El programa de les festes d’enguany porta novetats. Per exemple, un espectacle que han anomenat Lluminàries de fires, a càrrec de Taller de Magnèsia i Berros de la Cort. Serà un recorregut de llum i foc des dels Jardins de la Infància fins als de les Pedreres, inspirat en un muntatge barroc que hi va haver a la ciutat l’any 1666. El cartell d’enguany l’han fet Núria Faig i Roser Matas, les guanyadores del concurs de cartells.

Per primera vegada hi haurà una muixeranga coincidint amb els castells de vigília: la companyia Nova Muixeranga d’Algemesí, amb l’ajut dels Vailets de l’Empordà i els Marrecs de Salt, faran un conjunt de danses i torres humanes molt espectaculars, segons la regidora Eva Palau, coordinadora de les Fires de Sant Narcís. Quant a exposicions, es destaca la inauguració de ‘La Girona de l’aigua’, al Museu d’Història, i ‘Aigües rituals: una història dels banys jueus’, al Museu d’Història dels Jueus.

Enguany s’afegeix una cercavila a les festes: la Beatufarra, el descens de la figura del Beatusaure per les escales de la catedral fins a arribar a la Copa. Se n’encarregarà la Fal·lera Gironina, amb la col·laboració dels Diables de l’Onyar i es farà el divendres 4 de novembre a dos quarts de vuit del vespre. Els castells de vigília del primer dissabte de Fires –enguany, diada de Sant Narcís– estrenaran emplaçament: es faran a la plaça de l’Oli i no a la plaça de Sant Feliu, com era costum aquests darrers anys. Enguany, a més, els amfitrions, els Marrecs de Salt, aniran acompanyats dels Vailets de l’Empordà i de la Nova Muixeranga d’Algemesí, que actuarà per primera vegada a la ciutat durant les Fires, i hi mostrarà el seu conjunt de danses i torres humanes.

Hi ha més activitats que cal destacar: el sopar popular de Fires, que es farà el 4 de novembre; el Mercat de la Volta, que s’avança una setmana i es farà l’endemà, el dia 5 de novembre; els tastets de natura per descobrir l’entorn natural de la ciutat, a càrrec de l’entitat la Sorellona, i la inauguració de les exposicions de Fires al Museu d’Història de Girona i al Museu d’Història dels Jueus, dedicades a l’aigua, i la reobertura de la mostra ‘Girona plató’ a la Casa Pastors.

Enguany es mantenen i es consoliden propostes iniciades en anys anteriors, com les activitats de dia a la Copa –concurs d’arrossos, circuit d’aventura o vermut rock, entre més–, el concurs d’engalanar carrers, la castanyada a Santa Eugènia, la penjada de Mosques a la plaça de l’Assumpció, la 2a Cursa de la Rutlles, la 3a Gimcana de Sant Narcís, la 4a Cursa d’Orientació de Fires, la 4a Caminada a Sant Miquel, el 5è Campionat de Botifarra, el 5è Trofeu de Bèlit i la 5a Baixada d’Andròmines. També es farà la jornada d’atraccions de Fires a un euro el dijous 3 de novembre a partir de les cinc de la tarda i la sessió solidària del Circ Raluy, també a un euro, el dia 31 d’octubre a la funció d’un quart d’una del migdia.

Si voleu saber-ne més, us deixem un vídeo de la festa de l’any passat:

‘En els darrers temps la presència s’havia reduït una mica i nosaltres hem rellançat amb força la seva presència’, ha assegurat la batllessa de Barcelona, copresidenta juntament amb Roland Ries (Estrasburg); Tahir Akyürek (Konya); Wen Guohui (Guangzhou); Mauricio Rodas (Quito); i Anne Hidalgo (París), que manté la responsabilitat en la comissió de gènere. Parks Tau, que ha guanyat l’elecció per davant del batlle de Kazán, ha fet una defensa clara per obrir l’organització i enfortir-la com a interlocutora forta davant els diferents nivells d’administració. ‘A Bogotà hi anem amb un posicionament conjunt amb Madrid i París en qüestions prioritàries com la lluita contra el canvi climàtic, l’habitatge o les polítiques migratòries i d’acollida de refugiats’, ha avançat Colau.

‘Fins ara aquests temes s’han portat a escala estatal i amb competències estatals però bàsicament son les ciutats les que hem de gestionar el dia a dia d’aquestes qüestions’, ha posat l’accent la batllessa de Barcelona. ‘Tenim, a més, un finançament plantejat amb un esquema del segle passat on les ciutats són les administracions menors i infrafinançades. En canvi, som les del dia a dia de la gent i les que hem d’atendre les necessitats quotidianes de tota la població’, ha insistit Colau, que ha posat d’exemple que a l’Estat les ciutats només reben el 13% del finançament total. ‘Com a mínim s’hauria de plantejar que la xifra pugés al 25% en aplicació de principis de subsidiarietat’, ha reflexionat en veu alta Colau, que no només aposta per revisar el mecanisme de finançament a nivell estatal sinó a també a nivell europeu.

‘Caldria que les ciutats també tinguéssim accés directe als fons globals, reservats fins ara només als estats’, ha puntualitzat Colau.

