Sessió de control / Una casa fosca i un flagell

Descripció

A Sessió de control, una novel·la quieta i de diàleg, trobem un Bastida furibund, desencantat i tediós que arriba a l’abisme de la professió després de tractar un erotòman que delira de manera paranoica convençut que Franco s’ha enamorat d’ell: «Els analistes s’haurien de refiar menys dels analistes». Una relació lingüística tortuosa entre l’amor i el poder, on Bagunyà passa la censura que potser Pedrolo no hauria passat: jugar amb la idea que el poder totalitari s’infiltra en l’inconscient. 

A Una casa fosca i un flagell hi ha el plantejament contrari, una altra cara del dau, un nou experiment tant lingüístic com psicològic: el personatge deixa de creure en la psicoanàlisi, ho envia tot a pastar fang i passa a formar part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Ningú s’ho espera, però és ell qui té el poder absolut i no el polític (dictador) de torn.