Respecte dels contractes, a Catalunya se n’han signat 187.134 al febrer, el 44% dels quals han estat indefinits i el 56%, temporals. Al País Valencià, la xifra ha estat de 104.130 contractes, un 1,94% més que ara fa un any, amb 55.604 d’indefinits i 48.526 de temporals. I a les Illes s’han registrat 22.553 contractes, un 5,45% menys que el febrer del 2023: 15.514 eren indefinits i 7.039, temporals.

Catalunya suma desocupats, però en perd respecte del 2025

A Catalunya, la desocupació ha pujat de 2.039 persones durant el febrer (+0,63%) i ha tancat el mes amb 327.253 desocupats. Amb tot, la xifra representa una reducció de 7.068 persones (-2,11%) en comparació amb el mateix mes de l’any passat.

Per sectors, l’augment ve marcat principalment pels serveis, amb 1.140 desocupats nous. Ha disminuït, en canvi, a la construcció (-157 persones), a la indústria (-141) i a l’agricultura (-34). El grup sense ocupació anterior ha crescut de 1.231 persones.

El 58% dels desocupats catalans són dones (188.509) i els homes representen el 42% (136.705).

La Seguretat Social ha guanyat 23.564 afiliats més de mitjana respecte del mes anterior (+0,62%) i el total s’ha situat en 3.850.359. En la comparació anual, l’augment és de 73.742 persones (+1,95%). El febrer hi havia 1.477 treballadors en ERTO a Catalunya.

La desocupació es redueix al País Valencià

Al País Valencià, el nombre de desocupats s’ha reduït de 1.102 persones durant el febrer, fins a un total de 290.629. El sector dels serveis han restat 1.223 desocupats, la construcció n’ha perdut 197, l’agricultura 102 i la indústria 484, mentre que el col·lectiu sense feina anterior ha pujat de 904 persones.

Entre els desocupats valencians, 178.587 són dones i 112.042 són homes.

L’afiliació a la Seguretat Social ha crescut d’11.313 persones, un 0,51%, fins als 2.242.021 afiliats. En comparació amb ara fa un any, ha crescut de 76.705 persones, un 3,54%.

Descens important de la desocupació a les Illes

A les Illes Balears, la desocupació s’ha reduït de 706 persones al febrer (-2,52%), amb la xifra total situada en 27.339 desocupats. La variació interanual també va a la baixa, amb 2.068 aturats menys (-7,03%) que ara fa un any.

Els serveis apleguen el gros d’aturats a les Illes (20.357), amb un descens mensual de 862 persones. La construcció afegeix 3.095 desocupats (+7), l’agricultura 330 (-23) i la indústria 1.187 (-22).

En total, 15.560 desocupats són dones i 11.779 homes. Entre la població jove de menys de 25 anys, la desocupació arriba a 3.697 persones. També baixa el nombre de desocupats estrangers fins a 6.173, una disminució d’un 6,71% respecte del gener i d’un 4,5% en l’anàlisi comparativa anual.

Quant a l’afiliació, s’han comptabilitzat 505.280 cotitzants a la Seguretat Social, 13.529 més que el mes passat (+2,75%) i 9.742 més que ara fa un any (+1,97%). Al final de febrer hi havia 122 treballadors en ERTO a les Illes.

Catalunya: repunt mensual lleu, però descens interanual

A Catalunya, la desocupació ha augmentat de 1.978 persones durant el gener, un increment del 0,61% respecte del mes anterior. El total de persones inscrites com a desocupades se situa així en 325.214. Malgrat aquest repunt mensual, la dada interanual continua essent positiva: hi ha 11.425 persones desocupades menys que no pas fa un any, cosa que representa una reducció del 3,39%.

L’augment del gener s’explica sobretot pel sector serveis, que concentra 2.637 persones desocupades més. En canvi, la desocupació baixa a la construcció (338 menys), a la indústria (151 menys) i a l’agricultura (59 menys). També disminueix lleugerament el nombre de persones que no havien tingut feina anteriorment, amb 111 menys.

Per demarcacions, la desocupació ha crescut a totes quatre. L’increment més intens s’ha registrat a Tarragona (+1,23%) i a Girona (+1,14%), mentre que a Lleida (+0,48%) i a Barcelona (+0,46%) l’augment ha estat més moderat. En termes interanuals, la desocupació baixa a totes les demarcacions, amb descensos que van del 5,07% a Girona al 3,13% a Tarragona.

Quant a la contractació, al gener s’han registrat 189.227 contractes, un 2,58% més que al desembre, però un 2,92% menys que ara fa un any. D’aquests, 78.865 han estat indefinits i 110.362, temporals. Els contractes indefinits representen el 41,6% del total, respecte del 58,3% dels temporals.

País Valencià: la desocupació puja poc i marca un mínim històric en un mes de gener

Al País Valencià, la desocupació ha crescut de 1.788 persones durant el gener, un augment del 0,6% que deixa el total en 291.731 persones desocupades. Tot i aquest increment mensual, la xifra és la més baixa registrada en un mes de gener d’ençà del 2008. En comparació amb ara fa un any, el nombre de persones desocupades ha baixat de 26.850, un descens del 8,4%.

Per sectors, la desocupació ha disminuït a la construcció (554 menys) i a la indústria (167 menys), mentre que ha augmentat sobretot als serveis, amb 2.386 persones més. També puja lleugerament a l’agricultura i entre les persones sense ocupació anterior. Els serveis continuen concentrant el gros de la desocupació, amb 207.180 persones, seguits de la indústria, amb 34.248. A l’altre extrem, l’agricultura és el sector amb menys persones desocupades (7.160), seguida de la construcció (20.835).

Territorialment, la desocupació ha augmentat a les tres demarcacions, amb l’increment més elevat a la de València (+1.370), seguida de Castelló (+306) i Alacant (+112).

En contractació, al gener s’han formalitzat 102.297 contractes, un 1,1% menys que ara fa un any. D’aquests, 51.552 han estat indefinits, un 4,8% més que el gener anterior, i 50.745 temporals, amb una caiguda del 6,5%. Els contractes indefinits ja representen el 50,39% del total.

Illes: la desocupació continua baixant i se situa en mínims

A les Illes, el gener ha confirmat una evolució clarament positiva. La desocupació ha baixat de 1.260 persones respecte del desembre (-4,3%) i de 1.515 en comparació amb ara fa un any (-5,13%). El total de persones desocupades se situa en 28.045, la xifra més baixa registrada mai en un mes de gener.