CGLU manté la seva seu institucional a Barcelona
Barcelona ha fet una aposta evident per impulsar el protagonisme de la capital catalana en l’escenari internacional en un moment clau, quan els Estats estan debatent la Nova Agenda Urbana, que es defineix a partir de demà en la Conferència Mundial Habitat III de Nacions Unides, que se celebra a Quito, una cimera que té lloc cada 20 anys. En un moment on les àrees urbanes ja concentren la majoria de la població, Colau creu imprescindible que Barcelona recuperi aquest protagonisme, perquè tot i que les grans decisions estan a les mans dels Estats, les ciutats estan cridades a ser actors imprescindibles per fer possible aquests acords, com ara la necessitat d’aturar el creixement de les desigualtats o la lluita contra el canvi climàtic. ‘Sense les ciutats, això no serà possible, i hem de tenir una xarxa potent que garanteixi el seguiment, el finançament i el compliment dels acords globals’, ha manifestat.

Colau ha destacat la importància que un representant d’Àfrica assumeixi per primer cop la presidència de CGLU, que està integrada per més de 1.000 ciutats d’un total de 127 països dels 191 integrants de l’ONU, i els seus membres representen més de la meitat de la població mundial. ‘Es tracta d’un continent emergent i de futur que cal visibilitzar’, ha afirmat.

Comença l’Habitat III a Quito
Demà dilluns comença a Quito la conferència Habitat III de Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Sostenible. La Conferència mundial compta amb la participació dels Estats, governs locals, societat civil i institucions. Ada Colau té previst demà intervenir en la sessió plenària d’obertura i també participarà en una conferència conjunta de ciutats on es demanarà el ple compliment dels compromisos de la cimera del clima que es va celebrar a París, demanant també que es garanteixi el degut finançament per poder implantar l’agenda. També a Quito, la batllessa de Barcelona coincidirà amb la de Madrid, Manuela Carmena, en la inauguració del Fòrum Iberoamericà de Governs Locals, i intervindrà en el Fòrum Alternatiu de FLACSO.

‘El Periódico’, però, avança que per a la llicència d’obres l’Arquebisbat de Barcelona hauria de pagar 840.000 euros anuals.

L’Ajuntament situa en la normalitat el fet d’abordar ara aquesta situació, que dura des de fa més de 100 anys, i ho fa ‘sense cap pressa, amb voluntat d’acord i sense posar en dubte la continuïtat de les obres’, han afegit les mateixes fonts.

El discurs de Toni Albà al pregó alternatiu de la Mercè: ‘El Merder 2016’

Amb un to nostàlgic, ha dibuixat una Barcelona literària, a més de reivindicar el caràcter lluitador dels barris i la cultura popular. Ha fet referència als canvis d’aquests últims temps i a la pèrdua dels quioscs, que ha anomenat ‘llibreries dels pobres’. I ha afegit: ‘El tancament dels quioscs ha estat l’únic canvi real d’aquests últims temps.’

L’actor Toni Albà ha pronunciat i interpretat aquest vespre al pregó alternatiu de les festes de la Mercè de Barcelona. L’acte ha estat una protesta per l’elecció del pregoner oficial de l’Ajuntament de Barcelona: l’escriptor Javier Pérez Andújar, que en un article va qualificar els independentistes de ‘aiatol·làs’. Albà, després d’un recorregut que ha començat al Fossar de les Moreres, ha comparegut al pla de Palau caracteritzat com el rei espanyol Felip V i, irònicament, s’ha adreçat als ‘ciutadans de la conquerida ciutat de Barcelona’.

El discurs de Toni Albà al pregó alternatiu de la Mercè: ‘El Merder 2016’

Toni Albà ha estat avui el pregoner alternatiu de les festes de la Mercè. Vestit de Felip V, l’han rebut centenars de persones al pla de Palau amb crits d’independència. Com ja havia anunciat, al pregó ha repartit llenya a tots els grups polítics. Ha dit, com a Felip V, que havia vingut a Barcelona a comprovar si els seus decrets s’aplicaven.

Després de l’espectacle d’humor, Albà s’ha adreçat al públic i al pregoner oficial, Javier Pérez Andújar, amb to seriós, i ha explicat el motiu d’aquest pregó alternatiu. ‘Ens fa mal quan algú ens insulta pel simple fet de no pensar com ells, o de ser catalans, o de voler decidir, o de voler votar… o de voler la independència.’ Era una referència als insults que havia escrit Pérez Andújar contra els independentistes, que acusava d’aiatol·làs.

Però abans ha enllaçat una broma darrere una altra i ha repassat tots els partits polítics. Els primers de rebre han estat els socialistes, Podem i Ciutadans: ‘I això que nosaltres fem tant com podem perquè tot sigui com Déu mana… És a dir, que tot continuï igual. Em refereixo als veritables Ciutadans Populars, socios-listos i Podem… Són els meus fidels seguidors!’

Ha continuat parlant del PDC: ‘Convergents del partit sense nom. Ni amb el nom no es posen d’acord: quin galimaties!’ I amb la CUP: ‘La regidora Maria José Lecha…. Lecha xampú a les rastes i no aconseguir eliminar els polls.’

‘M’espanta Junqueras, el seu enorme president. Que tots siguin condemnats al fred bosc!’, ha dit d’ERC. I finalment s’ha referit a Jaume Collboni, Colau i Iceta: ‘I el socio-listo Collboni: de Colau, la muleta. El Jaume se ha colocau, bien agarrau a la teta. “Eso fué idea de ICETA” ya lo he dicho i alguien lo dijo: “Cómo baila el bicho,  con silueta de botijo”!‘

El discurs de Toni Albà al pregó alternatiu de la Mercè: ‘El Merder 2016’

Presentació del pregó alternatiu de la Mercè 2016 de Toni Albà, a càrrec de Montserrat Tudela

El discurs de Miquel Strubell en el pregó alternatiu de la Mercè 2016 de Toni Albà

El discurs del representant de la Coronela de Barcelona al pregó alternatiu de la Mercè de Toni Albà

Ha citat una rastellera de noms vinculats a la ciutat. De molts, n’ha recordat l’origen: Maria Antònia Rodoreda, de Berga; Josep Escobar, de Granollers; Manolo Escobar, d’El Ejido; Gato Pérez, de Buenos Aires; José Cabrero Arnal, d’Osca, etc. ‘Tant se val on hagin nascut –ha dit–, perquè quan ho van fer eren molt petits’, en referència al fet que la ciutat de Barcelona actual és formada per persones de molts orígens.

