Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Fòrums

Fòrum de Linyola

Afegir aportació
  • Camp de Lli

    25.07.2015 08:56

    Sra. Merkel, vosté perdoni !

    Sra. Merkel, vosté perdoni per tenir la osadia d'aquest escrit.
    Vosté mana a Europa i no es la Europa que jo voldria. Vosté es massa lliberal.
    A Catalunya una gran part de la democràcia cristiana vol ser independent.
    L'hi demano que sigui compresiva i possi les coses al seu lloc, doncs es important saber si vosté i els seus que manen, acceptaran aquesta Catalunya.
    Veurà. El que lideren realment la independència són el partit que té més impuntats judicialment, tenen una grandissima qüantitat de funcionaris col.locats d'una manera fàcil durant més de trenta anys que apuntalen al partit, tenen una estrutura de ajuntaments, consells comarcals, diputacions, futures vegueries, consells assessors, representacions estranyes, que tambè apuntala el partit.
    Feu si us plau una revissió d'aquesta Catalunya, doncs demanen la independència la mateixa gent que ha arruinat Catalunya per a poder seguir manant amb la maneta d'España que els hi donava força.
    S'aprofitent de la il.lussió i amagent els seus bruts interessos per a poder seguir
    manant malament com han fet fins ara.
    A les vostres mans ho deixo.

    RespondreInapropiat
  • Publicat a Segre digital

    24.07.2015 10:02

    Adéu al Big-Ben

    L'interior de Big Ben de Golmés, a la venda abans del tancament del macrocomplex

    SEGREcom

    Golmés
    1.734 habitants
    Pla d'Urgell

    El complex de discoteca, bar i restaurant de Golmés Big Ben ha posat a la venda els mobles i equipaments de l'interior com a pas previ al seu tancament. Big Ben és des de fa mesos propietat d'una entitat bancària, malgrat que encara continua gestionat per l'antiga empresa propietària. Aquesta empresa estaria buscant encara inversors per mantenir el negoci, tot i que sense èxit, de manera que tot apunta que el macrocomplex haurà de tancar portes la setmana que ve. De moment, segons ha pogut saber aquest diari, la propietària està liquidant els béns mobles que hi ha a l'interior de tot el complex.

    L'establiment hauria comunicat ja a la plantilla que si no troba inversors en els pròxims dies haurà de tancar. De moment, el bar i el restaurant estan tancats "per vacances", segons els cartells que apareixen penjats a les portes de l'edifici. Big Ben, que va obrir fa trenta-nou anys, ha estat víctima com molts altres complexos de lleure nocturn del declivi de les discoteques. Wonder o Imperia s'han vist en una situació similar fa temps.

    En aquest cas, els gestors de l'equipament estan organitzant encara una festa per a dissabte vinent, batejada Midnight Water Colour, que se celebrarà a l'exterior del complex.

    RespondreInapropiat
  • cdl

    23.07.2015 21:39

    D'acord amb "27S"

    Es poden buscar 1000 raons per no marxar i saber que t'has equivocat.
    Es pot visualitzar una CATALUNYA INDEPENDENT i saber que has encertat.

    Tots els debats són molt lícits, però no totes les opinions són la solució.

    En aquesta mentida que és Espanya i la seva falsa democracia ens hi van posar uns pocs però per marxar cal que tornem a espényer TOTS una altra vegada (que cansa, però és necessari).

    Cap projecte no s'ha fet sense il.lusió, treball, tenacitat i coratge. Ni a casa pagés, ni a pessebre vivent, ni a Linyola ni enlloc. Molts dies, molta suor, molta generositat i finalment un gran projecte.

    Si dubteu, voteu INDEPENDÈNCIA. Senyal que Espanya NO us convenç.
    Si dubtes, no et casis. Amb Espanya sempre em dubtat i sabut que MAI ens ha estimat, bàsicament perque ens OBLIGAREN A CASAR I ENS VIOLAREN LA NOSTRA DEMOCRÀCIA. Així de clar.