Els serveis continuen essent el sector amb més persones desocupades, amb 21.219, però també és on s’ha registrat el descens més important durant el mes. La construcció suma 3.088 persones desocupades, també amb una reducció mensual, mentre que la indústria baixa fins a 1.209. L’agricultura és el sector amb menys persones desocupades, tot i un lleu augment fins a 353.

Quant a la contractació, al gener s’han registrat 20.013 contractes, un 6,5% menys que ara fa un any. D’aquests, 13.188 han estat indefinits i 6.825 temporals, amb descensos interanuals en tots dos casos.

En conjunt, el mes de gener mostra un contrast: un repunt estacional de la desocupació a Catalunya i al País Valencià, però una evolució clarament favorable a les Illes, en un context en què tots tres territoris mantenen millors dades que no pas fa un any.

Però la irrupció de la pesta porcina africana també ha il·luminat les ombres del sector carni i ha deixat al descobert unes condicions laborals precàries que fa anys que treballadors –la majoria d’origen estranger– i sindicats denuncien. El sector torna a ser en el punt de mira arran de l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a 458 treballadors de Santa Eugènia de Berga (Osona), del conglomerat empresarial Grupo Jorge.

La crisi ha evidenciat fins a quin punt la dependència d’una producció intensiva i d’una mà d’obra sovint externalitzada, mal pagada i sense garanties laborals fa trontollar tot el model. És en aquest context de vulnerabilitat que els sindicats UGT i CCOO han tornat a alçar la veu per reclamar canvis profunds. A més, avisen que no permetran que les empreses facin servir la crisi per a fer ajustaments de plantilla encoberts ni per a justificar ERTO de força major que no responguin exclusivament a causes sanitàries.

L’ERTO a 458 treballadors temporals, la punta de l’iceberg

Els 458 treballadors inclosos en l’ERTO estaven contractats per mitjà de GCT Plus, una empresa de treball temporal (ETT) que ofereix ocupació a Grupo Jorge, tot un imperi en el sector carni, del més gran del país. Segona que ha avançat l’agència ACN, els operaris treballaven a les empreses Le Porc, Rivasam, MarcJoan i Productos Porcinos.

Tot ells són inclosos en un ERTO de força major que va presentar l’empresa de treball temporal. “Aquestes persones estaven cedides a les empreses escorxadores. Aquestes empreses, veient la situació, els van tornar. L’empresa de treball temporal els podia haver acomiadat, però ha presentat un ERTO”, expliquen fonts del Departament d’Empresa a VilaWeb. El departament insisteix que l’ERTO és una mesura temporal i que té fins dijous per a aprovar-lo. De moment, no consta que hi hagi més incidències laborals en cap mçes empreses.

No és la primera vegada que Grupo Jorge es troba en el centre d’atenció. El 2019, va haver de regularitzar  1.580 treballadors que fins aleshores operaven com a falsos autònoms o subcontractats de manera fraudulenta. Arran de les denúncies dels sindicats per cessió il·legal de mà d’obra, tots aquests treballadors –repartits entre set centres de treball d’Osona i Mollerussa– van passar a ser contractats directament per les empreses del grup. Segons la Inspecció de Treball, es tracta d’una de les regularitzacions més importants del sector carni català, que aquell any va sumar més de 6.200 treballadors incorporats a plantilla.

Però ara, l’ERTO que vol aplicar-se ha generat una pregunta: com s’explica que un conglomerat tan potent com Grupo Jorge tingui 458 treballadors contractats per mitjà d’una ETT i repartits en diferents empreses? Els sindicats CCOO i UGT ho tenen clar: les grans empreses s’aprofiten d’una escletxa laboral per aconseguir mà d’obra a baix cost i sovint amb el conveni que no toca.

Maniobres amb empreses de treball temporal

Els sindicats adverteixen que el carni és un sector històricament marcat per la precarietat, la temporalitat, les externalitzacions i els alts nivells d’explotació laboral. Al llarg dels anys hi ha hagut alguns avenços, però fa temps que topen amb un problema nou: la precarietat que es genera per treballar a partir d’ETT.

Alícia Buil, secretària del sector agroalimentari de la UGT-FICA de Catalunya, assenyala que hi ha hagut canvis quant al model de contractació. Diu que ara les empreses estan molt més collades i tenen menys marges de maniobra, però que la contractació per ETT és una escletxa que no ajuda en absolut. “És un tema complex que va en contra, i sempre hem defensat que els treballadors han d’estar contractats per les empreses principals”, diu Buil.

Ventura Campo, responsable del sector carni de CCOO Catalunya, afegeix que les contractacions temporals sovint es fan amb convenis que no corresponen perquè la reforma laboral de l’any 2021 no fou prou rígida. Segons Campo, els legisladors van cometre un error: “En cap moment es va aprovar que les persones temporals que treballessin a l’empresa tinguessin el conveni de l’empresa.” Dit d’una altra manera: “Hi ha moltes persones que treballen al sector per mitjà de les ETT amb convenis que no hi tenen res a veure”, precisa Campo. Segons Campo, cada empresa de treball temporal té el seu propi conveni. El salari moltes vegades quadra, però varien la resta de condicions laborals, com per exemple els dies festius.

No és cap casualitat, doncs, que un grup carni tan gran utilitzi tants treballadors temporals. De fet, els sindicats denuncien que és un model que s’ha estès molt en escorxadors i empreses del sector. Però no solament hi ha problemes amb els treballs temporals. Buil assenyala que hi ha conflictes de reconeixement laboral sobretot a empreses d’Osona, el Bages i més indrets de la Catalunya Central.

L’externalització de la mà d’obra genera vulnerabilitat en moments de crisi, com l’actual amb la pesta porcina africana, però és un model que interessa a l’empresa, perquè li permet de fer maniobres econòmiques i organitzatives.

Entre més qüestions, amb l’ETT, l’empresa té una flexibilitat absoluta en la plantilla: pot augmentar o reduir personal ràpidament; té un menor cost laboral directe i una menor responsabilitat legal i administrativa, perquè depèn de l’ETT; pot fer servir els contractes temporals com un filtre de selecció. En alguns casos també pot reduir el risc de conflicte laboral, però els treballadors fa temps que batallen per millorar les condicions i capgirar un sector que consideren injust.

Com són els treballadors?