‘Bona Mercè als qui, després d’hores a la fàbrica, treien forces per construir la democràcia’, ha dit. I ha continuat fent un esment especial de la lluita dels barris: ‘Bones festes de la Mercè a la gent dels blocs, els túnels, les places. La gent que convertia una esplanada en un ambulatori, els que tallaven els carrers amb la mateixa decisió que es talla una barra de gelat a l’estiu.’

També ha reivindicat la diversitat de la ciutat i el dret de ser barceloní de la manera que es vulgui: ‘Per molt que ara vulguin desmantellar aquestes paisatges de la memòria obrera, la gent de Barcelona no es deixarà prendre el dret de ser de Barcelona, cadascú a la seva manera.’

La Coronela al pla de Palau
El Memorial Democràtic 1714 s’ha afegit a l’acte alternatiu, que també comptarà amb la presència de la Coronela acompanyant Felip V. Cal recordar que els integrants de la Coronela van tenir problemes amb l’Ajuntament de Barcelona durant la Diada d’enguany: van haver de sortir del Palau de la Generalitat perquè la batllessa, Ada Colau, es va negar a rebre’ls. També ha confirmat que hi assistiria Gerard Ardanuy, regidor de Demòcrates a l’ajuntament, dins el grup CiU, i més persones conegudes que ho han anat notificant al compte de Twitter promotor de l’acte, El Merder 2016 (@MoltesMerces16).

Els impulsors sostenen que Pérez Andújar ha insultat més d’una vegada el moviment independentista en els seus articles i per això han optat per un pregó alternatiu. ‘Els organitzadors del pregó alternatiu han pensat que només Felip V pot fer un pregó millor que Pérez Andújar i per aquest motiu en serà l’encarregat’, diuen en un comunicat enviat per Petrolis Independents, una de les tres empreses que impulsen i financen l’acte.

Els articles de Pérez Andújar
L’escriptor Javier Pérez Andújar és articulista d’El País. L’any passat hi va signar un article en que deia: ‘Catalunya viu en un clima democràtic que no és normal i que porta a casos greus d’intolerància procedents de tots els sectors.’ I hi afegia: ‘La pressió que s’exerceix sobre aquells que no combreguen amb la causa independentista arriba sovint a fer-los objecte d’assetjament i linxaments verbals col·lectius sense que ningú faci res per evitar-ho.’ L’article, signat per tres persones més, era en defensa de Maria Pibernat, una candidata d’ICV-EUiA a Girona a les últimes eleccions municipals, que havia estat apartada de la llista per haver atacat l’independentisme amb insults catalanòfobs.

Segons Pérez Andújar, aquest ambient creat a Catalunya presenta ‘dubtes sobre la salut col·lectiva d’una societat incapacitada per a la discussió, per a la ironia i per a frenar a temps situacions com aquesta’. A més, deia que s’havia de poder emprar l’expressió ‘catalufo’ i que no podia ser que qui la fes servir veiés afectat ‘el dret democràtic elemental de presentar-se a unes eleccions’. Afegia que una campanya com aquella contra Pibernat suscitava ‘una situació que recorda les creades per l’aiatol·là Khomeini, que va fer servir el terme “islamofòbia” per blindar els excessos del seu règim integrista’.

El pregó oficial
Segons la batllessa de Barcelona, Ada Colau, per l’ajuntament  Pérez Andújar ‘representa molts dels valors que volen reflectir a les festes’, en referència a la seva obra, que parla sobre les perifèries urbanes del cinturó industrial de Barcelona. L’escriptor, que guanyà el premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació 2014,  ha avançat: ‘El pregó parlarà de barris, parlarà de llibres i parlarà de cultura popular, que és el que som.’

El pregó de Pérez Andújar es farà al Saló de Cent de la casa de la ciutat, i només hi podran entrar els convidats. Tanmateix, l’ajuntament ha instal·lat dues pantalles a la Ciutadella i al centre de creació la Caldera Les Corts per a poder-lo seguir.

La performança –perquè el públic hi tindrà un paper, en la representació– començarà al Fossar de les Moreres i serà al pla de Palau on llegirà el pregó Toni Albà, caracteritzat de Felip V. Promet garrotades per a tothom i tots els partits i defensa l’acte com una protesta envers ‘un senyor que ha insultat dos milions de catalans’. Demà en sabrem el resultat final, però de moment, en aquesta entrevista, Albà ens n’avança coses.

—Com parlarà Felip V?
—Ostres! He mirat molts vídeos de l’època i he escoltat enregistraments radiofòniques. El problema és que són de fusta i no són gaire fiables. Llavors, he fet una recerca cromosomàtica i genètica i resulta que m’ha sortit una veu una mica nasal, que recorda molt un altre rei espanyol.

—Juan Carlos.
—Ens hi recordarà molt. El tinc molt per la mà i al final es tracta de riure i d’intentar fer riure.

