Joan   Fontcuberta * Joan Fontcuberta Joan Fontcuberta és un explorador que prefigura algunes de les inquietuds que viurem en aquest segle XXI. Fa dècades que documenta irrealitats amb la seva càmera, en un treball visual impecable que trascendeix límits. El fotògraf Fontcuberta és reconegut en moltes parts del món com un artista de primer ordre. Exposa i comissaria ceràmens de tot tipus al circuït artístic internacional i entre novembre de 2008 i febrer de 2009 exposa la primera gran retrospectiva de la seva obra a la sala d’exposicions del Palau de la Virreina a la seva ciutat: Barcelona. Tota la seva obra sembla destinada a construir un discurs sobre el dubte tot qüestionant la pressumpta “fidelitat” fotogràfica. Fontcuberta subverteix aquesta veracitat provatòria de la imatge imaginant universos de ficció extraordinaris, que exposa en plafons i recull en llibres molt interessants. Per exemple, retrata espècies animals inexistents amb una precisió digna del National Geographic (Fauna secreta; 1992), s’endinsa a l’espiritualitat farsant tot desemmascarant els falsos miracles d’un monestir finlandès (Karelia, milagros & co; 2002) o documenta l’amagatall de Bin Laden en un scoop periodístic sense precedents (2003). En realitat, Joan Fontcuberta és un gran narrador. Moltes de les seves obres són veritables novel•les, amb la particularitat que els textos il•lustren les imatges, i no pas a l’inrevés. Potser el cas més flagrant va ser el del cosmonauta Ivan Istochnikov. El seu treball Sputnik va generar un catàleg memorable que conté la història de l’enigmàtica desaparició del cosmonauta a bord de la nau espacial soviètica Soyuz 2, després del fracàs d’una missió d’acoblament amb el Soyuz 3, en el context de la guerra freda. Segons el relat de Fontcuberta, les autoritats soviètiques van negar que la nau fos tripulada i esborraren del mapa al pobre Istochnikov. Una fotografia subhastada a Sotheby’s en els anys 90 permetia resoldre, finalment, l’enigma. Deu anys després d’aquell treball artístic, el cas fictici d’Istochnikov va fer un gir inesperat. Al programa televisiu “Cuarto milenio” del canal Cuatro, un col•laborador d’Iker Jiménez addicte al Google el va presentar com un cas real, sense documentar-se el més mínim. Quan es va descobrir tot, la tele va voler aprofitar el seu error i va convidar Fontcuberta amb el pretext de fer-li un acte de desgreuge, però ell va tenir l’encert de negar-s’hi i no va entrar en el joc. L’espifiada televisiva no fa sinó reforçar l’abast de les reflexions que es poden extreure dels treballs d’en Fontcuberta. N’hi havia ben bé prou de veure’l disfressat de cosmonauta i llegir-se el catàleg-novel•la per detectar-ho. Per acabar-ho d’adobar, en rus Ivan equival a Joan, i Istochnikov vindria a ser una cosa paral•lela a font oculta, una font coberta. Ivan Istochnikov, doncs, benvingut a casa d’en Joan Fontcuberta.  12/01/2009