Qui treballa, exactament, en el sector carni? Segons dades de CCOO, el 90% del personal que entra a treballar-hi és d’origen estranger, que ja arrosseguen condicions vitals i econòmiques vulnerables. En plantilla, ho és el 80%. Com passa en més sectors essencials, però poc valorats, molts dels qui hi treballen ho fan perquè no tenen cap més sortida laboral.

“El treballador de línia normalment és d’origen estranger. És una feina molt dura. Tothom que pot, en fuig. És com la collita de fruita. Són sectors en què qui hi va a treballar o hi ha estat tota la vida o no té cap més sortida, no té possibilitat”, explica Buil. També assenyala que hi ha una representació elevada de segones generacions. “Quan veus que segones generacions hi estan estancades, no surten d’aquí, és per reflexionar-hi. Fins a quin punt la societat no ha proporcionat les eines per a formar-se i optar a una altra mena de feina?”, es pregunta Buil.

Les reclamacions dels sindicats

A partir del primer gener, comença la negociació per al nou conveni col·lectiu de la indústria càrnia. Els sindicats tenen clar el camí, però també tenen coll avall que la patronal els posarà entrebancs. “Ens trobarem un blocatge total de part de la patronal, arran del que passa aquests dies. A les taules de negociació, ens diran que com pot ser que siguem capaços de demanar un augment salarial amb tot el que passa amb la pesta porcina africana”, diu Campo.

Segons ell, la patronal també s’hi oposarà perquè el preu del porc va baixant, però diu que s’ha imposat un relat esbiaixat. “Fa dos anys, el porc català era el que es venia més car de tot Europa. Ara han baixat les exportacions a la Xina, i Alemanya es va recuperant de la pesta porcina africana. Això ha fet que es regulés el preu a Espanya. Però no és que perdessin diners o que venguessin per sota del preu, guanyaven diners. Ara hem tingut aquest trasbals i això fa baixar el preu”. A més, considera que els sindicats no poden permetre que la crisi sanitària d’ara l’acabin pagant els treballadors del sector. Els sindicats van posar-se en alerta perquè sentien moltes notícies i diuen que cap no parlava del futur dels treballadors. A final de setmana van reunir-se amb el govern i CCOO en fa una valoració positiva: “Tots estem a favor de no tancar les empreses, que hi ha d’haver ajuts.”

CCOO i UGT assenyalen que hi ha més feina pendent. Diuen que s’ha d’establir un marc laboral amb regularitzacions definitives, blindar les contractacions temporals per a evitar la precarietat i la baixada de salaris i drets; millorar els horaris per a facilitar la conciliació familiar; una rebaixa de la jornada laboral; reduir la flexibilitat del conveni i que hi hagi un repartiment de les primes de producció. “No parlem únicament de guanyar més diners. Si hi ha beneficis perquè els treballadors fan una feina qualificada, una part ha de retornar al treballador”, argumenta Buil.

Per UGT, també és fonamental la salut física i mental. “Als escorxadors se sacrifiquen animals vius, entre cinc mil i nou mil diaris. Això té un desgast psicològic brutal”, afegeix Buil.

A Catalunya hi ha 4.339 desocupats més que no pas al juny (+1,38%), fins a un total de 319.423. Aquest augment trenca la baixada de cinc mesos consecutius, que havien convertit el mes passat en el millor mes de juny d’ençà del 2008. Malgrat aquest repunt, ha estat el millor segon mes en xifra de desocupats dels darrers disset anys, només superat pel juny. En comparació amb la xifra d’ara fa un any, hi ha 7.860 desocupats menys (-2,40%). L’augment mensual s’ha concentrat sobretot en els serveis (+3.239), seguits de la indústria (+206), mentre que la construcció (-31) i l’agricultura (-1) han registrat descensos.

Al juliol s’hi van signar 268.521 contractes, un 13,24% més que al juny, dels quals el 41,85% van ser indefinits. Pel que fa a l’afiliació, la Seguretat Social ha guanyat de mitjana 6.887 persones (+0,18%) fins a 3.912.345. En comparació amb el juliol de l’any passat, hi ha 76.269 afiliats més (+1,99%).

Al País Valencià el nombre de desocupats ha pujat de 353 persones (+0,1%) respecte del mes anterior, fins a 293.968. En comparació amb un any enrere, la xifra és inferior en 18.251 persones (-5,8%). És la xifra total de desocupats més baixa d’un juliol d’ençà del 2008. A més, la pujada registrada és la més baixa en un mes de juliol d’ençà que es va començar a registrar el 1996. Per sectors, la desocupació ha disminuït en el col·lectiu sense ocupació anterior (-878) i en l’agricultura (-175), però ha crescut als serveis (+1.016), la construcció (+353) i la indústria (+37).

En total, s’han registrat 151.703 contractes, un 3,5% més que fa un any, amb un 45,92% d’indefinits. En afiliació, la Seguretat Social ha sumat 6.968 treballadors (+0,31%), fins a un total de 2.227.399.

A les Illes el nombre de desocupats ha augmentat de 664 persones (+2,7%) respecte del juny, fins a 25.386. Malgrat això, la xifra és la més baixa en un mes de juliol des del 2002, i és un 7,4% inferior a la de fa un any (2.013 persones menys). El sector serveis ha registrat l’augment més gran (+513), seguit de la construcció (+157) i la indústria (+17), mentre que l’agricultura ha tingut un lleuger descens (-3).

S’hi han formalitzat 42.495 contractes, un 8,1% menys que fa un any, el 68,67% dels quals han estat indefinits. Quant a l’afiliació, la Seguretat Social ha guanyat 12.579 persones (+1,91%) fins a un total de 670.560, amb un increment interanual del 2,48%.

A Catalunya, el descens ha estat de 6.198 persones, cosa que representa una reducció de l’1,9% en relació amb el mes anterior. Això situa el nombre total de desocupats en 319.519, un 3,4% menys que fa un any. Al País Valencià, les oficines del SEPE han registrat 4.881 desocupats menys, una reducció mensual de l’1,61%. Així, el total de persones sense feina queda en 297.450. L’evolució anual és encara més significativa: en dotze mesos, la desocupació s’hi ha reduït de 18.646 persones, un 5,9%.

Les Illes són el territori on més ha baixat percentualment la desocupació aquest maig. Amb 1.383 persones menys, el total de desocupats baixa fins a 25.359, una reducció del 4,7% respecte de l’abril i del 5,1% respecte del maig de l’any passat. En paral·lel, l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut amb força: només en un mes s’hi han sumat 51.237 persones ocupades, un increment mensual del 8,72% i anual del 2,6%.

