L'assemblea i el senat francesos sospesen una via alternativa per a reconèixer el català a la constitució

El batlle de Perpinyà i senador de la UMP, Jean-Paul Alduy, veu possible que l'assemblea i el senat francesos arribin a un acord per a reconèixer el català a la constitució. Diputats i senadors sospesen ara la possibilitat d'esmenar l'article 34 de la constitució perquè reconegui les llengües dites regionals. Originàriament, l'assemblea va suggerir que es modifiqués l'article 1, cosa que els senadors van tombar la setmana passada. L'article 34 pot ser el del consens.

Alduy ha explicat a VilaWeb que l'assemblea podia incloure ara una esmena al text aprovat pel senat per a aconseguir que les llengües minoritzades fossin reconegudes a l'article 34 de la constitució. 'Molts senadors no accepten que la referència a les llengües minoritzades es posi abans que la referència a la llengua de la República.' També creu que seria possible d'establir-ne el reconeixement al preàmbul, però que el projecte de llei que ara es debat no ho preveu.

El senat va aprovar ahir una modificació de la constitució diferent de la que va aprovar l'assemblea el 3 de juny. Però la reforma constitucional no pot tirar endavant, si les dues cambres no aproven un mateix text, que després hauria de ser ratificat per les tres cinquenes parts del congrés (diputats i senadors pelgats).

Els senadors nord-catalans contra la supressió

Alduy i el batlle de Sornià, Paul Blanc, van ser ahir els dos únics senadors de la UMP (d'un total de 168) que van votar contra la llei, perquè discrepaven de la supressió de la referència a les llengües dites regionals. Socialistes i comunistes també hi van votar contra, perquè no accepten el conjunt de reformes que proposa el govern Sarkozy, i el MoDem i els radicals es van abstenir.

El diputat Daniel Mach també creu possible que l'assemblea torni a incloure el reconeixement de les llengües minoritzades a la constitució. Segons ell, els representants de la UMP al congrés i al senat van donar el vist-i-plau a textos discordants perquè no s'havien coordinat, però que ho corregirien. Diputats i senadors es reuniran, doncs, per acordar una posició comuna, que tornarà el reconeixement lingüístic al text constitucional: 'Sóc molt optimista, sobre la possibilitat que les llengües regionals figurin a la constitució.'

Canvis al text de l'assemblea

A més de negar-se a incloure el reconeixement al català promogut per l'assemblea, el senat no va voler limitar l'aplicació de l'article 49-3 de la constitució i va suprimir l'obligació d'un referèndum per a permetre que Turquia s'adhereixi a la Unió Europea.