El president d'Hondures, detingut i deportat a Costa Rica

El president d'Hondures, Manuel Zelaya, va ser detingut i expulsat ahir del país pels militars dues hores abans de començar el referèndum que ell mateix havia convocat per reformar la constitució. Fou deportat a Costa Rica, des d'on va dir que havia estat víctima d'un 'segrest brutal' per un 'grup de militars' del seu país. Milers de ciutadans d'Hondures, partidaris de Zelaya, omplen els carrers per protestar contra el cop militar.

La detenció i expulsió del president d'Hondures sembla decidida des del Tribunal Suprem, i sense consultar la policia, partidària de Zelaya, però sí l'exèrcit, adversari del president del país.

Micheletti, president interí

El Congrés d'Hondures, reunit d'urgència en una sessió especial, va nomenar el president de la cambra, Roberto Micheletti, president interí del país, en substitució de Zelaya. Micheletti ocuparà el càrrec fins el 2010, quan s'acabarà el mandat per al qual fou elegit Zelaya. Ara, els diputats ja l'havien destituït poc abans, arran d'un informe d'una comissió parlamentària, segons el qual el president havia alterat l'ordenament jurídic per poder fer el referèndum. El nou president ha imposat el toc de queda, des de les nou del vespre fins a les sis del matí. En principi només s'aplicarà les nits de diumenge i de dilluns, però Micheletti ja ha avançat que la mesura podria estendre's.

Reunió extraordinària a Nicaragua

Zelaya és ara a Nicaragua, on ha viatjat amb un avió privat. Hi participa en una reunió extraordinària de l'Alternativa Bolivariana per a Amèrica Llatina i el Carib, que es fa a Managua. A l'aeroport l'han rebut Hugo Chávez, Daniel Ortega i Rafael Correa, presidents de Veneçuela, Nicaragua i l'Equador. El motiu de la reunió és d'analitzar la situació a Nicaragua i de demanar la restitució del president.

Chávez avisa els sediciosos

La crisi institucional d'Hondures ha tingut ressò a la resta de països llatinoamericans. El president veneçolà, Hugo Chávez, va avisar ahir que no descartava cap acció militar si passava res al seu ambaixador d'Hondures. I va tractar de 'cop d'estat troglodita' la detenció del seu homòleg hondurenc i aliat polític, Manuel Zelaya.'No és una agressió contra Hondures i prou, sinó contra tots els pobles de l'Amèrica Llatina', va manifestar. Finalment, va assegurar que 'aquest cop seria derrotat' i que 'la mobilització ja havia començat' des de Veneçuela. Va avisar, a més, que enderrocaria qualsevol president que juri el càrrec a Hondures en substitució de Zelaya.

Tant Zelaya com Chávez van acusar ahir als Estats Units de ser darrere el cop d'estat d'Hondures. Ara, el president dels Estats Units, Barack Obama, ho va desmentir i es va declarar preocupat per la detenció i expulsió del president d'Hondures. Obama va sol·licitar als 'actors polítics i socials' del país que respectessin les normes democràtiques i la norma legal al país. També la Unió Europea va condemnar la detenció del president d'Hondures, igual que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i el Congrés dels Diputats espanyol. L'Organització d'Estats Americans (OEA) es va reunir d'urgència.

Un referèndum polèmic

El referèndum havia dividit el país: segons el govern, la intenció de la consulta popular era de donar més poder al poble, però l'exèrcit, el parlament i el tribunal suprem, que reben el suport d'empresaris i de l'església, el consideraven il·legal perquè permetria al president del país de perpetuar-se en el poder.

Aquests darrers dies la situació política a Hondures era molt tibant, i l'exèrcit, contrari al referèndum, s'havia desplegat pels carrers. Zelaya té el suport de les organitzacions populars i indígenes del seu país i de Cuba, Veneçuela, Bolívia i l'OEA.