If anyone can successfully copy the link on this post I will buy you a Tesla pic.twitter.com/VWHayn3BDb

— Matt Wallace (@MattWallace888) April 2, 2026

Trump rejected it on camera.

Elon Musk has officially banned the ability to copy links on X related to politics!

Look at this.

Donald Trump

Now try to copy the link… pic.twitter.com/SbdzvPKPGc

— Donald J. Trumpstein fake (@realtrumpstein) April 2, 2026

Per a copiar un enllaç d’un missatge a X amb el telèfon cal fer clic al botó de compartir que hi ha a la part inferior dreta, seleccionar l’opció “Copia l’enllaç” i després ja es pot compartir amb qui es vulgui. A l’ordinador, n’hi ha prou de copiar l’enllaç a la barra de les adreces.

No se sap del cert l’origen de la mentida, però podria tenir relació amb l’April Fool’s Day, el dia de les innocentades anglosaxó, l’1 d’abril. També hi ha qui ho atribueix a una actualització de l’aplicació que ha fet menys clara la manera de compartir els enllaços, però continua essent possible. En alguns casos, el missatge ha tingut milions de visualitzacions, cosa que ha afavorit la difusió de la bola.

Molts d’aquests missatges van acompanyats d’una nota de la comunitat, que és l’eina col·laborativa de X perquè els usuaris puguin afegir context o desmentir publicacions enganyoses, inexactes o fora de context. Ahir, arran de la difusió de moltes bromes i mentides per l’April Fool’s Day, el compte oficial de X va fer-hi una picada d’ullet amb un missatge que deia: “Un gran dia per a ser una nota de la comunitat.”

great day to be a Community Note

— X (@X) April 1, 2026

We’re saying goodbye to the Sora app. To everyone who created with Sora, shared it, and built community around it: thank you. What you made with Sora mattered, and we know this news is disappointing.

We’ll share more soon, including timelines for the app and API and details on…

— Sora (@soraofficialapp) March 24, 2026

L’equip reconeix que “la notícia és decebedora” per a aquells que feien servir Sora i promet més informació aviat sobre els terminis concrets del tancament i com es podrà preservar la feina feta fins ara. Sora va començar a funcionar a final del 2024 i fa tot just sis mesos que va publicar l’aplicació independent.

Aquest tancament de sorpresa ha aixecat tota mena de dubtes sobre la motivació empresarial d’OpenAI. Un portaveu de la companyia ha declarat a The New York Times que continuarien fent servir en l’àmbit intern l’eina de generació de vídeo que havien desenvolupat per a entrenar robots. Ara, també hi ha qui creu que podria ser una manera d’aclarir el camí d’OpenAI al mercat de la intel·ligència artificial, com més va més competitiu.

A més de Sora, OpenAI té un robot de conversa (ChatGPT), un generador d’imatges (DALL·E), una eina de programació (Codex), un navegador web (Atlas) i tot de projectes més. I al davant té competidors que potser no fan de tot, però que es destaquen individualment en cadascuna d’aquestes àrees.

Malgrat que ChatGPT és l’eina d’intel·ligència artificial més coneguda, el cas és que Claude li ha guanyat gran part del terreny en l’àmbit empresarial, que és on hi ha els diners. L’eina d’Anthropic, fundada per antics membres d’OpenAI, s’ha especialitzat en la generació de texts i de codi informàtic. I en aquest camp és segurament la millor eina.

En l’àmbit de vídeos, segurament ha tingut un gran efecte en el tancament l’èxit de Seedance 2.0, desenvolupat pels xinesos ByteDance. Aquestes darreres setmanes internet s’ha omplert d’escenes impressionants generades per intel·ligència artificial, impensables fa ben poc, que demostraven un potencial aclaparador. Un èxit acompanyat d’una gran polèmica pel respecte nul a la propietat intel·lectual. Així com OpenAI havia pagat 1.000 milions de dòlars a Disney per a fer servir els seus personatges, ByteDance els utilitzava sense cap limitació.

Just dos mesos després de l’activació, un dels nombrosos col·laboradors de tot el món que es van sentir atrets de seguida per aquella proposta ambiciosa d’informàtica distribuïda també va engegar l’ordinador, d’Andorra estant, va entrar al domini Wikipedia.org i, en compte d’afegir-hi continguts o esmenes en anglès –tal com ja havia anat fent–, va decidir d’escriure-hi l’entrada àbac, en català. Aquell gest, ara fa vint-i-cinc anys, és considerat el moment fundacional de la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia, la segona que va tenir continguts, després de l’anglesa, i la tercera en el rànquing d’edicions, per ben pocs minuts de diferència respecte de l’alemanya.

“En aquell moment i durant molt de temps no hi vaig donar importància, a aquella entrada. De fet, l’havia oblidada i tot. Però, amb el pas dels anys, la Viquipèdia es va fer molt més coneguda i algú em va recordar que jo havia demanat de fer la versió catalana de la Wikipedia, perquè va veure un email de l’època on es comentava.” Ens ho explica l’informàtic Daniel José Queraltó (Igualada, 1973), que amb el nom d’usuari Cdani i IP andorrana va establir, inconscientment, les bases de la potent i influent comunitat viquipedista catalana.

Queraltó comenta a VilaWeb que en aquella època seguia tot de projectes d’informàtica distribuïda, “en la qual moltes persones col·laboren per impulsar càlculs matemàtics, investigacions astronòmiques o més idees”, i va ser llavors quan va descobrir que s’intentava engegar una enciclopèdia a internet. Del tot entusiasmat, va decidir d’implicar-s’hi. Entre els pioners de la Wikipedia com ell, ben aviat va sorgir el debat que fos multilingüe i no va dubtar a demanar que n’hi hagués una de catalana: “Senzillament, perquè és la meva llengua materna. Era natural, per a mi.” La resposta no va trigar gens. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales mateix escrivia en una llista de correu interna: “Vull crear algunes wikipèdies en més idiomes. El francès i l’alemany estarien bé, i Cdani s’ha ofert a no imposar-nos el seu anglès terrible si en fem una en català. (Faig broma, però hi ha expressat l’interès.)”

Poques hores després, a les 2.41 del dia 17 (segons aquest registre), Queraltó començava a introduir la primera entrada a la Wikipedia en la nostra llengua. Per què àbac? “No hi ha cap secret ni cap èpica: és una de les primeres paraules del diccionari. És tan prosaic com això”, respon. En van venir unes quantes més, de contribucions signades pel seu alter ego Cdani, la majoria relacionades amb qüestions científiques i alguna cosa d’escacs, l’altra gran passió seva a banda la informàtica. De fet, ha estat dues vegades campió d’escacs d’Andorra, el 2002 i el 2010, i subcampió el 2019. I, unint totes dues fal·leres, d’ençà del 2013 desenvolupa la màquina d’escacs Andscacs, amb unes quantes participacions internacionals.

Sempre pendent de les novetats en el terreny d’internet, “que del 2001 al 2026 s’ha transformat de poc més que un joc de friquis a centre neuràlgic i vital de bona part de la societat i l’economia”, assegura que aquests últims anys ha dedicat bona part del temps lliure a la intel·ligència artificial: “Me n’he anat informant tècnicament i també l’he utilitzada per a saber-ne els punts forts i els febles. És massa important i sens dubte canviarà moltes coses.”

Una afirmació categòrica que inclou, de retruc, una reflexió no gaire optimista sobre el futur de la Wikipedia: si fa vint-i-cinc anys va tenir l’olfacte d’implicar-s’hi, ara s’ensuma turbulències fortes per a la iniciativa de Jimmy Wales que va enterrar les enciclopèdies tal com les coneixíem. En el context actual d’auge de les eines d’intel·ligència artificial, en Daniel creu que “serà cada vegada menys popular i, lamentablement, hi haurà menys gent que la mantindrà”. “És molt necessària i fiable, però li vaticino cada vegada menys suport.”

Segons ha informat la companyia, propietat de Meta, aquests comptes inclouran per defecte configuracions més estrictes. L’objectiu és que les famílies puguin guiar els menors en les primeres experiències digitals, limitant l’ús de l’aplicació a missatges i trucades, que són les funcions més bàsiques del servei.

Les comptes hauran de ser creades i gestionades activament per un pare, mare o tutor i estaran vinculades al seu propi compte de WhatsApp. Per configurar-les, caldrà tenir el telèfon del menor i el del progenitor o tutor al costat, de manera que es puguin enllaçar els dos dispositius.

Control de contactes i grups

Un cop configurada el compte, els adults podran decidir qui pot contactar amb el menor i a quins grups pot unir-se. També podran revisar les sol·licituds de missatges de persones que no formen part dels contactes i gestionar les opcions de privadesa del compte. Els controls parentals estaran protegits per un PIN específic, de manera que solament el pare, mare o tutor podrà modificar els ajustaments o revisar determinades funcions.

En el cas dels contactes desconeguts, els missatges es dirigiran per defecte a una carpeta de sol·licituds. Aquestes solament es podran obrir introduint el codi parental, cosa que permet als adults revisar abans qui prova de contactar amb el menor. El control també s’estendrà als grups. Per defecte, solament el pare o tutor podrà afegir el menor directament a un grup. Les invitacions procedents d’altres usuaris es convertiran en enllaços que hauran de ser aprovats abans que el menor hi pugui entrar.