Catalunya ha començat el 2025 amb una taxa de desocupació del 8,91%, un punt per sobre del trimestre anterior, però mig punt per sota del registre d’un any enrere (9,48%). Per trobar un percentatge més baix en un primer trimestre cal remuntar-se al 2008 (7,52%). El total de desocupats ha crescut en 47.100 persones entre gener i març, fins a arribar a les 376.400. Tot i aquest augment trimestral, en comparació amb l’any passat, hi ha 19.700 desocupats menys. En paral·lel, el mercat de treball ha marcat un nou rècord en un primer trimestre, amb 3,85 milions d’ocupats, i ha registrat la sisena xifra més alta des que es tenen dades.

Respecte d’un any enrere, l’ocupació ha crescut de 66.200 persones (+1,75%), encara que en comparació amb el darrer trimestre del 2024 ha disminuït lleugerament, amb 5.800 ocupats menys (-0,15%). L’augment trimestral de la desocupació ha estat superior a la mitjana dels últims anys. En termes absoluts, cal anar al 2012 per trobar un increment més elevat (62.500 persones), i en termes relatius, al 2019, quan el creixement va ser superior al 14,3% registrat ara. Malgrat això, el total de desocupats actuals és un 5% inferior al de fa un any.

A les Illes, la desocupació ha crescut de 42.900 persones durant el primer trimestre i ha arribat a 96.200 desocupats, un augment del 80,5% respecte del trimestre anterior. La taxa de desocupació s’ha situat en el 14,78%. Malgrat aquesta pujada, es tracta de la xifra de desocupats més baixa en un primer trimestre des del 2008. Històricament, la desocupació sempre ha augmentat en el primer trimestre, però enguany ho ha fet amb més força que l’any passat.

L’ocupació ha disminuït de 42.400 persones (-7,1%) en comparació amb el darrer trimestre, fins a 554.500 ocupats, tot i que aquesta xifra continua essent la més alta en un primer trimestre des que es tenen registres. Pel que fa al volum de persones actives, ha augmentat lleugerament en 500 persones (+0,08%) i s’ha situat en 650.700. En comparació amb un any enrere, a les Illes hi ha 2.900 desocupats menys (-2,9%) i s’han creat 13.500 nous llocs de feina (+2,5%).

Al País Valencià, la taxa de desocupació és del 12,65%, amb un total de 340.400 desocupats. El nombre d’ocupats s’ha situat en 2.351.300 persones. És la xifra de desocupats més baixa d’un primer trimestre d’ençà del 2022. El més habitual és que la desocupació pugi al primer trimestre: a la sèrie històrica, ha crescut en vint ocasions i només ha baixat tres cops.

En comparació amb el trimestre anterior, la desocupació ha augmentat de 6.800 persones (+2,04%), i respecte d’un any enrere, ha disminuït de 16.500 persones (-4,61%). El repunt del darrer trimestre és el menor d’ençà del 2021. En canvi, l’ocupació ha disminuït en 20.400 persones (-0,86%) en comparació amb el trimestre anterior, i ha augmentat de 53.400 persones (+2,32%) en termes anuals.

A Catalunya, la desocupació ha baixat d’un 0,69% respecte del gener, situant-se en 334.321 persones. En termes interanuals, el descens ha estat del 3,48%, amb 12.052 aturats menys que el febrer de l’any passat. Per demarcacions, Lleida ha experimentat la baixada més pronunciada en percentatge (-1,83%), seguida de Tarragona (-0,88%), Barcelona (-0,6%) i Girona (-0,55%). Per sectors, el descens més gran s’ha registrat en els serveis (-1.910), seguit de la construcció (-392) i la indústria (-359). En canvi, el col·lectiu de persones sense ocupació anterior ha crescut en 443 persones. Pel que fa als contractes, se n’han signat 180.250, dels quals el 44,8% han estat indefinits.

Al País Valencià, el nombre total de desocupats ha baixat fins als 312.507, un 1,91% menys que el mes anterior i un 4,65% menys que fa un any. El descens més pronunciat s’ha registrat al sector serveis (-4.613), seguit de la indústria (-885), la construcció (-642) i l’agricultura (-149). Per demarcacions, València i Alacant han reduït la desocupació en 1.908 persones cadascuna, mentre que a Castelló la baixada ha estat de 697 persones. El nombre de contractes signats al febrer ha estat de 102.150, un 1,27% menys que al gener.

A les Illes, l’atur ha baixat un 0,52% respecte del mes anterior i un 4,35% en termes interanuals, situant-se en 29.407 persones. Els serveis han registrat la baixada més gran (-329), seguit de la construcció (-19), mentre que l’agricultura (+16) i la indústria (+21) han experimentat un lleuger increment. Pel que fa als contractes, se n’han signat 23.854, un 3,35% menys que fa un any, amb una caiguda del 7,78% en els indefinits i un augment del 6,98% en els temporals.

També hi ha hagut una dada rècord al País Valencià: 314.530 desocupats, la xifra més baixa des del 2008. Són un 0,4% menys que a l’agost, 1.148 persones. En comparació amb el setembre del 2023, hi ha hagut una baixada de 13.235 desocupats (-4%). En paral·lel, ha crescut el nombre de treballadors i s’han registrat 124.607 contractes laborals, un 3,3% més que durant el setembre de l’any passat.

A les Illes, la baixada de la desocupació entre l’agost i setembre va ser d’un 0,53%, que suposa 150 desocupats menys. Ara bé, si es compara amb l’any passat, hi ha 2.192 desocupats menys, una reducció del 7,2%. En total, són 27.962 desocupats. En canvi, la xifra d’ocupació ha caigut d’un 2,20%, que es tradueixen en 14.375 treballadors menys. Ara bé; així i tot, són 21.125 treballadors més que el setembre de l’any passat, un increment del 3,42%, que deixa la xifra total de treballadors de les Illes en 637.914.

D’una altra banda, la taxa de desocupació de Catalunya és del 9,41%, pràcticament la mateixa xifra que al trimestre anterior: hi ha 800 desocupats menys i 395.300 desocupats en total. Al País Valencià, la desocupació a la fi del segon trimestre de l’any ha estat de l’11,7%, amb 42.000 desocupats menys que el període anterior i 314.900 en total.

