Una arca de Noè per a les llavors del planeta

Les catàstrofes naturals, els conflictes bèl·lics i el canvi climàtic amenacen la diversitat dels conreus. Per conservar aquesta riquesa, avui obre les portes al remot arxipèlag noruec de Svalbard, a l'Àrtic, el magatzem de llavors més gran del món. Impulsat pel govern de Noruega, Global Crop Diversity Trust i el Banc Genètic Nòrdic, és previst de preservar-hi fins a tres milions de llavors diferents.

Per arribar a aquesta suma, l'anomenada Svalbard Global Seed Vault necessita la col·laboració de 1.400 bancs genètics de llavors del món.

Dipòsit de seguretat

Encara que a ple rendiment serà la principal col·lecció mundial de llavors, el dipòsit només vol ser un espai segur de duplicats al servei d'aquests bancs. La seguretat del dipòsit es va posar a prova dijous, quan l'arxipèlag de Svalbard va experimentar el pitjor terratrèmol de la història, de 6,2 graus. Les directrius del nou centre especifiquen que les institucions o països dipositaris de llavors en conservaran els drets propietaris, i que sols es podran treure mostres de Svalbard si es perden les originals.

Procés de conservació

A l'hora de triar Svalbard per a aquest peculiar magatzem es van estudiar molts factors. L'arxipèlag té un clima i una geologia adequats per a dipòsits frigorífics subterranis, amb una temperatura mitjana ambiental que no supera els 3,5 graus. El terreny, a més, presenta molta estabilitat i hi ha nivells ínfims de radiació. Quant a infrastructures, les connexions aèries amb el continent europeu (mil quilòmetres al sud) són fluides i el subministrament energètic hi és assegurat. El dipòsit de les llavors s'ha construït a 120 metres de profunditat en subsòl permanentment glaçat, on les mostres es mantenen a una temperatura invariable de 18 graus sota zero. La baixa temperatura i l'accés limitat d'oxigen asseguren, segons els experts, una reduïda activitat metabòlica de les llavors, que n'alenteix l'envelliment.

Svalbard

Amb una superfície que dobla la del Principat i tan sols 2.200 habitants, l'arxipèlag àrtic de Svalbard va ser descobert per primera vegada pels víkings el segle XII. Des d'aleshores, les illes han estat importants com a base per a la indústria balenera europea i per a les expedicions d'exploració de l'Àrtic. No va ser fins a començament del segle XX, amb l'explotació de mines de carbó per companyies britàniques, neerlandeses, nord-americanes, noruegues, russes i sueques, que van sorgir reivindicacions territorials sobre Svalbard. El conflicte es va resoldre el 1920 amb el Tractat de Svalbard, que en donava la sobirania a Noruega, però condicionada a la limitació de l'ús militar del territori i al reconeixement del dret de la vintena de nacions signatàries a mantenir-hi assentaments. Actualment, únicament Rússia fa valer aquest dret (el 40% de la població és russa i ucraïnesa). Tot i tenir domini propi d'internet (.sj), les webs de Svalbard fan servir el sufix noruec.