    Espanya és una mentida. Siguem independents per a ser el que són CATALANS. NO som espanyols a Catalumya, SOM CATALANS.

    Tornem a la Meridiana, tornem a votar, tornem a fer el teatre que calgui, i fotem el cap cap a casa, la nostra casa és diu Catalunya, i fa 300 anys que no s'ha escombrat ni fet fora les rates.

    Si dubteu, és que teniu por del futur, amb la seguretat de que el passat és dolent, per això dubteu. Ha estat un segrest i ara toca FUGIR ENDAVANT.

    RespondreInapropiat
  • SEGREcom

    23.07.2015 19:33

    Obren les piscines de Linyola, amb videovigilància en 1 mes

    Obren les piscines de Linyola, amb videovigilància en 1 mes

    SEGREcom

    Linyola
    2.677 habitants
    Pla d'Urgell

    Les piscines municipals de Linyola van tornar ahir a la normalitat i van reobrir les seues instal·lacions després de la bretolada de diumenge passat que va obligar a tancar el recinte. Els 300 usuaris de mitjana diaris del complex van poder tornar a remullar-se després de dos dies i també es van reprendre els dos cursos de natació suspesos per l'acte vandàlic, un infantil, que ahir va registrar un augment d'una vintena d'inscrits al finalitzar unes jornades esportives locals, i un altre per a adults. Per la seua part, l'ajuntament està decidit a utilitzar càmeres de videovigilància al complex com a instrument dissuasiu i la previsió és que en un mes s'hagin instal·lat, així com en alguns edificis municipals, on també s'instal·laran més sistemes de seguretat, amb un cost total d'uns 5.000 euros.

    Mentrestant, continuen sense identificar els autors del llançament de botelles trencades a les piscines, que van quedar plenes de vidres, els treballs de rehabilitació de les quals han suposat un cost d'uns 2.000 euros.

    D'altra banda, una vegada finalitzat l'ompliment de les piscines, l'ajuntament va procedir ahir a tallar el subministrament d'aigua potable a la població, de 2.800 habitants, a causa d'una fuga a la canonada principal d'abastament. Les obres, anunciades als veïns fa dies, van tallar el subministrament unes 12 hores.

    RespondreInapropiat
  • El Punt / Avui

    23.07.2015 14:05

    Les dues cooperatives de Linyola es fusionen

    Les cooperatives Linyola Agropecuària i Pinsos Urgell han acordat la fusió en una única entitat. La nova cooperativa s'anomena Linyola Agropecuària i Secció de Crèdit. El president de la cooperativa Linyola Agropecuària, Jaume Pedrós, ha explicat: “El nostre objectiu és fomentar la comercialització del producte, al mateix temps que en millorem l'eficàcia i la qualitat, i preservem el patrimoni cooperatiu.” La nova entitat tindrà un volum de facturació de 20 milions. En total, assolirà una producció de 9.000 tn de farratges, 40.000 tn d'assecatge de panís, 4.000 t de cereal i més de 80.000 t de pinso comercialitzat. Fins al 2017, la cooperativa destinarà 1 milió d'euros a la millora i modernització dels processos i del control de qualitat dels productes.