Tanmateix, la gran diferència en la desocupació entre el primer trimestre de l’any i el segon és a les Illes, on la taxa ha baixat d’un 45,14%. Hi ha 44.800 desocupats menys i, en total, 54.400.

Amb aquesta baixada, actualment hi ha 324.966 desocupats registrats a Catalunya, 311.167 al País Valencià i 26.369 a les Illes.

L’objectiu del procés era complir la directriu europea i passar del 24% de temporalitat entre el personal d’administració i serveis el 2021, al 8% a final del 2024. El govern assegura que l’objectiu s’assolirà de lluny i enguany preveu una temporalitat del 5%. S’espera que la dada baixi més l’any vinent, fins al 2%.

“Hem estat la primera administració que ha finalitzat el procés, les altres encara ho tenen obert. Anem donant compliment al nostre objectiu”, ha dit Alícia Corral, secretària d’Administració i Funció Pública.

Del total de persones que ara ja són funcionàries, 11.411 han format part del procés extraordinari i 884 han participat de les primeres oposicions ordinàries convocades en deu anys.

Segons que han detallat fonts de funció pública a l’agència ACN, el 98% dels aspirants que han obtingut una plaça en les oposicions per reduir la temporalitat ja treballaven a l’administració catalana. El perfil de treballadors que ha superat aquestes proves són dones (73%) de quaranta-nou anys que fa dotze anys de mitjana que presten serveis a l’administració catalana. Aquestes dades reflecteixen la realitat de l’administració que està envellida i molt feminitzada.

La Generalitat ha anunciat que reservarà set milions d’euros per una compensació als 475 treballadors que no han superat el procés selectiu per l’abús de temporalitat que han patit durant anys. El pagament serà el que marca la llei estatal per estabilitzar el personal públic: vint dies per any treballat amb un màxim de vint mensualitats.

A banda de les xifres de desocupació, hi ha 94.400 contractes laborals menys, una baixada del 13,9% dels treballadors. De tota manera, la xifra de treballadors és de 581.100 persones, la més alta en un quart trimestre d’ençà que hi ha registres.

Al País Valencià, la desocupació ha crescut d’un 7,38% en comparació amb el trimestre anterior, que són 22.900 desocupats més i que deixen la xifra total en 333.100. Amb aquesta pujada, la taxa de desocupació al País Valencià és del 12,65%. En aquest cas, la xifra de desocupació és la més baixa en un quart trimestre d’ençà del 2007. D’ençà del començament de la sèrie de l’INE, la majoria de vegades ha baixat la desocupació en el quart trimestre (tretze vegades), i ha pujat nou vegades.

Tanmateix, els darrers tres mesos de l’any es van trencar 20.600 contractes laborals, amb un total de 2.300.700 treballadors, la xifra d’ocupació més alta en un quart trimestre des que hi ha registres.

I a Catalunya la desocupació ha crescut de 20.900 persones durant el quart trimestre del 2023, un augment del 6,04%. La taxa de desocupació ha arribat al 8,97%, per sobre del 8,5% amb què es va acabar el tercer trimestre. Amb aquest augment, la xifra total de desocupats va arribar a 366.300 persones.

El nombre de treballadors va arribar a les 3.720.000 persones, un augment del 0,2% en termes intertrimestrals i del 5,62% si es compara amb el mateix període del 2022, amb 197.600 treballadors més que un any enrere.

Sumats els tres territoris, veiem una xifra global de 698.911 desocupats. Són 343.381 a Catalunya, 324.521 al País Valencià i 31.009 a les Illes. Al Principat i al País Valencià és la dada més baixa des del 2007, però a les Illes és la més baixa des que es va començar a registrar la sèrie històrica comparable, el 1996.

Tanmateix, si es compara amb l’octubre d’ara fa un any, la desocupació de les Illes ha baixat d’un 9,41%, 3.285 desocupats menys, i al País Valencià, d’un 7,3%, 25.878 menys. Al Principat, la desocupació també ha baixat, però menys: la reducció anual és d’un 2,39%, és a dir, 8.303 desocupats menys.

D’una altra banda, a l’octubre han crescut el nombre de contractes laborals al País Valencià (+11,1%, 13.389 ocupats més) i Catalunya (+4,68%, 9.997 ocupats més), però ha baixat a les Illes (-13,60%, 4.250 ocupats menys). Però si es compara amb l’ocupació de l’octubre de l’any passat, veiem una baixada generalitzada. Al País Valencià hi ha 17.443 contractes menys, un 11,51% menys; a Catalunya 13.816 desocupats menys (-5,82%); i a les Illes 1.675 menys (-5,84%).

D’entrada, l’empresa havia presentat un ERO el 20 de setembre per a l’acomiadament de cent u treballadors, segons que han indicat fonts del Departament d’Empresa i Treball.

Segons que ha explicat CCOO en un comunicat, la signatura de l’acord es va fer fa poc i es tanca així l’ERO proposat el mes passat, en el qual es va al·legar el tancament a escala mundial d’un dels departaments per l’automatització de les gestions i, per tant, la decisió de l’empresa era irreversible.

CCOO ha subratllat els avenços en el sector del Contact Center el darrer acord laboral que va posar fi als contractes d’obra i servei la signatura del conveni col·lectiu del sector.

Fonts del sindicat han afegit a l’ACN que les condicions de l’acord han estat bones en comparació amb uns altres expedients del sector i han especificat que tot i la sortida de noranta-vuit treballadors a l’empresa encara n’hi romandran uns cinquanta.

En paral·lel, hi ha 345.400 desocupats a Catalunya, un 2,56% més que el trimestre anterior, però un 5,42% que el mateix període de l’any passat. Al País Valencià hi ha 310.200 desocupats, una xifra lleugerament inferior al trimestre anterior (-0,38%) però significativament més baixa que ara fa un any (-9,27%). Ara, la gran baixada de desocupació és a les Illes, on ara hi ha 41.000 desocupats. És una xifra 16,98% per sota de la que hi havia al segon trimestre, però un 1,94% més alta en el mateix període de l’any passat.

Pel que fa al País Valencià, la desocupació va augmentar el mes d’agost en 3.190 persones, un 0,98% més que el juliol, fins a situar-se en les 329.391 persones. En termes anuals, la desocupació va baixar a l’agost en 23.434 persones respecte de l’any passat, el que suposa un descens del 6,64%.

A les Illes, l’agost va tancar amb 30.131 desocupats, el que suposa un 15,74% menys que l’any passat. En comparació amb el juliol d’enguany, la desocupació va augmentar en 953 persones, un 3,27%.

