Primeres compareixences al parlament per a l'aprovació de la llei de consultes populars per la via de referèndum

Avui han començat al parlament les compareixences prèvies a l'aprovació de la llei de consultes populars per la via de referèndum, el projecte de la qual fou aprovat pel govern el març passat. El parlament va decidir d'acceptar-lo a tràmit, amb els vots a favor dels tres partits del govern i CiU que, tanmateix, va fer-hi crítiques (vídeo). Després de les compareixences, que continuaran el dia 23, el projecte de llei s'ha de debatre al parlament.

Avui han comparegut al parlament, entre les deu i les dues, un representant de la Federació de Municipis de Catalunya; un de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques; Xavier Arbós i Marin, catedràtic de dret constitucional de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona; Alfons López Tena, notari i vocal de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya; Joaquim Brugué i Torruella, catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joan Botella Corral, catedràtic de ciència política de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; i un representant de l'Ajuntament de Palamós i de la Plataforma Salvem el Castell. Les compareixences continuaran el dia 23 de setembre.

En parlar de consultes populars cal distingir entre dues categories: D'una banda, el que són instruments de participació ciutadana dirigits a conèixer la posició o opinions de la ciutadania en relació amb qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen a través de modalitats diverses (enquestes, fòrums de debat i participació, audiències públiques, etc.). I, de l'altra banda, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular on es crida a participar tot el cens electoral i en la qual es garanteixen els requisits formals i legals per tal de validar la consulta i el resultat.

Segons l'article 122 de l'estatut, la Generalitat té competència exclusiva en matèria de consultes populars per via referèndum: 'correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la constitució', diu el text.

La llei que ha d'aprovar el parlament serà una nova eina que permetrà el govern, el parlament, els ajuntaments i la ciutadania promoure consultes sobre qüestions transcendentals, tant en l’àmbit català com en l’àmbit municipal. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va dir en una entrevista a VilaWeb TV que aquesta llei intentava 'aprofitar l'espai de sobirania que hi ha entre l'estatut i la constitució'. Per Ausàs, aquesta llei, a proposta del seu Departament, és la més ambiciosa que es podia fer dins dels constrenyiments legals vigents.

D'una altra banda, tal com va explicar Ausàs en conferència feta el maig passat a la seu barcelonina d'Òmnium Cultura: 'Hem aprofitat l'espai de sobirania que hi ha entre el que diu l'estatut i el que ens obliga a fer la constitució. L'estatut, per una banda, ens diu que podem organitzar i convocar referèndums, i la constitució, per una altra, ens diu que l'estat ha d'autoritzar-los cada vegada. Per tant, a ningú se li pot escapar que una llei tan sensible políticament, malgrat ser pretensiosa, ha de mantenir el màxim rigor jurídic i legal. No podem perdre la força per errors de forma.'

Ausàs va admetre que, davant d'aquest marc legal, era possible que l'estat espanyol es negués a autoritzar un referèndum. 'Ho pot fer per dos motius: per una raó formal o jurídica, que en qualsevol cas es podria corregir i reprendre posteriorment el procés; o per una raó política. Si es dóna aquesta circumstància, si l'estat diu no una vegada i una altra a una proposta impecable ajustada al marc legal, a un neguit de la població de Catalunya, voldrà dir que hi ha un conflicte amb l'estat. Perquè aquest ens impedirà exercir una mesura radicalment democràtica', va dir Ausàs.

Cal recordar que, el juny passat, la mesa del parlament català va acordar per unanimitat de no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en favor de la convocatòria d'un referèndum d’autodeterminació el 12 de setembre de 2010, promoguda per la plataforma Deumil.cat. Segons Ausàs, la llei de consultes populars proporcionarà el marc legal perquè iniciatives com la de Deumil.cat puguin ser aprovades per la mesa del parlament.