DIMARTS, 13/10/2009 - 06:00h
Maria Àngels Anglada, nom de clàssic
Fa deu anys de la mort de l'escriptora i la seva obra és més traduïda que mai
Fins el 8 de novembre es pot visitar al Museu de l'Empordà (Figueres) una exposició sobre la vida i l'obra de l'escriptora i hel·lenista Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999). Fa deu anys que es va morir, i el reconeixement internacional de la seva obra no para de créixer. La doctora Mariàngela Vilallonga directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada i comissària de l'exposició, ens diu que la seva obra és la d'un clàssic.
Hem demanat a Mariàngela Vilallonga per correu tot un seguit de qüestions sobre Anglada, en ocasió de l'exposició-homenatge oberta al Museu de l'Empordà. Ens explica:
'L'obra d'Anglada és una obra literària sòlida, feta amb rigor i sentit crític, és un diàleg constant amb els clàssics, és una obra bastida sobre tres pilars fonamentals: la llengua, la memòria, el compromís. I és que la tria i la defensa de la llengua, el compromís amb aquesta llengua i el país, el paisatge i el territori, sense perdre de vista mai el passat que li serveix per il·luminar el present, són alguns dels eixos fonamentals de l'obra i de la vida d'Anglada, que van estretament lligades, com en tots els escriptors. Va llegir, va escriure, va ensenyar. Va tenir una vida familiar plena. Va deixar un excel·lent record entre la gent, els qui la van conèixer i els qui la llegeixen. Per la seva humanitat, per la seva obra ben feta. Què més es pot desitjar?
—Deu anys després de la seva mort, la seva obra narrativa es continua reeditant i traduint; la literatura d'Anglada pren dimensions internacionals.
—I encara en tindrà més. Perquè l'obra d'Anglada és l'obra d'un clàssic, si entenem per clàssic allò que ella entenia: una obra vivent. I l'obra d'Anglada és ben viva. Es llegeix a tot arreu: a les escoles, als instituts; la llegeixen grans i petits. Les versions francesa i portuguesa de 'El violí d'Auschwitz' acaben de sortir al mercat. L'edició francesa ha estat rebuda com una obra sobre l'holocaust a l'alçada de la de Primo Levi. I és a punt d'aparèixer-ne la versió grega i la versió anglesa. Anglada va escriure sobre els grans temes de la literatura, sobre les grans preocupacions de l'ésser humà i la seva obra és un clam contra la injustícia.
—L'assignatura pendent és la seva obra poètica?
—No crec que sigui cap assignatura pendent. Maria Àngels Anglada és una poeta llegida i reconeguda. Hi ha sectors de la població que saben de memòria poemes de Maria Àngels Anglada: penso en el poema que va escriure en defensa dels Aiguamolls de l'Empordà, que va servir per donar veu al Grup de Defensa dels Aiguamolls i que va ajudar a la conservació del territori i a la consecució de la creació del Parc Natural. En l'exposició, a més del poema, hi posem una fotografia d'una paret de Figueres en la qual, a manera de grafit, algú hi va escriure uns versos d'aquest poema. Encara avui és un poema que es recita i es canta de memòria. Perquè, a més, la poesia d'Anglada ha estat musicada per cantants com Josep Tero, Rafael Subirachs i, enguany mateix, pel jove Joanjo Bosk. Anglada es considerava per, sobre de tot poeta, així deia que era 'un poeta que escriu novel·les'. En la seva poesia hi ha l'essència de tota la seva obra en prosa. El corpus poètic angladià és breu, però d'una solidesa i d'una qualitat innegables. Es coneix menys, probablement perquè la poesia en general es llegeix menys. A l'exposició, hi hem inclòs força poemes, perquè il·lustren molt bé la trajectòria literària d'Anglada. Ens permeten de veure, per exemple, els seus models literaris i de llengua (penso en el poema dedicat a Verdaguer i en el que va escriure en la mort de Josep Pla); ens permeten també de veure la seva geografia literària (penso en el poema dedicat a les seves dues planes, la de Vic i la de l'Empordà); ens permeten de copsar la seva sensibilitat i la seva humanitat, que la portaren a donar la seva veu per lluitar contra la injustícia (penso ara en el poema 'Làpida i Afrodita', que reuneix l'admiració d'Anglada per la capacitat de l'ésser humà de crear una escultura d'una bellesa tan exquisida com l'Afrodita de Rodes i l'horror i el neguit que li feia sentir la crueltat d'aquells qui enviaren infants i vells als forns d'Auschwitz). Tots aquests poemes, els hem inclosos en l'exposició. I més.
—Quina influència creu que té en l'obra de Maria Àngels Anglada la seva formació clàssica?
—Hem mirat de reflectir allò que hem anomenat les arrels clàssiques d'Anglada. A través dels seus estudis, però també a través dels seus viatges i del tracte continuat amb la literatura greco-llatina clàssica, Maria Àngels Anglada fa del món clàssic un mirall de l'ésser humà, hi troba tots aquells elements que configuren i que van descriure la condició humana. Entre els clàssics i ara, la vida. De cap a cap de la seva obra, Anglada va maldar per difondre i per divulgar el món clàssic, amb tot allò que ens ofereix per conèixer-nos una mica més. La literatura greco-llatina ofereix a Anglada temes per a la seva obra, un arrelament en la tradició, en la nostra cultura, aquella manera de dir acurada, senzilla, però no per això menys elaborada que caracteritza la literatura greco-llatina.
M. S.
Càtedra Maria Àngels Anglada
L'any 2004 la Universitat de Girona va crear la Càtedra Maria Àngels Anglada amb l'objectiu primer de promoure els estudis sobre l'obra de l'escriptora.
|
|
|