DIMECRES, 21/11/2007 - 13:00h
PSC, PP i ICV critiquen la proposta de Mas, i ERC hi veu punts de coincidència
La proposta (pdf) que va fer ahir Artur Mas de convertir el dret de decidir com l'eix del catalanisme està desencadenant moltes reaccions. El dirigent del PSC José Zaragoza considera que Mas ha optat per la via Ibarretxe, intentant convocar un referèndum il·legal en cas que el Constitucional tombi l'estatut. I el PP creu que CiU ha superat ERC en radicalització nacionalista. Per la seva banda, ICV creu que el dret de decidir és una evidència i que Mas hauria de concretar què entén per aquest dret.
En canvi, Esquerra n'ha destacat els punts de coincidència. En efecte, Joan Ridao ha celebrat que CDC aposti pel dret de decidir, i ha destacat que Esquerra ja el defensa des de fa molt de temps. Tot i això, ha subratllat que la proposta es queda a mig camí, perquè no supera el marc constitucional actual, és a dir, l'estat de les autonomies. En aquest sentit, ressalta que Mas no creu que Catalunya necessiti un estat propi. Sigui com sigui, Esquerra està satisfeta, perquè constata que la via autonomista està en retirada.
També des d'Esquerra, la portaveu Marina Llansana, ha expressat satisfacció per l'aposta de Mas, però hi ha trobat a faltar concrecions. Llansana, que va asssitir a la conferència en representació dels republicans, es pregunta quines vies i terminis s'ha fixat el president de CiU.
Via radical independentista
El secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha fet una intervenció dura contra la proposta de Mas. El dirigent socialista ha ressaltat que el referèndum que proposa Mas si el Constitucional tomba l'estatut és il·legal. També ha afirmat que Mas ha esmenat la política de Pujol, i ha optat per la via radical sobiranista i independentista.
En un to molt diferent, però també des del PSC, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha emmarcat el discurs de Mas en un intent tàctic per a rellançar la seva figura i ha dit que el catalanisme no és patrimoni de ningú. Cap representant del PSC va assistir a la conferència del líder convergent.
CiU radicalitzada
En uns termes similars, el president del PP de Catalunya, Daniel Sirera, ha afirmat que CiU s'ha radicalitzat definitivament. 'Està fent plantejaments que mai havia fet de forma tan ferma', ha subratllat. Així mateix, Sirera ha assegurat que els catalans no tenen problemes d'identitat, sinó de mala gestió. D'altra banda, ha sostingut que els catalans ja tenen dret de decidir en les competències de la Generalitat de Catalunya.
Concretar el dret de decidir
ICV també ha carregat contra la proposta de Mas, però per d'altres motius. El portaveu de la formació ecosocialista al parlament, Jaume Bosch, ha dit que el dret de decidir és una evidència i, per tant, que el que hauria de fer Mas és concretar-lo. En aquest sentit, considera que Mas es mou en l'ambigüitat, per acontentar els seus socis de federació, Unió Democràtica. D'altra banda, Bosch ha recalcat que Mas no pot pretendre incloure tot el catalanisme, perquè hi ha diverses modalitats dins del catalanisme. Bosch, també ha criticat la proposta de Mas per partidista, ambigua des d'un punt de vista nacional, sense gaire novetats, i amb un discurs molt de dretes.
El suport de Duran
El president d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, ha expressat ple suport a totes les idees expressades ahir per Artur Mas en la conferència al Palau de Congressos, inclòs el dret de decidir. Duran, que ahir va seguir el discurs de Mas des de primera fila, avui, en unes declaracions a TV3, ha dit que sosté el mateix horitzó.
L'aposta de Mas
En un Palau de Congressos ple de gom a gom, Artur Mas va defensar una refundació del catalanisme que tingui com a eix el dret a decidir. El dirigent de CiU va explicar el significat que dóna ell a aquesta refundació del catalanisme: viure la nació en plenitud, apostar per un país capdavanter, construir la Catalunya global i exercir el dret de decidir sobre les qüestions pròpies, que uneixen els catalans.
La conferència 'El catalanisme, energia i esperança per a un país millor' (pdf) va incloure també la proposta que si el Constitucional espanyol retalla més l'estatut caldria sotmetre'l de nou a referèndum. Mas va voler deixar ben clar que el projecte que presentava sobrepassava de molt, no sols les seves aspiracions personals d'esdevenir president de la Generalitat, sinó també les sigles d'un partit.
Entre més coses, va proposar de formar un govern d'unitat, en cas que el Constitucional tombés l'estatut català, i que si el retallava encara més, es convoqués una consulta perquè Catalunya pogués manifestar si acceptava un estatut talment debilitat o no. També va propugnar la formació d'un govern amb tots els partits que es comprometessin a mantenir els objectius d'autogovern aprovats pel Parlament el 30 de setembre del 2005 i a defensar i votar a Madrid en consonància amb els acords subscrits a Catalunya; i que, si això no funcionava, es convoquessin eleccions.
'Els temes que ens uneixen'
Mas va demanar de repensar, d'actualitzar i de posar al dia el catalanisme d'una manera oberta i integradora, no gens tancada ni excloent; d'exercir el dret de decidir no pas en les qüestions que divideixen els catalans, sinó en les que uneixen: l'estatut vigent, les infrastructures i l'administració dels recursos econòmics propis.
Avui Mas, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha dit que l'autodeterminació és l'últim estadi del dret de decidir però quan li han preguntat si ell volia arribar-hi ha dit: 'No es tracta de voler arribar-hi, però no s'hi han de posar límits'.
|
|
|