VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb  
DILLUNS, 26/10/2009 - 06:00h

Karadzic boicota el començament del seu judici

El jutge ha decidit ajornar fins demà la celebració del judici després que l'ex-líder serbo-bosnià no s'hi hagi presentat

El jutge ha decidit ajornar fins demà el judici a Radovan Karadzic, després que l'ex-líder serbo-bosnià hagi decidit boicotar-lo i no s'hagi presentat avui davant el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPI). Karadzic al·lega que no ha tingut temps per preparar la seva defensa. I és que Radovan Karadzic va decidir representar-se a si mateix davant del tribunal, però de totes maneres té un important equip assessor.

L'acusen d'onze càrrecs de crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi. Karadzic va ser detingut l'estiu del 2008 després d'onze anys fugit. El líder polític dels serbo-bosnians durant el conflicte de Bòsnia del 1992 al 1995, ha dit en una carta enviada al TPI: 'El procés no és a punt per començar pel simple motiu que no s'ha concedit a la defensa el temps i els recursos suficients per preparar-se', i ha afegit: 'Per tant, no compareixeré davant de vostès el 26 d'octubre'. De fet, Radovan Karadzic havia presentat un recurs per ajornar fins a deu mesos la data del judici, petició que finalment es va desestimar.

Un judici llarg i complex

El començament del judici a Karadzic va ser a l'agost i el juliol de l'any passat quan ja va comparèixer davant el TPI. Aquest és un judici que es preveu llarg i complex i que ha generat una gran expectació entre els mitjans de tot Europa. El fiscal en cap del TPI, Serge Brammertz, va dir que era difícil provar la relació entre els crims i els delictes de què s'acusa Karadzic: 'Necessitarem proves documentals, material audiovisual i declaracions dels testimonis, que, a més, s'han de protegir'.

Radovan Karadzic

Nascut a Petnjica, Montenegro, el 19 de juny de 1945, Karadzic era un dels homes més perseguits del món.

Va ser el principal impulsor de la guerra d'agressió contra els musulmans bosnians i els croats, i va dirigir durant 43 mesos el setge de Sarajevo, que va causar més de dotze mil morts, i la matança de Srebrenica, que en va fer més de vuit mil.

Concretament se'l fa responsable de la matança de 8.000 musulmans a Srebrenica el 1995, de la mort de 12.000 persones durant el setge de Sarajevo i del segrest de 284 cascs blaus per a utilitzar-los com a escuts humans.

 
Versió per imprimirEnviar a un amic

CC

IQUA