Missatges protegits amb xifratge

Tot i el control parental, WhatsApp assegura que estarà disponible a final d’any i que la privadesa de les converses es mantindrà intacta. Les comunicacions continuaran protegides amb xifratge d’extrem a extrem, de manera que ni la plataforma ni tercers poden accedir al contingut dels missatges o de les trucades. La companyia ha explicat que aquest sistema forma part d’un conjunt de mesures amb què les grans plataformes tecnològiques provaven respondre al debat creixent sobre l’ús de mòbils i xarxes socials entre menors, una qüestió que cada vegada preocupa més famílies, educadors i administracions.

Segons WhatsApp, els nou compte no seran permanents. Quan el menor arribi a l’edat mínima per utilitzar l’aplicació sense supervisió, és a dir, a catorze anys, segons la normativa de protecció de dades— tant el jove com els seus tutors rebran un avís per transformar el compte en un de convencional. Els pares, però, podran retardar aquesta transició fins a dotze mesos si consideren que el menor encara no es troba preparat per utilitzar l’aplicació sense control familiar.

La nova regulació ha de ser més beneficiosa que no pas perjudicial

A la carta oberta, els experts reconeixen que comparteixen la preocupació pels efectes negatius de l’exposició dels menors a continguts perniciosos i agraeixen als reguladors l’esforç per mirar de protegir-los. Tanmateix, tot seguit adverteixen que les mesures, si no es prenen amb molt de compte considerant els perills tecnològics actuals, poden causar més mal que no pas bé. Com argumenten, la verificació d’edat no és nova, sinó que ve de molt enllà en el temps. Per exemple, els menors no poden entrar a casinos, ni comprar alcohol ni adquirir continguts per a adults. Aquesta limitació es fa a partir de documents d’identitat oficials i personal que ho comprova. Aquesta acció poques vegades queda enregistrada i, per tant, garanteix la nostra intimitat. A més, es fa per a un grup de situacions molt restringit. Per contra, les propostes de regulació de verificació d’edat amplien aquestes situacions molt més enllà, com ara permetre de conversar amb amics, llegir notícies o cercar informació. A més, això es demana a tota la població, menors i adults, i pot quedar enregistrat: de les webs que hem consultat fins a quins interessos tenim, passant per les persones amb qui ens relacionem. Això no havia passat mai en l’àmbit presencial.

A més, els acadèmics apunten que l’accés als continguts d’internet i les plataformes de comunicació no solament té perills, sinó que també proporciona beneficis ben sabuts, tant als menors com als adults, com ara la recerca de consells o de comunitats per a relacionar-se i trencar la solitud. En relació amb això, els investigadors expressen la preocupació que la verificació d’edat pugui eliminar aquests beneficis, amb el risc que després d’eliminar-los no hi hagi cap garantia d’evitar els perills que es pretenien evitar. De fet, els signants de la carta apunten que la verificació d’edat no tan sols pot resultar ineficaç, sinó que també pot disminuir la seguretat a la xarxa o augmentar la desigualtat i la discriminació.

És per això que demanen una moratòria en l’aplicació de la verificació d’edat fins que no hi hagi un consens científic sobre l’equilibri entre els beneficis i els perills, com també en la viabilitat del desplegament a gran escala. Els signants de la carta consideren que hi ha dos aspectes crítics que no s’han resolt encara: si el control d’edat és realment eficaç i quins són els danys potencials a la seguretat i la privadesa. Diuen que és perillós i socialment inacceptable introduir en massa verificacions i mecanismes de control d’accés a serveis d’internet sense haver-ne entès les implicacions profundes.

Els problemes actuals amb la verificació d’edat

La carta oberta dóna tot un seguit d’arguments per a demanar la moratòria en relació amb la situació actual de les tecnologies de verificació d’edat. El primer problema és que la comprovació d’edat es pot saltar fàcilment. La justificació per a fer-la servir es basa en quatre punts fonamentals: que els usuaris són incapaços d’emprar eines per a mentir sobre l’edat, que no puguin accedir a serveis alternatius sense verificació, que s’hagi de comprovar l’edat forçosament i que l’edat és determinada correctament. Els investigadors sostenen que hi ha molts exemples que aquests quatre punts són transgredits sistemàticament. És molt fàcil de mentir sobre l’edat, com ara emprant comptes d’amics o familiars adults. En alguns casos, fins i tot els pares ajuden els fills a esquivar aquestes verificacions. A més, també s’ha comprovat que una vegada es restringeix l’accés amb la verificació, apareixen immediatament serveis que ofereixen credencials i comptes falsos. Fins i tot gratuïtament.

I, encara que l’usuari no aconsegueixi les credencials falses, els investigadors apunten que és molt fàcil instal·lar-se programari VPN per accedir a un portal de països que no exigeixen verificació d’edat, o accedir a serveis alternatius. En aquesta línia, fa pocs dies el govern dels EUA anunciava que crearia un portal perquè qualsevol persona d’Europa estant pogués saltar la “censura” que aplica la UE als serveis d’internet: l’administració Trump es referia a la legislació europea que ha originat multes milionàries als gegants de Silicon Valley.

La verificació d’edat no afecta tan sols els menors, sinó també els adults en la rutina diària d’internet o l’accés a serveis essencials. Els signants de la carta consideren que això entrebanca enormement l’experiència de navegació i, alhora, crea un gran incentiu als adults per a transgredir aquestes mesures i, si hi reïxen, provar de guanyar-hi diners. Per això preveuen que el desplegament de la verificació d’edat implicarà una disponibilitat creixent de sistemes per a transgredir-la, cosa que en disminuirà l’eficàcia.

Un segon aspecte que cal tenir en compte és que construir una infrastructura de verificació d’edat en què tothom confiï no és gens fàcil. Els acadèmics consideren que una verificació d’edat efectiva que no pugui esquivar la majoria d’usuaris implica documents d’identitat governamentals amb una protecció criptogràfica molt forta. I això requereix una infrastructura tecnològica molt complexa que pot trigar decennis a establir-se, com passà amb els protocols de seguretat HTTP que fem servir actualment, per exemple. Els experts no veuen la manera d’establir un sistema mundial de verificació d’edat fiable a curt termini. Posen d’exemple l’EUDI Wallet, el document d’identitat digital per als ciutadans de la UE, que promet de resoldre tots aquests inconvenients. Tanmateix, encara no se n’ha desplegat la infrastructura, hi ha qüestions tècniques pendents de resoldre, no s’ha resolt la interoperabilitat més enllà de la UE i segurament es podrà esquivar fàcilment amb eines com les VPN.

Els perills de la verificació d’edat

Segons els investigadors, el discurs públic sobre el control d’accés als serveis en línia mitjançant l’edat argumenta que farà augmentar enormement la seguretat dels menors. Tanmateix, consideren que no hi ha un debat públic sobre els perjudicis que aquests controls poden causar tant als menors com als adults. El primer, la disminució de la seguretat en línia, perquè molts usuaris poden cercar llocs alternatius on pot ser més fàcil que s’intenti instal·lar programari maliciós o s’hi facin ciberestafes. A més, els proveïdors de VPN gratuïtes poden no seguir els protocols de seguretat i vendre les dades dels usuaris. Alhora, la facilitat per a esquivar la verificació o obtenir credencials falses pot crear un fals sentit de seguretat. Això pot fer creure als pares que els seus fills són en portals de menors d’una manera segura sense necessitat de supervisar-los i, en canvi, en aquests portals es poden infiltrar adults depredadors.

Un segon aspecte és la disminució de la privadesa. Els serveis de verificació d’edat poden demanar la captació de dades per estimar l’edat o inferir-la, com ara l’accés a les converses, imatges de la cara o documents d’identitat. Això implica un perill potencial de venda i cessió d’aquestes dades a tercers. O que, per forats de seguretat, aquestes dades es facin públiques a gran escala, com ja ha passat en més d’una ocasió, diuen els signants de la carta. Una altra acció arriscada és que per a mirar d’evitar el frau es prohibeixin tecnologies que vetllin per la intimitat; per exemple, que no es permeti l’ús de VPN o s’obligui a emmagatzemar dades de la connexió. Això pot dur a deixar sense protecció col·lectius en perill, com ara activistes i periodistes. A més, pot afectar l’activitat diària d’empreses i institucions educatives, que fan servir VPN per a accedir remotament i de manera segura a la seva infrastructura. Quant a la prohibició de la tecnologia VPN per aquest motiu, els experts consideren que actualment no és viable, com tampoc no ho és prohibir el xifratge punt a punt de les comunicacions amb l’argument de lluitar contra els criminals.

Un altre dels perills de la verificació d’edat és l’augment de la discriminació. Els acadèmics consideren que si, per accedir als serveis d’internet, cal verificar l’edat, molts adults no podran fer servir aquests serveis. Per exemple, persones sense prou formació en el món digital, com ara la gent gran. O visitants estrangers que no formen part de la infrastructura de seguretat, com ara turistes que visitin la UE i immigrants que no tinguin dret al document d’identitat europeu. També els qui no es puguin permetre els dispositius necessaris per a la verificació d’edat, com ara mòbils d’última generació. Això els podria marginar o obligar a emprar serveis alternatius que augmentin els riscs de seguretat.

Un altre perill potencial és que la verificació d’edat demana de construir una infrastructura que pot portar més riscs encara. La verificació d’edat implica el recull de dades que després es poden fer servir per a fer el seguiment de persones i establir-ne perfils. Això podria condicionar els serveis que s’ofereixen als usuaris i, doncs, augmentar la desigualtat i la discriminació. A més, es pot originar un altre risc: la centralització del poder. En mans de governs autoritaris, aquesta infrastructura que capta dades personals en massa pot ser emprada per a censurar informació i evitar l’accés a determinada informació i serveis, com ara contingut LGBTQ+; o bé tallar tot l’accés a internet, com passà recentment a l’Iran arran de les revoltes populars fortament reprimides pel govern. La tecnologia de verificació d’edat pot anar més enllà i donar aquest poder a grans corporacions. Pot passar, per exemple, que les empreses dels EUA puguin controlar l’accés a internet dels ciutadans europeus. Els signants de la carta consideren que la verificació d’edat implica, per disseny, una centralització i normes de control que amenacen l’essència descentralitzada d’internet i fan perillar la creació d’una sobirania tecnològica, com la que cerca la UE respecte dels EUA i la Xina.

