Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Bongoville

VilaWeb
  • Autor Xavier Montanyà

    BONGOVILLE - 1

    'Au revoir Papa Bongo!'

    "Si atropelles algú i mor, mira, ja està, no s'hi pot fer res" "No és fàcil trobar un centre mèdic on et puguin atendre d'urgències"

    'Va ser a les aigües més quietes, on l'home es va ofegar', remuga el taxista Idriss, tot fent un cop de volant per fugir de l'embús. 'És un proverbi africà', m'explica, mentre avancem a gran velocitat per un carrer, contra direcció i esquivant les motos i les dones que surten del mercat. Sóc a Libreville, capital del Gabon, emirat de la Gàl·lia, perdut enmig del caos. Per sort, no anem gaire lluny i el taxi frena al cap de dos-cents metres, sense haver matat ningú. 'No pateixis. He fet un curset de la Creu Roja. Si aixafes ningú i es mor, mira, ja està, no s'hi pot fer res. Més fotut és si no es mor. No és fàcil de trobar un centre mèdic on et puguin atendre d'urgència en condicions, vull dir que en sàpiguen de debò, i que el puguis pagar', diu, obrint la porta, davant el Casino. Topo de morros amb la bandera espanyola. A l'Àfrica, tot és possible. Superat l'ensurt, em fixo en un cartell immens, n'hi ha pertot arreu, amb la imatge del president que acaba de morir-se a Barcelona, El Hadj Omar Bongo Ondimba. I una inscripció: 'Gloire éternelle à notre regretté Président. Au revoir Papa. Tes Conseils, ta Générosité et ton Oeuvre Immense nous les Enseignerons à nos Enfants. Va en Paix.' Gran home, els consells i la generositat del qual són tractats amb majúscules. De l'Obra Immensa, ja en parlarem. Omar Bongo, antic agent dels serveis secrets francesos, va pujar al poder fa quaranta-dos anys i convertí el Gabon, país d'un milió i mig d'habitants ric en petroli, fusta i minerals, en un afegit de França. En el rebost de les seves primeres matèries. Per neutralitzar les independències que calia acceptar de cara a la galeria el general de Gaulle va ordir un pla, la 'Françafrique'. I va tenir un executor, Jacques Foccart, àlies 'Monsieur Afrique', que va ordir una trama d'interessos impressionant a base de joc brut, corrupció, cops d'estat, acció mercenària ultradretana (Bob Denard) i suborns milionaris dipositats a bancs suïssos. Que tot canviï perquè tot continuï igual, volia de Gaulle, com l'aristòcrata sicilià. Ho va aconseguir gràcies a homes de confiança sense escrúpols com Omar Bongo, amic i fidel a tots els presidents francesos, els quals, sovint, també li devien favors inconfessables. Giscard d'Estaing va afirmar no fa gaire que Bongo havia finançat la campanya del 81 de Jacques Chirac, l'home que proclama que l'Àfrica no es troba preparada per a la democràcia. La veritat mai no se sabrà. Diuen que el conglomerat de la 'Françafrique' funciona a l'estil mafiós, i que n'és una de les claus 'l'omertà'. El pensament de Bongo es condensa en una frase: 'L'Afrique sans la France, c'est la voiture sans le chauffeur. La France sans l'Afrique, c'est una voiture sans carburant.' I així va fer-se un dels homes més rics del planeta, a costa de la misèria dels seus súbdits, com d'habitud. El 70% de la població gabonesa viu amb menys de dos dòlars diaris, però el país té el rècord mundial d'importació de xampany francès.