Potser no es pot evitar

Diuen que hi ha coses que potser no es poden evitar. Diuen que dins el nucli familiar, s'hi forgen uns rols. Diuen que és decisiu el número d'ordre de naixença que tens. I Antoni Mas Busquets (Palma, 1956) diu que 'Per ordre d'aparició' (la Magrana), la seva segona novel·la, tracta de les relacions familiars, partint de fets de la quotidianitat que poden esdevenir categoria, amb la particularitat que els lectors s'hi poden identificar fàcilment.

Explica l'autor: 'Tolstoi diu al principi de 'Anna Karènina': 'Totes les famílies felices s’assemblen, però cada família dissortada ho és a la seva manera.' Amb aquesta frase, no hi estic gaire d'acord, perquè crec que la majoria de famílies naveguen entre l'harmonia i la desavinença. I aquest és el nucli de la meva obra. És la història d'una família amb una mena de dialèctica: d'una banda, el nucli familiar necessita mantenir una cohesió, i per això assigna a cada individu un rol; d'una altra, cada membre té la necessitat interior de desempallegar-se d'aquest rol per sentir que té una personalitat pròpia. Totes les coses que passen al llibre són degudes a aquesta polaritat.'

'Un dia era en un bar amb uns amics, escoltant música en viu. El cantant s'assemblava molt a Joan Manuel Serrat i ho vaig fer notar a un amic pintor. La seva resposta va ser: 'Potser és que no ho pot evitar.' La frase em va restar gravada. Rumiant-hi vaig recordar una escena de quan jo devia tenir vint anys: un dia el meu germà petit va fer una imitació boníssima d'un altre germà. Tota la família va quedar de pedra, perquè no sabíem que tenia aquestes aptituds. I vaig començar a pensar en la família i en el fet que hi ha coses que no podem evitar i em vaig trobar en un procés de descobriment sobre els parents més immediats. Va ser una aventura, perquè em vaig adonar d'un munt de coses que fins llavors m'havien passat per alt.'

Vostè és fill de família nombrosa? 'Sí, som cinc germans. La meva família m'ha servit de model, però l'obra és una ficció. He provat de cercar la veritat d'allò que són les relacions familiars. El narrador és el germà petit, perquè té una perspectiva més àmplia de tots. I reflexiona sobre els lligams familiars i sobre què els determina. La novel·la enfila un seguit de situacions de la quotidianitat. Durant l'escriptura del llibre he recordat moltes coses i les he redescobertes des d'una perspectiva nova. Perquè quan t'atures veus un gavadal de coses que t'han passat per alt. I és a través d'aquest procés que pots arribar a la profunditat.'

Demanem a Mas Busquets que esbossi els rols dels cinc germans de la novel·la. Diu: 'El gran és en Ciril, que no té cap referent i considera que es pot ser lliure. És un personatge molt individualista. Després ve l'Ermínia, que fa de pont entre els germans i la mare, fa de corretja de transmissió. L'Eladi que és el del mig, ha de suportar l'equilibri, que és un pes feixuc. L'Avel·lina entoma molt bé els cops de la vida. I el petit és el narrador, el que prova de veure i de comprendre les coses.'

Del relat a la novel·la

Antoni Mas Busquets va començar publicant llibres de relats: 'Fibra Òptica' (Lleonard Muntaner, 1999), finalista del Premi de Narrativa Marià Vayreda el 1998; 'Sortida d’Emergència' (Quaderns Crema, 2002); i 'Terra cremada' (Quaderns Crema, 2006). I l'any passat va publicar a la Magrana la seva primera novel·la, 'Abans de ser pedra'. Explica el pas: 'Els relats em duraven poc i com que tinc molta necessitat d'escriure, volia un tema amb un marge de maniobra més llarg. Ara, considero que és més difícil d'escriure relats que no pas novel·les. De fet, totes dues novel·les són directament influïdes pels relats.'

L'autor es a punt d'enllestir una tercera novel·la i ha explicat a VilaWeb que s'adona que ha fet una trilogia, perquè en totes tres explora els factors que determinen el comportament dels personatges: 'A "Abans de ser pedra" em submergeixo en el plaer i el desig, com ens influeix el desig. En aquesta, "Per ordre d'aparició", observo les relacions familiars; i la novel·la que és a punt d'acabar-se tracta del potencial condicionador d'un fet de la infantesa.'