El futur de la Gran Via

Virgínia Domínguez va moderar el debat “Com t’imagines la nova Gran Via? Repensem la Gran Via del futur”, que va organitzar l’Entesa el dijous passat al Casal Pere Quart. Amb aquest acte l’Entesa pretén iniciar un procés de reflexió ciutadana sobre el potencial de la Gran Via com a Eix cívic, que es podria materialitzar quan quedi alliberada del trànsit de pas que es canalitzarà a través de la Ronda Oest i Ronda Nord.

La Gran Via és un espai de gairebé 6 quilòmetres, que travessa gran part de la ciutat i que pot ser una peça important per a la vertebració i transformació de la ciutat del futur. Actualment aquest eix divideix la ciutat en dos, ICV-EUiA va explicar divendres que la seva proposta de soterrament a l'alçada de Joaquim Blume fins a la Plaça Antoni Llonch persegueix l'objectiu de "trencar la barrera nord-sud que produeix la Gran Via, la qual cosa possibilitarà una major permeabilitat de la trama urbana i un aprofitament del sòl urbà, avui inexistent". En una mateixa línia, l’Entesa planteja que la remodelació de la Gran Via quan s’alliberi del trànsit que concentra actualment “ha de prioritzar la mobilitat sostenible i la recuperació d’espais lúdics de qualitat per a la ciutadania”.

Un model qüestionat des de l’inici
L’arquitecte Manel Larrosa va explicar el conflicte que es va generar en els anys setanta al voltant d’aquesta via, que va qualificar com el primer gran enfrontament urbanístic a Sabadell. Larrosa va mostrar documentació de l’època per recordar el moviment ciutadà que, encapçalat per les Associacions de Veïns, va editar un estudi que proposava alternatives al projecte oficial, amb l’objectiu de guanyar espais de qualitat i equipaments, a més de permetre la connectivitat entre les dues bandes de la Gran Via. Al voltant d’aquestes propostes es van succeir els debats i els actes reivindicatius i es va organitzar una exposició a l’Acadèmia de Belles Arts, que va ser censurada i clausurada per l’Ajuntament.

Mobilitat sostenible i espai per vianants
Albert Parès, en nom de la PTP, va presentar les característiques de la Gran Via i va defensar que la seva amplada permet convertir-la en un eix cívic al servei de les persones, és a dir, orientada al pas dels vianants, ciclistes i transport públic. Parès va exposar que el tramvia seria una gran oportunitat per a la Gran Via, on podria tenir parada aproximadament cada 600 o 700 metres, i va explicar detalladament la proposta, que donaria servei a equipaments tan importants com ara el Vapor Llonch, l’ESDI, Fira Sabadell, el Club de Natació, la Biblioteca Vapor Badia, l’Hospital Parc Taulí, les comissaries de la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra, o el Mercat de la Creu Alta, entre altres.

El professor de Geografia de la UAB Pau Avellaneda va reivindicar que la nova Gran Via hauria de ser fruit d’un procés de participació ciutadana i de reflexió sobre el conjunt de la ciutat, però que també s’hauria d’emmarcar en una estratègia per promoure la mobilitat sostenible. Una de les propostes trencadores d’Avellaneda va ser canviar el nom de la Gran Via per tal que no tingui connotacions de trànsit i com a primer pas per imaginar-la com un espai d’ús social. D’altra banda, va defensar que la Gran Via no es pensi com un tot uniforme, sinó com una suma de parts que estiguin integrades en el seu espai proper, en cada barri o cada zona. Avellaneda va qualificar la transformació de la Gran Via d’oportunitat històrica per generar un nou paisatge urbà, i va suggerir que aquest espai podria contenir usos tan diversos com un eix de comunicació en transport públic, espais per a vianants, zones de parc, places, zones de jocs infantils, alguns edificis emblemàtics i centres de negocis o comercials.