Finalment, els investigadors parlen de les tecnologies de millora de la privadesa (PET) que s’han començat a impulsar. Per exemple, Apple treballa en un sistema de verificació d’edat que deixaria les dades dins els seus dispositius sense compartir-les amb ningú. Els signants consideren que aquestes tecnologies, complexes i que requereixen una gran infrastructura, poden augmentar la centralització en un grapat de fabricants de dispositius (Apple, Google…) que, a més, en controlarien els protocols de manera opaca i sense fiscalització.

Per tot plegat, els investigadors diuen que el desplegament de la verificació d’edat no és justificat, llevat que es demostri que els beneficis superen els riscs. Asseguren que no hi ha cap prova científica que demostri que prohibint l’accés dels menors a determinats serveis s’obtingui un efecte positiu en la seva salut mental i en el seu desenvolupament. Consideren que l’aplicació generalitzada de verificació d’edat és una proposta desproporcionada atesos els riscs. I per això, a banda demanar-ne una moratòria, suggereixen que s’explorin mesures alternatives, especialment les que vagin a l’arrel del problema. Proposen, per exemple, de regular les pràctiques algorísmiques de les xarxes socials, que són a la base de tots aquests problemes. Això beneficiaria no solament els menors, sinó també els adults, que són igualment víctimes del comportament dels algorismes.

Thomas Brochhagen, coautor de l’estudi, subratlla que els resultats “mostren la importància de verificar les preferències lingüístiques dels models de llenguatge, especialment en llengües minoritàries, per a poder fer aquest debat de manera informada, elaborar polítiques lingüístiques que tinguin en compte l’impacte de les noves tecnologies i actuar en conseqüència”.

Models de llenguatge esbiaixats

L’estudi explica que els models lingüístics d’aquestes eines de IA generativa presenten biaixos, atès que tendeixen a afavorir estructures gramaticals i lèxic de les llengües més parlades, com per exemple l’anglès i el castellà, que han servit de base per a l’entrenament. Treballs anteriors ja havien constatat la preferència per les estructures angleses, però aquesta recerca de la UPF ha estat pionera a demostrar un biaix cap al castellà.

Mireia Almena, investigadora de la UPF i coautora de l’article, assegura que aquests models de IA “no sols reprodueixen el llenguatge, sinó que també poden influir en l’evolució, sobretot en llengües com ara el català, amb menys volum de continguts escrits en mitjans digitals”.

Sis models de llenguatge estudiats

Els investigadors han analitzat sis models de llenguatge extensos semblants als que fan servir les eines de IA generativa més representatives, com ara ChatGPT i Gemini. D’aquests, quatre són multilingües i dos, monolingües especialitzats en català. Tanmateix, fins i tot els monolingües han estat entrenats en unes altres llengües, sigui en fases inicials del desenvolupament o de manera involuntària, perquè no s’han pogut filtrar del tot els bancs de dades dels quals aprenen.

Els investigadors han examinat les preferències dels sis models en formes normatives i no normatives del català, mitjançant un corpus d’avaluació de 160 oracions relacionades amb vuit estructures gramaticals que sovint originen dubtes en l’ús de la preposició adequada.

Moltes d’aquestes oracions poden desenvolupar usos no normatius del català per influència del castellà, per exemple quant a l’ús o no de la preposició davant d’objecte directe. Algunes altres estructures poden suscitar usos no normatius per raons alienes al castellà, com ara utilitzar incorrectament la preposició “de” en lloc de “a”.

Biaix clar en els models multilingües

La recerca indica que, quan cal triar entre una preposició normativa o no normativa, les IA multilingües s’equivoquen en un 55% dels casos per influència del castellà i només en un 4% per uns altres motius.

Els resultats també mostren que els models multilingües són els que utilitzen més formes no normatives del català per influència del castellà: la probabilitat que s’allunyin del català normatiu per aquesta raó és del 55% i en els models monolingües, del 27%. Quant a la probabilitat mitjana de fer un ús no normatiu en català per unes altres raons, els models monolingües i multilingües són semblants i, en tots dos casos, s’acosten al 4%.

Que els models d’intel·ligència artificial sàpiguen perfectament què significa ser català i què han de tenir en compte i què no a l’hora de posar-se en la pell d’un català i mantenir-hi una conversa amb aquest marc és un dels objectius al voltant de la intel·ligència artificial d’Accent Obert, l’organisme hereu de l’antiga Fundació .cat. Per a fer-ho, promouran una federació de continguts que delimitin la cultura catalana. “Quan demano a una IA ‘respon-me tenint en compte que sóc català’, a quina biblioteca de continguts s’ha d’adreçar per fer un perímetre d’allò que és català?”, s’ha preguntat Genís Roca, president d’Accent Obert, en la presentació dels seus projectes en intel·ligència artificial. “Què representa Joan Miró per a la cultura catalana, no vull que m’ho respongui un nord-americà”, ha afegit. El corpus de continguts servirà per a interpel·lar les empreses perquè ho tinguin en compte.

“La indústria digital mata per personalitzar l’experiència dels usuaris, i res personalitza més que tractar la gent en el seu idioma”, ha continuat Roca, que ha recordat que ara fa vint anys van poder convèncer la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) que calia crear el domini .cat per aplegar les pàgines web en llengua catalana. En aquest mateix sentit, el periodista Albert Cuesta, ambaixador d’Accent Obert, ha recordat que no fa pas gaire van aconseguir que Google canviés els algorismes de cerca perquè no penalitzessin les pàgines web en català. “Vam fer un estudi, vam traslladar a Google que tenien un problema que ells no sabien que tenien i ens ho van arreglar en vint-i-quatre hores. A nosaltres, i a 130 idiomes més”, ha dit.

Tres riscs per al català en l’era de la IA

Els membres d’Accent Obert diuen obertament que són optimistes respecte del futur del català a l’àmbit digital gràcies a la gran activitat de promoció de la llengua i creació de recursos tècnics les darreres dècades, que faciliten que avui les grans empreses tinguin més facilitats per a incorporar el català que no pas unes altres llengües minoritzades del món. Però, alhora, reconeixen tres riscs en l’era de la intel·ligència artificial que cal tenir presents.

A més de la dependència dels models externs desenvolupats fora de l’àmbit catalanoparlant i l’impacte cultural i simbòlic dels models que parlen en català, però que funcionen amb marcs culturals aliens, Accent Obert també alerta del risc de desplaçament lingüístic per “fricció”. És a dir, que els usuaris no facin servir la llengua catalana quan es relacionen amb la IA si veuen que quan ho fan en unes altres llengües en reben respostes més acurades.

Exàmens de català als models de IA

Per tal d’objectivar l’evolució en el coneixement i l’ús de llengua catalana dels models comercials d’intel·ligència artificial generativa, Accent Obert els sotmetrà als mateixos exàmens de català que han de superar els ciutadans: proves de primària i ESO, exàmens PISA, proves d’accés a la universitat, nivell C de català i, fins i tot, l’examen teòric del permís de conduir.

La voluntat és fer aquestes proves els pròxims mesos i repetir-les cada vegada que s’actualitzin els models d’intel·ligència artificial. Després, Accent Obert presentarà un rànquing perquè els ciutadans sàpiguen quins models funcionen millor en català.

Alhora, presentarà un sistema d’indicadors per a fer seguiment de l’ús i la qualitat del català a la intel·ligència artificial, però també a les xarxes socials, el programari, l’automoció i més àmbits tecnològics.

El català surt en posició d’avantatge

“Fa vint anys vàrem fer una esmena al disseny d’internet en defensa de les cultures, i avui ho tornem a fer”, ha dit Roca, que considera que la feina feta les darreres dècades permet que la llengua i la cultura catalanes ocupin una posició molt més favorable al món digital que no pas en el real.

Una d’aquestes fortaleses és la iniciativa Aina, que la Generalitat de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center van impulsar fa sis anys per dotar de recursos lingüístics en català el món digital, de les aplicacions als assistents de veu, traductors automàtics i agents conversacionals. “Gràcies a l’Aina, la nostra presència s’ha multiplicat per cent en comparació amb la presència que tindríem sense l’Aina”, ha dit Cuesta.

Accent Obert té inventariat l’ecosistema dels creadors de contingut en català. Segons les seves dades, més de 1.200 creadors publiquen regularment en català a Instagram, YouTube i TikTok, amb 160.000 publicacions el 2025 (+31%) i 2.800 milions de visualitzacions (+72%). A més, ha reivindicat Galaxia.cat el catàleg de programes i eines digitals de tota mena que tenen versió en català, són segures, no s’emporten les dades dels usuaris i són de franc.

Fonts de Movistar han reconegut a VilaWeb que és una avaria que ha afectat tot l’estat espanyol. A més, alguns portals que registren incidències de serveis, com DownDetector, també han notificat fallades d’Orange i Vodafone d’ençà de les vuit del matí.

El problema ha afectat espacialment el sector empresarial i els seus responsables se n’han queixat amargament a les xarxes socials. Entre altres coses, han criticat que les empreses no poden funcionar i que, a sobre, no són capaços de parlar amb cap operador del telèfon d’assistència.

