'Veniu fúries de l'infern i que s'esberli la terra!'

La nit de Nadal, dos joves rabadans s'adormen profundament mentre la resta de la família se'n va a la missa del Gall (vídeo). Somnien que van a parar a l'antiga Judea, on topen amb Satanàs, que fa mans i mànigues per a impedir el naixement de l'infant Jesús. Però els minyons fan avortar els plans d'en Banyeta i poden adorar en persona l'infant de Maria, després d'haver passat per les Calderes d'en Pere Botero (vídeo). Sobre aquest senzill esquema es basteix una de les obres de teatre més representades a tot Catalunya, 'Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús', de Josep M. Folch i Torres (1916), que demà i despús-demà es podrà veure en una cinquantena de sales. VilaWeb TV us ofereix un resum (vídeo) de l'obra 'Els pastorets titelles', que es pot veure al Teatre Tantarantana de Barcelona.

Els pastorets han estat el planter de molts actors que ara excel·leixen als escenaris nacionals i internacionals, com Sergi López, Toni Albà o Lloll Bertran. A banda, centenars d'actors afeccionats de multitud d'elencs teatrals participen cada any en la representació dels pastorets en un o altre escenari, per bé que les quatre representacions cabdals i imprescindibles de l'obra tenen lloc a l'Ametlla de Merola, Calaf, Mataró i el Vendrell.

Orígens medievals

Segons que explica l'expert en cultura popular Jordi Bertran, 'quan es parla de pastorets, no s'esmenta una determinada obra de teatre sinó que es fa referència a un gènere teatral que, per la seva naturalesa i origen, s'inscriu forçosament dins el cicle festiu nadalenc fins a constituir un dels elements simbòlics que el caracteritzen, amb un arrelament cabdal entre les manifestacions dramàtiques.'

El gènere troba les arrels (pdf) en els drames religiosos medievals catalans. Els fidels interpretaven l'adoració dels pastors a Betlem durant la missa del Gall, costum que el Concili de Trento (1545-63) va estroncar i que va fer que les rudimentàries representacions passessin al teatre.

La mostra escrita més antiga que s'ha trobat de pastorets medievals són una cinquantena de consuetes mallorquines dels segles XV-XVI, recollides per Gabriel Llabrés. Però no és fins el 1887 que un autor escriu la primera obra dels pastorets moderns: 'Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist', de Miquel Saurina. Poc després, Federic Soler, Pitarra, els incorpora a la tradició culta, amb 'El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga' (1901). Més tard, arriba l'obra de Folch i Torres (1916), seguida de 'L'estel de Natzaret' de Ramon Pàmies i de 'La flor de Nadal' de Francesc d'Assís Picas.

El músic i membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Xavier Orriols sosté que els pastorets són uns dels pocs clàssics del teatre català, 'és a dir, un text i un esquema que travessa segles i generacions tot mantenint-se fresc dalt dels escenaris i, en conseqüència, omplint les platees.'