—En el pregó hi haurà retrets per a tothom?
—Sí, perquè nosaltres no volem a enfrontar-nos a ningú. El pregó és una protesta perquè hi ha un senyor que ha estat escollit pregoner i ha insultat dos milions de catalans. Senzillament per això. Ja s’ha acabat aquest tarannà tan català i tan nostrat de callar sempre. S’ha acabat callar. Allò que et deien a casa: ‘Vinga va, deixa-ho estar, nen. Tu no t’hi fiquis, són així.’ Doncs no, s’ha acabat. Protestem. Podríem anar a boicotar actes. Però no és la nostra manera i fem un altre acte.

—Així doncs, és un acte de protesta.
—Sí, una protesta amb tota la raó del món perquè un senyor ve a fotre’ns un pregó a propòsit de Barcelona i les festes, i resulta que ha insultat els mateixos a qui vol fer el pregó. Doncs nosaltres farem una cosa divertida. Això és la llibertat d’expressió. I alerta, que jo defenso el seu dret de fer el seu pregó. Que el faci, però jo tinc el dret de protestar.

—Entenc que hi haurà alguna dedicatòria a Pérez de Andújar?
—Sí, és clar. Encara en retoco algunes coses, del text. L’he escrit amb prosa poètica, buscant rodolins. Espero que sigui simpàtic i punyent. Hi ha hagut tanta densitat de coses que han passat durant aquest regnat de la batllessa que he hagut de delimitar.

—Quina reacció us n’ha arribat, de l’ajuntament i de Barcelona en Comú?
—L’únic que sé és tot allò que es va publicant a la xarxa. Gent d’En Comú Podem o Podem que protesten perquè diuen que els ataquem. Però això que fem nosaltres és allò que han fet sempre ells. És a dir, un acte de protesta. Doncs nosaltres també en sabem. I que consti que es fan coses bé, amb generositat, però també n’hi ha que no.

—Us ha sorprès que tot plegat hagi aixecat polseguera.
—Allò que més m’ha sorprès és que, si aquest acte el féssim a Vilanova per carnaval, la gent ho trobaria la cosa més normal del món. M’han sorprès les reaccions que diuen que volem destruir. Però què diuen? Jo sóc un pallasso, em dedico a fer paròdies i a fer bufonades. És la meva feina i, senzillament, em vaig oferir perquè també estava indignat. No tiraré pedres a ningú.

—ERC i CDC també rebran?
—Jo repartiré a tothom. Repartiré tal com crec que haig de repartir. Amb alguns repartiré amb més simpatia i amb uns altres amb més sarcasme. Al cap i a la fi la meva feina, la del bufó, és de posar el dit a la nafra fins al punt on creus que pots. Sense mossegar-me la llengua, però sense arribar a faltar.

—Com serà la performança?
—Sortirem del Memorial 1714, al Fossar de les Moreres, i farem un recorregut pel carrer amb tota la comitiva: la Coronela i grallers, i tothom qui vingui. Aniré caracteritzat de Felip V, saludaré tothom, interactuaré amb la gent. I, un cop al pla de Palau, es farà el pregó.

—Allà on durant anys el cap del general Moragues va ser exposat en una gàbia per haver comès delicte de rebel·lió.
—Correcte. De fet, va estar exposat dotze anys al portal de Mar. Es va rendir després de la presa de Cardona, però amb unes condicions, tal com es feia abans després dels setges. I aquestes condicions no van ser respectades, ni amb ell ni amb el general Basset. Però, a més, el van arrossegar amb cavall, els van martiritzar, el van esquarterar i li van tallar el cap. I la seva dona passava cada dia pel portal de Mar i veia el cap del seu marit allà, durant dotze anys.

—Tindreu permís de l’Ajuntament de Barcelona per a fer tot el recorregut?
—Sí, en principi, sí. Al grup organitzatiu hi ha una advocada que s’ha ocupat de demanar els permisos. Pensa que som molts, des de gent que té una botiga fins a industrials i empresaris, que ens hi han aportat ajut econòmic. Hem hagut de llogar un escenari, un grup electrogen, focus, sonorització, vestuari… També necessitem seguretat, perquè no sabem quanta gent vindrà. Penàvem que vindrien tres-centes o quatre-centes persones, però amb els dies la bola ha crescut.

—No us ho esperàveu?
—És que se’ns ha escapat de les mans. La idea va néixer fa menys d’un mes que. Va ser arran d’una piuladora de Twitter que segueixo, que estava indignada amb l’elecció del pregoner d’enguany i va proposar que el fes jo perquè seria més divertit. ‘Si vols el faig’, li vaig respondre. Ara aquests dies ens hem conegut perquè ens hem reunit molta gent, hem fet comissions perquè tot això s’ha d’organitzar, i bé. Ha estat un sarau amb molta gent que no ens coneixem de res i amb una eficàcia que m’ha deixat astorat. Ja sabia que el voluntariat català funcionava, però no d’aquesta manera.

El 9 de juliol de 2016 CiU recuperava la batllia de Monistrol de Calders després de prosperar una moció de censura presentada juntament amb ERC contra la CUP, que governava en minoria al municipi des del juny de 2015. Vancells considera que la moció ha generat ‘molta incertesa i frustració al municipi perquè molta gent creia en nosaltres i estava il·lusionada amb la tasca de govern’.

La consulta es fa a l’aire lliure i amb una única mesa davant de l’ajuntament de la localitat. Poden votar els majors de 18 anys de nou del matí a vuit del vespre. En total, s’han organitzat cinc torns de tres persones perquè es vagin rellevant al llarg del dia com a integrants de la mesa. Segons ha explicat la CUP, també hi ha la supervisió de diversos observadors, que al final de la jornada faran un informe. Els cens de Monistrol de Calders en les passades eleccions municipals va ser de 569 persones. En aquelles eleccions, la CUP va rebre 193 vots, CiU 119 i MDI-ERC un total de 98.