    RespondreInapropiat
  • Bloc DE MATINADA de Miquel Colomer

    22.07.2015 17:32

    Diagnòstics

    Els pocs estudiants que hi hauria preparats per a les carreres de Lletres, els entabanen a cursar coses de l’estil ADE i succedanis. Ben engalipats, pobrets. Té moltes sortides això de la direcció i de l’administració d’empreses, els diuen. Has de tenir contactes, però. Molt més important els contactes que no pas el fet de ser més o menys bo. I així, ja dic, estudiants amb historial i expedient acadèmic d’excel·lent emprenen camins equivocats que els fan perdre un munt de temps i de diners. Són bons lectors, tenen paciència i són capaços d’esquivar les exigències d’aquesta cultura de carrer i de propaganda que tenim avui instal·lada arreu. Són de Lletres i no ho saben. Ni tan sols els ha passat pel cap i l’ambient dominant tampoc no hi ha ajudat gens. De vegades penso que confessar-te de Lletres és equivalent a confessar-te de dretes. No et fa quedar bé. Anacronismes d’aquest temps redundant. Penso sobretot en la Filologia, esclar, i en la Literatura. I en la Filosofia. Totes aquestes coses que Francesc Foguet explicava de manera tan clara l’altre dia. No sé si encara hi seríem a temps. Potser no. L’espectacle quotidià potser no lliga gaire amb tot allò que té a veure amb la lectura, la reflexió, la paraula, el comentari, el debat. I, naturalment, amb l’escriptura. Això de l’ESO està sortint molt car. Foguet parla de manca flagrant de bagatge cultural i literari. Diagnòstic descoratjador. Tot en sintonia amb les formes i maneres del que passa al carrer. Un munt de nois i noies que desconeixen la tradició literària, els clàssics -els antics, els moderns i els contemporanis- senzillament perquè no els han llegit. La dieta de lectures literàries a l’ensenyament secundari, obligatori i post-obligatori, és més que escarransida, gairebé inexistent. Senzillament no saben de lletres. I la cosa més greu és encara que els que podrien saber-ne, perquè en tenen les ganes i el gust, els descarrilen fent-los creure que estudien per trobar un bon lloc de treball.

    RespondreInapropiat
  • e.m.

    22.07.2015 11:03

    article de Joan Barceló Bauçà: QUAN LA LLUNA SURT BLAVA, TOT QUEDA COM ESTAVA

    QUAN LA LLUNA SURT BLAVA, TOT QUEDA COM ESTAVA

    Enguany tenim un estiu granat i de calor excessiva. El juliol encara serà calorós, però a l’agost l’esperam idèntic i bascós. Potser el setembre en farà de grosses. O no, ja que sembla que es va produint una ampliació de l'estiu que els darrers anys ha entrat fins i tot dins l'octubre. Les coses canvien i ara el període de més calor dura clarament mig any. Consultant pronòstics i almanacs i les témpores de primavera podem anunciar que l’actual juliol batrà records i conformarà un dels estius més calents de la història. La lluna divendres dia 31 farà el Ple a les 12 hores i 44 minuts del migdia. Serà lluna blava, la blue moon dels anglesos. Diu el refrany que “quan la Lluna surt blava i el Sol es pon en groc, o plou molt, o plou poc, o tot queda com estava”. Ho podrem comprovar

    RespondreInapropiat
  • Notícia

    20.07.2015 14:53

  • e.m.

    20.07.2015 09:39

    article de Joan Barceló Bauçà: Santa Margalida l' encèn i el frare l' apaga

    SANTA MARGALIDA L'ENCÉN I EL FRARE L'APAGA

    La calor augmenta a partir del 20 de juliol. Per això diuen que «Santa Margalida l'encén i Sant Bernat l'apaga». A partir del 20 d'agost comença a afluixar. La lluna se situarà en el quart Creixent a les 6 hores i 5 minuts de la matinada del divendres dia 24. L'estel Sírius, conegut també com a l'estel del Ca, el més brillant del cel nocturn, és qui fa començar la canícula. Sírius, en aquestes dates, surt a l'alba, juntament amb el Sol. Els romans, associaven l'alba dels dos sols amb el començament dels cinquanta dies que arrasen i cremen la natura, encapçalats per l'estel del Ca.

    LA TEMPORADA DE LA CALOR MÉS FORTA. La monja que encén la metxa, Santa Margalida, és la patrona és la patrona de Felanitx, Santa Maria del Camí i la vila de Santa Margalida. També ho és d'una part de la pagesia i de les embarassades, dides i parteres. Els almanacs i calendaris la consideren seca i gens plovera, igual que Santa Praxedis, patrona de Petra, que arriba dimarts. Segurament, tant l'una com l'altra, donaran calorades intenses, igual com ho farà Santa Magdalena, a dimecres dia 22, la patrona dels jardiners i perruquers.Regarem preferentment a l'horabaixa, per evitar l’evaporació.