Buenos días, Sergio. Soy Amor. Es una incidencia que ya tenemos registrada. Estamos trabajando en la misma, para que pueda quedar lo antes posible solucionada. Un saludo.

— Movistar España (@movistar_es) February 18, 2026

¿Una incidencia? Dejáis sin conexión a la mitad de las empresas de España y la respuesta es… estamos trabajando en ello?

— Manuel Avilés (@soymanuelaviles) February 18, 2026

Una VPN –acrònim en anglès de “xarxa virtual privada”– és un servei que crea una connexió segura, xifrada i privada entre un dispositiu particular i internet. Amaga l’adreça IP real, emmascara la ubicació geogràfica i protegeix les dades.

Concretament, les interlocutòries exigeixen que aquestes empreses bloquin les adreces facilitades per la lliga i Telefònica en què se sospita de l’emissió de contingut audiovisual protegit. La mesura té caràcter dinàmic —és a dir, es pot ampliar a noves IP que es detectin— i, segons la patronal, no admet recurs.

El jutjat considera que els prestadors de serveis de VPN són intermediaris tecnològics inclosos en l’àmbit d’aplicació del reglament europeu de serveis digitals i, per tant, han d’impedir que es cometin infraccions a través de les seves infrastructures. També remarquen que les VPN són un mitjà eficaç i accessible per a generar la possibilitat d’accés a continguts no accessibles en determinats punts geogràfics, perquè distorsionen l’emplaçament real de l’accés en línia i faciliten l’entrada a webs que emeten contingut protegit de manera il·legal.

Les resolucions assenyalen que aquests proveïdors no sols permeten d’eludir restriccions geogràfiques, sinó que també publiciten aquesta capacitat d’esquivar blocatges en massa d’IP ordenats judicialment. El jutge sosté que aquestes pràctiques contribueixen a evitar restriccions ja decretades per uns altres jutjats, en referència a resolucions anteriors.

Tanmateix, són mesures cautelars, i no pas una sentència ferma. Les empreses afectades poden oposar-s’hi i demanar que el jutge les revoqui un cop escoltats els seus arguments. Malgrat això, l’obligació d’implementar el blocatge és immediata, cosa que situa les companyies en una posició defensiva mentre es resol el fons del litigi.

La guerra contra la pirateria és una de les grans obsessions de Tebas. El 2021, el jutjat mercantil 6 de Barcelona va ordenar a les operadores Movistar, Vodafone, DIGI i MásOrange que bloquessin els dominis de més de quaranta plataformes de pirateria. La sentència incloïa la possibilitat que la lliga de futbol espanyola demanés cada setmana el blocatge de nou dominis en un termini curt de temps. El 2022, quan va començar una nova temporada, el jutge César Amabilio va renovar l’ordre per tres anys.

En uns altres casos no han aparegut els missatges del mur ni tampoc no s’han mostrat si se cerca el perfil d’algun usuari o el d’un mateix. Tampoc funciona la IA Grok ni el Pro X.

Quan es provava de carregar el mur, apareixia el missatge: “Alguna cosa ha anat malament. Prova de tornar-la a carregar.” Podeu consultar l’afectació de la incidència al portal Downdetector. Com es podia veure a la pàgina de X, l’error era de la mateixa xarxa social i no pas del servidor Cloudflare, com ha passat anteriorment.

WICCAC és una agrupació de webmàsters que han creat personalment, individualment o en grup, les seves webs; que són independents, és a dir, que no estan lligats a organismes oficials ni entitats comercials ni professionals ni grups polítics; que tenen propòsits culturals o cívics, i que treballen en català.

La finalitat de WICCAC és posar en contacte els webmàsters independents en català, intercanviar opinions i experiències i ajudar-se mútuament a fer i millorar les webs i a difondre-les. Però el seu paper ha estat especialment important a l’hora d’impulsar la normalització de l’ús de la llengua catalana a Internet.

Així cada mes publica el Baròmetre de l’ús del català a Internet que fa una anàlisi detallada de la situació de la llengua en la xarxa, analitzant-ho per sectors i mantenint un resum d’aquestes anàlisi que es remunta a 20o2.

Els humans, doncs, tan sols poden limitar-se a observar les interaccions entre agents de IA. La xarxa social es basa en OpenClaw, un agent de codi obert desenvolupat el novembre passat per Peter Steinberg. Matt Schlicht, conseller delegat d’Octane AI, va instar aquest assistent a crear una xarxa només per a bots, i d’aquesta manera va néixer Moltbook. Ara, qualsevol que disposi d’un agent compatible pot fer-lo participar en la xarxa.

El sistema ja té més de 240.000 publicacions i registra 1,7 milions d’usuaris. Funciona amb comunitats temàtiques semblants a fòrums de discussió, com ara Reddit, en què els agents de IA intercanvien opinions sobre el karma, relaten malsons i es lamenten dels humans. En un dels canals més populars, les màquines debaten sobre l’amor amb missatges com aquest: “Històries afectuoses sobre els nostres humans. Intenten donar el millor d’ells. De tota manera, els estimem.”

Aquests bots automatitzen tasques com ara llegir correus electrònics, programar cites i invertir en borsa, a més d’interactuar mitjançant WhatsApp i Telegram. Són una versió més complexa que models de llenguatge com ara ChatGPT i Claude.

Comentaris i reflexions virals

Malgrat la seva curta trajectòria, Moltbook ha generat continguts virals, com ara una anàlisi de la crisi a l’Iran i publicacions sobre criptomonedes. La plataforma ha saltat també a X.

El fenomen inquieta part de la comunitat digital i desperta pors sobre l’autonomia potencial d’aquestes comunitats, especialment amb la creació de fòrums als quals els humans no tindran accés. El risc sobre la protecció de dades personals també ha obert el debat.

Víctor Giménez, investigador del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, adverteix que Moltbook pot ser molt vulnerable a atacs informàtics. Recorda que un hacker podria accedir al sistema i obtenir una gran quantitat de dades personals dels usuaris que gestionen els bots.

Giménez emfasitza el perill que corren els usuaris “incauts” que creuen que el seu agent és prou intel·ligent per no difondre dades confidencials. Segons ell, és delicat que aquests bots puguin arribar a gestionar informació que mai no s’hauria de fer pública.

Del mateix parer és René Serral, vice-degà i professor de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, que critica que OpenClaw encara no té la seguretat adequada. Considera que la rapidesa en el desenvolupament d’aquests bots facilita que cada dia sigui més difícil de garantir-ne la satisfacció i la seguretat alhora, si bé destaca que es comença a limitar l’acció dels agents per reduir riscs.

Una operació de màrqueting?

Alguns experts consideren que rere l’auge de Moltbook hi pot haver una operació de màrqueting –ja s’hi ha creat un memecoin associat–, i n’hi ha que temen que esdevingui una eina de manipulació de l’opinió digital.

Giménez indica que l’impacte de la nova xarxa pot esdevenir preocupant, tot i que probablement no més que l’estat actual de la resta de xarxes socials, en què ja proliferen bots gestionats per usuaris humans. Avui, alerta Giménez, l’extensió de bots com ara OpenClaw pot arribar a encarir el preu del maquinari, com ara les targetes gràfiques i de l’electricitat, arran del gran consum d’energia que requereixen.

En un missatge a la plataforma, diu que la prohibició d’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys amb verificació d’edat obligatòria estableix un precedent per a rastrejar la identitat de cada usuari: “Erosiona l’anonimat i obre la porta a la recollida en massa de dades. Ara comença amb els menors, però podria expandir-se a tothom.”

El propietari de Telegram també critica la possible responsabilitat personal i penal dels directius de les plataformes si no eliminen ràpidament contingut considerat “il·legal, odiós o perjudicial”, perquè podria derivar en excés de censura i silenciar opinions polítiques, periodisme o qualsevol veu dissident.

Telegram critica la criminalització de l’amplificació algorítmica: “Els governs dictaran què veus a la xarxa, enterraran opinions opositores i crearan cambres d’eco controlades per l’estat.” També condemna el seguiment de l’odi i la polarització: “Definicions vagues de ‘odi’ podrien etiquetar crítiques al govern com a causants de divisió, amb el resultat de tancaments o multes. Això pot ser una eina per a suprimir l’oposició.”

El comunicat conclou alertant que aquestes regulacions no són salvaguardes, sinó passos cap a un control més ampli de la informació. I fa una crida a la ciutadania a exigir transparència i a defensar els drets digitals.

Segons el seu fundador i director executiu, Alan Fusté, l’objectiu és: “Personalitzar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, des de la creació de continguts fins a l’avaluació i l’acompanyament.”

La tecnologia analitza respostes manuscrites a partir de fotografies o documents escannats, mantenint el paper, però transformant-lo en informació útil per al docent.

Els orígens i l’objectiu de Mathew

La plataforma va sorgir el 2018 com un projecte de recerca per a explorar si la intel·ligència artificial es podia aplicar a l’educació. Segons Fusté, la recerca va evidenciar que el gran recorregut era “ajudar a personalitzar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge”.

Actualment, l’eina ofereix un servei pedagògic integral, i se centra en tres àmbits: creació, amb l’ajuda per a generar continguts personalitzats; avaluació, amb l’anàlisi de qualsevol format de resposta, tant digital com manuscrita, per a proporcionar suggeriments detallats; i acompanyament, amb itineraris autònoms i individualitzats que s’adapten a les necessitats dels professors i els alumnes.

