'La klaxon i el camí'

RADIACIONS

§ L’oreneta té el ventre de color de núvol.


§ Pot de melmelada de maduixa esclafat sobre l’asfalt...
L’automòbil estigmatitzat que s’allunya entre dues cingleres. La desferra humana que guanya la voravia a nivell dels genolls de la gentada.
I un crani badat que supura, rítmicament encara, melmelada de maduixa a mig aire del carrer.

§ Sabia que el préssec verd posa entre dents i llavi la frisança del fluid elèctric.



§ La música de manubri, si el vostre cotxe ultrapassa els 40 quilòmetres per hora, us esquitxa lamentablement el cristall del parabrises.


§ Costa brava: hi ha paisatges que us fan pensar massa en I'interior dels queixals corcats.

§ Un chien andalou. Sempre més l'ase podrit sobre eI meu piano de cua. Va trigar uns dies a ajeure-s'hi. Però no se n'ha mogut mai més.


§ Nits de cel blau tibant. Cada estel un impacte per on es filtra la llum interior del cel.

§ Escriure una novel·la que mostrés Ia forma polièdrica de la meva sensibilitat.

§ Hi ha llibres eixancarrats, francs, volubles i oberts com a ventalls. N’hi ha, en canvi, de reclosos esquius que es tanquen així que el vostre esguard esdevé distret. No obstant aquests darrers, en obrir-los us mostren sempre el mateix punt culminant del llibre, el séc del passatge inoblidable, com després de la ferida el senyal de la cicatriu.


§ La magrana és una fruita explosiva, revolucionària. No es resigna a podrir-se dins un encongiment estèril i explota desesperadament...


§ Aquell rastre de flors vermelles sobre el prat... Com si acabés de passar-hi una perdiu ferida...


§ Posar les paraules d'una manera precisa i segura sobre el paper: atzavares sobre un fons marítim.




POEMES:

§ Pluja d'estiu
Quin inútil
Rajar de paraules
Sense saber
EI que hom diu.


§ Shake hands.
El cor de vegades
Vibra a la mà dreta
Talment la raqueta.



RETRATS:



§ J. V. Foix.
Els arguments de J. V. Foix us encerclen, us empresonen, us immobilitzen...
Al cap de cinc minuts de conversa amb “Focius” cal resignar-se a la contemplació de la llanta que volta ràpida al vostre entorn talment un dels fantàstics tortells que fabrica aquest sobrerealista agudíssim a Sarrià, animats d'una remarcable força rotativa interna.


§ Opisso.
En els seus cabells es formen galernes. El capell hi navega amb dificultat. Li agrada esguardar de reüll el temporal...


§ Josep Pla.
Si fos tennista jugaria sempre de revés.


§ Josep Carner.
A través del baix relleu del seu humorisme complicat es fa difícil de veure la seva faç rodona i convexa...


§ Pompeu Fabra.
La faç tallada en fusta de fer pipes. La pipa en carn viva.

RADIACIONS

§ L’oreneta té el ventre de color de núvol.


§ Pot de melmelada de maduixa esclafat sobre l’asfalt...
L’automòbil estigmatitzat que s’allunya entre dues cingleres. La desferra humana que guanya la voravia a nivell dels genolls de la gentada.
I un crani badat que supura, rítmicament encara, melmelada de maduixa a mig aire del carrer.

§ Sabia que el préssec verd posa entre dents i llavi la frisança del fluid elèctric.



§ La música de manubri, si el vostre cotxe ultrapassa els 40 quilòmetres per hora, us esquitxa lamentablement el cristall del parabrises.


§ Costa brava: hi ha paisatges que us fan pensar massa en I'interior dels queixals corcats.

§ Un chien andalou. Sempre més l'ase podrit sobre eI meu piano de cua. Va trigar uns dies a ajeure-s'hi. Però no se n'ha mogut mai més.


§ Nits de cel blau tibant. Cada estel un impacte per on es filtra la llum interior del cel.

§ Escriure una novel·la que mostrés Ia forma polièdrica de la meva sensibilitat.

§ Hi ha llibres eixancarrats, francs, volubles i oberts com a ventalls. N’hi ha, en canvi, de reclosos esquius que es tanquen així que el vostre esguard esdevé distret. No obstant aquests darrers, en obrir-los us mostren sempre el mateix punt culminant del llibre, el séc del passatge inoblidable, com després de la ferida el senyal de la cicatriu.


§ La magrana és una fruita explosiva, revolucionària. No es resigna a podrir-se dins un encongiment estèril i explota desesperadament...


§ Aquell rastre de flors vermelles sobre el prat... Com si acabés de passar-hi una perdiu ferida...


§ Posar les paraules d'una manera precisa i segura sobre el paper: atzavares sobre un fons marítim.




POEMES:

§ Pluja d'estiu
Quin inútil
Rajar de paraules
Sense saber
EI que hom diu.


§ Shake hands.
El cor de vegades
Vibra a la mà dreta
Talment la raqueta.



RETRATS:



§ J. V. Foix.
Els arguments de J. V. Foix us encerclen, us empresonen, us immobilitzen...
Al cap de cinc minuts de conversa amb “Focius” cal resignar-se a la contemplació de la llanta que volta ràpida al vostre entorn talment un dels fantàstics tortells que fabrica aquest sobrerealista agudíssim a Sarrià, animats d'una remarcable força rotativa interna.


§ Opisso.
En els seus cabells es formen galernes. El capell hi navega amb dificultat. Li agrada esguardar de reüll el temporal...


§ Josep Pla.
Si fos tennista jugaria sempre de revés.


§ Josep Carner.
A través del baix relleu del seu humorisme complicat es fa difícil de veure la seva faç rodona i convexa...


§ Pompeu Fabra.
La faç tallada en fusta de fer pipes. La pipa en carn viva.