El PDC no hi participa
El Partit Demòcrata Català (PDC) de Monistrol de Calders (Moianès) no participarà a la consulta que la CUP ha organitzat. El PDC assegura que ‘respecta els actes de qualsevol partit’, però deixa clar que ‘no és un acte ni acció realitzada per l’Ajuntament de Monistrol de Calders’. ‘Des del PDC no participarem en aquest acte organitzat per la CUP, com òbviament els altres partits no participen en consultes o decisions que realitzem en el nostre partit’, han explicat.

En un comunicat, el grup de suport ‘Teti Absolució’ ha mostrat la seva total disconformitat amb la sentència. D’altra banda, fa una crida a assistir el 16 de setembre al Casal Panxo de Berga ‘per celebrar que tanquem aquest capítol de la nostra lluita’.

Aquests són dos de la vintena de guarniments que els veïns de Sants han preparat per aquesta festa major, que arrenca aquest dissabte al vespre. En carrers com Vallespir de Baix, una desena de joves treballaven encara a la tarda per enllestir els darrers detalls d’un decorat que s’inspira en la novel·la ‘1984’ de George Orwell, a l’espera de saber quin premi rebran dilluns.

Sants dóna avui el tret de sortida a la seva festa major, que durarà fins al 28 d’agost i acollirà les actuacions de grups com Pirat’s Sound Sistema, Doctor Prats, Yacine, Terratombats, Strombers i Miquel del Roig.

La festa constarà d’un programa d’actes unitaris i, en paral·lel, les activitats organitzades per les comissions de cada carrer. Enguany a la festa hi participen vint carrers, places i entitats que han guarnit un espai i tenen la seva pròpia programació. Els Castellers de Sants també hi participen, com un carrer més, en la seva seu del carrer Comtes de Bell-lloc, així com el Casal Independentista. A més a més, el Parc de l’Espanya Industrial acull les activitats de la Festa Major Alternativa, que aquest any giren al voltant de les fronteres i la llibertat de moviment i que està organitzada per l’Assemblea del Barri de Sants.

La programació unitària d’aquest any arrenca avui amb la cercavila de festa major en el que participaran els Geganters de Sants, la Banda del Triangle de Sants, els Tabalers i els Castellers de Sants. Tot seguit Merche Mar pronunciarà el pregó de la festa. Mar és la vedet de referència d’El Molino, hi treballava abans que el tanquessin el 1997 i hi era també quan el van reobrir el 2010.

El programa
Entre les actuacions musicals destacades hi ha la de Miquel del Roig (dimecres), Strombers i el Veïnat (dijous). Dissabte vinent serà el torn de l’ska i el reggae amb bandes com Pirat’s Sound Sistema, VaDeBo i Rereguarda.

Dilluns s’entregaran els premis del concurs de carrers guarnits i dimecres s’homenatjarà Sant Bartomeu, patró de la vila, amb una ofrena floral per part de les comissions de festes dels carrers, els Castellers de Sants i els veïns i veïnes. També els Castellers retran el seu particular homenatge al sant fent un pilar a l’Església de Santa Maria.

Dijous 25 d’agost hi haurà una trobada de les colles de diables, tabalers i bastoners de Sants en el marc de la Festa Major Alternativa. Les activitats de cultura popular es reprendran dissabte 27 amb els premis de la votació popular als millors carrers guarnits i després els Castellers de Sants faran el seu pilar caminant que recorrerà el camí entre la plaça de Bonet i Muixí i la seu de la colla, Cal Burinot. Per acabar la jornada, les colles de Guspires de Sants, Els Socarrimats de l’Infern i els Diables de Sants protagonitzaran el correfoc infantil i el d’adults.

La cloenda dels actes unitaris de la festa major serà diumenge 28 d’agost amb el piromusical al Parc de l’Espanya Industrial.

Els treballadors asseguren que es tracta de més de vuitanta persones amb sous de més de 80.000 euros que fa créixer en centenars de milers la xifra global. Diuen que també falta un grup de càrrecs que eren directors d’àrea i que ‘van ser recol·locats a llocs menors però amb el mateix sou’ o els ‘adjunts a la direcció’, que tampoc no apareixen a la llista publicada per TMB. Al text els treballadors expliquen que, excepte el conseller delegat, tot i l’arribada del nou govern municipal, s’han mantingut tots els càrrecs nomenats a la darrera part del mandat de Trias.

A Londres els sous són entre 150 i 350 mil lliures
La presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha justificat els sous dels directius de la companyia posant d’exemple les retribucions de Transport for London, amb 31.000 treballadors, en què els salaris dels directius oscil·len entre les 150.000 lliures i les 350.000.

En un text al perfil de Facebook, Vidal diu que ‘no hi ha gaires empreses de transport públic que ofereixin dades amb el mateix grau de transparència, però ajuden a contextualitzar les dades de TMB’, que, afegeix, disposa de 8.000 treballadors. La presidenta de TMB també assenyala que a l’empresa pública de Gènova, que disposa de més de 2.000 treballadors, els directius perceben entre 76.000 i 149.000 euros. D’una altra banda, la presidenta de TMB ha recordat que quan Barcelona en Comú va arribar al govern municipal va nomenar un conseller delegat amb un sou un 40% inferior a l’anterior.