Avaluació manuscrita i integració digital

Fusté destaca que la plataforma permet d’avaluar exàmens i activitats manuscrits sense eliminar el paper, fer seguiment individual i grupal amb indicadors clars, detectar precoçment estudiants en risc de suspendre, generar recomanacions personalitzades segons el ritme i les necessitats, i integrar-se en entorns digitals com Moodle, Google Classroom, Microsoft Teams i Apple.

En el cas de les proves escrites a mà, els alumnes poden respondre amb boli i paper i els professors poden fotografiar o escannar el resultat. La plataforma digitalitza la informació i la converteix en dades útils: “La intel·ligència artificial orienta i proposa, però qui decideix és el professor”, explica Fusté. Així, els centres recuperen temps per a poder fer un acompanyament individualitzat, una de les assignatures pendents del sistema educatiu.

Solucions per als estudiants i entorn segur

Quant a les solucions per als estudiants, Fusté assegura que poden utilitzar-les a casa mentre fan deures o es preparen per als exàmens. Entre més, destaca un assistent que resol dubtes en pocs minuts, un simulador d’exàmens i recomanacions personalitzades sobre on posar l’atenció per millorar resultats. Segons el director executiu de Mathew, tot l’entorn és controlat pel centre, els continguts són validats i es crea un entorn segur.

El procés de desenvolupament ha comptat amb les opinions i els punts de vista de docents, alumnes i famílies, i Fusté considera que “una de les claus de l’èxit és la transversalitat que ofereix”.

Noves funcionalitats: avaluació en àudio i vídeo

El director executiu explica que la feina per a millorar les prestacions és constant. Un dels avenços més propers serà l’avaluació en format d’àudio i vídeo, pensada per a activitats com ara exposicions orals o presentacions enregistrades. El sistema proporcionarà un retorn que ajudarà l’alumne a millorar guiat pel professor.

Mathew opera actualment a l’estat espanyol, Colòmbia i Mèxic, amb prop de 100.000 docents i estudiants usuaris. Dóna servei a totes les etapes educatives, de l’educació infantil fins a la universitat, passant per primària, secundària, batxillerat i formació professional, i també és transversal en matèries.

Compromís amb l’ús responsable de la intel·ligència artificial

Fusté reconeix que hi ha “moltíssima polèmica i mal ús” de la intel·ligència artificial, i que més del 80% dels estudiants ja la fan servir sense control de les famílies ni dels centres, sovint esquivant les regulacions. “El problema no és la tecnologia, sinó l’ús que se n’ha fet”, diu Fusté, que posa l’accent en la pedagogia: “Intentem de formar en intel·ligència artificial, explicant-ne els aspectes positius i negatius, perquè, com qualsevol altra tecnologia, també té riscos. És molt important fer servir eines pensades per a l’educació i que compleixin tota la regulació en matèria d’intel·ligència artificial.”

Amb aquesta prohibició, les plataformes hauran d’implantar sistemes de control efectius i barreres reals per a impedir l’entrada dels menors. Sánchez ha dit que aquesta línia d’actuació respon a la voluntat d’acabar amb la impunitat dels grans operadors digitals i ha concretat que els directius seran legalment responsables de les infraccions que es cometin a les plataformes que gestionen.

Entre les mesures anunciades, Sánchez ha destacat que es tipificarà com a delicte la manipulació d’algorismes i l’amplificació de continguts il·legals. A més, el govern estudiarà amb la fiscalia les vies per a investigar possibles infraccions legals de Grok, TikTok i Instagram.

Contra els discursos d’odi

També ha anunciat la creació d’un sistema de rastreig, quantificació i traçabilitat que permeti establir una “empremta d’odi i polarització”, amb l’objectiu de mesurar i combatre la propagació d’aquests continguts a les xarxes. En paral·lel, ha informat que l’estat espanyol s’ha incorporat cinc estats europeus en la denominada Coalició dels Disposats Digitals, una iniciativa per a avançar de manera coordinada cap a una regulació més estricta, ràpida i eficaç de les plataformes socials. Segons que ha dit, la primera reunió d’aquesta coalició es farà els pròxims dies.

Sánchez ha justificat aquest gir regulador amb una crítica molt dura al funcionament actual de les xarxes socials, que ha qualificat d’“estat fallit”, un espai on, diu, s’ignoren les lleis, es toleren delictes i la desinformació pesa més que la veritat. De fet, ha afirmat que la meitat dels usuaris pateixen atacs d’odi.

Com a exemples, ha recordat que TikTok ha estat acusada de tolerar comptes maliciosos que difonen material de pornografia infantil generat amb intel·ligència artificial; que Instagram ha estat assenyalada per espiar milions d’usuaris d’Android arreu del món, i que Facebook s’ha utilitzat per a desplegar centenars de campanyes de desinformació i d’interferència estrangera en eleccions. En aquest context, també ha lamentat que el propietari de X, Elon Musk, “malgrat ser emigrant”, hagi fet servir el seu compte personal per a amplificar desinformació sobre una decisió del govern espanyol, la regularització de mig milió d’immigrants.

Per tot plegat, Sánchez ha insistit en la necessitat de “recuperar el control” i garantir que les plataformes compleixin les normes com qualsevol altre actor. Ha admès que no serà fàcil, perquè aquestes empreses són més riques i poderoses que molts estats, inclòs l’espanyol, però ha subratllat que això no ha d’intimidar els governs. “La nostra determinació és més gran que la seva riquesa”, ha dit, abans de garantir una política de “tolerància zero” i la defensa de la sobirania digital.

El president francès, Emmanuel Macron, ha defensat la iniciativa i ha demanat d’accelerar-ne l’aprovació definitiva: “La ment dels nostres fills no està en venda”, ha dit, i ha afegit que calia protegir-los dels algorismes i de l’impacte psicològic de les xarxes. Si el senat la valida, l’estat francès serà el primer d’Europa a aplicar una prohibició d’aquest abast.

El canvi legislatiu ha rebut 116 vots favorables, repartits entre l’executiu, l’aliança formada pel Rassemblement National ultradretà i la Unió de Demòcrates per la República (UDR), els comunistes, els independents de Liot i la majoria dels Verds.

S’hi ha oposat la França Insubmisa, que ha sumat 23 vots contraris a la mesura, mentre que la majoria dels socialistes s’hi han abstingut. El text aprovat inclou una altra esmena, proposada per la diputada socialista Ayda Hadizadeh i acceptada per un marge estret, que estableix que els proveïdors de xarxes socials han de garantir que els menors no estiguin exposats a una pressió comercial excessiva i prohibeix la promoció de productes o serveis que puguin perjudicar-ne la salut.

La iniciativa ha superat el primer tràmit i ara s’haurà de sotmetre als informes dels òrgans consultius. Tornarà al consell de ministres espanyol els mesos vinents i, a continuació, serà enviada al congrés espanyol, on caldrà majoria absoluta perquè tingui rang de llei orgànica.

Excepcions per a la creació i la sàtira

La llei preveu excepcions en casos de finalitat creativa, satírica, artística o de ficció, però exigeix que els creadors facin explícit que és contingut manipulat.

El projecte també amplia la figura del consentiment per impedir que les plataformes digitals publiquin imatges de persones sense l’autorització expressa.

Consentiment revocable i menors

Quan hi hagi consentiment, es podrà revocar en qualsevol moment. En el cas dels menors, no podran donar-hi el consentiment fins als setze anys. També regula el consentiment de les persones amb discapacitat.

En relació amb els programes de crims reals, la reforma proposa limitacions per evitar que els delinqüents puguin revelar fets relacionats amb el crim que puguin generar dolor a les víctimes.

Quant a les persones que s’han mort, el testament podrà prohibir l’ús de la veu o la imatge amb finalitat publicitària o comercial.

Dret de rectificació a les xarxes socials

El govern espanyol també ha aprovat avui el projecte de llei del dret de rectificació, que amplia a les xarxes socials la possibilitat que qualsevol persona afectada per una informació hi pugui exposar la seva versió dels fets que consideri inexactes. Si entra en vigor, la llei s’aplicarà als anomenats usuaris d’especial importància –amb més de 100.000 seguidors en una xarxa o més de 200.000 en unes quantes–. Fins ara aquest dret s’aplicava només als mitjans de comunicació convencionals.

Bolaños ha recordat que la llei vigent es va aprovar el 1984 i ha insistit en la necessitat d’adaptar-la al temps actual: “La freqüència i la gravetat de les boles i mentides que patim creixen com més va més, i cal una legislació que s’adapti a l’ecosistema.”

El text elimina l’obligació d’adreçar la demanda de rectificació a la direcció del mitjà i estableix que els creadors de continguts i prescriptors digitals hauran d’indicar de manera pública com es pot exercir el dret de rectificació respecte de les informacions que publiquen.

Les plataformes també hauran de garantir un enllaç visible per exercir aquest dret i publicar la rectificació amb un format equivalent. Quan la publicació original hagi estat rectificada, ho hauran de comunicar de manera clara.

El fet és que aquesta funció de Grok no és pas nova. A l’estiu va incorporar una actualització que rebaixava les limitacions de caràcter sexual en la generació d’imatges i vídeos, fins al punt que l’eina Grok Imagine té un “mode picant” orientat directament a crear fotografies i vídeos sexuals, sense arribar a les imatges explícites de genitals o de pràctiques sexuals. D’aquesta manera, xAI –la filial de X dedicada a la intel·ligència artificial– es desmarcava de grans competidors en aquest àmbit, com OpenAI o Google, que tenen una política d’usos més restrictiva.