A Catalunya s’ha trencat la dinàmica a la baixa de la desocupació dels darrers cinc mesos amb un increment del 0,49%, 1.612 persones; un repunt lleu que deixa en 331.356 desocupats en total. Malgrat la pujada, és la xifra més baixa d’aturats en un mes de juliol des del 2008, quan hi havia 321.964 desocupats. En comparació amb el juliol de l’any passat, la desocupació ha caigut d’un 2,94%, 10.035 persones.

Al País Valencià l’increment des del juliol és encara menor: d’un 0,19%, que representen 624 persones. Amb aquest augment, la xifra de desocupats totals queda en 326.201 persones. Ara bé, si es compara amb el juliol de l’any passat, hi ha 19.630 desocupats menys, un 5,68% menys.

A les Illes, l’augment ha estat més destacat: un 3,02% més que el mes anterior, que signifiquen 854 desocupats més. Actualment, hi ha 29.178 desocupats a les Illes. Ara bé, si es compara amb el juliol de l’any passat, es veu una caiguda intensa de la desocupació: un 16,65% menys, que són 5.828 persones.

A les Illes hi ha hagut una gran caiguda de la desocupació. A final de juny hi havia 28.324 desocupats, 5.924 menys que ara fa un any, cosa que representa un descens interanual del 17,3%. En comparació amb el maig, el descens és menor: 476 desocupats menys, una reducció de l’1,65%. Durant el juny s’han registrat 29.659 ocupats més que el juny de l’any passat (un 5% més), un increment que deixa el total en 622.446 ocupats.

La desocupació registrada al País Valencià ha baixat de 5.341 persones menys que al maig, un 1,61% menys, i de 23.191 desocupats en comparació amb el juny de l’any passat, un 6,65% menys. Aquestes dades fan que el total de desocupats al final de juny fossin 325.577 persones. En oposició, durant el mes de juny hi ha hagut 139.103 treballadors nous, 15.520 més que al maig (12,56% més), però 42.016 menys que el juny de l’any passat (23,20% menys).

Fa anys, la companyia va integrar les seves plataformes operatives i el servei i posteriorment es van homogeneïtzar els seus productes i continuarà amb la unificació de Seguros Catalana Occidente, Plus Ultra Seguros, Seguros Bilbao i GCO Reaseguros durant el pròxim exercici.

A Catalunya, el nombre de desocupats ha crescut de 4.700 durant el tercer trimestre de l’any en relació amb els tres mesos anteriors. Això situa la xifra total de desocupació en 365.200, amb una taxa de desocupació del 9,31%.

Ara, les dades són positives si es comparen amb l’any passat. Entre el juliol i el setembre d’enguany hi ha hagut 61.400 desocupats menys que en el mateix tram de l’any passat. S’han creat 78.900 llocs de feina més (+2,24%) i hi 120.500 ocupats més (+3,46%).

A les Illes, entre el juliol i el setembre hi havia 40.200 desocupats, cosa que representa una taxa de desocupació del 5,7% de la població activa. En comparació amb l’any passat, hi ha una caiguda del 44,3% del mateix període.

Durant l’estiu a les Illes hi van treballar 654.100 persones, 41.700 més que de l’abril al juny, i 43.900 més que al tercer trimestre de l’any passat. L’augment interanual és d’un 7,1% i l’augment dels llocs de feina entre el segon i el tercer trimestres del 2022 és del 6,8%.

Al País Valencià, la taxa de desocupació ha crescut fins al 13,50% el tercer trimestre, fins a assolir els 341.900 desocupats, 23.300 persones més. En canvi, la taxa d’activitat es va situar en 46.600 persones més. En un any, el nombre d’ocupats ha crescut de 107.700.

En el conjunt de l’estat, l’atur ha pujat a l’agost en 40.428 persones, i se situa en els nivells més baixos des del 2008 i, per tant, es tracta d’una xifra històricament baixa.

La desocupació ja havia sorprès que pugés al més juliol, un mes en el qual, a causa de l’augment de contractacions en el sector de serveis per la temporada d’estiu, les xifres totals acostumen a baixar. Però enguany no ha estat així i l’agost ha empitjorat els resultats.

Pel que fa a ocupació, a Catalunya les afiliacions de treballadors han baixat en 57.768 persones (-1,58%) respecte del juliol, segons les dades del ministeri espanyol d’Inclusió i Seguretat Social. Al País Valencià també hi ha hagut una disminució de 76.749 persones, el 17,87 %, i a les Illes. 225 inscrits menys, una disminució del 0,04%.

També ha baixat el nombre d’aturats de llarga durada que ha tingut una reculada del 4,6% sobre el darrer trimestre i del 13,6% per al conjunt de l’any.

—On treballeu?
—Treballe a la Universitat de València i a la Generalitat, a la Secretaria d’Ocupació.

—Quantes hores treballeu la setmana?
—No sabria dir-ho. Segurament, faig l’horari de l’administració, per davall de les quaranta, probablement trenta-cinc. Cinc dies la setmana.

—Al llibre proposeu de treballar o bé quatre dies o bé trenta-dues hores la setmana. Quina diferència hi ha entre aquestes dues opcions?
—La diferència té a veure amb els impactes. La concentració de la setmana laboral en quatre dies té alguns avantatges des del punt de vista ambiental, d’estalvi energètic, de reducció de la mobilitat. Alguns estudis diuen que tenir tres dies lliures és positiu per a desconnectar del lloc de faena. També hi ha altres mirades que subratllen la necessitat de ser capaços de conciliar millor cada dia i, per tant, reduir l’horari de la jornada laboral i distribuir eixes trenta-dues hores al llarg dels cinc dies. Igualment, depèn de les necessitats de cada sector econòmic. No és igual aplicar aquesta mesura en el sector de l’hoteleria que en la indústria o el camp. Però el més interessant és parlar de la reducció del temps de faena en termes generals, i la proposta dels quatre dies o de les trenta-dues hores és una manera de parlar-ne.

—Per què trenta-dues hores?
—Quan parlem de quatre dies, la gent ho entén molt fàcilment. És una manera de ressituar el debat en l’espai públic. Algunes empreses ja ho han provat i han situat aquesta proposta en el debat. És una proposta de consens, com en el seu moment van ser-ho les vuit hores diàries, les quaranta hores setmanals. No són números que tinguen relació amb res, sinó que acaben esdevenint consensos.

