22è festival de cinema francòfon

Dilluns vespre a la sala Caméo 3 de Namur, tres documentals de joves cineastes senegalesos han estat projectats. Els realitzadors Adam Sie, Oumy Ndour i Abdoul Aziz Cissé han presentat respectivament «Njakhass» (patchwork), « Thiam B.B. » i « La bretxa» al davant un públic que ha apreciat bé les seves obres.

NAMUR - A Saint-Louis, al nord del Senegal, viu un pintor atípic. Aquest artista que signa els seus quadres d'un simple «Thiam B.B. » exercita sobre els murs i sobre les portes de les cases des de fa una trentena d'anys. Les seves obres són conegudes de tots els habitants de l'antiga capital del Senegal i de nombroses ciutats del país. El pintor mural de Saint-Louis representa un sol model : Cheikh Ahmadou Bamba, fundador de la confraria musulmana del mouridisme. Ell fins i tot és un mouride convençut que, per la pintura, expressa la seva fe i la seva devoció envers Bamba. No es pot impedir de dibuixar sobre els murs la silueta del seu guia religiós. És més fort que ell. I quan fa esmunyir el seu pinzell sobre els murs immaculats de Saint-Louis o de Dakar, sent com una força espiritual vibrar en el fons de la seva ànima. «He pintat representacions del Cheikh en altres països de l'Àfrica com Nigèria», explica davant la càmera d'Adama Sie. El jove realitzador segueix l'artista en la seva intimitat i aconsegueix arrencar confidències d'aquest home sobri que parla poc. I més enllà dels quadres|pissarres de Thiam B.B. (Beugue Bamba o el deixeble de Bamba), lliura a un desxiframent de la confraria dels mourides bastant ben escampada al Senegal. La pel·lícula documental de vint minuts és omplerta de silencis i de plànols fixos sobre cares de murs, dels aparadors de comerços o de senzilles piragües on regna l'efígie del Cheikh. De boniques imatges que ens fan viatjar en un univers prou poètica on el discurs religiós traça l'epopeia d'un home que ha sabut resistir a la ideologia colonial i que continua sent un orgull per a tot un poble.

El segon documental presentat dilluns vespre és gairebé de la mateixa vena. En «Njakhass (patchwork), Oumy Ndour explora igualment l'univers del mouridisme, però insisteix en la branca dels «Baye Fall» del qual el guia, Cheikh Ibrahima Fall, era un dels més fidels deixebles de Bamba. Però contràriament a Adama Sie, la realitzadora i periodista (treballa a la Televisió nacional del Senegal "RTS") ha preferit acampar la seva càmera en la decoració d'una família d'un barri popular de Saint-Louis. «Al començament, volia fer una pel·lícula sobre les dones baye fall, però, al fil de les meves localitzacions, ha eixamplat el tema». Finalment, Oumy Ndour ha decidit explicar el diari d'Idrissa Mbaye i de Fa Ndiaye, una parella de baye fall que viu en una gran concessió, envoltat dels seus nens, néts i d'un fotral d'animals domèstics com un simi, un gos, una cabra i una oca que estan omnipresents en certes escenes de la pel·lícula. Aquesta família d'una trentena d'animes s'obre a la curiositat de la cineasta i deixa la càmera tafanejar alguns racons de la casa. La filosofia del baye fallisme descansa sobre el culte al treball i sobre la devoció total envers el guia religiós. Un documental de 20 minuts bastant còmoda a mirar i qui ensenya que la religió musulmana, més enllà dels discursos i dels tòpics que l'estigmatitzen, és oberta i tolerant.