“L’estaca” i Timothy Garton Ash
El llibre que ha escrit Timothy Garton Ash, segur que involuntàriament, retrata molt bé la posició marginal d'Espanya dins Europa i l'europeisme
'La tertúlia proscrita'
Julià de Jòdar
Arxiu
14.01.2019
Judicis polítics i contrapoder
«El contrapoder intenta detenir la violència del poder. Com que no 'im-posa' sinó que 'ex-posa' la seva voluntat davant els altres, el seu àmbit és el de la comunicació, no pas el de la violència»
07.01.2019
De mals i de remeis
«Mentre n'hi ha que encara volen mantenir el torcebraç directe amb l'estat, uns altres plantegen un tomb no pas tàctic, sinó estratègic, bo i renunciant al discurs que predominava en els rengles independentistes fins abans-d'ahir»
24.12.2018
Maniobres grosses i visió petita
«L’estat ens va aculant a curt termini sense remei»
17.12.2018
La sortida, si us plau, pel lateral (uni-)
«El problema de l'independentisme és que s'ha enfrontat a aquesta maquinària sense ni tan sols considerar quin alçaprem havia de fer servir per desmuntar-la»
03.12.2018
Díptic d'Advent
«Jo ja havia tingut cosetes després de perdre l'A. Però no duraven gens. Ara, vaig a totes. Tinc seixanta-sis anys i no puc anar jugant»
26.11.2018
Quanta, quanta pena...
«No s'explicarà com és que puja l'independentisme, en temps de tanta lluita fratricida, i com és que baixa l'unionisme, quan el feixisme campa alegrement per Madrid i pinta d'esvàstiques la seu d'Òmnium»
19.11.2018
On paren les classes altes?
«Què és, la Caixa, si no una barreja de patriciat i classe mitja, que, en la mesura que la hisenda espanyola ens asfixia, agafa més protagonisme en temps de preses de decisions nacionals?»
12.11.2018
Del nou catecisme per a 'fer política'
«No cal dir que, per a les falses ànimes de càntir, la desjudicialització i la desmobilització són condició necessària i suficient per a 'fer política', sempre, però, que aquesta resti tancada, com és natural, dins la cleda de la raó d'estat»
05.11.2018
Tornem-hi, que no ha estat res
«Si no se sintetitzen velocitat i resistència, agilitat i organització, imaginació i autoritat, Catalunya ho té magre»