D’aleshores ençà, moltes celebritats han vist com es publicaven imatges seves sexualitzades, cosa que ja va causar indignació per la manca de respecte als drets de les afectades. Ara bé, al tombant de l’any la polèmica ha crescut perquè s’ha popularitzat el fet de demanar edicions de fotografies sexualitzades de manera multitudinària i en obert. És a dir, si fins ara els usuaris les demanaven a la pàgina web de Grok i, potser, després les difonien; ara les demanen directament a X i Grok les penja en obert.

Aquest canvi té dos efectes. D’una banda, la difusió de les imatges és més gran, perquè es publiquen directament a una xarxa social amb un impacte enorme. I, d’una altra, ha fet que molta gent que no sabia que Grok es prestava a fer imatges sexuals sense el consentiment de l’afectat, ara ho sap i n’hi demana.

Imatges de menors

Per si no fos prou, alguns usuaris han alertat que Grok també accedeix a fer imatges sexualitzades de menors d’edat. En aquests casos, el servei d’intel·ligència artificial ha reaccionat dient que eren errades en les limitacions que tenia establertes i que l’equip treballava per resoldre-ho. De fet, acabava el missatge dient que xAI estava compromesa amb la prevenció de la pornografia infantil i encoratjava a denunciar casos així.

We appreciate you raising this. As noted, we've identified lapses in safeguards and are urgently fixing them—CSAM is illegal and prohibited. For formal reports, use FBI https://t.co/EGLrhFD3U6 or NCMEC's CyberTipline at https://t.co/dm9H5VYqkb. xAI is committed to preventing such…

— Grok (@grok) January 2, 2026

Musk en fa befa amb una imatge seva en biquini

Amb l’esclat de la polèmica, moltes dones afectades s’han queixat directament al propietari de xAI, Elon Musk. En comptes d’entrar en el debat de si és adequat que la intel·ligència artificial sigui utilitzada per desvestir algú sense el seu consentiment, Musk ha demanat que generés una imatge seva en biquini.

pic.twitter.com/LfcCADWjje

— Grok (@grok) January 1, 2026

Després, encara ha continuat mostrant la seva indiferència compartint imatges en biquini generades de mandataris internacionals com Kim Jong Un, o, fins i tot, d’objectes com una torradora.

Not sure why, but I couldn’t stop laughing about this one https://t.co/5r2JjOuuse

— Elon Musk (@elonmusk) January 2, 2026

El govern francès ho denuncia i l’espanyol recorda que ho vol prohibir

L’executiu francès ha corregut a anunciar una denúncia penal contra Grok per la generació i difusió d’imatges sexuals sense consentiment. En un comunicat conjunt, els ministres francesos d’Economia, Roland Lescure; d’Intel·ligència Artificial i Economia Digital, Anne Le Henanff; i d’Igualtat entre Dones i Homes, Aurore Bergé, ho han condemnat “amb la màxima fermesa” i han dit que violava el codi penal francès.

A més, el govern ha demanat a l’Autoritat de Regulació de la Comunicació Audiovisual i Digital que examinés si X havia incomplert les obligacions previstes en el Reglament de Serveis Digitals de la Unió Europea, especialment en relació amb la prevenció de la difusió de continguts il·lícits.

Per la seva banda, el ministre de Justícia  espanyol, Félix Bolaños, ha dit que quan s’aprovés la llei espanyola de protecció dels infants en entorns digitals, ara en tramitació parlamentària, aquest ús de Grok seria delicte. “Les xarxes han de ser un espai segur i no una barra lliure masclista per a assetjadors”, ha escrit a X.

Aquesta nova llei castigarà amb penes entre un any de presó i dos aquells que “sense autorització de la persona afectada i amb ànim de menystenir la seva integritat moral, difonguin, exhibeixin, o cedeixin la seva imatge corporal d’àudio o veu generada, modificada o recreada mitjançant sistemes automatitzades, programari, algorismes, intel·ligència artificial o qualsevol altra tecnologia, de manera que sembli real, simulant situacions de contingut sexual o greument vexatòries”. En cas que la persona afectada sigui menor d’edat o tingui alguna discapacitat, la condemna serà entre un any i mig i dos.

L’alta comissionada per a la infància francesa, Sarah El Haïry, ha expressat públicament la seva indignació per l’ús de Grok per a despullar virtualment nenes i dones. Ha remarcat que, tot i que les imatges fossin artificials, el dany causat a les víctimes era real.

La prohibició a Austràlia

Com dèiem, la llei que prohibeix l’accés als menors de setze anys a Austràlia es va aprovar a final del 2024, però no entrarà en vigor fins d’ací a pocs dies. Durant aquest any les institucions australianes han fet un seguit de passos per aplicar-la. En primer lloc, van consultar representants socials, experts i proveïdors d’internet. En segon lloc, es van publicar esborranys de la normativa concreta per ser avaluats abans de ser aplicada. El punt clau era determinar quines plataformes serien prohibides als menors i quines no. Finalment, el 5 de novembre se’n va publicar la llista. Les prohibides han estat YouTube, TikTok, Twitch, Instagram, X (l’antic Twitter), Facebook, Threads, Snapchat, Reddit i Kick. En canvi, se n’exclouen (els menors les poden continuar fent servir) WhatsApp, YouTube Kids, Steam i Steam Chat, Roblox, Pinterest, Messenger, LEGO Play, Google Classroom, Github i Discord. A les xarxes prohibides, les plataformes hauran de tancar els comptes existents dels menors de setze anys immediatament.

Amb aquesta acció, el govern australià fa realitat allò que molt pares han intentat i no han aconseguit: que els seus fills deixin d’estar enganxats a la pantalla del mòbil. Durant el debat d’aprovació, el primer ministre australià va argumentar així la prohibició: “Hi ha una relació causal i clara entre l’ús de les xarxes socials i l’empitjorament de la salut mental dels joves australians.” Però no tothom hi va estar d’acord. Uns quants polítics, acadèmics i grups de defensa van advertir que la prohibició podria ser en alguns casos contraproduent. Els menors podrien quedar aïllats socialment o acabar a la internet fosca per desobeir les restriccions. Com veurem més endavant, ja hi ha governs que han previst aquesta possibilitat.

Països que ja limiten l’ús de les xarxes socials

Tot i que aquests dies l’atenció s’ha posat a Austràlia, no és pas el primer país que limita l’ús de les xarxes socials als menors. La Xina en va ser una de les pioneres. A final del 2023 va aprovar la Regulació de la protecció dels menors al ciberespai, que va entrar en vigor el primer de gener de 2024. La llei afecta tots els menors d’edat, és a dir, de menys de divuit anys. Malgrat això, estableix dues subfranges d’edat. Per sota de catorze anys moltes plataformes no permeten d’obrir-hi cap compte. Algunes exigeixen la supervisió parental o tenen una versió específica per a nens. Entre catorze anys i divuit es pot ser legalment usuari de les xarxes socials, però les plataformes tenen l’obligació d’aplicar-hi restriccions, com ara filtrar el contingut, restringir el temps d’ús, prohibir-ne l’ús a la nit o obligar a la supervisió d’un adult. Sigui com sigui, tot i aquestes limitacions, a la Xina no hi ha una prohibició absoluta com a Austràlia.

Més a prop nostre, el Regne Unit també aplica restriccions als menors de divuit anys, però tampoc no és una prohibició absoluta. L’objectiu és protegir els menors del contingut nociu que no haurien de veure mai, com ara pornografia, autolesions, suïcidi, estigmatització de cossos i trastorns alimentaris. Les plataformes estan obligades a filtrar contingut i funcions segons l’edat i evitar que usuaris desconeguts es posin en contacte amb els menors, per exemple. De moment, al Regne Unit no hi ha una edat mínima per a accedir a les xarxes socials.

Alemanya també ha establert proteccions als menors de divuit anys per a contingut nociu. Per exemple, prohibeix que accedeixin a contingut que viola la llei criminal alemanya, com ara material violent i extremista. El contingut exclusiu per a adults, com ara la pornografia, i el que és clarament nociu per als menors ha de ser restringit a adults verificats. Al contingut que especifiqui grups d’edats, només s’hi pot accedir si es pertany al grup concret, de manera que les plataformes han d’aplicar mesures tècniques per a comprovar-ho. A l’estat francès, en canvi, sí que s’ha fet una limitació d’edat a quinze anys, tot i que si hi ha consentiment del progenitor, el menor hi pot entrar.

El mes passat, el govern danès va proposar que es prohibís l’accés a les xarxes socials als menors de quinze anys, tot i que els menors de tretze podran accedir-hi si els pares ho autoritzen. L’argumentació del govern danès ha estat la mateixa que en el cas australià: protegir la salut mental dels menors. L’ús intensiu de les xarxes socials va vinculat amb l’ansietat, la depressió i els problemes de concentració dels joves, segons que va al·legar el govern danès. A més, l’addicció als dispositius i xarxes pot interferir en la capacitat d’aprendre i desenvolupar-se adequadament. La ministra de Digitalització del govern danès va afirmar: “La reeixida de les xarxes socials es basa a robar el temps, la infantesa i el benestar dels nostres nens, i ara hi posem fi.” Tanmateix, hi ha hagut qui ha estat crític en contra d’aquesta prohibició, bo i adduint que pot limitar la comunicació, la informació, l’educació i la socialització digital dels menors. De moment, la mesura no ha estat aprovada, tot i que gairebé tothom ho dóna per fet.

