ta Krabey, Khnar i Thmar Daun i Preah Vihear.

L’escalada de tensió continua malgrat que tots dos països van signar en presència del president dels Estats Units, Donald Trump, un acord de pau pactat a final de juliol.

Les autoritats han informat que sis persones continuen desaparegudes, de manera que la xifra podria augmentar els dies vinents.

Les últimes víctimes identificades són una dona d’edat avançada i la treballadora de la llar que la cuidava en un dels apartaments de l’edifici, que es va veure envoltat per les flames en un incident que ha comportat més d’una desena de detinguts.

Dels 160 morts, 120 han estat identificats, mentre que l’ADN de quaranta persones resta pendent d’anàlisi abans de lliurar-ne les restes als familiars, segons el diari The Standard.

Les autoritats també analitzen restes humanes localitzades als voltants, que podrien correspondre a algunes de les víctimes. A més, els agents de policia que participen en les tasques de recerca comencen a rebre suport psicològic per la magnitud de la tragèdia.

Tot i que encara no hi ha conclusions definitives, se sospita que els materials de les bastides i altres elements utilitzats en la renovació del complex —com l’escuma de protecció de les finestres— haurien accelerat la propagació del foc i dificultat una evacuació segura.

L’incendi és el més mortífer a Hong Kong des del 1948, quan una explosió i un incendi en un magatzem a Shek Tong Tsui van causar almenys 176 morts. El cas ha esdevingut una crisi profunda per a les autoritats hongkongueses, que han començat a actuar per sufocar qualsevol focus de protesta.