Natàlia Cuenca

A qui no li han dit alguna vegada la frase “no hi ha nassos!”? Quatre paraules capaces de moure muntanyes i de portar a fer autèntiques bogeries a qui les sent. Les persones ens sentim incitades a fer aquelles coses de les quals els altres no ens creuen capacitats. Potser aquest és el motiu del gran èxit i popularitat que té avui dia el fenomen dels vídeos de reptes virals. Tot comença com un repte… però cada repte té el seu final particular. Orígens dels fenomens virals Ice bucket Challenge, Mannequin Challenge, Condom Challenge. “Challenge” (o repte) sembla ser la paraula clau. Internet i les xarxes socials han permès que la difusió massiva de contingut sigui més fàcil i efectiva. Quan parlem de vídeos virals ens referim a actes que semblen divertits o que apel·len a les emocions i que es distribueixen a través de xarxes socials, blocs o mitjans de comunicació de masses. Els virals poden tenir un caràcter anònim o poden venir d’una empresa. De fet, ja a l’edició del 2008 del SIMO (Saló Informatiu de Material d’Oficina) hi va haver una àrea específica dedicada als fenòmens d’Internet convertits en productes o campanyes. Va ser cap al 2010 quan vam començar a veure les flashmobs virals, tant és així que la companyia telefònica alemanya T-Mobile va aconseguir més de 40 milions i mig de visites en una de les mobilitzacions. Plataformes com Youtube han facilitat que la gent pengi vídeos fent reptes i etiqueti a altres persones, de manera que la teranyina cada vegada es fa més gran. Vivim en una societat 2.0 on la vida social es fa a les xarxes, coneixem a gent a través de les xarxes i la difusió de les idees es fa per Internet. Benvinguts a la Societat Digital. Javier de Rivera és un sociòleg especialitzat en aquest àmbit. En ser preguntat sobre la seva opinió al voltant dels reptes virals, Rivera afirma que “molts són preparats per agències de marketing dins campanyes complexes que es presenten a la societat com vídeos originals, anònims o personals”, però que arriben a nosaltres sense que siguem conscients del seu rerefons comercial. A més, tots segueixen la lògica de “continguts imitables propis de la comunicació de masses i la societat de l’espectacle”. Per aquest motiu, creu que “és perillós el possible engany, tot i tenir un component divertit, ja que en realitat s’està manipulant per influir l’opinió pública”. Els virals més perillosos Però realment som conscients dels riscos que patim quan acceptem un repte d’aquests? Alguns fenòmens virals tenen poc de divertit si tenim en compte les conseqüències que poden suposar. En primera persona Es fa difícil arribar a entendre què ha portat a tota aquesta gent a participar en aquests vídeos que, en molts casos, han posat en risc la seva vida. Per això, hem parlat amb una de les moltes persones que ha participat en aquest tipus de desafiaments, per saber per què el va fer i com va ser. Patrícia Maldonado, de 22 anys, ha fet dos dels reptes virals més famosos de la xarxa. El primer va ser l’Ice Bucket Challenge, que va néixer com una campanya publicitària solidària que intentava conscienciar sobre la malaltia d’esclerosi lateral amiotròfica, coneguda com a ELA. El segon, el Condom Challenge, un repte sense cap objectiu ni finalitat concrets. Respecte al primer, opina que és una bona iniciativa i explica com va ser la seva experiència: No obstant això, no opina el mateix sobre el Condom Challenge: De fet, aquest segon repte el van gravar i es pot trobar encara avui a les xarxes quin va ser el resultat: https://www.youtube.com/watch?v=vQhLLRRr5vo Així que, després de les seves experiències amb els reptes virals, especialment aquesta última fallida que hem pogut veure en el seu propi vídeo, l’opinió que en té al respecte no és gaire positiva: Què diu la gent? De la mateixa manera, la següent enquesta mostra de manera aproximada quin percentatge de gent dins la societat catalana ha participat en un repte viral i què va suposar per a ells l’experiència: La societat i els reptes virals Create line charts Tot i que la majoria de persones no han participat en un repte viral perquè ho consideren “absurd”, el percentatge de persones que ho ha fet és elevat, sent la recomanació d’un amic el motiu més freqüent per haver-ho fet. No obstant això, es produeix gairebé un empat entre la diversió i la indiferència com a sentiment després de participar en un repte. … i els experts? Però més enllà de l’opinió dels propis testimonis, qui pot aportar una millor explicació de l’èxit i popularitat d’aquest fenomen són els especialistes en la conducta humana: els psicòlegs. Què és el que realment porta a la gent a sumar-se a un fenomen viral, i especialment quan aquest suposa un risc? La psicòloga Carla Cachafeiro apunta com a motiu principal al “reconeixement social i la necessitat de sentir-se part del grup”, especialment entre els adolescents, que és el col·lectiu que més participa en reptes virals. En la mateixa línia, la psicòloga Ainhoa Plata afirma que a certes edats “ens espanta més el rebuig social que el dany físic”. Ho relaciona amb el concepte anomenat FOMO (Fear of missing out, o la por de perdre alguna cosa): “és la por a ser exclòs, a què si tothom ho fa i tu no, t’estàs perdent alguna cosa i estàs en perill social”. Això, segons ella, fins i tot “ens fa capaços de posar en perill la nostra integritat”, com en el cas dels reptes virals perillosos. El psicòleg Francisco J. Martínez, terapeuta especialitzat en psicologia adulta, explica que tradicionalment “els joves s’enfrontaven a rituals de pas que simbolitzaven la transició entre la joventut i l’edat adulta”. Diu que ara, aquests rituals de pas s’han substituït per altres actes com els reptes virals. A més, la societat digital i les facilitats que aporta per a fer arribar un missatge individual a tot el planeta potencia clarament el fenomen. “La possibilitat que dóna als joves (i no tan joves) de ser vistos i admirats per milions de persones és una altra raó de pes per participar en un repte viral”. Així doncs, segons ell, “estem substituint aquests ritus de passatge de l’edat jove a l’adulta, normalment acompanyats de proves de gran resistència i dolor, per aquests reptes virals perillosos”. Per tant, podria dir-se que la clau de la popularitat dels reptes virals, i allò que porta a realitzar-ne encara que suposin un perill, és aquesta necessitat de no sentir-se exclòs, de sentir-se part d’un grup, concepte que l’avenç de les tecnologies ha globalitzat fins al punt que ja no és només una por existent dins les aules escolars o els grups d’amics, sinó dins tota la Societat Digital. La part positiva Malgrat tot, en aquest gràfic es pot veure com, tot i la gran viralitat que han tingut alguns vídeos perillosos o sense gaire sentit, el més buscat i popular és l’Ice Bucket Challenge. El fet que el vídeo viral més popular, més buscat i més realitzat sigui un dels pocs que existeixen amb finalitats solidàries aporta un raig d’esperança. De la mateixa manera, el fenomen dels vídeos virals també ens ha deixat en algunes ocasions imatges i situacions ben gracioses i entranyables, que demostren que més enllà dels vídeos perillosos o sense sentit, també existeixen aquells que han servit per unir i fer passar una bona estona.

Per què l’ANC és el bastió de l’independentisme?

País

Opinió

Per autors

Món

Societat

Cultura

Economia

Ciència i Tecnologia

Altres

Subscriptors

Contactes

Natàlia Cuenca

Desmuntant el fenomen dels reptes virals

L’amor... cosa de dos?

Per què l’ANC és el bastió de l’independentisme?

Natàlia Cuenca

Desmuntant el fenomen dels reptes virals

L’amor... cosa de dos?

Funcionalitat només per a subscriptors