El món de la cultura homenatja Antoni Tàpies, que avui fa vuitanta-cinc anys

L'artista Antoni Tàpies ha celebrat aquest dissabte el seu vuitanta-cinquè aniversari envoltat d'amics, familiars i persones destacades del món cultural i social en un acte al Foment de les Arts i del Disseny (FAD) de Barcelona. 'Ara em sento més lliure que mai' ha dit l'artista a l'ACN en la presentació de 'Tàpies escriu', llibre que dóna a conèixer la seva vessant literària, la menys coneguda pel gran públic.

En el decurs de l'homenatge, han intervingut personalitats com el poeta Jordi Carrió, l'escriptor Sam Abrams, que ha seleccionat els textos per al llibre o el delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. L'actor Jordi Boixaderas ha estat l'encarregat de llegir alguns fragments de 'Tàpies escriu', una edició de bibliòfil de la qual només hi ha noranta-nou exemplars. Es tracta d'una selecció de textos dels set llibres escrits per Antoni Tàpies i que compta amb la col·laboració de luxe de sis artistes que han volgut, a la seva manera, homenatjar a l'artista i, a la vegada, bon amic i mestre: Manel Esclusa, Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Antoni Llena, Soledad Sevilla i Eulàlia Valldosera.

Biografia del 'Mestre Tàpies'

Nascut a Barcelona el 13 de desembre de l'any 1923 en el si d'una família burgesa i catalanista, Antoni Tàpies és un dels artistes més destacats de la cultura catalana, essent creador de la 'pintura matèrica' i de moviments com l'Informalisme. La seva obra s'ha mantingut sempre lligada a les inquietuds cíviques, ètiques i polítiques de cada moment. Durant els anys cinquanta, arran de la segona Guerra Mundial i el llançament de la bomba atòmica, Tàpies comparteix la sensibilitat artística d'aquell moment centrada en la matèria i la ciència i comença una experimentació de noves tècniques que desenvoluparà en les anomenades 'pintures matèriques', una forma de treballar que perdurarà en la seva obra fins a l'actualitat.

El compromís polític de l'artista es va veure accentuat amb la seva contribució a la campanya antifranquista i en favor de la democràcia de finals dels anys seixanta i principis dels setanta, influït per episodis concrets de la història, com és la mort de Salvador Puig Antich, a qui Tàpies va dedicar una de les seves obres l'any 1974. Així és com es desperta la seva concepció de l'artista compromès amb la societat.

Durant els anys vuitanta, amb el retorn de la democràcia a l'estat espanyol, Tàpies recupera la superfície pictòrica amb obres fetes a partir de goma-escuma o amb la tècnica de l'aerosol, mentre que a la dècada dels noranta s'intensifica el seu interès per l'art i la filosofia oriental. En el seu últim període abunden les referències a l'actualitat política i la seva pròpia obra, amb matèries que es transformen i deformen al ritme de l'univers. Per això, Beth Galí, presidenta del FAD no ha dubtat ha definir Tàpies com a 'gran revulsiu en el seu moment' ja que 'sempre ha esperonat els artistes i els ciutadans' per tal que 'estiguin atents'. Galí ha afegit que l'artista i pensador ha estat un 'esperó' per a la societat i, sobretot, 'un gran caràcter'.

Premis

Durant la seva trajectòria, Tàpies ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els que destaquen el Premi Ciutat de Barcelona (1979 i 1999); la Medalla d'or de la Generalitat el 1983; el premi de la Pau de l'Associació de les Nacions Unides a l'Estat espanyol (1984), i el Premi Príncep d'Astúries de les Arts de l'any 1990. L'any 1992, Tàpies és nomenat membre d'honor de la Royal Academy of Arts de Londres i de l'American Academy of Arts and Sciences de Cambridge.

També al 1992, l'Ajuntament de Barcelona li atorga la medalla d'or de la ciutat i l'any següent rep la Medalla Picasso de la UNESCO. El 1995 la Generalitat li concedeix el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i l'any 2003 és nomenat Comanador de l'Orde Nacional de la Legió d'Honor per decret del President de la República francesa, i aquell mateix any rep també el Premi Velázquez de las Artes Plásticas, concedit pel Ministeri d'Educació i Cultura. Finalment, al 2004 li és lliurat el Premi Lissone a tota la seva carrera.