Vidal també s’ha felicitat per l’avanç en la transparència per la publicació de les dades. Ha afirmat que aquest darrer any havia estat notable, i ha afegit que era una qüestió de cultura democràtica bàsica. En conseqüència, ha remarcat: ‘És l’esforç de molta gent i l’exigència d’una ciutadania crítica, de tots els àmbits, la mateixa que ens ha empès a emprendre aquest camí a les institucions i que té dret d’accedir a la informació de l’administració pública.’

Heus ací el piulet de Mòdol:

El màstil de 17,14 porno nacionalista provincià i no va generar cap mena de debat. En el mateix espai public

— Daniel Modol (@DModolD) August 3, 2016

Amb un to molt diferent, avui també ha respost a les crítiques a l’exposició el primer tinent batlle de Barcelona, Gerardo Pisarello, que ha replicat a ERC que l’exposició temporal ‘Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà’ forçaria la societat a reflexionar què va significar la dictadura i la impunitat que havia tingut en democràcia.

El president del grup municipal d’ERC-Barcelona, Alfred Bosch, va reclamar que no s’exhibissin les escultures franquistes perquè donaven una imatge de normalitat que no existia a l’estat espanyol. Pisarello hi ha respost: ‘Precisament perquè les ferides no són ben tancades, s’ha de tenir aquesta discussió’. Concretament sobre l’estàtua de Franco, ha puntualitzat que es presentava ‘com una ruïna i que era decapitada, lluny de tota apologia, a l’inrevés’.

‘Anem a l’ou de la serp. Què hi té a veure el Born amb tot això?’
El fet que l’exposició es faci al Born Centre de Cultura i Memòria ha estat també motiu de crítica. VilaWeb ha parlat amb Quim Torra, primer director del Born CC, per demanar-li com valora la proposta: ‘Volent entendre que tot això té un motiu de denúncia, em sembla molt desafortunat que s’exposin estàtues de Franco al Born. Jo no he vist mai estàtues de Hitler a la via pública a Berlín’. L’editor, escriptor i advocat creu que les estàtues del dictador es podrien exhibir davant de la comissaria de Via Laietana, la presó Model o a Capitania Militar. ‘Per què no exposen aquestes estàtues davant de Capitania Militar? Si volen fer denúncia del franquisme, quin lloc podria anar més bé? Anem a l’ou de la serp. Què hi té a veure el Born amb tot això?’

Torra proposa de crear un Museu de la Topografia de l’Horror i fer-lo a la Model. ‘Si es tracta de fer una bona reflexió i memòria sobre el franquisme, la dictadura, la Guerra Civil i tots els crims que s’han comès aquí no trobaran ningú més disposat que jo. No hi ha ningú que sigui més antifranquista que jo. Però em sembla que som una altra vegada davant d’aquesta relació tan poc empàtica de certa esquerra amb els fets del 1714, quan vam perdre la nostra sobirania. Tenen aquesta urticària amb el record dels fets que van significar la pèrdua de la llibertat. És aquesta relació tan torturada amb la nostra història. Què farà el govern de Colau per commemorar enguany l’Onze de Setembre? No ho sabem encara. El Born és l’únic espai una mica digne que tenim per explicar què va passar el 1714.’

La sanció, de 3.300 euros i que es reduirà a 1.155 euros si l’abonen abans d’aquest divendres, s’ha imposat per haver instal·lat la pantalla sense tenir les mesures de seguretat necessàries per organitzar aquest acte a la via pública.

La plataforma va col·locar la pantalla aprofitant un permís de manifestació que van demanar als mossos perquè l’ajuntament va rebutjar d’instal·lar-la, fets pels quals la guàrdia urbana va obrir un expedient sancionador per no haver tingut autorització per a la pantalla.

Els agents es van presentar per aixecar acta per ocupació de l’espai públic, perquè els organitzadors tenien permís de la Conselleria d’Interior de la Generalitat per una concentració, però no per a fer passar a la plaça un vehicle amb la pantalla.

Barcelona amb la Selecció ha explicat en un apunt en les xarxes socials que el president, Ignacio Pla, va rebre dijous la notificació de denúncia per no haver disposat d’un pla d’autoprotecció, i ha assenyalat que havien decidit d’assumir la multa per ‘possibles represàlies de l’ajuntament’.

La plataforma, que demana col·laboració per pagar la sanció amb donacions a un compte bancari, diu que té la intenció d’instal·lar una altra pantalla gegant si la selecció espanyola es classifica per al Mundial del 2018.

Us l’oferim a continuació:

«Avui és un dia trist. Ha transcendit que al CIE ja hi ha vuit persones internes. És una mala noticia per a tots els qui portem anys en la lluita contra el tancament d’aquest autèntic forat negre de la democràcia.

Una d’elles és un jove senegalès que es dedica a la venda ambulant no autoritzada. Sobre aquest cas, cal aclarir un parell de coses. En primer lloc, que tenia una prohibició d’entrada a l’estat espanyol associada a una deportació que va patir el mes de novembre. Malgrat això, va aconseguir tornar a Barcelona. La guàrdia urbana el va identificar en una operació rutinària contra la venda ambulant no autoritzada. A partir d’aquí, cal aclarir que es va posar en marxa el mecanisme que marca la Llei en aquests casos. La Policia Nacional incoa l’expedient i li passa al jutge. Llavors hi han dues opcions. La primera, ordenar el seu internament al CIE. La segona, acordar la seva llibertat i aplicar mesures alternatives atès el seu arrelament. El jutge va triar, malauradament, la primera opció. I ho va fer, tot i saber que el CIE no disposa de llicència d’activitats i les condicions mínimes de seguretat no estan garantides pels Bombers de Barcelona.

