Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Biblioteca

    <60/62>

    Paraula de robot

    01.06.2003

    1. El llenguatge dels AIBO

    Gener de 2002. Sóc davant del laboratori de robòtica de Luc Steels a París. Està situat al Quartier Latin, en el 5eme Arrondisement, el barri estudiantil per excel?lència. Luc Steels va convèncer els seus mecenes japonesos a fi que li muntessin un laboratori al centre de París. Un regal que està a disposició de molt pocs científics. L’edifici modern, amb grans finestrals, dóna a un carrer poc transitat, però bastant ample. Hi entro. Un vigilant em demana les meves dades, consulta l’agenda i m’indica per on haig d’anar després d’haver-me fet passar pel detector de metalls. Pujo per l’ascensor preguntant-me quina deu ser la sorpresa que m’ha anunciat Steels aquest matí al telèfon. No em calien gaires incentius per a venir, així que estic doblement intrigat. S’obre l’ascensor davant d’un gran cartell que m’anuncia que he arribat al meu objectiu.
    Entro al laboratori. Com que no veig ningú a la recepció, continuo endavant. Passo per un passadís a banda i banda del qual hi ha despatxos i algun petit laboratori. Veig estudiants de doctorat burxant les entranyes de robots multiformes i algun altre dissenyant figures estranyes en grans pantalles d’ordinador. Arribo al final del passadís que dóna a una gran sala. Reconec Luc Steels i algun dels seus col?laboradors en les figures que estan d’esquena. M’hi acosto sense dir res. Veig que estan observant el que fan dos dels seus robots més famosos, els AIBO.
    L’AIBO (figura 1) és un robot comercialitzat per la companyia Sony i en el desenvolupament del qual va participar molt intensament Steels. L’AIBO és un robot
    completament autònom i mòbil. És capaç de mostrar més de mil conductes, coordinades a través d’un sistema computacional complex (Fujita i Kitano 1998). Té una locomoció basada en quatre potes, una càmera per a rebre inputs visuals, dos micròfons i una gran quantitat de sensors corporals. Avui dia, AIBO és el robot autònom més complex. El grup de Steels l’ha millorat i li ha incorporat la capacitat lingüística per provar d’experimentar moltes de les seves teories sobre l’origen del llenguatge (Steels 1998, Steels 2001b, Steels et al 2002).
    Luc es gira i em saluda. M’adono que estan observant com dos dels seus AIBO mantenen una conversa entre ells. Els AIBO són en un espai d’uns tres metres quadrats, on hi ha diferents objectes, com una pilota vermella, una de verda, ninots i altres coses. Tant Steels com la resta del grup de recercadors semblen molt interessats. Els robots continuen parlant, i es mouen cap a la pilota vermella. Luc Steels fa cada vegada una cara més sorpresa. Es gira i em diu: «No sé què renoi s’estan dient entre ells. Per exemple, els AIBO utilitzen el terme pilota només quan els operadors humans els tirem una pilota que roda i que ells han d’anar a buscar.

    Mai quan la pilota està parada, o quan els l’ensenyem, diu Steels». Li dic que si els ha programat ell, hauria de saber de què estan parlant. Em contesta arronsant les espatlles, perquè tots dos sabem que el llenguatge que parlen els seus robots no ha estat creat pels humans, sinó pels AIBO mateixos. Steels, com a desenvolupador, només els ha donat un processador, uns sensors i un sintetitzador de veu.
    Les hores següents les passem analitzant les dades que sorgeixen de l’activitat dels ordinadors que mouen els robots. No en traiem l’entrellat. La pregunta sembla clara: com podem saber de què estan parlant? Com podem saber el significat de les paraules del nou llenguatge dels AIBO? Tots ens pensàvem que això seria ben senzill de contestar, sobretot tenint en compte que el món artificial on viuen els AIBO del grup de Steels és encara bastant reduït, amb pocs objectes i activitats senzilles, com jugar a pilota. Ara el grup de Steels s’adona que no, que malgrat tot el
    que saben i han investigat sobre l’origen, la natura i el desenvolupament dels llenguatges, la veritat és que en saben ben poc, de com poden identificar alguns dels significats dels llenguatges de l’AIBO.

    Luc Steels

    Luc Steels és director del Laboratori Sony de Ciència Computacional de París i professor d’informàtica a la Universitat de Brussel?les. Steels va estudiar al prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology) i es va especialitzar en el camp de la intel?ligència artificial i en l’estudi del llenguatge.
    En els darrers quatre anys, Steels i el seu grup han estat desenvolupant programes d’ordinador i robots que puguin ajudar a entendre la natura del llenguatge, han estudiat com es desenvolupa la capacitat lingüística a partir de processos cognitius molt senzills (Steels i Vogt 1997). Steels ha dissenyat els seus programes i robots a fi que siguin capaços de funcionar autònomament, de desenvolupar unes conceptualitzacions molt primitives dels seus mons, de crear paraules que es refereixin a aquest món, de comunicar-se amb altres congèneres i, sobretot, de canviar les seves conceptualitzacions i paraules si aquestes no permeten una comunicació eficaç amb altres robots amb els quals es comuniquen (Steels i Brooks 1994, Steels et al 2002).

    Jocs lingüístics

    Luc Steels està portant a terme aquest projecte a través d’un grup d’experiments que anomena Els jocs de les endevinalles (Steels 2001a, Steels 1999). Els experiments van començar l’any 1999 i s’han focalitzat en els orígens i l’evolució de l’arrelament de les paraules.
    Els experiments consisteixen a estimular la comunicació entre diferents agents robòtics, entre ells els AIBO, tots amb uns sensors visuals i auditius mitjançant els quals reben informació de l’entorn i poden interactuar amb altres robots que veuen i senten coses similars. L’entorn comunicatiu pot ser format, per exemple, per una pissarra blanca en què hi ha diferents formes de colors enganxades, triangles, cercles, rectangles, tot i que els entorns han anat canviat a mesura que els robots s’han fet més sofisticats.

    Recomanats

    Narrativa

    Poesia

    Últimes notícies