Docúpolis porta a Barcelona els millors documentals de la temporada

El documental és un gènere de moda. Ho confirmen les mil dues-centes peces rebudes enguany per Docúpolis, el Festival Internacional Documental de Barcelona, que es fa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Patricio Guzmán, un realitzador xilè força reconegut i autor de documentals sobre la dictadura xilena, va parlar a la inauguració de l'auge del documental i de les dificultats de distribució amb què topa. Guzmán hi dirigeix un seminari, al festival.

El festival, que durarà fins diumenge (quan es lliuraran els premis), s'interessa més per la innovació de la tècnica narrativa, que no pas per temes concrets, que poden variar molt i que, en aquesta ocasió, tenen a veure amb qüestions personals dels autors.

Enguany s'oferiran sis estrenes mundials i vuit d'europees, entre aquestes un documental de Julio Medem sobre la seva filla, que té síndrome de Down. També s'ha establert un premi honorífic al millor documental amateur. Aquest premi dóna més relleu a l'OFF Docúpolis, en què la participació no para de créixer d'any en any.

Una de les seccions del festival és Versió Catalana, que selecciona documentals del país sobre la conservació i la difusió de la memòria històrica. Entre els seleccionats d'enguany hi ha 'Estira i arronsa', de Pau Fenollosa, i 'Terra d'Esperança', de Jordi Call.