    PEL JUNY FRESCA I PER SANT JAUME CALOR. Sant Jaume acabarà rematant les fortes calorades de l’estiu. Hi haurà festes populars a molts indrets. Al camp, antigament, hi havia molta feina en aquest temps. Les garbes eren a l’era i s’havia de batre. Una activitat agrícola important que tenia per objecte separar el gra de la palla, que no és poc. La batuda tradicional amb els carretons enganxats a la bístia avui seria tot un espectacle. Abans era una feina molt dura. Primer s’havien d’estendre les garbes i es deixaven assolellar i després el bestiar hi començava a donar voltes.

    ALGUN DIA “ERES” ERA, ARA NI ERA NI BLAT. Palejant i traspalant s’havia de porgar el gra. Avui les eres són cosa del temps primer. Les eres, de forma circular o molt rodonenca, i a Menorca són ben formoses, totes enrajolades i amb una barana baixa de pedra. En general, les eres eren permanents. Al Mercadal encara és conegut el Pla de ses Eres. Ara de moltes d'elles podem dir que “eren”, però ja no són. Les que resten constitueixen un testimoni silenciós d'aquella època.

    (Publicat ahir diumenge als diaris "Ultima Hora" i "Menorca")

    RespondreInapropiat
  • esteve mestre

    18.07.2015 12:35

    Quadern de bitàcola. La calor. El canvi del món conegut als anys 50-60.

    EL CANVI DEL MÓN CONEGUT.

    La calor que estem passant aquesta primavera i estiu, que deixa esgotats i exhausts els cossos, m’ ha fet pensar com seria la vida del pagès, quan tothom a la nostra terra era pagès, als anys 50, quan tenien d’ anar a segar... quan la pagesia s’ alçava entre les dos i les quatre del matí i amb els seus carros de mules, marxaven cap als trossos a 2-3-4 quilòmetres a l’ hora a buscar les garbes segades i fer-ne els viatges que calia, -arri, arri, morena...- per portar-les a l’ era i a esperar que el sol escalfes l’ ambient per començar a donar tombs amb el trill i el rodet fins a la posta del sol i si havia fet prou aire es podia ensacar el gra i sinó “panada”, s’amuntegava el gra i la palla, es tapava amb una borrassa i a esperar l’ endemà....


    Però la mecanització arribà, tenint com a millors aliats el jovent que deia, prou a aquell treball d’ esclau... i arribaren els tractors, la segadora d’ alfals, la cossetxadora, -que feia que al mateix tros, el gra ja quedava ensacat- l’ empacadora de palla i tota mena de màquines.... que feren que les aixades desapareguessin de les mans dels pagesos, a l’ igual que les durícies de les seves mans i que no calgués alçar-se obligatòriament, dia si i l’ altre també de nit, per començar a treballar.... i després de les motos, que tenien els pagesos, arribaren els cotxes i dels Seat 600 i del 2CV, es passaren al mil cinc-cents, gordinis i morris... a la fi dels 60’s els pobles de la Plana d’ Urgell, estaven envaïts de maquinària. Linyola deia que era el poble amb més tractors per habitants, però no era l’ únic, de fet ho deien la major part de pobles. Ah! I el jovent començà a mirar de reüll els corrals.... en un parell de dècades també desapareixerien de les cases...


    En una vintena d’ anys, la maquinària començà a canviar el món de la pagesia, fins a quedar reduïda al 2-3% de la població actual de Catalunya.


    CAP A LA REPÚBLICA CATALANA.

    Primer s’ han de guanyar les eleccions i després esperar a que hi hagi una corrent de simpatia cap al procés català per part d’ alguns països, millor si son europeus. Aquest reconeixement, obligaria al regne d’ Espanya i a la Unió Europea a posicionar-se i a negociar amb Catalunya.

    El que penso, ho explica prou bé, qui signa com a 27-S.

    RespondreInapropiat

1/705>