don Anacleto   Bendazzi * Don Bendazzi va ser mestre de llatí del papa Joan XXIII. L'any 1951 va publicar "Bizzarrie letterarie", on inclou una vida de Crist en 1000 anagrames. Don Anacleto Bendazzi és un verbívor peculiar. Es tracta d'un mossèn nascut prop de Ravenna l'any 1883 —coetani, per tant de Mussolini— que va desenvolupar les seves activitats eclesiàstiques amb una desimboltura lingüística tan notable que els ravenesos van arribar a encunyar el verb "bendazzegiari" per designar certes extravagàncies verbals típiques del prevere. Amant de les llengües antigues, estudiós fins i tot de l'hebreu i del copte, don Bendazzi va arribar a ser mestre de llatí del papa Joan XXIII i va publicar l'any 1951 una de les obres de creació més apreciades pels enigmistes italians: les seves impressionants "Bizzarrie letterarie". Aquesta obra notable i la seva popularitat entre els ravenesos fan que a hores d'ara Bendazzi sigui un dels pocs escriptors exclusivament verbívors amb biografia publicada. Una biografia centrada, justament, en la seva addicció a jugar amb les paraules que ja mostra de quin peu calça l'obra des de la mateixa coberta "Sulle rime del don (Vita e inediti di don Anacleto Bendazzi)" de Franco Gabici (Ravenna. Edizioni Essegi, 1996). Un dels textos inèdits que recupera Gabici dels quaderns de don Anacleto Bendazzi permet entreveure el seu tarannà. Assegura el prevere que l'església prohibeix el divorci a tothom, excepte als indis, i cita un article del "Dret Canònic" per justificar la seva extravagant teoria: "Sacramentum matrimonii est indis... solubile (Indi, orum són exactament els indis!)". Bendazzi representa a la perfecció l'esperit verbívor: sempre a punt de cometre qualsevol atzagaiada si els mots així ho exigeixen. Algunes de les seves sortides ja formen part dels mites populars ravenesos. En tornar de Roma, una delegació local que havia estat rebuda en audiència pel pontífex va visitar don Bendazzi per transmetre-li unes paraules de salutació que li enviava Joan XXIII. El primer que els va preguntar el prevere fou si el Papa havia pronunciat aquelles paraules dret o assegut. Estranyats, els seus visitants li van dir que el Sant Pare havia parlat amb ells a peu dret. Llavors don Bendazzi va exclamar satisfet: "Bene, allora vuol dire che non ha parlato di me ex cathedra, e pertanto il suo giudizio non è da ritenere infallibile!" En italià una "cattedra" designa un seient i, per tant, permet el joc amb l'expressió llatina "ex cathedra". Quan un Papa parla "ex cathedra" figura que posseeix indiscutiblement la veritat i, per tant, és infal·lible. Si parla dret, segons don Bendazzi, ja és una altra cosa. L'any 1950 el mossèn verbívor es va desprendre d'una valuosa enciclopèdia per costejar-se l'edició d'un recull de jocs de paraules de la seva creació anomenat "Bizzarrie letterarie". El volum, autoeditat a Ravenna amb l'anagrama del Seminari, porta una curiosa data d'estampació: 15-1-51. El destí va voler que don Bendazzi morís, també a Ravenna, en una altra data capicua: el 28-2-82. Tenia 99 anys, com en aquella inscripció clàssica de certs jocs: "Per a nens de 0-99 anys". Tres dies més tard, en comptes de ressuscitar Bendazzi desapareixia a París un altre verbívor notable: l'escriptor francès George Perec (mort el 3/3/82), autor d'una monumental novel·la lipogramàtica anomenada "La disparition" en la qual, justament, desapareixia la lletra e. L'amè Don Bendazzi, per la seva banda, preferí sempre els anagrames a qualsevol altre joc de paraules, fins al punt que va arribar a escriure una vida de Crist en 1000 anagrames i la fal·lera anagramàtica el va acompanyar del bressol a la tomba. De fet, el seu epitafi consta de tres parelles d'anagrames: "Lepida-Lapide Putredine-D'un Prete, Storico di-Cristo Dio". Un epitafi que permet suposar que don Bendazzi descansa en pau amb l'amenitat que prometia el seu lema, amenitzat per la múrria addició d'una consonant a una frase feta llatina: "In saecula saeculorum amens!".  25/03/2002