Les coses que passen

Diuen que la Tia Adelina era molt graciosa, i el So Pepe també n’amollava de valentes. Ara només em queda l’avi Palau com a persona de referència en el món dels majors, i damunt el veig poc. Potser la manca de contacte amb la gent gran (allà al nord els fa cosa que els diguen vells, però en realitat és que són vells) faça que el sentit del humor em falle cada vegada més. I és que una (i la resta de la humanitat) creix (o minva), i se li va fent la sang més amarga al tall que compren o és més conscient de les coses que passen.

Quan era més jove deia que jo només aspirava a comprendre el món que m’envoltava, ja que canviar-lo tota sola és un fracàs mai iniciat per la lògica imperant. Supose que talment jo he esdevingut cada cop més pessimista, és perquè comprenia més, i perquè la gent començava a anar-se’n sense explicació, i perquè no tots els dies una s’alça jovial i feliç, redéu! Reivindique el dret i el deure a estar de mala llet quan a una li done la gana. Au.

Dit açò, intentaré posar un poc d’humor al tema (“¡Rita, el Papa sabe lo tuyo!”). L’altre dia vaig veure ja cartellets del Papa a tot color en els busos de Blavènsia (“Papa, dóna’m diners pa putes!”). Si som un estat laic i jo sóc agnòstica i mon pare ateu convençut, per què collons els meus i els seus impostos paguen el microclima que volen posar-li en l’altar eixe del pont de Monteoliveti?

Que vinga a Novembre i no passarà calor, xe! A Blavènsia, en estiu, fa calor. I si no t’agrada, arrea-te-la a Suècia (que també dius, pobrets suecs –que no suecans, que si foren suecans, ni els GEOS salvaven que el Papa eixira a tomacades–, però la cosa és que no vinga, xe).

El Papa me toca els ovaris. El trànsit és un malson. Fins i tot els beatos de Blavènsia comencen a estar-hi farts. Al cor de 874.639.487 persones que li cantarà la missa a l’Astronauta no els donaran ni aigua (ho sé de primera mà). Si volen, que es compren les motxilles que farà l’ajuntament de Blavènsia expressament per a l’ocasió, i que vagen al Mercasenyora a per aigua o a la piscina de l’Hemisfèric si en tenen prou. Jo em posaria a nadar. Amb la calor que farà, serà el millor lloc de tots. Vista privilegiada.

Xe: convoque una contramissa des de la piscina de l’Hemisfèric! Tots en boles a l’aigua i ja veurem qui oficia la cerimònia des de dalt de tot del Palasio de las Siensias Prínsipe Felipe. Algun voluntari? Jo propose a Paco Muñoz, i que es pose a cantar, en lloc de “Santo, santo, santo es el señor”, el gran èxit des de fa un parell de mil·lenis que és la Seeeeeerraaaaaaa de Mariooooooolaaaaaa (més solemne que “El tren de Carcaixent”, no hi ha dubte. Però qui pensa en la solemnitat quan s’està en pilotes enmig del cau del Túria?).

Nota final per a qui tinga ganes de pensar: www.sostenibilidad.com. De veres paga la pena.

Pau Ribera