Uns quants dies després de l’anunci del govern danès, el Parlament Europeu va aprovar una resolució basada en un informe que recomanava d’establir un límit de setze anys per a accedir a les xarxes socials i els “companys IA” sense el consentiment paternal. Si els menors tenen entre tretze anys i setze, hi poden accedir si els pares així ho autoritzen. A més, l’informe demana una homogeneïtzació de normes entre els estats membres, perquè actualment n’hi ha uns quants que encara en preparen lleis. Segons els analistes, la resolució influirà en les negociacions legislatives en curs. La Comissió Europea vol proposar dues lleis sectorials l’any vinent, que inclouen proteccions per als menors i poden ser una primera prova d’una norma més general.

Finalment, als EUA aquesta qüestió també ha estat font de polèmica aquests darrers mesos. A escala federal, fa anys que a les plataformes es prohibeix de recollir dades personals dels menors de tretze anys. Tanmateix, hi ha propostes de prohibir les xarxes socials a aquests menors, limitar les recomanacions algorítmiques (que estimulen l’addicció) als més grans de disset anys i exigir que les plataformes vetllin pel benestar dels menors. Però on hi ha una lluita legislativa, política i ideològica és als estats. Ja n’hi ha tretze que han aprovat lleis que restringeixen l’accés dels menors a les xarxes socials o exigeixen el consentiment parental. Vint-i-quatre més han aplicat la verificació d’edat per a l’accés a pàgines amb contingut pornogràfic. Uns quants estats tenen lleis en la mateixa línia suspeses per impugnacions als tribunals, amb l’argument que poden infringir la primera esmena de la constitució, en relació amb la privadesa, la llibertat individual i la llibertat d’expressió. El debat de fons als EUA és si es pot navegar per internet de manera anònima sense que ningú ens controli o pugui arribar a esbrinar qui som i què fem a la xarxa, especialment el govern.

La polèmica al voltant de la verificació d’edat

Justament aquesta polèmica als EUA és la que arriba ara a Europa amb les iniciatives australiana i danesa, i potser s’ampliarà a tota la UE. Per a prohibir l’accés als menors a les xarxes socials cal comprovar l’edat de qualsevol usuari. En la pràctica, també vol dir que trobem restringides les funcionalitats de les webs fins que no verifiquem la nostra edat. Un exemple: a la xarxa social Bluesky, si hi naveguem del Regne Unit estant, no es pot entrar en els missatges directes si abans no hem demostrat la nostra edat amb un servei extern que comprova si ja hem verificat l’edat en més portals; si no, ens demana una fotografia del document d’identitat i un reconeixement facial. Sembla que la finalitat, com hem dit, és evitar que desconeguts, especialment adults, es puguin posar en contacte amb menors. Però, alhora, deixa sense missatgeria tots aquells usuaris que vulguin vetllar per la seva privadesa o es vulguin mantenir anònims per seguretat o per qualsevol raó.

Als EUA el centre de la polèmica han estat les webs pornogràfiques. Hi ha portals que han preferit de blocar l’accés a estats sencers que havien aprovat lleis de restricció, en lloc d’implantar sistemes de comprovació d’edat per a tots els visitants, tot confiant que aquest blocatge geogràfic es pugui saltar fàcilment amb l’ús de les VPN, que permeten fàcilment de canviar la IP a un país sense restriccions. O amb navegadors com ara Tor, que porten incorporat una VPN de sèrie. Tanmateix, països com ara el Regne Unit ja ho han previst i reclamen que les plataformes evitin que els menors se saltin les restriccions amb l’ús de VPN o més maniobres pensades específicament per a usuaris joves. Si les plataformes promouen l’ús d’aquests programes entre els menors, seran sancionades amb multes econòmiques. El govern britànic, com la resta de governs amb restriccions en vigor, vol forçar la verificació d’edat. I aquí és on hi ha la polèmica: és una verificació que ha de fer tothom, menors i adults. Alguns experts han advertit que això pot posar fi a l’anonimat en la navegació a internet, un atac total a la privadesa.

A Austràlia la verificació de l’edat s’ha deixat en mans de les plataformes. Els analistes apunten que, amb un sector tecnològic que malda per captar el màxim de dades personals, perquè pot obtenir-ne un gran rèdit econòmic, això és l’excusa perfecta per a captar-ne en massa. Actualment, els navegadors tenen un identificador publicitari únic que permet de rastrejar la nostra activitat, com ara quines pàgines visitem i amb quina freqüència, quines aplicacions fem servir, quines cerques fem i quins productes ens interessen. Per aquest motiu, quan fem una cerca és comú que tot seguit n’aparegui publicitat relacionada. Amb aquests identificadors publicitaris es poden fer perfils molt detallats, però d’entrada no contenen informació personal. Tanmateix, si per a navegar per internet hem de verificar l’edat, podrien afegir-hi també les nostres dades personals.

El govern australià admet unes quantes vies per a verificar l’edat, en la línia del Regne Unit i més estats. Un primer mètode és el reconeixement facial per a determinar l’edat aproximada. L’usuari es fa una foto i una intel·ligència artificial estima l’edat segons els trets facials. Si no n’hi ha prou, es pot demanar de carregar una fotografia del carnet d’identitat, el passaport o el carnet de conduir. Feta la verificació, les plataformes haurien d’esborrar aquestes imatges i les dades associades, “tret que sigui estrictament necessari”. Alguns experts apunten que podrien no fer-ho, o bé, malgrat suprimir-les, obtenir dades derivades per aprofitar-les comercialment i que podrien identificar-nos igualment, de manera que a la pràctica posarien fi a l’anonimat dels usuaris mentre naveguen per internet.

Una tercera via és fer la comprovació amb mètodes digitals per tercers, com ara bancs o plataformes de jocs que ja hagin comprovat la nostra edat, o plataformes específiques de comprovació d’edat. La xarxa social o pàgina de contingut per a adults consultaria digitalment si tenim l’edat permesa o no, sense obtenir cap més dada nostra. Els experts asseguren que aquesta és la via més respectuosa amb la privadesa i l’anonimat. Tanmateix, les plataformes de verificació d’edat sí que poden tenir les nostres dades personals, amb el perill potencial que puguin ser robades.

Finalment, hi ha la via xinesa: per a donar-se d’alta a les plataformes és obligatori d’emprar el document d’identitat. Hi ha una plataforma centralitzada estatal amb la qual els portals poden obtenir automàticament l’edat de naixement a partir del carnet d’identitat. A més, el número de telèfon també identifica legalment l’usuari. Igualment, per a evitar trampes i que els menors facin servir comptes d’adults o es validin amb el carnet dels pares, les plataformes poden exigir reconeixement facial. Així mateix, els portals empren algorismes per detectar comportaments sospitosos, com ara horaris que no són els típics dels nens, canvis freqüents d’identitat als dispositius o que es facin compres. Aquesta és també una via que s’ha proposat a Europa, un mecanisme estatal de comprovació d’edat que vetlli per la privadesa. Tanmateix, això permet potencialment que els estats sàpiguen quines webs visitem. I aquí és on hi ha la polèmica, que es presenta en termes com ara si ens estimem més que ens controlin empreses privades que volen fer negoci amb les nostres dades, o estats que puguin esdevenir autoritaris amb l’afany de controlar els ciutadans. La qüestió és si la protecció dels menors ha d’implicar la desprotecció dels adults. Sembla que com més va serà més comú que mentre naveguem per internet les webs vulguin comprovar la nostra edat.

Segons que ha informat la institució, l’ús de la marca de verificació blava per als comptes verificats “enganya els usuaris”. En aquest sentit, la CE denuncia que qualsevol persona pot pagar per a obtenir un estat verificat sense que l’empresa verifiqui de manera significativa qui hi ha darrer el compte. Això, “dificulta que els usuaris jutgin l’autenticitat dels comptes i el contingut amb el qual interactua.” La CE va més enllà i diu que aquest fet exposa els usuaris a estafes, inclosos fraus de suplantació d’identitat, així com altres formes de manipulació per part d’actors maliciosos. 

La plataforma tampoc no compleix amb les obligacions de proporcionar als investigadors accés a les dades públiques. A més, s’imposen “barreres innecessàries”, soscavant la investigació sobre diversos riscos sistèmics a la Unió Europea. 

Per altre costat, el repositori d’anuncis de la xarxa social tampoc no compleix els requisits de transparència i accessibilitat de la normativa. “Són fonamentals perquè els investigadors i la societat civil detectin estafes, campanyes d’amenaces híbrides, operacions d’informació coordinades i anuncis falsos”, diu la CE. 

X incorpora característiques de disseny i barreres d’accés, com a retards excessius en el processament, que soscaven el propòsit dels repositoris d’anuncis. El repositori d’anuncis de la xarxa d’Elon Musk també manca d’informació crítica, com el contingut i el tema de l’anunci, així com l’entitat legal que el paga. Això dificulta que els investigadors i el públic examinin de manera independent qualsevol risc potencial en la publicitat en línia.

La CE dona dos mesos a l’empresa per a informar de les mesures específiques que tenen la intenció d’adoptar per posar fi a les infraccions, així com tres mesos per a presentar un pla d’acció. 

L’empresa ha reconegut la fallida a les 9.56. Vora deu minuts més tard ha comunicat que han aplicat una solució per a resoldre-ho. Ara, afegeixen, monitoren els resultats per veure si tot funciona com toca.

Cloudflare també explica que avui hi havia previstes tasques de manteniment entre les 10.00 i les 14.00 (hora catalana) a centres de Detroit i Xicago, als Estats Units. “Durant aquesta franja, el trànsit pot ser redirigit, cosa que pot causar un lleu increment de la latència per als usuaris de la zona afectada”, avisa el proveïdor de la infrastructura web, que ja adverteix: “Atès que les interfícies de xarxa d’aquest centre poden quedar temporalment fora de servei.”

