Un reactable casolà

El reactable, l'instrument electrònic desenvolupat pel Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra és cada vegada més conegut des que va arribar a escenaris de músics com la Björk. Com que és un instrument experimental, n'hi ha molt pocs, però qui vulgui provar de fer-se'n un pot aprofitar les instruccions publicades a Musa, el bloc de Jordi Sala. L'instrument resultant (vídeo) és lluny de l'original (vídeo), però tot és començar.

Segons les instruccions d'en Sala es necessita una càmera de vídeo connectada a una porta IEEE 1394 o FireWire de l'ordinador, que ha de funcionar amb el sistema operatiu GNU/Linux. També es necessita reacTIVision, el programa de codi obert desenvolupat pels investigadors de la UPF, capaç de reconèixer els marcadors fiducials: percep els dibuixos dels marcadors (descarregables, en pdf, i imprimibles) i si es mouen o es giren. I ja no manca sinó associar sons a cada marcador i a cada moviment.

El reactable original

El reactable funciona amb peces que sonen diferentment segons com se situïn i manipulin damunt una taula lluminosa i tàctil; cada peça té una funció concreta (generar so, filtrar-lo, regular-lo...) i contribueix a modular sonoritats diferents. Pensat per a poder combinar les millors característiques dels instruments digitals i dels instruments tradicionals, amb control directe i simultani de paràmetres diversos amb totes dues mans, el poden manipular un músic o més alhora.