—Treballar quatre dies i cobrar el mateix, sembla una situació idíl·lica.
—La reducció d’hores de faena, per si mateixa, no solucionarà tots els problemes que tenim, no reduirà la contaminació, no ens farà més feliços. Hem de ser capaços d’implementar-ho correctament i d’acompanyar-ho de tota una sèrie de mesures. Si tenim més temps per al lleure, potser viatgem més, però potser també gastem més en cultura, o anirem a fer una cervesa. El debat és complex i ha d’anar acompanyat d’un canvi de paradigma que té a veure amb la desvinculació dels ingressos del treball, amb l’acceptació d’un cert grau de decreixement econòmic… Honestament, no crec que en cap cas la jornada laboral de quatre dies siga una solució màgica que ho solucione tot de sobte. És una manera de començar a abordar una sèrie de qüestions que poden començar a moure’s com un dòmino per aconseguir avançar en la reducció dels horaris laborals.

—Una frase del llibre: “El treball i la precarietat ens fan emmalaltir”. Però no és més dolenta la malaltia de la desocupació?
—Jo us diria que depèn de quin context i quines condicions. No és igual estar a l’atur ací que estar a l’atur a Corea del Sud, per exemple. Hi ha països asiàtics que tenen una cultura del treball més extrema, i que tenen un problema gravíssim de salut i de suïcidi relacionat amb els hàbits laborals. Per tant, no sabem què és més greu: si estar-se a l’oficina i no voler anar-se’n a casa perquè la gent és addicta i pensa que ha de ser-hi i fins que no acaba la faena no se’n va, o estar aturat si tens una xarxa de l’estat del benestar que t’amorteix la situació. Totes dues situacions són extremadament dolentes. Hi ha persones que es prenen més a la lleugera la manca de faena i, fins i tot, hi ha una certa moda, que segurament no és gaire nombrosa, de gent que intenta de minimitzar la seua dedicació a la faena si és possible. És gent que valora altres qüestions en la seua vida. Cadascú ha de buscar l’equilibri i, per tant, depèn del context social i de les xarxes de suport que obtinguem en la societat o en el lloc on siguem.

—Al llibre dieu, literalment, que aconseguir la plena ocupació és un somni humit, perquè no hi ha prou llocs de faena per a tothom. Tenint en compte que sou assessor d’un servei públic d’ocupació, sona estrany.
—Això és una realitat. En quin moment de la història hem pensat que hi havia una regla segons la qual hi havia d’haver plena ocupació? No ha existit mai. En algunes societats, hi ha hagut coses pròximes, perquè això depèn dels equilibris estructurals de cada territori. De la força de treball, de les persones que hi ha, del volum d’activitats econòmiques… Per tant, moltes vegades basem l’accés a les polítiques de l’estat del benestar, l’accés a aquesta mena de DNI d’entitat social que anem mostrant als altres, amb una premissa que no ha de complir-se necessàriament. I no tan sols en termes quantitatius, sinó sobretot en termes qualitatius. No ha d’haver-hi una faena d’allò que una persona estudie. No ha d’haver-hi, necessàriament, una faena d’allò que vull fer, sinó que em tocarà el que em toque…

—Això no sona gens bé.
—Moltes vegades pensem que no podem fer res, que les coses passaran tant sí com no, que ens hem de formar, que tindrem quaranta faenes al llarg de la vida… A veure, gestionem-ho! Hem de gestionar tot això i dur-ho cap a on volem. Això també és part del motiu pel qual les societats occidentals actuals estan tan desencantades amb el sistema. Tot això afecta qüestions com la democràcia. Hem de recuperar les regnes del nostre destí i decidir on volem anar. Jo crec que volem anar cap a una societat on visquem millor, on el benestar de les persones es prioritze i, per tant, gestionar el temps de treball, etc.

—Relacioneu la reducció de la jornada laboral amb un augment de la productivitat, que qualifiqueu de prou baixa al nostre país. Descartada la migdiada, quins són els motius?
—Hi ha dues raons bàsiques. Una té a veure amb els sectors econòmics predominants. Hi ha uns sectors econòmics que són capaços de produir més valor afegit, com el sector industrial o el sector tecnològic. En canvi, el sector serveis o el sector turisme mantenen una productivitat relativament feble. Al llibre es parla del cas de les Illes, que és paradigmàtic. Mirant les xifres, veiem que la productivitat ha baixat al mateix temps que han augmentat les hores treballades. Cal fer una reflexió seriosa. Sempre es parla de buscar estratègies, però no es fa prou. D’altra banda, la productivitat també té a veure amb la cultura laboral centrada en la presencialitat. Les poques empreses que avaluen la productivitat ho fan amb la presencialitat. Un treballador es considera productiu perquè ha entrat a les vuit i ha fet totes les hores que li corresponen. Però sabem que no és pas igual de productiu totes les hores. Això sí que s’ha estudiat molt. Les estratègies empresarials fixades en el curt termini també dificulten la implantació de nous models que aposten per la innovació organitzativa.

—Qui està menys preparat per a fer aquests canvis, els treballadors o els empresaris?
—Si fa no fa, igual, perquè cada grup té els seus problemes. En el cas dels treballadors, hi ha diverses qüestions. D’una banda, hi ha la precarietat i la manca d’ingressos, cosa que dificulta que molta gent en molts sectors pense en això, perquè està en una altra pantalla, la pantalla d’arribar a final de mes; per tant, hi ha una qüestió immediata, que és abordar els nivells salarials estancats durant els últims anys. D’altra banda, el treballador és víctima d’eixa ètica del treball que ens han inculcat de ben menuts segons la qual el treball és vist com una mena d’identitat, i que si no ens esforcem és que no som persones que puguen estar en societat. Per això, que s’automatitzen moltes tasques, com passa ara, és vist com una amenaça, en comptes de considerar-ho una bona notícia. Quant a les empreses, és evident que tenim un problema important. Bona part dels propietaris de les empreses encara tenen un nivell formatiu relativament baix, malauradament. Les estratègies competitives se centren, sobretot, en el curt termini i a competir amb els preus. El que plantegem és que amb la reducció del temps de treball, de l’optimització dels mètodes, és possible millorar la productivitat.

