Com s’han de llegir les enquestes?
De moment la campanya és ben encarrilada per a l'independentisme i les enquestes confirmen la tendència: la majoria absoluta és a l'abast i Salvador Illa no es desenganxa prou per a estar tranquil
No és un escriptor explicant com escriu, és un escriptor escrivint. És un amic que és escriptor i escriu
Enlloc em sento tant de plastilina com en una aula plena de criatures o joves pendents del que diré
Només en té quaranta i com sempre que llegeixo Maier tinc la sensació de llegir les paraules mesurades d’un savi atemporal que si va néixer el 1981 és perquè ningú pot triar en quin any neix
Sabeu què no ens agrada a les contistes? Que ens diguin “això pot ser un conte”. Nosaltres ho podem dir, vosaltres no
Ollikainen crea espais de llum i ombra per aïllar els seus personatges i donar-los tot el protagonisme en cada escena, són natures vives!
Els sostenidors els va inventar una poeta!, tinc ganes de cridar
Si hi ha una cadira, hi ha una història. No és veritat que calgui un descampat. La cadira tota sola, la posis on la posis, et pot explicar una vida
Com deu ser que et mirin esperant uns mots que no diràs? Com deu ser tenir tot l’alfabet a dins i no poder fer-lo sortir endreçat en braçalets de paraules?
El somriure d’Hirayama és el pinyol de la pel·lícula. El somriure de Koji Yakusho. Si en sortir de la sala topéssim amb aquest actor pel carrer, costaria reprimir-se les ganes de fer-li una abraçada
“Si he de ser franc, absolutament franc, la posteritat no l’he tingut mai en compte”, Josep M. Espinàs
Hi ha obres al carrer, han tallat l’aigua, el terra foradat. Dos murets, dins de dos ronyons, acariciats amb pinzells per dues dones vestides de groc
Crec que la d’Evaristo és una novel·la de matisos, de mostrar-te una realitat que ella coneix bé amb totes les variants que ha trobat per fer-te veure que no hi ha una sola manera de ser dona, ni de ser negra, ni de ser escriptora
Hi fa passar segles, pel seu poble de ficció, Berta Creus
Les sales d’espera són laboratoris de temps. Veus què sap fer la gent quan tot s’atura
Així que et pots morir passejant, et pots morir amb un cometa..., però de vegades passa que llegeixes la notícia de la teva mort, com li va passar a Kipling, que després de llegir-la i rellegir-la mentre esmorzava, va trucar al director del diari
Deu anys per a això? Com ho vendrem? La gent és idiota, no entendrà que algú hagi necessitat deu anys per escriure 'només' dues-centes pàgines
A mi el que em ratlla és que la cuina sigui de butà. Per què? És rústic. No diguis més rústic, fes el favor
Viure d’escriure què vol dir? De quants euros estem parlant? Què entenem per "viure"? Què entenem per "escriure"?
Què t’inquieta, no entendre-ho tot? I quan és que ho entens tot, fora dels llibres?
Els que no n’han dut mai ni s’imaginen fins a quin punt les ulleres poden contenir identitat
Per què us penseu que cada cop més es fan llistes llargues i després llistes curtes i en acabat es tria un sol guanyador i encara hi ha el “risc” que aparegui un accèssit perquè algú no ha pogut suportar l’extrema unció de la tria última?
Bardera és Txékhov de tornada de tot
‘A tren perdut’ és la fugida d’una mare anciana que surt a buscar un branquilló per a la seva filla
Escriure una novel·la de guerra sense morts és escriure i ja està?
I si així, en aquesta situació tan incerta com certa, el que et preocupa no és solament què expliques sinó com ho expliques, Anne Frank, ets escriptora