Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Biblioteca

'La revolució cívica'

26.05.2008

L’Esquella

És sabut que el director de L’Esquella i alguns dels seus dibuixants i redactors més destacats han decidit de deixar la ploma o el llapis pel fusell. Han marxat, o són a punt de marxar, al front com a voluntaris. El gest no pot ésser més exemplar. Demostra que sota l’humor dels que confeccionaven el popular setmanari glatia una passió, i que llurs estirabots, llurs crítiques, llurs sarcasmes, eren inspirats per un ideal. Davant de llur gest nobilíssim, no ens resta sinó llevar-nos el barret i tributar-los tota la nostra admiració. Car és evident que, en aquesta hora, per molt útils que creguem els llapis i les plomes, hem de reconèixer que no en són de bon tros tant com un fusell o una metralladora manejats amb fe.
Però, segons ens diuen, aquest gest tindrà per a L’Esquella conseqüències mortals. És a dir, que deixarà d’ésser publicada. I això sí que ens sembla lamentable. Lamentable perquè, durant aquests últims temps, L’Esquella ha contribuït molt a mantenir la moral de la rereguarda, a difondre la fe, l’optimisme, fins i tot a fer més cauts els aprofitadors de la rereguarda.
Amb L’Esquella, doncs, desapareixeria un dels tònics morals més saludables que posseïm en aquests moments. Car cal saber riure: riure àdhuc davant de les dissorts i de la mort. Riure i riure’s dels nostres enemics. Que res com la rialla difon l’optimisme i fa sentir els homes superiors.
Altrament, és tan sols moralment lícita aquesta interrupció? Aquell que se’n fes responsable, ha pensat en la història i en la tradició de L’Esquella, lligada sempre, amb més o menys d’encert, a la causa de la llibertat?
No; L’Esquella no hauria d’interrompre la seva vida. Per molt que sigui de doldre el buit que hi deixen aquells que se’n van; per molt que llur humor i llur intel·ligència es faci enyorar, cal que siguin reemplaçats per altres llapis i per altres plomes. Cert que no sempre les pàgines de L’Esquella han estat animades com les d’avui. Altres vegades, però, ho han estat tant o més. Penseu que per les seves pàgines han passat molts dels nostres millors dibuixants i molts dels nostres escriptors més populars. En realitat, amb els seus alts i els seus baixos, L’Esquella ha estat un índex de l’humor barceloní. No hauria, doncs, de desaparèixer, mentre ens quedi una mica d’humor. És a dir, mentre —ja veieu si és difícil— no vinguin els feixistes a fer-nos-el perdre del tot.
[16-IV-1938]

Recomanats

Narrativa

Poesia

Últimes notícies