Tot això succeeix en el marc d’aplicació de la Llei d’Estrangeria. Una llei molt criticada per ser profundament discriminatòria, que dificulta enormement la regularització dels veïns d’origen estranger i els condemna a una situació d’exclusió.

Com a ajuntament tenim un marge competencial molt limitat, però estem fent l’impossible per superar-lo i garantir els drets de les persones migrants que viuen a Barcelona. I ho fem guiats per la ferma convicció que han de ser veïns i veïnes de ple dret a la ciutat. Entre altres iniciatives de suport a les persones en situació irregular, cal destacar (1) l’augment del pressupost del SAIER per garantir un assessorament jurídic gratuït i de qualitat en el procés de regularització de la seva situació; (2) el reforç de l’empadronament, perquè les persones sense domicili fix o en situació de precarietat també puguin empadronar-se a la ciutat i accedir als serveis municipals en igualtat de condicions; (3) la posada en marxa de 51 plans d’ocupació que permetran la inserció sociolaboral i regularització de persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada; (4) accés universal a la targeta sanitària sense més requisits i demora que estar empadronat; (5) accions de reivindicació dels seus drets polítics amb mocions aprovades al Plenari i que insten el Govern de l’Estat a modificar la Llei d’Estrangeria.

D’altra banda, estem esgotant totes les vies possibles per tancar el CIE: un cop l’ordre de cessament sigui ferma seguirem amb les mesures d’execució forçosa i, si cal, portarem el CIE a judici. I a tot això, cal sumar la feinada de sensibilització i incidència –tant a nivell estatal com internacional– per denunciar l’absència de vies segures per a les persones refugiades.

Tot això, des d’un ajuntament i en un any de govern en minoria. Segurament se’ns podrà retreure que quan vàrem entrar a la institució no teníem prou experiència. Que no hem sabut respondre amb la rapidesa necessària a les expectatives generades. Però el que crec que és totalment injust és acusar al govern municipal d’hipocresia o doble moral. A no ser que es faci amb un afany de desgast partidista, que molts cops acaba perjudicant també els propis col·lectius afectats.»

Vegeu el vídeo de les protestes del regidor i la resposta de la batllessa:

No us perdeu això! @MiguelGardelVa de C's s'equivoca, vota a favor d #independència i protesta
via @coquegarcia pic.twitter.com/mqxqsaQylx

— Manel R (@manelR9) July 27, 2016

Vegeu ací el vídeo dels incidents que ha penjat el diari Segre:

Segons el diari, els regidors de l’oposició, de CiU, demanaven la dimissió de la batllessa (d’ERC), a qui retreien que no s’hagués presentat a la piscina mentre els intoxicats eren atesos i que després assegurés que el bar havia d’haver tancat perquè ja havia estat avisat de la fumigació. Lafay va demanar disculpes però va dir que no tenia intenció de dimitir. La batllessa no ha volgut fer declaracions.

Arran de la fumigació, quatre persones van ser ateses per dues ambulàncies i una va ser traslladada al CAP de Balaguer.

Aquella lectura va desfermar una polèmica entre grups municipals i alguns sectors de l’Església Catòlica de Barcelona. Ara Dolors Miquel ha denunciat que el poema no el va pas triar ella, sinó que fou ‘una mena de simpàtica i agradable imposició dels qui portaven l’assumpte dels premis per a la Colau’. I afegeix: ‘Vaig caure-hi com una ruca…’

A parer de Miquel, els organitzadors no van pensar mai que es muntaria aquell rebombori: ‘No ho van calcular i van desaparèixer ràpidament. Després, la pròpia Colau em va portar a vendre, sortint en defensa del fatxa… Això quan ja ningú no estava atent als fets.’

La batllessa ha fet avui uns tuits en els que afirma que no hi va intervenir:

2/2 Sempre he defensat q la institució no ha de tenir control sobre contingut artístic. Pensar que jo "buscava polèmica" és trist i és fals

— Ada Colau (@AdaColau) July 26, 2016

La poetessa diu que hi ha pensat ara, arran de la polèmica pel pregoner d’enguany a la Mercè, Javier Pérez Andújar: ‘M’ha fet recordar el meu afer del poema.’ Diu que el govern de la ciutat fa un ús d’aquests enrenous: ‘A la Colau i el seu consistori, els agrada de muntar xous per l’estil. Manipular amb cortines d’espectacle.’

Heus ací el vídeo de la recitació de Dolors Miquel a l’acte dels premis Ciutat de Barcelona:

.@AlbertoFdezxBCN marxa de #PremisCiutatBCN ofès en sentir poema 'Mare nostra' @DolorsMiquel https://t.co/eVwUqcIa5qhttps://t.co/rfKiRvxWhQ

— btv notícies (@btvnoticies) February 15, 2016

Els fets van tenir lloc cap a quarts de tres de la tarda del 18 de maig a la plaça Pau Vila i a les escales de la parada de Metro de Barceloneta, davant del passeig marítim. Durant la intervenció policial alguns dels manters s’haurien posat violents i haurien agredit els agents. La intervenció es va iniciar amb un grup d’uns cinc venedors que van presentar una actitud de forta resistència i després s’hi van afegir altres manters que es trobaven a la mateixa zona i que van llançar objectes als agents. Sis agents van resultar ferits en les agressions. També, un vehicle policial va patir danys. Tot i que els agressors van fugir corrent, les gravacions amb vídeo i altres informacions van permetre a la Urbana detenir l’endemà el principal responsable.