—Tornem a la precarietat. N’heu parlat manta vegada al llarg de l’entrevista, cosa que em fa insistir que la teoria del vostre llibre és fabulosa, però sembla inassumible en aquests moments.
—Fa anys que parlem dels problemes laborals, de la precarietat, de la parcialitat no desitjada, de l’escletxa de gènere… i s’han abordat ara amb la reforma laboral. Sabem quina era la solució. Era una qüestió de voluntat política. Però això no ens ha d’impedir d’abordar altres qüestions de fons. No és incompatible treballar per a reduir la precarietat i millorar els horaris. Ara la gran tasca és obrir el debat. Abordar-ho de manera consensuada convencent les empreses per què és una bona mesura per a la productivitat i per al teixit empresarial. Això no vol dir que no lluitem contra la precarietat. Sembla una utopia pensar en un futur laboral millor, però ho hem de canviar, perquè el destí depèn de nosaltres. Els obrers de la Canadenca, el 1919, també devien pensar que era impossible fer vuit hores diàries o quaranta la setmana. Han passat cent anys i continuem fent les mateixes hores. Ni els canvis industrials ni els tecnològics no ens han ajudat gens a reduir els horaris.

—Dibuixeu una mena d’arcàdia.
—Moltes vegades plantegem coses que ens poden semblar allunyades de la realitat, encara que jo no crec que en el cas de la reducció d’hores de treball siga així. Ja hi ha empreses que ho han posat en pràctica. Moltes vegades som incrèduls i pensem que el futur serà pitjor. Hem de ser capaços d’imaginar el futur cap on volem avançar. Sembla que ens dirigim contínuament cap al precipici i ens han venut que el destí està escrit, que no hi podem fer res i que tot serà pitjor. Imaginar aquests futurs també és una eina que ens ajuda a saber on volem anar i quins són els problemes que tenim. És necessari perseguir eixa quimera, i és útil per a transformar la realitat en alguns casos.

—On us emmiralleu per fer aquesta proposta?
—Ja és una realitat en alguns àmbits. Cada dia hi ha més empreses que ho proven. I hi ha altres propostes, que no coincideixen exactament amb el que diem nosaltres. És el cas de Bèlgica, que fa unes setmanes va llançar una reforma laboral que reconeix el dret dels treballadors a concentrar la jornada laboral en quatre dies. No hi ha una reducció d’hores i, per tant, no s’aborda el problema més greu, però sí que es reconeix la necessitat de flexibilitzar i atorgar nous drets als treballadors. Necessitem fer compatible la faena amb la vida. I també és important parlar de salari, d’arribar a final de mes. Moltes vegades, els sectors tecnològicament més avançats són els que adopten aquestes mesures, que acabaran arrossegant la resta de l’economia.

—La pandèmia ha accelerat la incorporació del sistema del teletreball en molts sectors. Quina valoració en feu?
—L’experiència ha estat positiva en alguns aspectes, perquè ha ajudat a trencar el mite de la presencialitat, que és un dels mals de la nostra economia. Al mateix temps, ha mostrat la necessitat de gestionar drets com el de la desconnexió digital. A banda, s’ha de dotar de recursos els treballadors. Teletreballar no és dir al treballador, vés-te’n a casa i au. Se l’ha de proveir d’una sèrie d’infrastructures, establir unes normes, uns criteris, etc. N’hem vist tant la cara positiva com la negativa. Per tant, cal que regulem aquesta qüestió i que la impulsem.  A l’administració pública ja comença a ser habitual.

—Sobre el canvi d’hàbits en el mercat laboral, hi ha això que als Estats Units s’ha anomenat la “gran dimissió”. En algun moment de l’entrevista heu dit que ací ja hi ha gent que prioritza el seu benestar a tenir una feina. Arribarem a veure ací alguna cosa semblant?
—Hi ha una dificultat importantíssima, i és que malauradament les taxes d’atur al nostre territori i el grau de precarietat són més elevats. Pensant en faenes vinculades al sector turístic i serveis i en el cas dels joves, potser la gota ja fa vessar el got. Molts diuen: sóc tan precari, estic tan explotat, tan malament, que ja no m’importa deixar aquesta faena i anar-me’n. I això té costos per a les empreses, per la gran rotació de treballadors. No és igual el camp que la ciutat, però hi ha un canvi generacional. Als Estats Units, són la generació Z, els millennials, la gent més jove, els que lideren això. Estan acostumats a moure’s amb criteris flexibles i arriben a empreses amb mètodes de treball obsolets i cerquen alternatives.

—Al llibre, una volta heu desenvolupat la teoria sobre la reducció de la jornada laboral, entreu en el terreny polític i expliqueu què feu al departament de la Generalitat on sou assessor. Feu una mena d’informe de gestió i en difoneu la doctrina de Compromís.
—El que fem a la secretaria autonòmica és seguir una sèrie de proposicions no de llei aprovades a les Corts per unanimitat de tots els partits del Botànic, i que instaven la Generalitat a desplegar un programa d’incentius que duguen a la reducció de la jornada laboral a quatre dies.

—Incentius amb diners públics perquè les empreses implanten jornades racionals. És un símptoma que això encara no funciona?
—Les decisions empresarials i econòmiques es mouen influenciades per les expectatives, i la incertesa hi té un paper fonamental. És a dir, un empresari no fa una inversió si no sap què passarà demà. Per tant, nosaltres intentem de posar més pes en la balança dels efectes positius que pensem que pot tenir aquesta mesura. Tenim empreses que ja ho fan i tenen bons resultats. Pensem que socialment és desitjable, que hi ha una sèrie de beneficis socials, econòmics, de conjunt, que val la pena d’incentivar. Diem a les empreses que si no estan convençudes, nosaltres els ajudem durant un període de tres anys i els acompanyem en el procés. El programa és experimental, i en política, les coses s’han de poder provar.

Les Illes encapçalen les millor xifres de desocupació del país, amb 32.077 desocupats menys que fa un any, és a dir, una disminució del 37,9%, en comparació al mateix mes del 2021. El mes passat es van comunicar 52.504 desocupats, 1.931 menys respecte del mes de gener (un 3,55%).

La desocupació al Principat baixa el mes febrer i cau en 142 persones, un 0,4% menys que al gener, segons les dades publicades. En total, hi ha 371.660 desocupats, una reducció del 27,45% respecte del febrer del 2021. De fet, la xifra de desocupació registrada és la més baixa en el mes de febrer d’ençà del 2008.

Al País Valencià, durant el mes de febrer la xifra de desocupats va augmentar un 0,30%, és a dir, 1.087 desocupats més respecte del mes de gener. D’aquesta manera, la xifra total se situa en 360.383 desocupats.