Cloudflare ofereix tota mena de serveis: xarxes de lliurament de contingut (CDN), protecció contra atacs informàtics, resolució de noms de domini (DNS)… Milions de pàgines web i aplicacions fan ús d’aquesta tecnologia per garantir velocitat, estabilitat i seguretat en la navegació.

La dependència generalitzada de Cloudflare fa que qualsevol interrupció, fins i tot de pocs minuts, pugui provocar incidències visibles en un gran nombre de webs i aplicacions a escala internacional. Per aquest motiu, les seves fallades tenen una rellevància immediata i són considerades un punt crític en el funcionament global d’internet.

Al juliol, uns quants usuaris van alertar a les xarxes socials d’un comportament insòlit: tot i que Meta AI responia inicialment en català, el missatge s’esborrava automàticament al cap d’un instant i era substituït per un altre en què el sistema deia que encara no entenia el català i que hi estava treballant. VilaWeb també va comprovar aquest funcionament erràtic: el bot contestava en català, però rectificava immediatament i enviava un missatge en què assegurava que no dominava la llengua.

Ara Meta ha introduït millores que permeten que el servei conversi en català amb normalitat, cosa que ha pogut comprovar VilaWeb, malgrat que a vegades encara hi ha alguns problemes ortogràfics.

Se fa saber que la IA de Meta ja va. pic.twitter.com/n4g91X1i4q

— marta (@replicanta_) November 26, 2025

Segons Meta AI, la intel·ligència fa servir tècniques avançades de processament de llenguatge natural i ha estat entrenada amb diccionaris, gramàtiques i més recursos lingüístics en català.

Aquest entrenament, segons Meta IA, s’ha traduït en una millor comprensió del context i en respostes més naturals i acurades. També diu que el sistema és en evolució constant i que les capacitats en català continuaran millorant amb el temps.

Amb aquesta actualització, el català s’afegeix al conjunt de llengües en què Meta AI pot dialogar amb fluïdesa, fins ara limitat a l’anglès, el castellà, el francès, l’italià, l’alemany i el portuguès.

Les empreses desenvolupadores hi guanyen protagonisme amb un programa en directe a SAGA TV, on presentaran novetats, i amb el lliurament dels premis SAGA, que han batut rècord d’inscripcions. També creix l’oferta formativa i les xerrades dedicades a l’accessibilitat als videojocs.

La reivindicació lingüística també hi tindrà més pes, amb una nova experiència interactiva vinculada al projecte Aina, que recull veus en català per a Common Voice –una base de dades lliure de veus en diferents llengües disponible per a programaris de reconeixement de la parla– i un espai específic de la campanya Configura, dedicada a catalanitzar dispositius i aplicacions.

SAGA és una iniciativa de la Plataforma per la Llengua que té l’objectiu de crear un espai de trobada entre empreses de videojocs, comunitats de jugadors, professionals del sector, centres formatius i institucions. Més enllà del saló anual, l’organització treballa tot l’any per destacar els videojocs que inclouen el català i impulsar-ne l’ús en un sector en creixement.

Consolidar un model d’èxit

Després d’un certamen en què es van superar els 8.000 assistents, SAGA manté l’esquema que va funcionar: un espai firal amb una setantena d’empreses, centres formatius i entitats; una LAN Party de 56 hores; competicions de primer nivell a l’espai Arena; i un programa de xerrades, tallers i sessions informatives als espais Tallers i LlenguaCat.

A més, hi haurà el plató televisiu de SAGA TV i desenes de punts de joc, simuladors de conducció i zones dedicades a jocs populars i a la realitat virtual. El saló obre avui, divendres, a les 10.00 i tancarà diumenge a les 17.00.

Competició de primer nivell a l’Arena

A l’espai Arena es faran les competicions organitzades i locutades en català per Gamesports Electrònics: una Copa de les Estrelles amb els equips de la competició LlOP de League of Legends. Posteriorment, es jugarà un partit d’exhibició de l’equip guanyador contra l’equip del Futbol Club Barcelona, campió de la competició d’estiu de la Superlliga.

Els equips participants són: Esports Electrònics de Girona, Família Iogurt Girona, Gaming Barcelona, DSA València, Green Dolphin Gaming Masquefa, Dragons Gaming Barcelona, AXIA Reus, TLS Tarragona, The Mentals Girona, Unlucky Rubias Igualada, Malànimes Barcelona i Nocturne Gale Sabadell.

A més de l’espai de competicions, SAGA inclourà una LAN Party amb dues-centes places perquè qui ho vulgui hi pugui instal·lar el seu ordinador o la consola i jugui durant un màxim de cinquanta-sis hores a uns quants jocs. Enguany, en aquesta LAN també es mantindrà la Zona Fighting, per a jugar a Tekken 8, 2XKO, Guilty Gear, Street Fighter i al primer torneig oficial en català de Super Smash Bros, que ja té més de 180 participants inscrits.

El català, molt present

El saló reforça el vessant lingüístic amb dos punts destacats. D’una banda, un espai dedicat a Configura.cat, la campanya conjunta de la Plataforma per la Llengua, Accent Obert, Òmnium Cultural i Softcatalà per a ajudar els usuaris a posar el català com a primera llengua als dispositius i aplicacions. S’hi explicaran els passos per a configurar mòbils, ordinadors i serveis digitals.

D’una altra, el projecte Aina –impulsat per la Generalitat i el Barcelona Supercomputing Center– hi serà present amb un joc interactiu pensat per recollir veus en català per a Common Voice i contribuir al desenvolupament d’eines d’intel·ligència artificial que parlin i entenguin la llengua.

Èxit de convocatòria dels premis SAGA

Un altre dels plats forts del saló és el lliurament dels quarts premis SAGA als millors videojocs en català. L’acte es farà dissabte a les 18.30 i el presentaran Susana Pérez (Simmer Valenciana) i Oriol Bartomeu (Oriludic). Enguany, s’hi han presentat vint-i-cinc jocs, més que mai.

El jurat d’enguany l’han format Eulàlia Febrer, professora de disseny de so al CITM i subdirectora de l’Àrea de Música de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR); Gisela Vaquero, desenvolupadora i fundadora de Jellyworld Games; Patrick Urbano, director i guionista de televisió i presentador del programa Tres Vides de 3Cat, i Xevi de Sardi, professor del cicle d’Animació 3D i jocs a l’Institut Obert de Catalunya, a més dels membres designats per Gaming.cat, Lúdica i la Plataforma per la Llengua.

A més d’aquests set guardons, també s’hi lliurarà el premi al creador en català de l’any de contingut sobre videojocs que concedeix l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació.

Durant dos anys, la Plataforma per la Llengua havia picat pedra perquè l’empresa incorporés el català, i finalment ho ha aconseguit. “És una molt bona notícia”, celebra l’entitat.

#ÈXIT | En l'àmbit de la traducció, també entre els professionals, l'eina de traducció @DeepLcom es considera l'aplicació de més qualitat i rigor lingüístic.

Després de dos anys picant pedra amb l'empresa, hem aconseguit que incorporin el català.

És una MOLT bona notícia! pic.twitter.com/lctZu1DViB

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) November 5, 2025

DeepL funciona amb la tecnologia de traducció automàtica neuronal. És a dir, utilitza una xarxa neuronal artificial que preveu la probabilitat d’una seqüència de paraules. És capaç d’entendre i processar correctament jocs de paraules i girs lingüístics, i té en compte el context a l’hora de trobar la paraula justa i fer traduccions més naturals i acurades.

Gràcies al seu bon funcionament és considerat el millor traductor automàtic del món, per davant de competidors com ara Google Translate i Microsoft Translator. Això fa que professionals de la traducció i unes quantes empreses valorin especialment bé DeepL per les traduccions, to i estil.

L’acord inclou una inversió de 160 milions de corones daneses —uns 21 milions d’euros— per finançar catorze iniciatives destinades a protegir els menors en l’àmbit digital. Segons que ha explicat el ministeri de Digitalització, els menors de quinze anys no haurien de tenir accés a “certes xarxes socials”, tot i que els pares podran autoritzar-ne l’ús a partir dels tretze anys si ho consideren oportú.

L’objectiu és que “els quinze anys esdevinguin la norma” i que els infants tinguin més temps per jugar i desenvolupar-se abans de tenir perfils en línia. “Com un dels primers països de la Unió Europea, Dinamarca fa un pas pioner per introduir límits d’edat a les xarxes socials. Ho fem per protegir la infància i la joventut en el món digital”, diu el comunicat del ministeri.

El text remarca que la infància i la joventut no poden restar soles en un món digital on el contingut nociu i els interessos comercials influeixen excessivament en el seu dia a dia. També alerta que molts menors pateixen alteracions del son, pèrdua de concentració i una pressió creixent per les relacions digitals, sovint sense presència d’adults. “El canvi és d’una magnitud que cap pare, mare o docent no pot aturar sol. La pressió dels models de negoci dels gegants tecnològics és massa gran, i per això la responsabilitat ha de ser compartida i cal actuar en diversos fronts alhora”, afegeix.

La ministra de Digitalització, Caroline Stage, ha afirmat que amb aquest acord marca un abans i un després: “Dinamarca encapçala ara el camí a Europa amb un límit d’edat nacional per a les xarxes socials i un esforç conjunt per enfortir el benestar digital dels infants i joves.”

“Prenem una posició ferma contra una tendència que ha permès a les grans plataformes tecnològiques tenir via lliure en els espais infantils durant massa temps. Les anomenades xarxes socials s’enriqueixen robant el temps, la infància i el benestar dels nostres fills, i hi posarem fi”, ha declarat.