En concret, el fiscal diu que un dels dos acusats, Chike S., va presentar una ‘tenaç oposició, llençant puntades de peu i cops de puny’ contra els agents que volien inspeccionar la seva mercaderia. Amb els cops va lesionar el braç d’un agent. Per això, li demana sis mesos de presó, 405 euros de multa i 200 euros d’indemnització per un delicte de resistència i un de lesions lleus.

L’altre acusats, Sidil M.D., va abandonar la mercaderia i va marxar del lloc, però pocs segons després va tornar al lloc i va agredir per sorpresa dos dels agents intervinents. Un policia va patir lesions lleus al front, colze i genoll, i un altre erosió al braç i contractura muscular cervical.

Acte seguit ‘va arrencar una branca de considerables dimensions d’un arbre de la via pública’ i va colpejar, per darrere, el cap d’un agent uniformat. Per tot això, li demana cinc anys de presó, 6.890 euros en multes i indemnitzacions i la seva expulsió de l’estat durant deu anys, ja que no té permís de treball ni residència, pels delictes d’atemptat a l’autoritat, lesions lleus i lesions amb instrument perillós.

Aquest cas va generar molta polèmica perquè el tinent batlle Jaume Asens es va posar en contacte amb l’advocada que defensava el guàrdia urbà lesionat per interessar-se per si demanaria presó preventiva pel manter detingut, cosa que es va interpretar com una pressió política.

Segons Pérez Andújar, aquest ambient creat a Catalunya presenta ‘dubtes sobre la salut col·lectiva d’una societat incapacitada per a la discussió, per a la ironia i per a frenar a temps situacions com aquesta’. A més, deia que s’havia de poder emprar l’expressió ‘catalufo’ i que no podia ser que qui la fes servir veiés afectat ‘el dret democràtic elemental de presentar-se a unes eleccions’.

L’escriptor afegia que amb una campanya com aquella contra Pibernat es produïa ‘una situació que recorda les creades per l’aiatol·là Khomeini, que va fer servir el terme “islamofòbia” per blindar els excessos del seu règim integrista’.

La batllessa Ada Colau ha dit avui que per a l’ajuntament l’escriptor ‘representa molts dels valors que volen reflectir les festes’. L’escriptor ha avançat que el pregó parlaria ‘de barris, de llibres i de cultura popular, que és el que som’.

La discussió sobre si el rei espanyol havia de ser o no nomenat persona ‘non grata’ ha pujat de to amb la intervenció del regidor de Sierra. Ha començat dient que el rei era un exemple de com fer la transició i que ‘la monarquia ens ha donat quaranta anys de pau’. ‘És a vostè a qui s’hauria de nomenar persona non grata, una persona condemnada per un tribunal, un delinqüent, que des que és a l’ajuntament l’única cosa que fa és pressionar els membres de la guàrdia urbana i un metge i fa apologia del terrorisme; són filoetarres perquè va dir que Otegi havia estat segrestat’, ha dit a Garganté. En aquest punt, la presidenta de la mesa, Francina Vila, de CiU, li ha cridat l’atenció.

Escolteu les intervencions de Garganté i de Francisco Sierra:

La regidora del PP Àngels Esteller també s’ha referit a Garganté dient-li: ‘Totalitarisme és el que vostè representa. La monarquia és la unitat d’Espanya.’ I ha afegit que quan Felipe VI ve a Catalunya, ve a casa seva, ‘perquè Catalunya és Espanya’. Pel tercer grup que hi ha votat en contra, el PSC, la regidora Carmen Andrés ha dit que la proposta no tenia gens de fonament, perquè –a parer seu– Felipe VI no ha tingut pas una actitud que pugui ser discriminatòria cap a Barcelona. Andrés ha continuat: ‘Hi ha confusió entre la persona i la institució. Fugi de l’oportunisme polític.’

Els dos grups que s’han abstingut han estat Barcelona en Comú i CiU. Pel primer grup, el tinent batlle, Gerardo Pisarello, ha explicat que la seva convicció republicana havia quedat palesa en diverses accions: ‘La modificació del nomenclàtor, la retirada de la Medalla d’Or de la ciutat a Cristina de Borbó per la implicació en el cas Nóos, homenatjant el president Lluís Companys o donant rellevància al 14 d’abril.’ I ha afegit: ‘Però aquesta via que es proposa no és l’adient.’

El regidor de CIU Joaquim Forn ha argumentat l’abstenció acusant la CUP de voler notorietat, mentre que el seu grup treballa ‘en positiu i sense fer soroll’ per la consecució d’un estat català. ‘Quan tinguem un estat deixarem de tenir rei i CIE i no haurem de suportar “operacions Catalunya” ni més agressions que patim ara’, ha reblat.

L’únic grup que ha votat juntament amb la CUP a favor de nomenar Felipe VI persona non grata ha estat ERC. La regidora Trini Capdevila ha dit que el rei espanyol va menystenir la presidenta del parlament, Carme Forcadell, no rebent-la, i ha retret a CiU que s’hagi abstingut. ‘Convergència no s’ha fet republicana aquesta cap de setmana?’ ha preguntat en al·lusió al congrés de CDC de dissabte. I ha afegit: ‘Sempre és millor l’original que la còpia.’ En el torn de resposta, el regidor de la CUP Josep Garganté ha assegurat que Barcelona en Comú i CiU s’havien ‘retratat’ abstenint-se. ‘Són justament aquells a qui ja va bé el processisme i no la independència.’ I adreçant-se a Ciutadans ha dit: ‘Ja veurem si s’ha comès algun delicte amb aquestes calúmnies. Ja en tindran notícies.’